Rescat en el nucli (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

De seixanta metres de longitud, el peix arpa colo era un depredador amb ullals, amb forma de serp, fàcilment distingible per la seva mandíbula distensible, que li permetia empassar-se una presa més gran que el seu propi cap. A no ser que Jar Jar pogués alliberar el bongo de les mandíbules del colo, el monstre escorxaria el submarí i devoraria a tothom del seu interior.

Esperant accelerar cap a la cova, Jar Jar va agafar els controls i va estrènyer els propulsors, però accidentalment va canviar a la marxa enrere. Jar Jar es va sorprendre quan el bongo va retrocedir amb un sobtat esclat de velocitat, però el peix arpa colo estava encara més sorprès. El cap del monstre es va sacsejar de costat mentre retrocedia, donant-se cops amb força contra la paret de la caverna.

Jar Jar va posar al bongo en marxa cap endavant i el submarí es va allunyar accelerant, deixant un rastre de bombolles al seu pas. Darrere d'ell, el colo es va preparar contra la paret i va empènyer, nedant ràpidament a l’encalç del bongo. El colo va copejar amb el seu cap contra el lateral del submergible sense armament, i Jar Jar va tirar amb força cap a la dreta per evitar que el bongo xoqués contra la paret de la caverna. Jar Jar va tractar de lluitar contra la seva sensació de pànic en augment, llavors es va rendir i va cridar. No li importava que el Cap Nass o el comandant Wollod es despertessin i l’escoltessin. Només volia sortir de la caverna.

Tot d'una, la caverna ascendia en un angle inclinat. Jar Jar va tirar cap enrere dels controls i el submarí es va disparar cap amunt. El peix arpa colo no va tenir tanta sort, i va xocar de cara contra el terra de la caverna. Si Jar Jar no hagués estat cridant tot el temps, podria haver cridat d'alegria.

Jar Jar es va adonar que el colo havia acabat la seva persecució del bongo, i va recuperar l'alè. El submarí va continuar alçant-se al costat del sòl inclinat de la caverna. Estranyament, el nivell de l'aigua va començar a caure fins que arribava només la meitat de les parets de la caverna, llavors la caverna es va anivellar. Estaven ara sobre el nivell del mar. El bongo es va aixecar per surar fins a la superfície de l'aigua, i la part superior del submarí gairebé tocava el sostre de la caverna. Encara fora de perill dins de la cabina de comandaments, Jar Jar va veure que el submarí estava ara surant per un ràpid riu dins de la caverna. El corrent es va tornar més ràpid, i Jar Jar va escoltar un fort sorgiment d'aigua fluint per davant. Al final, va trobar la font del fort corrent.

Era una cataracta. I Jar Jar es dirigia de ple cap a la vora.

Jar Jar ràpidament va estudiar de nou la consola de control del bongo. Desitjava que tot no estigués succeint tan ràpid per poder prendre’s un temps per esbrinar la funció de cada interruptor i dial. També desitjava que hi hagués un interruptor, que digués:

SI TUSA VANA CAER PER CATARACTA,

PRESSIONA QÜEST INTERRUPTIOR!

Òbviament, no n’hi havia. Jar Jar estava a punt de tancar els ulls i començar a pressionar botons una altra vegada quan va localitzar la palanca de control per al generador de camp hidrostàtic. Tenia la intuïció que si podia augmentar l'energia del generador, enfortiria el poder repel·lent d'aigua del camp.

Jar Jar va tirar de la palanca mentre el bongo navegava per la vora de la cataracta. Per un moment, la bombolla de la cabina de comandaments va brillar intensament. Llavors el submarí va caure cap avall. Jar Jar es va cobrir els ulls.

Hi va haver un poderós xipolleig, i el submarí va baixar cap a una bassa profunda. Increïblement els camps hidrostàtics van mantenir tot el navili unit. Jar Jar va mirar als sensors del bongo per saber que la cataracta queia en una bassa que estava localitzada en una immensa cambra subterrània, plena d'aire.

El submarí va viatjar ràpidament fins al fons de la bassa, que estava perfilada per dotze conductes de drenatge. Tot i que els drenatges eren fàcilment d'uns cent anys, romanien completament funcionals, traient l'aigua de la bassa abans que pogués inundar-se per la descàrrega de la cataracta. Cada conducte de drenatge era només de la mida d'un petit port de vistes, i evitava qualsevol forma d'escapament per a un gungan adult, o un bongo tribombolla.

Els conductes de drenatge tiraven del bongo des de totes bandes, enviant al vehicle en un gir marejador cap al fons de la bassa. Jar Jar sabia que tret que pogués immediatament portar el bongo cap a la superfície de la bassa, el navili seria destrossat per la poderosa succió dels drenatges oposats.

Va tirar cap enrere dels controls, però el bongo va romandre al fons de la bassa. Jar Jar es preguntava per què el bongo no s'aixecava, llavors va veure una llum d’advertència resplendint a la consola. Les càmeres de flotabilitat del submarí havien omplert la seva capacitat, i l'aigua estava enviant al submarí cap avall. Afortunadament, l'interruptor de control de flotabilitat també estava parpellejant. Amb el cop de l'interruptor, Jar Jar va buidar les càmeres i el submarí instantàniament va començar a alçar-se.

-Misa pensia que misa li ha agafiat el truc en açò, -es va dir a si mateix un Jar Jar complagut.

El submarí va trencar cap a la superfície de la bassa a una curta distància de la cataracta. Jar Jar va mirar a través del sostre de la bombolla hidrostàtica, que mirava cap a la càmera subterrània. A dalt, les parets de roca portaven a un sostre tancat natural que suportava el pes de moltes estalactites còniques. Les estalactites eren lluminoses, i radiaven una llum groga verdosa per la càmera. Una barrera hidrostàtica a la part alta mantenia al mar allunyat.

Jar Jar havia arribat a la Mina.

Següent