Rescat en el nucli (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Jar Jar Binks no podia creure la seva mala sort. Estava emmanillat, el Cap Nass i el Comandant Wollod estaven inconscients, i el seu bongo tribombolla estava atrapat en una turbulenta tempesta subaquàtica. Jar Jar no podia veure res excepte fang i sorra fora de la cabina de comandaments, però els sensors del vehicle submergible indicaven que el bongo s'estava dirigint cap a un sistema muntanyós aquàtic.

Movent els canells units de costat a costat, Jar Jar ràpidament es va descordar el seu cinturó del seient i es va inclinar cap endavant, col·locant-se entre els dos seients davanters. Tenia una experiència limitada amb els bongos, però sabia que la cabina de comandaments podia ejectar-se com una beina d’escapament d'emergència. Ja que el submarí estava rodant ràpidament prop de la muntanya, Jar Jar temia que només llançaria la cabina de comandaments directament contra un mur de roques.

Va localitzar el que creia ser el sistema de guia automàtic del submarí i li va donar a un interruptor. Per a la desesperació d’en Jar Jar, l'interruptor va fer que el pla d'immersió cap endavant es retragués cap al morro del submarí, fent que el bongo rodés encara més ràpid. Amb el seu cap rebotant contra la vora dura de la bombolla de la cabina de comandaments, Jar Jar va tornar a posar l'interruptor en el seu lloc, va pressionar els controls navegacionals, i va esperar el millor.

El submarí va continuar rodant, i Jar Jar va empènyer amb més força els propulsors mentre es tornava cap a la direcció del gir. Miraculosament, el bongo es va redreçar i es va frenar fins aturar-se. Jar Jar encara no podia veure molt de l'exterior de la cabina de comandaments, així que mirava al monitor del sensor del submarí. En els sensors, va veure una petita imatge del submarí, surant entre dues línies angulars. Jar Jar imaginava que el sensor indicava que el submarí estava surant en un avenc submarí entre dos alts cingles. Un ampli sortint sobresortia de la cara del cingle a estribord.

Tot d'una, dos grans objectes van aparèixer en els sensors del submarí. Tots dos objectes estaven descendint des de dalt. Més informació va resplendir a la pantalla del sensor, i Jar Jar es va adonar que els objectes eren penyals descomunals -diverses vegades més grans que el bongo- probablement tirats des de la part superior de l'avenc per la poderosa tempesta.

-Au, déus! -va panteixar Jar Jar. Amb les seves mans encara emmanillades i els seus grans ulls sobre la pantalla del sensor, va tirar cap enrere dels controls, tractant de portar al bongo sota l'ampli sortint. El bongo va lliscar sota el sortint just mentre els dos penyals xocaven contra l'avenc. Jar Jar va tancar els ulls i va prémer les dents davant el so de l'impacte sobre ell.

Fora de la cabina de comandaments, la sorra revolta es va allunyar i posant-se al terra del llac. Al principi, Jar Jar va pensar que la tempesta havia amainat i que el perill s'havia acabat, però llavors els sensors del submarí van indicar que els dos penyals no eren les úniques pedres que havien caigut de les muntanyes subaquàtiques. La tempesta havia provocat una allau massiva, i l'avenc estava completament segellat per moltes capes d'àmplies roques, pesades.

Jar Jar estava alleujat que l'allau no hagués arribat al submarí, però no estava segur de com procedir. No hi havia cap manera d'utilitzar l'avenc com una ruta cap a la Sorra del Festival al Llac Umberbool. Va mirar a la forma inconscient del Cap Nass.

-Misa mai pensiar que misa diria açò, Cap, -va murmurar Jar Jar-, pro misa desitjaria que tusa despertiés del somni i fes quelquom intel·ligent. Qüè pot fer misa? Atrapiat en questes manilles...

En aquest moment, Jar Jar va recordar la clau de les manilles.

Jar Jar va enfonsar les dues mans a la butxaca del Cap Nass, va recuperar la clau, i ràpidament va obrir el mecanisme de tancament. Va somriure mentre es feia massatges al canells alliberats i flexionava els dits. Encara que estava nerviós per trobar una sortida de l'avenc, difícilment podia esperar per posar les mans sobre els controls del bongo.

Amb un esforç molt incòmode, Jar Jar va estirar el comandant Wollod fora del seient del pilot i el va transferir al seient posterior. Després que Wollod estigués segur lligat, Jar Jar va lliscar darrere de la consola de control i tractà de familiaritzar-se amb els diferents interruptors i botons.

Jar Jar va tractar de calmar el seu pànic. No volia morir! Creia que el submarí estava equipat per llançar una balisa d'emergència. La balisa podia donar informació de rastreig per ajudar a Otoh Gunga a localitzar el bongo. El sistema de comunicació del submarí estava danyat, però tota la resta semblava ser completament operacional. L'únic problema era treure la balisa de l'avenc.

Jar Jar va empassar saliva i va alçar la mirada a través de la cabina de comandaments fins a les capes de roques caigudes que tancaven l'avenc. Per pura sort, va trobar un petit buit entre dues àmplies làmines de pedra. El buit semblava just prou gran com per permetre el pas de la balisa d'emergència.

