Rescat en el nucli (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Jar Jar va llançar l’atordidor cap al veermok, i la bèstia irada el va atrapar en l'aire. Mentre el veermok llançava l’atordidor a un costat, Jar Jar ràpidament va despenjar l’electropica de la seva esquena, va encendre el generador de xoc, i va llançar la pica cap al veermok.

El veermok va atrapar la punta conductora de la pica i va rebre una descàrrega massiva. Col·lapsant a terra, la criatura va alliberar l’electropica, Jar Jar va córrer cap a l’electropica, acuradament la va recollir per l'empunyadura aïllada, i va apagar el corrent d'alta energia.

Jar Jar va agafar alè profundament. No podia creure que hagués sobreviscut a una confrontació contra dos veermoks salvatges, i sabia que ningú més tampoc s’ho creuria. Mentre reunia les enfiladisses caigudes i lligava als dos veermoks derrotats, Jar Jar desitjà que algú hagués estat allà per testificar el combat.

Va deixar als dos veermoks derrotats amb l'esquelet i va entrar al passadís. Jar Jar imaginava que altres veermoks podien estar a prop, així que va caminar en silenci. Notant el sostre baix del passadís, es va adonar que hauria estat impossible per a una criatura tan gran com la de l'esquelet caigut haver viatjat a través d'aquesta ruta particular. Ja que la bèstia tampoc podia haver passat atapeïda a través de l'entrada cap a la platja emmarcada en pedra, Jar Jar es preguntava com el monstre descomunal havia entrat a la cambra prèvia. Abans de poder divagar més en el tema, va arribar a un tub ascensor antic al final del passadís.

El primer del que es va adonar Jar Jar va ser que el sostre dins de l'ascensor havia estat aixafat cap a dins. Va alçar la mirada a través del sostre trencat per veure un rail de metall llarg alçar-se pel forat fosc. Un indicador de nivell marcat amb velles lletres gungan estava a la paret de l'ascensor. D'acord l'indicador de nivell, l'ascensor accedia només a tres nivells: el nivell principal en el qual estava Jar Jar; un post de guàrdia en el nivell superior; i un bloc de detenció en el nivell inferior. Dos botons amb forma de fletxa assenyalaven amunt i avall.

Jar Jar esperava que hi hagués alguna cosa en el post de guàrdia que revelés una sortida de la Mina. Va pressionar el botó de dalt amb el polze, però l'ascensor no es va moure. Frustrat, Jar Jar va pressionar el botó de nou. Encara, res succeïa.

Llavors es va adonar del tauler de control de servei de l'antic ascensor. Obrint el panell, Jar Jar va trobar dos cables que havien estat desconnectats. Va decidir connectar els dos cables i veure si l'ascensor es reiniciava.

Jar Jar va ser gairebé encegat per les espurnes brillants que van resplendir mentre es creuaven els dos cables. Va deixar anar els cables i va saltar a través del sostre trencat de l'ascensor.

Agafant el rail de l'ascensor, Jar Jar es va enfilar fins al nivell superior i va entrar al post de guàrdia. A dins, la llum passava a través d'una finestra enfangada. A l'esquerra de la finestra, una gran campana en forma d'estrella penjava del sostre. Jar Jar sospitava que la campana era part d'un antic sistema d'alarma.

Ajupint al costat de la campana, Jar Jar va mirar a través de la finestra enfangada i va veure la cataracta subterrània, la bassa, i la platja estreta on havia deixat el bongo tribombolla. Des de la seva perspectiva elevada, es va adonar que estava darrere de la finestra que havia vist abans. En la distància, les formes del Cap Nass i el comandant Wollod eren visibles, encara descansant dins el bongo.

Lentament girant el seu cap, Jar Jar va trobar una vella consola de control a l'altre costat del post de guàrdia. A la paret sobre la consola, un pictograma sense paraules il·lustrava una vista simple de la cascada de la Mina, la bassa, la platja, i les parets que els envoltaven. El pictograma suggeria que hi havia una caverna secreta darrere d'una porta de pedra, i que a la caverna s’hi podia arribar alçant el nivell de l'aigua dins de la bassa.

Jar Jar estava en èxtasi. Si podia elevar el nivell de l'aigua i obrir la porta de pedra, el bongo podria elevar-se amb l'aigua, entrar a la caverna secreta, i escapar de la Mina. Tot el que havia de fer era esbrinar com elevar el nivell de l'aigua!

Deu palanques s'estenien des de la superfície esmaltada de la consola, en els quals petites lletres gungan eren amb prou feines visibles. Jar Jar esperava que les lletres identifiquessin les funcions per a cada palanca, que podia ser controlar la porta secreta i el nivell de l'aigua. Mentre Jar Jar s'allunyava de la finestra per mirar de prop la consola, accidentalment va colpejar el cap contra la campana en forma d'estrella.

