Problemes a Tatooine (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Ànakin es va precipitar a través de les canonades. La sorra li empenyia i li marejava.

No podia parar. No podia frenar-se. Va deixar anar la bossa amb el blàster d'ions i el raigtrepant, i va lliscar el millor que va poder, agafant-se al seu bastó de llum.

Els ghostlings, Pala, Dorn, i Kitster anaven per davant més ràpid que ell. Ànakin els va perdre de vista. No tenia ni idea de la rapidesa que estava anant, o la llunyania.

El torrent li va escombrar durant potser mil metres, passant obertura rere obertura, canonades que podien portar a qualsevol lloc.

Tot d'una la canonada es va obrir, i la inundació li va escopir en un avenc. Va volar de cap cap a una duna.

Va aconseguir agafar-se al seu bastó de llum. En les piles de baix, va veure la seva bossa amb el blàster d'ions jawa i els altres subministraments en ella. Estava enfonsant-se! Però els seus pulmons li feien mal. La pols li estava ofegant.

Va deixar la bossa, es va aixecar a la recerca d'aire fresc, i va tossir fins que els seus pulmons es van aclarir. Va tornar a posar-se la màscara de sorra i es va enfonsar de nou.

Frenèticament, va buscar la borsa. Els corrents de sorra empenyien la borsa més profund, com per atreure’l més lluny dels seus amics.

Va pujar a la superfície per agafar alè i va veure una cosa: el rastre d'un monstre.

Tan aviat va veure el rastre la criatura va aparèixer.

Un wart de les roques!

Una pota taronja es va embolicar al voltant del seu braç, i una altra es va estendre cap al bastó de llum.

Estava tractant d'apartar el bastó de llum tirant d'ell.

Ànakin va lluitar amb el monstre, desitjant tenir una arma. Però totes les seves eines estaven al fons de la duna.

Va aconseguir estirar la màscara de sorra de la boca amb la mà lliure. Un peu amb urpes va sorgir a la vista.

Ànakin va mossegar l'arpa amb tota la seva força.

El monstre va udolar. Tot d'una el wart de les roques va deixar de lluitar per robar-li el seu bastó de llum i va començar a lluitar per escapar.

Ànakin va mossegar de nou més fort. El wart es va escapolir.

Ànakin es va ajupir sota la sorra i va agafar la seva bossa d'eines. Llavors es va alçar i va aixecar el seu bastó de llum per agafar les seves pertinences.

Els nens ja havien travessat fins a una gran càmera, potser de vuitanta metres de llarg i quaranta metres d'ample. El baix sostre estava tallat en la pedra.

Dotzenes de canonades s'obrien cap a la càmera. Semblava servir com algun tipus de conca de recollida, on els grans objectes podien treure’s del drenatge.

A la sorra al seu voltant, Ànakin podia veure els nens ghostlings. El petit noi al que Ànakin havia estat seguint va tossir. Va alçar el cap feblement i va deixar que la sorra li cobrís.

Ànakin va agafar al nen per darrere, i va tractar d'estirar-lo per posar-lo fora de perill.

-Per aquí! -va cridar la Pala. A la cantonada hi havia un sortint, un punt sòlid on tothom podia seure.

-Sortiu de la sorra! -va advertir Ànakin-. Hi ha alguna cosa aquí baix amb nosaltres!

Es va sacsejar, tractant d'arrossegar al petit noi amb ell.

El nen va lluitar, tallant a la sorra, fins que va aconseguir arribar al sortint. Es van llançar cap a ell i es van asseure, tossint, mentre estudiaven la superfície de la sorra.

Ànakin va portar al nen a fora de perill.

-Hi ha un monstre aquí dins? -va preguntar la Princesa Arawynne. Alguns dels nens ghostlings van començar a plorar.

-Sí -va dir l’Ànakin-. I fa un gust fastigós.

-Què fem si ve darrere nostre? -va preguntar un dels nens ghostlings. No podia amagar el terror en la seva veu.

-Jo el vaig mossegar amb força -va dir l’Ànakin-. Això el va espantar... almenys per ara. Tots podeu donar-li una mossegada, si torna.

Ànakin va empènyer al nen cap al sortint. El noi no podia parar de tossir.

Oh no, va pensar l’Ànakin. Està ferit, i no sé com sortir d'aquí. Estem en grans problemes.

Següent