Mirant a la consola de control, Jar Jar va tractar de localitzar el botó que llançaria la balisa. Hi havia dotzenes de botons, i gairebé tots ells portaven una icona per representar la funció del botó. Però cap de les icones s'assemblava a res semblant a una balisa d'emergència. Francament, Jar Jar ni tan sols estava segur de reconèixer tal balisa si veia una. Llavors es va adonar de cinc botons vermells sense marcar. Ja que eren vermells, Jar Jar estava bastant segur que aquests botons en particular s'utilitzaven en una emergència (i aquesta era una!), però encara no sabia quin botó llançaria la balisa.

La mà dreta d’en Jar Jar va cobrir els seus ulls mentre la seva mà esquerra surava sobre els botons vermells. Preparant-se per donar-li a un botó a l'atzar, va assenyalar amb el seu dit índex esquerre mentre xiuxiuejava un compte enrere ximple que vagament recordava de la infància:

-Ipsii, mipsii, monsii... mop! -Davant l'última paraula, Jar Jar va baixar el seu dit.

L'interior del bongo instantàniament es va omplir de l'estrèpit d'una forta sirena. Les mans d’en Jar Jar van volar cap a les orelles, i quan va baixar la mirada als botons vermells, es va adonar que no tenia ni idea de quin botó havia pressionat. Frenètic, Jar Jar va prémer cada botó.

Primer, ell va activar i desactivar un joc de resplendents llums d'emergència. Llavors va augmentar el volum de la sirena, que va fer que les seves orelles onegessin darrere del seu cap. Va pressionar el mateix botó de nou i la sirena es va aturar. Amb el soroll de la sirena encara fent ressò en el seu crani, Jar Jar va murmurar:

-Qüests botons sonen mala bombian nel meu coco!

Jar Jar es va preparar i va pressionar un altre botó, llavors va escoltar un gran wush mentre la balisa d'emergència es llançava des de la panxa del submarí. Va inclinar el seu coll per mirar a través del sostre de la cabina de comandaments, i va veure la balisa amb forma de globus alçar-se a través del forat a les roques i sortir de l'avenc. Jar Jar va creuar els dits, esperant que el Control de Trànsit d’Otoh Gunga aviat rebés el senyal de la balisa i enviés un equip de rescat.

No era merament impaciència el que va fer impossible a Jar Jar esperar que vingués un equip de rescat. Com més pensava en les moltes tones de roques apilades sobre l'avenc, més imaginava els horrors d'una altra allau. També imaginava com d’agraït que estaria el Cap Nass si Jar Jar pogués portar el bongo a la sorra del festival, o si rescatava el heyblibber dels Representants. Jar Jar seria un heroi! No hauria d'anar a la Mina...

Gairebé delirant amb la idea d'un agraït Cap Nass, Jar Jar es preguntava si hauria també de recuperar les criatures perdudes.

Jar Jar va mirar al Cap Nass i al comandant Wollod. Tots dos estaven encara noquejats, però semblava estar respirant amb regularitat. Era un moment tan bo com qualsevol per tractar de trobar una sortida de l'avenc.

Provant els controls, Jar Jar va augmentar l'energia de les llums navegacionals del submarí i va escanejar les parets de l'avenc. Les llums del submarí van il·luminar una gran entrada, dentada cap a una caverna. Jar Jar va comprovar les cartes navegacionals, i va notar que la caverna duia a la Mina. Tot i la tempesta i l'allau, Jar Jar s'havia topat amb l'entrada del seu temut destí.

Jar Jar va sentir un calfred a l'esquena. Quan era jove, havia sentit totes les històries de la Mina. Creia que la seva instructora tenia algun delit cruel a espantar els seus alumnes amb històries de la presó subaquàtica inescapable.

Excepte per la caverna, les cartes no revelaven cap altre accés o sortida de la Mina, però la tempesta i l'allau havien deixat a Jar Jar amb opcions limitades. Semblava que l'única sortida de l'avenc era entrar a la caverna i viatjar a la Mina.

Tot i que el motor del bongo estava detingut, el submarí s'estava movent lentament per l'aigua, a la deriva cap a la boca de la caverna. Jar Jar sabia que l'aigua que fluïa cap a la caverna delatava la possibilitat d'algun tipus de corrent. Va decidir seure i gaudir del viatge.

El bongo va anar a la deriva dins de la caverna. Jar Jar va apuntar els llums navegacionals del submarí cap avall per la longitud de la cova àmplia, plena d'aigua. El submarí estava a només vint metres dins de la cova quan tot el vehicle de cop i volta es va llançar amb força cap a la dreta. Jar Jar sospitava que els estabilitzadors del motor electromotriu del submarí havien colpejat alguna cosa a la cova, i va escanejar la foscor darrere del submarí.

El bongo no havia colpejat del tot alguna cosa. De fet, una cosa havia colpejat al submarí.

Era un peix arpa colo gegant.

Següent