Problemes a Tatooine (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

-Algú ha de trobar-nos una sortida d'aquí -va dir Arawynne.

Ànakin se sentia tan cansat, amb prou feines podia moure’s. Però no podia abandonar als seus amics.

-Jo aniré –es va oferir ell. Si algú veia a la Pala o a Dorn o a un dels ghostlings, reconeixerien els fugats a l'instant. Ànakin tenia la sorpresa de la seva part.

Mentre ningú estigués buscant-li.

-De pressa -Pregà Arawynne-. Estaran darrere nostre.

Ànakin va assentir.

Ell va alçar la mirada a les canonades que es buidaven a la cambra. Hi havia dotzenes per escollir.

Va agafar una a l'atzar... una gran per sobre. Kitster i Dorn li van llançar cap amunt i li van donar la seva bossa d'eines.

Ànakin va agafar el seu raigtrepant. No li quedava molta energia, però tenia un pressentiment que el necessitaria. El raigtrepant podia tallar a través de qualsevol cosa: roca, duracret... fins i tot plaques d'armadura.

Tot el que l’Ànakin necessitava fer era trobar una canonada de drenatge que portés cap amunt fins a una habitació buida, i llavors tallar per aquest camí.

Es va ficar per la canonada. Difícilment hi havia sorra aquí. On fos que portés aquesta canonada, no havia estat utilitzada en molt temps.

Perfecte, va pensar. Va imaginar un magatzem segur, abandonat.

Va avançar, fent soroll mentre s'empenyia amb els dits dels peus i empenyia la borsa d'eines per davant. La canonada va portar a una intersecció en forma d'Y. Va alçar la mirada a l'extrem esquerre, i llavors cap al dret.

No sabia per quin camí anar. Va apagar el seu bastó de llum per veure si podia veure llum en qualsevol direcció. Si podia veure llum, llavors significaria que el túnel arribava a un extrem a prop.

Quant va apagar el bastó de llum va escoltar un rugit de la canonada a la seva dreta. Havia escoltat el mateix so abans a la deixalleria d’en Watto: rates womp!

Els rosegadors bruts sovint rosegaven sota les grans capes de metall. Una rata womp adulta podia ser tan gran com un home. Eren prou gran com per emportar-se nens i fins i tot jawes ben crescuts.

Ànakin no tenia un blàster, i dubtava que una rata womp s'espantés de les seves dents.

Tot el que tenia era el seu raigtrepant.

Ànakin va manipular els controls en la foscor. Va posar el raig de plasma en un raig llarg i prim.

Les rates womp aguaitaven més a prop. Podia escoltar els seus peus colpejant la canonada de metall. Ànakin va cridar, esperant que retrocedissin.

Per una fracció de segon va funcionar.

Va alçar el filtre del raigtrepant, just mentre una rata womp carregava.

Va tirar del gallet a l'activador del llamp. Un raig perforador blanc de gas sobreescalfat va sortir en esprai des del raigtrepant. Actuava com un llançaflames.

Al túnel dels ferotges ulls vermells de la rata womp van reflectir la llum del llamp. Va grunyir i va mostrar els seus enormes incisius, just mentre el raigtrepant tallava a través d'ella!

Darrere altres rates womp grunyien i retrocedien. Ànakin va córrer cap a la bifurcació esquerra del túnel, ansiós per escapar.

Ànakin va seguir la canonada. Una dotzena de vegades es torçava i es trobava amb canonades més petites.

Cada vegada que ho feia, acuradament va agafar l'empunyadura del seu bastó de llum i va esgarrapar amb ella una X al sostre. D'aquesta manera sabria com tornar.

Finalment va arribar a una cruïlla i va veure una canonada de drenatge just a sobre.

Ànakin va apagar el seu bastó de llum, llavors es va asseure sota la canonada un segon, escoltant. L'habitació de sobre semblava silenciosa. Es va estrènyer contra la canonada, grimpant fins que es va acostar al drenatge. La tapa del drenatge estava assegurada amb claus oxidats.

Ànakin va considerar tallar-los. Semblaven tan fins, que va decidir que si simplement els hi donava uns cops, probablement es partirien. Va colpejar la tapa del drenatge amb l'empunyadura del bastó de llum.

Un clau es va trencar amb un clanc.

Tot d'una va sentir una porta xiuxiuejar en obrir-se.

Algú xiuxiuejava en huttès.

-Has sentit això? -La veu sonava mecànica, com el vocodificador d'un droide.

-Què? -va preguntar una veu similar.

-Hi ha algú allà dins!

Ànakin es va quedar quiet, sense gosar moure’s.

Una llum es va encendre. Dues figures van entrar a l'habitació. Podia veure'ls a través de la reixeta. Eren morseerians... criatures amb pell verda, llargs caps grumollosos, i quatre braços. Com els morseerians respiraven metà, tots dos portaven ulleres i màscares de gas. Els altaveus en les màscares feien que les seves veus sonessin mecàniques.

Ànakin va reconèixer als dos immediatament. Eren pirates espacials. Aquests morseerians de vegades venien a la deixalleria d’en Watto buscant parts de recanvi. La gran sala de sobre era algun tipus de sala d'emmagatzematge que un cop havia albergat algun equip de neteja pesat.

Els pirates van començar a buscar per l'habitació, encenent forts llums contra les cantonades. Ànakin va lliscar per la canonada, tractant de no fer cap soroll.

-Ei!, digué un pirata-. Mira aquesta tapa de drenatge. Algú ha estat manipulant-la.

Desesperadament, Ànakin va baixar per la canonada fins que va arribar a la cruïlla principal. Per sobre, la llum resplendia al voltant mentre els pirates s'acostaven.

Els seus peus van tocar el terra, i Ànakin va reptar fins estar fora de perill just mentre un soroll metàl·lic venia de dalt. L'òxid i la pols flotaven per un fort raig de llum.

Ànakin es va amagar. Tot just s'atrevia a respirar. Els morseerians eren tan grans com humans, però amb caps i espatlles més grans. No podien gatejar per la canonada.

-Creus que algú ha estat tractant de colar-se aquí dins? -va preguntar un dels morseerians.

Els pirates semblaven tenir bastants sospites. Ànakin va tenir una brillant idea.

Va tractar de recordar exactament com havia grunyit la rata womp.

Es va preparar, amb el fons de la seva gola, i va fer un soroll similar. A l’Ànakin li sonava com el rei de totes les rates womp, cridant per sang!

Durant uns segons descoratjadors, va esperar les reaccions dels pirates.

-Què és això? -Va preguntar un  pirata-. Un worrt malalt?

-No, és una bruta feristela rata womp -va grunyir l'altre pirata. De sobte una llum blava encegadora va resplendir davant dels ulls de l’Ànakin. Un xiuxiuejant raig de blàster va colpejar la canonada. Fragments de metall calent i trossos d'òxid van sortir volant.

Ànakin va tractar de parpellejar per treure’s la pols dels ulls. El seu cor estava accelerat. El raig blàster havia passat a prop!

-Creus que li has donat? -va preguntar un pirata.

-Ho dubto -va dir l'altre morseerià-. Però aposto a què no tornarà per aquí de nou. Serà millor que comprovem el cofre dels diners, només per estar segurs.

Ànakin tot just s'atrevia a respirar. Per sobre va sentir un soroll metàl·lic, el cruixit de frontisses, i el sotragueig sobtat mentre algú agafava un grapat de monedes.

-A mi em sembla bé -va dir un dels pirates.

Els pirates van tornar a posar la reixeta. Llavors van utilitzar els seus peus esmussats per estrènyer-la fins al seu lloc.

Ànakin es va fregar els ulls. Estaven plens de sorra. Volia sortir d'aquí ràpid.

Però alguna cosa li retenia: el tresor pirata.

Ànakin era honrat, però necessitava diners desesperadament. Jira ja havia contactat amb els contrabandistes, i estarien aquí en una hora per emportar-se a casa als nens ghostlings. Primer exigirien els diners.

Ara Ànakin s'havia topat amb una cosa.

No podia marxar sense ella.

Següent