Si el seu impacte del cap contra la campana no era suficient per desorientar a Jar Jar, el gong fort pràcticament el va noquejar. Mentre les seves mans reflexivament cobrien les seves orelles, el genoll esquerre colpejava la consola de control i destrossava la seva superfície esmaltada. Quan es va recuperar de la campana, va baixar la mirada per veure l'esmalt trencat amuntegat per terra.

Fins i tot si Jar Jar hagués tingut el temps, dubtava que hagués estat capaç de recompondre l'esmalt trencat per reacoblar les lletres i saber la funció de cada palanca. Només podia esperar que almenys una palanca l'ajudés a escapar de la Mina. Va decidir provar sort i tirar d'una palanca.

La primera palanca va fer que les barres de la finestra baixessin dins de l'ampit. Jar Jar va tirar de la següent palanca, i va escoltar un fort Clang de l'exterior. Va córrer cap a la finestra oberta i va mirar cap avall per veure el que havia aconseguit. Per a la seva sorpresa, el nivell de l'aigua de la bassa estava augmentant visiblement. Es va adonar que la palanca havia d'haver segellat els conductes de drenatge de la bassa.

Abans que Jar Jar pogués girar-se des de la finestra i provar una altra palanca, un gran spydr va saltar des de la paret exterior i va travessar la finestra. El cos de l’spydr era dues vegades més gran que el cap d’en Jar Jar. Jar Jar va cridar i va colpejar cap a l’spydr, que xiuxiuejà cap a ell mentre intentava obrir-se pas amb les urpes dins el post de guàrdia. Fent un cop d'ull a les palanques, Jar Jar va saltar per l'habitació i va colpejar la palanca que controlava les barres de la finestra.

Les barres instantàniament van tornar a alçar-se a través de l'ampit, i les cames de l’spydr es van ficar a través dels buits entre les barres. Recordant la seva electropica, Jar Jar va desencadenar l'arma i li va donar una sacsejada d'alta energia a una de les cames llargues peludes de l’spydr. L’spydr va udolar i va reptar fora de la finestra.

Jar Jar va apagar l’electropica i va estendre el braç cap a la següent palanca. Estava encallada, així que li va donar una estrebada forta. Des de fora de la finestra, un so de retrunyir va arribar als oïdes d’en Jar Jar. Mantenint la seva distància de la finestra enfangada, Jar Jar es va quedar de puntetes per mirar a baix a la platja, i ràpidament va veure la causa del so. Una gran capa de pedra estava lliscant de la paret sobre la bassa. La palanca havia obert l'entrada al túnel secret.

Llavors Jar Jar es va adonar que el bongo ja estava anant a la deriva des de la platja. Es va adonar que a menys que tornés immediatament al submarí, suraria fora a través del túnel sense ell!

Jar Jar va córrer de tornada al buit del tub de l'ascensor, es va agafar al rail de l'ascensor, i va lliscar fins al nivell principal. Sortint de l'ascensor, va córrer a través del passadís que portava a la càmera circular. Però quan va arribar a l’extrem del passadís, va descobrir que una cosa molt inesperada havia succeït dins de la cambra.

El sòl circular ja no hi era. I tampoc ho estaven els dos veermoks derrotats. Només les enfiladisses estaven encara allà, penjant des de l'alt sostre.

Jar Jar va mirar cap a terra de l'extrem del passadís. Va baixar la mirada per veure que el terra de la cambra havia caigut al nivell dels blocs de detenció, transformant la càmera en un pou profund. Els dos veermoks derrotats -encara lligats per les gruixudes enfiladisses- romanien a terra sota juntament amb l'esquelet gegant. Jar Jar sospitava que el sòl circular havia estat construït sobre un mecanisme elevador hidràulic, i que una de les palanques en el post de guàrdia havia d'haver activat el descens del sòl. Els gungans antics òbviament havien pres grans mesures per descoratjar qualsevol fugida de la Mina.

Al fons del pou, una entrada en arc alt donava accés al nivell inferior. Donades les dimensions de l'entrada, Jar Jar imaginava que era el passadís un cop utilitzat per la bèstia caiguda per entrar a la cambra circular.

Tot d'una, dotzenes de veermoks van carregar a través de l'entrada. Mentre udolaven i cridaven, a Jar Jar se li va ocórrer que la bèstia podia no haver estat víctima d'una única criatura; el monstre gegant podia haver caigut davant un atac d'un nombre elevat de veermoks salvatges.

La visió dels dos veermoks inconscients va fer cridar als altres de ràbia. Les bèsties van mirar amunt i van veure a Jar Jar mirant per la vora del sòl del passadís.

Cinc grans veermoks van començar a escalar la paret de pedra.

Jar Jar sabia que havia de creuar la distància fins a la porta, i ràpid. Va fer un pas enrere per assegurar el peu, llavors va saltar sobre el pou. Atrapant una enfiladissa amb les seves fortes mans en un intent de balancejar-se fins a l'entrada. Desafortunadament, havia agafat una enfiladissa feble, i es va partir del sostre.

Jar Jar va caure només a una curta distància, aterrant sobre el crani de l'esquelet. Des de la paret, tres dels veermoks trepadors es van enfonsar sobre ell, i ell va cridar mentre saltava cap amunt fins al forat de l'entrada. Els veermoks van aixafar el crani amb tal impacte que les restes de l'esquelet es van col·lapsar sota ells. Mentre els veermoks rugien al fons del pou, Jar Jar va lliscar a través del forat i va sortir de la fortalesa.

Jar Jar va córrer baixant fins a la platja. El nivell de l'aigua s'havia alçat tant que el bongo estava començant a surar cap al túnel secret. Jar Jar podia veure els dos gungans inconscients a la cabina de comandaments, i al dianoga albí a la xarxa assegurada al casc del vaixell.

Jar Jar es va adonar d'una sèrie de roques que s'alçaven a través de l'aigua, creant una sèrie de pedres escalonades que viatjaven des de la costa fins al bongo a la deriva. Esperant saltar de pedra en pedra i fins a la cabina de comandaments del bongo, Jar Jar va saltar fins a la pedra més propera. Tan aviat va aterrar, la pedra va caure a l'aigua, i Jar Jar va observar aterrit mentre les altres pedres es movien. No eren del tot pedres, sinó les crestes dorsals d'un behemoth subterrani!

La criatura es va retorçar i va sorgir fora de l'aigua, girant el seu ampli cap per revelar una boca plena de dents esmolades com diamants. Jar Jar va cridar i es va ajupir lluny del monstre, esquitxant al costat del bongo. Movent-se més ràpid del que s'havia mogut en la seva vida, Jar Jar va grimpar fins al lateral del bongo, va saltar a la cabina de comandaments, i va estrènyer els propulsors, accidentalment empenyent-los cap endavant. El bongo va perforar cap al túnel secret just mentre el behemoth baixava el seu cap prop de l'entrada del túnel.

Quan Jar Jar es va adonar que el behemoth era massa gran com per entrar al túnel, va sospirar d'alleujament. No podia creure que hagués sobreviscut a la Mina. Segons més tard, el bongo va arribar a l'extrem de la caverna i va entrar a les aigües clares del Llac Umberbool.

El bongo va lliscar passant un grup de roques, i la sorra del festival va arribar a la vista. La bombolla central de la sorra era un orbe gegantí, dissenyat per gestionar la majoria milers d'espectadors gungan. La bombolla central estava envoltada de quatre grans bombolles d'hàbitat, cadascuna enllaçada a tres cel·les submarines.

Una de les cel·les submarines semblava estar sota construcció, però Jar Jar es va adonar que el tub d'enllaç de transport estava trencat. Jar Jar es preguntava si la cel·la havia estat destrossada pel tub de transport durant el sisme submarí. A part d'això, la Sorra del Festival semblava haver aguantat força bé en la tempesta.

Tot d'una, dues figures ombrívoles es van inclinar cap al submarí. Per la forma en què es movien, Jar Jar podia dir que no eren navilis sinó grans criatures. Mentre s'acostaven, van estendre llargs hams des dels seus caps i van flexionar unes àmplies aletes pectorals. Jar Jar els va reconèixer com Vink i Nink, el parell d’opees nans assassins de la mar de la instal·lació d'investigació.

Encara que Vink i Nink eren d'una aparença terrible, tots dos estaven d'alguna manera entrenats per seguir les ordres dels seus investigadors. Jar Jar es preguntava si una ordre verbal els faria nedar de tornada a la instal·lació d'investigació. Imaginava que la seva llibertat els hauria encoratjat a oblidar o desobeir les ordres.

Jar Jar va trobar l'interruptor de l'amplificador de veu del bongo just al costat d'un interruptor que alliberava una xarxa. Imaginava que si Vink i Nink no responien a la seva ordre verbal, podria tractar d'atrapar-los a la xarxa. Va activar els amplificadors i va dir:

-Vink i Nink! Aneu al casal zoo!

Fora del submarí, els opees nans assassins de la mar es van frenar i van nedar més a prop del bongo.

-Vosa scoltiat misa? -va preguntar Jar Jar-. Misa dir a vosa nedar vuosasols de tornada a Otoh Gunga! Huff Zinga sigur estarà feliç de veure a vosa.

O Vink i Nink no acceptaven a Jar Jar com una veu d'autoritat o no entenien ni una paraula del que deia. Van començar a allunyar-se nedant del bongo. Jar Jar va reafirmar el bongo a l’encalç de la parella fugint. Quan estava sobre ells, Jar Jar va desplegar la xarxa.

La xarxa va atrapar tant a Vink com a Nink, i no els va agradar ni un pèl. Després d'una breu lluita, es van alliberar, llavors van nedar ràpidament cap al bongo.

Si feien les coses a la seva manera, Vink i Nink masticarien el bongo en uns segons.

Següent