Problemes a Tatooine (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Els pirates eren a l'entrada. Ànakin s'ocultava darrere de les caixes, toquerejant un cop més els paràmetres del raigtrepant.

El va posar a màxima longitud i amplitud de llamp. Podia dir que l'energia del trepant estava gairebé esgotada. En aquesta configuració, l'energia s'acabaria gairebé a l'instant.

Quan els raigs de llum estaven apuntant a l'altra banda de l'habitació, Ànakin es va aixecar en la foscor. Va apuntar el seu raigtrepant i va prémer el gallet.

Els raigs van inundar l'habitació amb llum. Els morseerians van cridar. Estaven terroritzats pels llamps. Els pirates respiraven metà. Si el raig colpejava les seves màscares respiratòries, tot l'edifici esclataria com una bomba!

Ànakin no havia comptat amb el fet que els pirates tinguessin quatre braços. Cada pirata tenia un raig de llum, però també tenien dos blàsters.

Tots dos pirates van obrir foc mentre es retiraven fora de la porta. Els raigs verds de blàster xiuxiuejaren per l'aire, fent esclatar en trossos les caixes polsoses i fent-les volar, destrossant les parets, cremant els peus de l’Ànakin.

Ànakin va cridar i va córrer cap als pirates, fins i tot mentre ells havien retrocedit per la porta, fugint de pànic.

Va mantenir la flama disparant a la porta mentre corria cap a la boca de drenatge. El raigtrepant de cop i volta es va quedar buit. Va llançar el trepant a través de l'entrada i es va enfonsar de cap pel drenatge.

Després de gairebé aixafar-se el cap, Ànakin va arribar al fons de la canonada i va girar de tornada per la canonada per la qual havia vingut.

A dalt podia escoltar maleir als pirates. Van córrer cap a la canonada i van començar a disparar per ella, però era massa tard.

-Serà millor que aconseguiu un nou tancament -va cridar l’Ànakin mentre reptava fora de perill.

Més tard, baixant per la canonada, Ànakin es preguntava que molt aviat podrien venir els caçadors d'esclaus darrere d’ell i els seus amics.

Només sabia que havia de trobar una sortida de les canonades. Llavors podria tornar i portar als altres.

Va arribar a una cruïlla, girar de nou, i va trobar una canonada de drenatge vella. Va enfilar-se per ella i va aconseguir la tapa del drenatge.

La canonada s'obria a un magatzem, on les caixes de menjar estaven apilades al voltant. Els llums estaven encesos.

Ell només podia estar en un lloc: el magatzem de l’Empori de Menjar Galàctic de Mos Espa... just sota el carrer de la deixalleria d’en Watto!

Ànakin va grimpar per la tapa del drenatge i va empènyer. Els seus cargols semblaven vells i rovellats, però no podia aconseguir l'impuls que necessitava.

Ho va intentar colpejant amb l'empunyadura del seu bastó de llum, esperant que no es trenqués abans que els cargols.

Una veu per sobre va exigir:

-Què estàs fent?

Un home enorme mirava per la tapa del drenatge.

-Inspector de drenatge -va dir l’Ànakin, sortint amb la primera mentida que li va arribar als llavis-. Pot donar-me un cop de mà amb això?

L'home gran va abaixar la mirada cap a ell, incrèdul.

-Esclau fugitiu més aviat -va dir ell-, hauria de cridar a la seguretat del magatzem. -Va mirar cap a una porta propera.

Ànakin es va empassar la seva por.

-Si us plau no ho faci.

No podia veure bé l'home a través de la pantalla del drenatge. Era només un bast perfil. Però lentament Ànakin va començar a veure detalls de les seves robes. L'home portava una túnica senzilla feta de tela barata, tan apagada com les sorres de Tatooine. Hi havia una mirada familiar a la cara. Estava marcit, derrotat per la vida. Ànakin havia vist aquesta mirada milers de vegades, en les cares d'altres esclaus.

-Si us plau -va dir l’Ànakin-. Ajuda'ns!

El company es va llepar els llavis i va mirar de nou nerviós a la porta.

-Vés –Pregà l’esclau-. Haig de protegir la família.

-Primer treu la reixeta.

-Faràs que ens matin a tots -va objectar l'home.

-Treu la reixeta i vés-te'n. No tornis durant una estona -va dir l’Ànakin-. Ningú ho sabrà mai.

El company va mirar al voltant nerviós. La suor va aparèixer en el seu front.

-Si us plau -va dir l’Ànakin-. Són només nens els que estic tractant de salvar. Tots ells són nens.

L'home va estendre el braç cap avall i va tirar de la tapa del drenatge. El metall es retorçava mentre se separava del terra. Només llavors Ànakin es va adonar de com de gran que era l'esclau. Era un home fort, amb enormes braços forts per les hores d'alçar i apilar caixes. Ànakin mai podria haver tret la tapa del drenatge sense la seva ajuda.

-Tens vint minuts -va dir l'esclau mentre sortia del magatzem i apagava els llums.

Ànakin va córrer de tornada amb els seus amics. Havia de treure'ls de les canonades mentre la reixeta del magatzem encara estigués oberta.

Va passar cruïlla rere cruïlla. Totes les canonades semblaven exactament iguals. A cada cruïlla s'aturava mig segon només per assegurar-se que encara es dirigia pel camí correcte.

Un cop va passar per un gir i va pensar que s'havia perdut. L’havia marcat, però no prou clar. Es va aturar i va deixar una marca més clara.

Gairebé havia aconseguit arribar a la gran càmera quan va veure una llum davant. Algú estava reptant cap a ell.

Va veure a Arawynne amb un bastó de llum. Després d'ella podia escoltar respiracions forçades, els grunyits i plors dels nens ghostlings.

-Ànakin, ràpid! -va cridar ella-. Dóna’t la volta.

-Què passa? -va preguntar ell.

-Caçadors d'esclaus! -va cridar Arawynne-. Estan en les canonades, seguint-nos!

Ànakin no podia donar-se la volta. No hi havia espai suficient. En el seu lloc va lliscar cap enrere fins que va aconseguir una cruïlla.

L'expressió de l’Arawynne era ombrívola, i Ànakin es va adonar que alguna cosa horrible havia passat.

-Què més passa? -va preguntar ell.

-Coniel, el noi que vas treure de la sorra, està inconscient. Dorn el té. Dorn està tractant d’atrapar-nos, però no es pot moure molt ràpid, portant a un nen. Ell va dir que tractaria de trobar-se amb nosaltres a la Roca Bantha.

La Roca Bantha. Aquí era on suposadament aterraria la nau dels contrabandistes.

-Ànakin, tinc por -va confessar Arawynne-. No crec que Dorn ens segueixi ja. Crec que sap que serà atrapat, així que està tractant de portar els caçadors d'esclaus lluny de nosaltres.

Això sonava a una cosa que faria Dorn.

Just llavors, hi va haver un Zwing distant, el so del foc de blàster, seguit de prop per un altre.

Ànakin es va sentir gelat. Estava preocupat per Dorn, més preocupat del que ho havia estat en tota la seva vida. Però preocupar-se no faria ja cap bé.

Dorn s'havia anat.

Ànakin va córrer de tornada fins que va arribar a la cruïlla, llavors es va girar i va portar als nens fins al magatzem al mercat.

Va obrir la porta del darrere del mercat i va mirar fora.

Havia estat en el sistema de drenatge molt de temps. La nit havia començat a caure sobre Tatooine. Les ombres eren profundes i denses. Esperava que no fos massa tard per assolir la nau dels contrabandistes.

Següent