CAPÍTOL 9
Ànakin
va esperar diversos moments. Tan sigil·losament com podia, va grimpar de
tornada per la canonada fins que va aconseguir la tapa del drenatge. La suor li
queia. Enfilar-se per la canonada silenciosament era una feina difícil.
Va
empènyer la tapa suaument. Va cedir. Els pirates morseerians realment havien
trencat els claus per ell! Ànakin se sentia temptat de deixar una nota
d'agraïment després d’emportar-se els seus diners.
Curosament
va alçar la pesada tapa de ferro, llavors la lliscar per terra.
En uns
segons va entrar a la sala d'emmagatzematge.
No hi
havia llum. Va encendre el seu bastó de llum i va mirar al voltant. Caixes
velles, la majoria d'elles cobertes de pols, omplien l'habitació.
Una vella
nevera d'aire estava encastada en un nínxol sobre la porta, però no funcionava.
L'habitació era sufocantment calorosa.
Ànakin
va mirar a terra. També, estava cobert de pols. Ningú l’havia netejat en
dècades.
No era
difícil esbrinar on amagaven els pirates la caixa del tresor. Ànakin simplement
va seguir les seves petjades en la pols.
El cor de
l’Ànakin bategava amb força. Va agafar el seu raigtrepent com si fos un blàster,
temorós que els pirates tornessin en qualsevol moment. Va tractar de no
imaginar el que farien si l’atrapaven.
Va arribar
fins a unes caixes cobertes amb una lona. Suaument la va elevar. Sota la lona
hi havia una caixa de càrrega tancada.
El tresor!
Va
tractar d'alçar la caixa. Era tan pesada que dubtava que fins i tot un whíphid
musculós pogués haver-la desplaçat.
Ànakin
no tenia una clau per al pany.
Però
tenia un raigtrepant.
Va
ajustar els controls del trepant perquè emetés un raig petit, prim de plasma.
El va encendre. El trepant xiuxiuejà com una serp, i va emetre una contínua
llengua de flames blava.
Va posar
el raig al pany i va començar a tallar a través. El metall es va tornar vermell
i es va fondre, caient en una massa a terra. Ànakin era un expert amb un raigtrepant.
Havia de tallar trossos de naus espacials velles tot el temps.
Però
aquesta era la primera vegada que tallava una caixa de càrrega.
En uns
segons va obrir la tapa.
Dins de
la caixa hi havia una fortuna en monedes de centenars de mons!
Aquí a
Tatooine, la gent feia servir l'efectiu. Ànakin coneixia el valor de moltes de
les peces. Va agafar les monedes més valuoses i les va ficar a les butxaques
profundes de la seva túnica de jawa.
Tentinejaren
suaument, música per les orelles.
Ànakin
ràpidament va comptar uns bons tres mil wupiupi en monedes.
Però no
havia comptat amb com d’agudes que serien les oïdes dels pirates morseerians!
Va escoltar
una baralla i va aconseguir apagar l'energia del seu bastó de llum just abans
que la porta s'obrís. Es va ficar darrere de les caixes polsoses. Els morseerians
van enfocar amb els seus raigs de llum per l'habitació.
-Mira
-va dir un pirata-. La reixa està treta. Hi ha algú aquí dins!
Ànakin
va reprimir la urgència de cridar. Els pirates tenien blàsters. No vacil·larien
a disparar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada