CAPÍTOL 7
Jar Jar
va mirar al dianoga albí i va tractar de no moure’s. S'havia trobat amb dianogues
en el passat vivint en el fons dels contenidors del restaurant d’Otoh Gunga on
Jar Jar de vegades buscava menjar abandonat. Simplement la visió d'un horrible
dianoga era típicament suficient per fer fugir a Jar Jar, però ja que aquest
era el dianoga de la instal·lació, ell volia atrapar-lo.
El
gungan va posar el seu atordidor a màxima potència.
Tot
d'una, la criatura carnívora va irrompre cap amunt a través de la platja,
revelant set llargs i gruixuts tentacles de pell blanca. Els dianogues
normalment atacaven a la seva presa des de sota la superfície, estirant-los cap
avall fins a un aigua o fang superficial, però la criatura albina semblava molt
més preparada per atacar a Jar Jar al descobert.
Jar Jar
va alçar l’atordidor i es va preparar per disparar, però un dels tentacles del
dianoga va tirar-li l'arma de les mans. El dianoga va retreure els seus
tentacles inferiors i va saltar, llançant el seu cos cap a Jar Jar. Va colpejar
contra el seu pit i el va portar cap a la sorra. Es va clavar sota el pes de la
criatura, Jar Jar era incapaç d'aconseguir l’electropica però podia sentir-la
pressionant contra la seva esquena. Quan el dianoga va obrir la seva boca, el
desesperat gungan va agafar un grapat de sorra negra i la va ficar per la gola
de la criatura.
El
dianoga va fer un horrible so de raspar, lentament empassant la sorra.
Ràpidament Jar Jar va rodar i va agafar l’atordidor caigut. Just mentre el dianoga
retreia els seus tentacles per saltar de nou, Jar Jar va disparar. L'únic tret
li va donar al dianoga en la seva secció mitjana, i el xoc va fer que els set
tentacles s'estenguessin cap a fora. Jar Jar va alliberar el gallet de
l'atordidor i els tentacles del dianoga i el seu peduncle ocular van caure contra
la platja.
Jar Jar
va fer un pas cautelós fins als tentacles sense vida i va posar una mà sobre
l'ampli estómac del dianoga. Va trobar un pols, i va sospirar d'alleujament. Si
Jar Jar hagués matat accidentalment a la criatura, el director Huff Zinga no estaria
tan complagut.
Jar Jar
va grimpar de tornada cap al bongo i va trobar una forta xarxa en el
compartiment de càrrega. Va tornar a la platja, va estendre la xarxa sobre la
sorra, i va enrotllar al dianoga dins. Mentre el cos del dianoga es movia, alliberava
un soroll similar a un gulliglobus quan es desinfla d'aire.
-Fii-Yuuu!
-va deixar anar Jar Jar, desitjant haver segellat les seves fosses nasals. Al
mirar al dianoga adormit, va comentar-, suficient dolent que tusa maxi-lleig, pro
inclòs pitjore que tusa maxi-gasòs. -Mentre Jar Jar lligava la xarxa al casc
del bongo, esperava que el dianoga fos l'última criatura que trobés a la Mina.
Deixant
el bongo, Jar Jar va escanejar les parets rocoses de la càmera subterrània,
buscant un passadís que li portés fora de la Mina. Alta en una paret, una
finestra estava incrustada just sota el sostre relliscós de la càmera. La
finestra estava enfangada, i semblava haver estat tallada a la pròpia paret.
Jar Jar es preguntava si la paret ocultava algun tipus de fortalesa. A causa de
l'elevació de la finestra, no semblava haver-hi cap manera d'arribar-hi des de
l'exterior. Jar Jar estava tan frustrat per les seves dificultats que gairebé
es passa una porta emmarcada en pedra, parcialment oculta per un gran tronc,
petrificat i un munt de plantes woosha brillants.
Passant
les plantes woosha, Jar Jar va envoltar el tronc i va estudiar l'entrada. La
pròpia porta semblava estar feta d'una única peça de fusta gruixuda, dissenyada
per lliscar de costat dins de la paret. Jar Jar sospitava que la presó real de
la Mina estava a l'altre costat.
Jar Jar
va posar les mans a la porta i va tractar d'empènyer cap a la paret. Quan la
porta no va cedir, Jar Jar la va inspeccionar més de prop i va trobar un
mecanisme de tancament de metall cobert de brutícia que assegurava la porta al
marc. Sobre l'entrada, diverses roques havien caigut, deixant un gran forat a
la paret.
Jar Jar
va grimpar ràpidament fins al forat sobre l'entrada. Però un cop va arribar al
forat, va trobar que estava ple de les fulles verdes d'una planta taronja
d'arrel xak. Jar Jar va mirar l'arrel comestible de la planta i decidir aclarir
el camí.
-Nyaminy!
-va murmurar ell, mossegant l'arrel xak mentre treia les fulles i les llançava
a terra. Jar Jar sempre havia gaudit de les arrels xak, i aquesta era
especialment saborosa. Pensava que si podia trobar més arrels xak,
l'empresonament a la Mina no podria ser tan dolent.
Llepant-se
els llavis, Jar Jar va grimpar a través del forat buidat i va saltar a la
càmera següent. Una paret de pedra corbada s'embolicava al voltant d'un sòl
ampli circular. Com Jar Jar havia sospitat, era una antiga fortalesa. Com
l'àrea de la platja, l'interior de la fortalesa estava il·luminat amb
estalactites brillants, però aquí dins la llum estava atenuada per la presència
de diverses denses enfiladisses verdes que penjaven des del sostre a terra. A
la paret cilíndrica, nombroses esquerdes amples i pedres soltes indicaven una
antiga batalla dins de la cambra circular.
L'habitació
també estava abarrotada de grans objectes blancs, de formes rares,
aleatòriament solts a terra. Jar Jar es preguntava si eren parts d'escultures,
potser creades pels antics presoners de la Mina. Mirant pels objectes fins a
l'altre costat de l'habitació, va veure una entrada oberta que portava a un
passadís de sostre baix.
Es va
obrir pas a través de la càmera, apartant les enfiladisses penjants mentre
caminava per les formes entorpidores. Mentre s'acostava a l'entrada del
passadís, el seu peu dret es va topar amb una pedra solta i va caure a terra.
Aixecant-se de la seva posició, va tornar a mirar a la càmera des d'una nova
perspectiva, i va descobrir l'horrible veritat sobre els objectes blancs.
L'esquelet
d'una gran criatura. Jar Jar no sabia el que era... o solia ser. Només sabia
que havia estat gran.
Jar Jar
va tornar a mirar a les parets danyades, llavors de tornada a les restes
esquelètiques. Va moure la seva mà sobre un dels grans ossos i li va fregar una
gruixuda capa de pols per descobrir que l'os havia estat netejat. Havia tingut
lloc certament una furiosa batalla dins de la fortalesa? Si era així, potser la
gran criatura no només havia perdut sinó que havia estat devorada per una altra
bèstia.
Una bèstia que encara podria estar viva.
El
silenci va ser de sobte interromput per un baix grunyit animal. Jar Jar es va
girar ràpidament per veure a dos veermoks d'espatlles amples drets al passadís
de sostre baix. Normalment en els erms gungan, els primats de pèl negre tenien
cames poderoses i uns braços llargs, acabats en urpes. Jar Jar dubtava que
poguessin haver arribat accidentalment a la Mina, i creia que els veermoks
havien d'haver estat portats a la presó feia diverses generacions. Per al seu
disgust, els veermoks havien sobreviscut.
El
veermok més proper va udolar, mostrant una boca plena d'ullals punxeguts,
llavors va saltar cap a Jar Jar. El gungan va cridar mentre s'ajupia, i el
veermok va solcar cap a la seva esquena. Jar Jar es va estremir davant el so
del veermok xocant de cap contra la paret. Mentre el veermok queia sense sentit
a terra, el segon veermok esbufegava i escopia a Jar Jar
A Jar
Jar no li agradava lluitar, però sabia que no podia fugir fàcilment d'una
criatura ferotge. Va activar l’atordidor, però el veermok va esquivar el tret i
es va ajupir entre els ossos que havien format part de la caixa toràcica de la
bèstia caiguda. Amb una gràcia fluïda, el veermok va agafar un dels grans ossos
i el va alçar fins al crani de l'esquelet. Jar Jar es va allunyar de
l'esquelet, tractant de tenir un tret net cap al veermok.
Balancejant-se
sobre el crani, el veermok va tirar d'una llarga dent de la mandíbula de
l'esquelet, llavors li va llançar. Jar Jar va tractar d'ajupir-se davant la
dent que s'aproximava però va colpejar la seva mà dreta, fent-li disparar l’atordidor
contra el sostre.
Tot i
que l’atordidor merament estava dissenyat per immobilitzar objectius, la seva
explosió va tenir suficient poder com per deixar anar tres gruixudes
enfiladisses del sostre. Les enfiladisses van caure sobre l'esquelet, tirant al
veermok d'on estava posat. El veermok va colpejar el sòl rodant i es va
aixecar. Lleugerament marejat, va rugir a Jar Jar, que va agafar punteria amb
cura amb l’atordidor i va prémer el gallet. Però no va passar res.
La
càrrega de l’atordidor estava buida.
-Non!
-va gemegar Jar Jar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada