CAPÍTOL 4
Ànakin
no anava simplement a parlar de tenir esperances. Anava a actuar al respecte.
La
primera cosa que havia de fer era esbrinar com salvar els seus amics. Va pensar
en on serien portats Kitster i els altres: la Sorra de Mos Espa.
La sorra
era on feien les carreres de beines, però de vegades els Hutts patrocinaven
lluites allà, també. Ja que les lluites eren entre algunes criatures
terrorífiques de la galàxia, la sorra tenia algunes cel·les de retenció
construïdes on les bèsties podrien ser tancades fins que lluitessin.
Aquí és
on mantindrien als amics de l’Ànakin i els nens ghostlings, en alguna cel·la
construïda per monstres. El problema era, que aquelles cel·les estaven
dissenyades per a éssers enormes i cruels... no per a nens.
Ànakin
va considerar com treure als seus amics. No podia esperar desarmar els
guàrdies. Ni podia ser més fort ni enganyar-los.
No, la
millor forma de treure als seus amics seria d'amagat. Però no seria fàcil.
Podia
pensar en només una entrada que pogués portar a les cel·les de contenció: els
drenatges de sorra.
Hi havia
algunes canonades de drenatge bastant grans que corrien per sota de la ciutat,
atrapant la sorra extra dels edificis. Amb sort, les canonades serien prou
grans com per reptar a través d’elles.
Va
córrer cap a casa, i va anar a la seva habitació. Era mig dia, i Watto estaria
esperant que tornés dels seus encàrrecs.
Ànakin
sabia que hauria de parar-se. Si aconseguia alliberar als seus amics, podria
comptar a Watto que els encàrrecs li havien portat molt més temps del que
realment ho havien fet. El toydarià s'enfadaria, i el faria treballar hores
extres durant dies, només per ensenyar-li una lliçó. Però pels amics de
l’Ànakin valia la pena el risc.
Ànakin
va comprovar les coses de la seva habitació. Hi havia munts de ferralla vella
en els seus cubicles: models de naus espacials, parts de droides vells. Alguna
de la ferralla valia alguna cosa. Però res d'això, excepte potser el blàster
d'ions jawa, l'ajudaria a alliberar als seus amics.
Ànakin
va ficar les coses valuoses en una gran bossa, i llavors la va portar cap al
mercat. Ràpidament va vendre les seves coses a un comerciant. Llavors va
comprar el que necessitava: bastons de llum, màscares de sorra, i un raigtrepant
de mà. Quan va acabar, no li quedava res de diners.
En
aquells dies, més d'una hora havia passat. No hi havia senyals de Gardulla la
Hutt i els nens.
Això va
fer més fàcil per a l’Ànakin colar-se en les cel·les de contenció. Simplement
va caminar cap a la sorra desprotegida. Allà va trobar una enorme canonada que
treia la sorra quan els droides de neteja escombraven el terra. Ànakin va
descordar la reixeta sobre el drenatge i va començar a explorar les canonades
sota la sorra.
Següent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada