Rescat en el nucli (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Sorprenentment, Jar Jar es va meravellar davant la bellesa de la Mina. A més de les estalactites, la càmera estava il·luminada per la brillantor acumulativa de prop de mil plantes woosha de fulles llargues, d'alt cost.

El bongo va anar a la vora de la bassa, on va arribar a descansar en una platja estreta de sorra negra de gra fi. Un arbre cambylictus d'arrels gruixudes creixia des de la vora de la platja, i les branques superiors de l'arbre feien ombra al submarí de la llum de les estalactites. L'arbre cambylictus també era preuat pels gungans, ja que les seves arrels tenien moltes propietats medicinals.

Malgrat el viatge atrafegat del submarí a través de la caverna i els crits ocasionals d’en Jar Jar, tant el Cap Nass com el comandant Wollod romanien en un somni profund. Ara que el submarí estava en un ambient estable, Jar Jar va fer el que va poder per examinar-los en la recerca de ferides.

El comandant Wollod tenia un tall d'aspecte desagradable al front. Jar Jar no podia trobar un kit mèdic a la cabina de comandaments, així que va suposar que hauria de mirar dins dels compartiments de càrrega de babord i estribord. Ja que els compartiments de càrrega només eren accessibles des de fora del bongo, Jar Jar va desactivar el generador de camp hidrostàtic, fent que les tres bombolles s'esvaïssin.

Jar Jar va grimpar fora de la cabina de comandaments i va trobar el kit mèdic en el compartiment de càrrega de babord. No s’ho podia creure, però algú realment havia oblidat posar benes dins. Afortunadament, Jar Jar es va recordar de l'arbre cambylictus, i va tornar a ficar el kit mèdic en el compartiment de càrrega.

Ja que ningú s'havia preocupat mai d’en Jar Jar, havia après molts trucs per tenir cura de si mateix. Havia vist a les tropes militars gungan utilitzar l'escorça d'un arbre cambylictus com a desinfectant i com a embenat. Les arrels de l'arbre cambylictus estaven dins de l'abast del submarí, i Jar Jar no va tenir cap dificultat a treure una llarga tira d'escorça flexible d'una arrel. Va enfilar-se de tornada dins de la cabina de comandaments del bongo i va posar la tira pel front del comandant Wollod.

-Unnnn, -gemegà el Cap Nass-. Misa te maxi-mal de cap.

-No es muovi, -va advertir Jar Jar, mantenint la seva veu baixa-. Nosa nela Mina. Misa tem no atrevir a tiornar pel camí que nosa vam entriar.

El Cap Nass lentament va obrir els ulls, va mirar la figura tombada d’en Wollod, llavors va preguntar:

-Tà esclafiat?

Jar Jar va sacsejar el seu cap i va respondre:

-No, tà només inconscient. Tuots dos, vosa necessiteu descansiar. Quedeu-vos al sub mentre misa busqui altrua sortida daqüí. Misa torneraqüí el més aviat possible.

El Cap Nass va mirar amb sospita a Jar Jar.

-Tusa no pensa escapiar, veitat?

-He he he, -Jar Jar va riure dèbilment-. Hesa estat bona, Cap. No, misa sol vol judar a tusa a sortir.

El Cap Nass no va escoltar la resposta d’en Jar Jar. Ja havia tornat a perdre el coneixement.

Per al viatge a la Mina, el comandant Wollod havia portat dues armes: una electropica i un atordidor. Jar Jar va agafar les dues armes del bongo i es va posar la funda de l’electropica sobre la seva espatlla. Va comprovar l’atordidor i va veure que estava a càrrega completa. Jar Jar no sabia si necessitaria les armes, però pensava que era millor estar preparat.

Jar Jar va sortir de la cabina de comandaments del submarí i va saltar fins a la platja estreta. Sota els seus durs peus, la sorra negra es movia amb un so de dringueig mecànic, com si estigués composta de minúscules boles.

Al nucli del fons del bongo, Jar Jar es va adonar d'una dotzena de marques en forma d'anell. Les marques semblaven com si estiguessin causades per ventoses, i Jar Jar estava bastant segur que una criatura tentaculada recentment s'havia aferrat al submarí. Mentre Jar Jar es preguntava si una criatura podia haver entrat a la Mina amb el bongo, la sorra va lliscar de sota dels seus peus, llançant-lo contra el lateral del submarí. Va tractar de recuperar el peu, llavors va veure la sorra ondular i créixer en un munt petit mentre alguna cosa s'obria pas des de la superfície. Un únic peduncle ocular empenyia a través de la sorra i va fixar la seva horrorosa mirada en Jar Jar.

El peduncle ocular pertanyia a un dianoga, també conegut com un "calamar de les escombraries." Els dianogues podien trobar-se alimentant-se de les deixalles de gairebé en qualsevol lloc de la galàxia, però aquest no era un espècimen corrent. Era l'estrany dianoga albí de la instal·lació d'investigació.

Següent