Capítol 36
El tret
va ser precís. La descàrrega va encertar al Sith enmig de l'esquena, llançant-lo
contra la mampara. Va tornar a disparar, encertant al Sith a la part inferior
de l'esquena.
Lorn no s’ho
podia creure. Es va propulsar cap endavant, creuant tota la sala en direcció al
seu adversari, que en aquests moments surava inert cap a ell en un lent rebot
de l'impacte inicial. Lorn va agafar al Sith per les seves robes, pistola en
mà, encara amb un tret a la recambra, i li va donar la volta per mirar-lo a la
cara. Quan buscava el sabre làser, va notar una lluentor de llum reflectit,
provinent del compartiment semiobert del seu cinturó.
Era el
vidre holocró. El va agafar i se'l va ficar a la butxaca. Llavors va buscar el
sabre làser.
Estava
mirant el seu sinistre rostre tatuat quan els groguencs ulls del Sith es van
obrir.
Lorn es
va quedar paralitzat, hipnotitzat per aquesta ferotge mirada. Es va oblidar del
sabre làser que estava agafant, es va oblidar de la pistola que encara tenia a
l'altra mà. I llavors es va veure llançat cap enrere per una força invisible
però poderosa que el va deixar boquejant i sense aire.
El sabre
làser del Sith va saltar al seu negre puny enguantat, brollant les seves fulles
bessones en posició. Una d'elles titil·là en la seva direcció com un llampec
escarlata. Lorn va sentir un cop a la mà dreta i va veure com aquesta girava
allunyant-se d'ell a càmera lenta, encara agafant la pistola, i seguida per
unes quantes gotes de sang. No va sentir cap dolor, i de fet, no es va adonar
del que havia passat fins que no va veure el monyó ennegrit i cauteritzat a
l'extrem del seu braç.
El Sith
girava ja en l'aire, usant l'energia del seu últim cop per rotar i tornar a
posar-se en posició d'atac. Lorn va sentir que aquest moment es perllongava, de
manera increïblement clara i precisa. El seu enemic ensenyava les dents en un
rictus d'odi animal. El sabre làser va començar a traçar un arc horitzontal que
podria tallar-li el coll menys d'un segon després.
Es
trobava surant davant l'escotilla oberta pel seu enemic, amb la cama esquerra
doblegada i el peu fregant el lateral d'un dels contenidors d'emmagatzematge.
Li va donar un cop de peu, propulsant-se cap enrere, travessant l'escotilla. La
fulla d'energia va tallar allà on un moment abans estava el seu coll.
Va encongir
les cames mentre creuava l'escotilla. Girà en l'aire, traient el cap i
allargant la mà esquerra cap als controls de l'escotilla. Va veure al Sith
emmarcat per la porta, saltant cap a ell. Va prémer el botó i l'escotilla es va
tancar davant els nassos del seu enemic. Es va encendre un llum vermell,
indicant que l'escotilla s'havia segellat. Va passar els dits sobre el teclat
de la consola d'accés per alterar així el codi.
A través
de l'espiell va poder veure la cara del Sith. Era una visió que gelava la sang
a les venes. Llavors, va sentir el feble so del metall fonent-se i va veure una
lleugera brillantor vermella augmentant d'intensitat en el centre de
l'escotilla.
El seu
adversari estava usant el seu sabre làser per fondre-la.
Lorn es
va girar i es va començar a empènyer frenèticament pel passadís en què hi era.
No sabia cap a on conduïa ni com anava a escapar de la venjança del monstre que
tenia al darrere. En la seva ment no hi havia lloc per a res que no fos el
pànic, ni tan sols per al dolor de la seva mà tallada ara que ja se li
començaven a passar els efectes del xoc.
* * *
Darth
Maul havia estat enxampat per sorpresa, possiblement per primera vegada a la seva
vida.
Abans de
ser encertat pels trets làser, no hi havia sentit cap vibració d'avís de la
Força. La sorpresa que li van provocar els impactes gairebé igualava la
sorpresa d’adonar-se que l'atac provenia d’en Lorn Pavan. Havia estat tan segur
de la mort del corellià a Coruscant, que despertar-se per veure-li viu i
saquejant el seu cinturó havia fet que es qüestionés momentàniament el seu
seny.
Havia
estat el xoc combinat d'aquests dos fets, a més del desconcert que suposava
veure a Pavan davant d'ell i no poder-lo sentir amb la Força, el que havia
disminuït el seu temps de reacció prou com perquè pogués escapar-se-li per
l'escotilla, tancant-la-hi en els nassos. Hauria d'obrir-se pas fonent el
mecanisme del tancament. Quant ho va aconseguir, la va obrir salvatgement d'una
tirada i va sortir a l’encalç d’en Pavan, usant la Força per propulsar el seu
cos sense pes. No hi havia temps per perdre. No sabia com havia pogut escapar a
l'explosió d'aquell magatzem, ni com havia pogut bloquejar la seva presència a
la Força, i no li importava. Però el seu Mestre arribaria d'aquí a uns minuts
al punt de trobada i Maul pretenia acudir a la cita amb l’holocró en una mà i
el cap tallat de Pavan a l'altra.
Aquesta
història ja havia durat massa.
* * *
Lorn es
va propulsar per un altre conducte vertical, movent-se tan ràpidament com li
era possible amb una sola mà per ajudar-se. Li semblava notar al clatell el
càlid alè del Sith; no s'atrevia a mirar cap enrere per si de debò veia el seu
demoníac rostre. Si tornava a mirar aquests ulls grocs, estava segur que el
terror li paralitzaria.
La seva
única esperança residia a arribar a la secció principal de l'estació, on es
trobaria segur. Estaria fora de perill si aconseguia posar les suficients
pistoles làser entre el Sith i ell.
Li
semblava impossible haver arribat a pensar alguna vegada, encara que només fos
per un moment, que podria matar aquesta criatura vestida de negre. El sol fet
d'haver pogut treure-li l’holocró li semblava ja gairebé miraculós. Encara que
no el conservaria per molt temps si no trobava ajuda.
I
llavors va aconseguir obrir-se pas per un últim port d'accés i es va trobar en
un gran solàrium. En creuar l'entrada va sentir que recuperava de sobte el pes.
Va mirar
al seu voltant. Hi havia plantes i arbres nans distribuïts amb molt de gust,
conformant un petit jardí. La meitat de la cúpula del sostre estava feta d'acer
transparent polaritzat, obtenint-se així un magnífic paisatge estrellat i una
imatge creixent del planeta. Per tot el jardí hi havia individus pertanyents a
diverses espècies, alguns d'ells vestint vestidures de membres del Senat de la
República, així com altres amb l'abillament ajustat i fosc de guàrdies de
Coruscant.
Va
reconèixer a un dels senadors. Quan treballava per als Jedi, li havia sentit
parlar diverses vegades, mostrant-se sempre com a home de ment clara i
pràctica, aliè a la corrupció i la intriga. Si hi havia algú que pogués
protegir la informació de l’holocró i encarregar-se de lliurar-lo sa i estalvi
al santuari del Temple Jedi era aquest home.
Lorn va
trontollar cap endavant. Un dels senadors, un gran, el va veure arribar i va
reaccionar amb cert temor. Diversos dels guàrdies es van moure per protegir els
seus protegits, desenfundant les pistoles làser.
–Espereu!
L'ordre
provenia del senador al qual havia reconegut Lorn. Va avançar cap a endavant
amb expressió preocupada.
–Què et
passa, el meu bon amic? Què et porta per aquí en aquest estat?
El corellià
va treure el vidre d'una butxaca i el va mantenir en alt. Va veure que els ulls
de l'altre s'estrenyien en reconèixer-lo.
–Un vidre
holocró?
–Sí –va panteixar
Lorn, deixant-lo anar a la mà estesa del senador–. S'ha de lliurar als Jedi. És
molt important.
El
senador va assentir, amagant l’holocró en un plec de la seva túnica. A
continuació es va fixar en el monyó on abans hi havia estat l'altra mà d’en
Lorn.
–Està ferit!
–va dir, girant-se cap un dels seus guàrdies, cridant amb un gest ràpid i
imperiós–. Aquest home necessita ser hospitalitzat immediatament! I, pel que
sembla, també necessita protecció davant un possible assassí!
Lorn va
caure sobre una cadira. Quan els altres es van apropar a ell, es va arriscar a
mirar per sobre l'espatlla, a la porta de servei per la qual havia entrat. No
hi havia ni rastre del Sith.
L'alleujament
li va inundar. El malson havia passat, per fi.
Va
sentir que començava a perdre la consciència i es va adonar que per primera
vegada en dies es podia permetre el luxe de l'esgotament.
–Assegureu-vos...
que... l’holocró... –va murmurar, però estava massa cansat per acabar la frase.
El seu
benefactor es va inclinar sobre ell i va somriure.
–No es
preocupi, el meu valent amic. Jo m'ocuparé d'això. Tot sortirà bé.
–Gràcies...
Senador Palpatine –va murmurar.
I tot es
va esvair.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada