CAPÍTOL 2
Jira
estava en l'aire calent de Tatooine, un drap blau lligat al voltant del seu pèl
gris trenat, ajustant els ulls als qui passaven i cridant:
-Fruita.
Aconsegueixi la seva fruita aquí. -El petit tendal sobre el seu estand no li
proporcionava la suficient ombra perquè es quedés dins.
Els jawes,
grangers d'humitat, i criatures de centenars de mons van passar al costat
d'ella. Es dirigien cap a les fredes i fosques cantines, refugiades dels sols
bessons de Tatooine.
Ànakin
va córrer cap al seu estand desmanegat.
-Hola,
Annie -va dir Jira en veu alta-. Què puc fer per tu?
Ànakin
va tractar d'ocultar la desesperació en la seva veu mentre xiuxiuejava:
-Necessito
ajuda. Pala i Dorn i Kitster han estat capturats amb els nens ghostlings!
L'alè de
la Jira es va quedar atrapat en la seva gola, i ella va fer una petita tos de
sorpresa. Va mirar al voltant, com si busqués un lloc per seure. Ànakin podia
veure l'esperança i l'alegria anar-se dels seus ulls, com si l’acabés de
colpejar.
-Oh -va dir
ella en veu alta, per a qualsevol vianant que pogués estar escoltant-. Tu vols
una cosa especial. Crec que en tinc una a casa.
Va
tancar el seu petit estand de fruita, i Ànakin la va seguir a través dels
carrers polsosos cap a la seva estança. Van envoltar a un droide que estava
netejant darrere d'un dewback, llavors va passar a un parell de baragwins
musculats que estaven lluitant al carrer mentre la gent feia apostes sobre el
resultat.
Mentre
caminaven amb propòsit, un altaveu col·locat al costat d'una torre vaporitzadora
propera va anunciar:
-Hi haurà
una execució d'esclaus en posar-se els sols aquesta nit, a la sorra. Es convida
el públic a assistir-hi. Reserva el teu seient ara... només cinc wupiupi!
Ànakin
va tractar de no revelar la profunditat de la seva por. Sabia el que estava
passant.
Van arribar
a la petita estança de la Jira. Ànakin estava de nou atordit per com era d’estèril.
Tan
aviat es va tancar la porta, Jira es va girar amb una expressió trista.
-Annie, ets
un bon noi. -Ànakin va assentir. Podia dir que tenia males notícies-. Tu i els
teus amics heu tractat de fer el correcte -va dir Jira-. I per això, els teus
amics poden haver de pagar-ho amb les seves vides.
-No vull
escoltar això -va dir l’Ànakin.
-Has d’escoltar-ho.
Hi ha una nau venint aquesta nit, en menys de quatre hores. Se suposava que
anava a emportar-se als nens ghostlings. Ara crec que tu hauries d'anar-te’n, en
lloc seu.
-No! -va
dir l’Ànakin. No podia suportar el pensament de deixar morir als seus amics.
-T’estic
dient això pel teu propi bé. No queda res que puguis fer.
-Tu ets
la que ens va dir que tinguéssim esperança -va dir l’Ànakin-. Tu ets la que va
dir que sempre hi havia esperança.
Jira va
sacsejar el seu cap tristament.
-No vaig
aconseguir els diners -va admetre ella-. Tinc part, però no prou ni de prop.
Potser si els hi donem els diners que tinc, els contrabandistes se t’emportaran
a tu, en lloc seu.
Ànakin
la va mirar ferotgement. Els seus ulls se sentien com si estiguessin cremant, i
ell va lluitar contra les llàgrimes.
-Aconsegueix
els diners -va dir ell-. De qualsevol manera que puguis. I prepara't per a la
posada dels sols. Estaré preparat. I així ho estaran els meus amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada