Esquadró Infern (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

La següent missió de l'Esquadró Infern va ser senzilla. Algú estava fent xantatge a un moff d'un món remot. L'equip havia de localitzar i neutralitzar als xantatgistes i recuperar totes les proves dels pecats del moff. Intel·ligència Naval tenia un informe que van revisar pel camí.

Una missió senzilla i clara. Iden s'alegrava.

Va arribar aviat i va pujar a bord de la Corvus esbossant un mig somriure. Va examinar la nau de proa a popa, amb renovada admiració per les seves estilitzades i eficients línies després de tant temps entre ferralla.

Va anar fins a la seva cabina i va treure l'ampolla de la seva motxilla. Era cara, però no es penedia d'un sol crèdit gastat. La va deixar sobre el catre de la Seyn. «Sempre estaràs amb nosaltres», va pensar. «Sempre seràs una membre de l'Esquadró Infern.»

—Oh, perdoni, capitana. No m'havia adonat que estava a bord.

—Descansi, agent —va dir Iden—. Passa, Del.

—M'alegro d'estar de tornada —Del va sospirar, mirant la nau com si fos un vell amic. Iden va suposar que per a ell ho era. Per a tots, en realitat. Ell va mirar l'ampolla i el llit sobre el qual Iden l'havia deixat.

—Segueix fent mal —va dir en veu baixa.

—Probablement no deixi de doldre mai —va contestar Iden.

Del es va asseure en el seu llit amb els colzes sobre els genolls. Va baixar la vista un minut i després la va aixecar per la mirar-la.

—Puc preguntar-te una cosa? Extraoficialment? No has de respondre, si no vols.

Iden es va posar rígida automàticament, però es va obligar a relaxar-se. Era Del, el seu amic, el seu company, el que no l'havia fallat mai, el que sempre era amable.

—Endavant —va contestar.

Del es va gratar el nas.

—En realitat no és una pregunta, exactament...

—Del.

Aquest la va mirar amb els seus càlids ulls marrons.

—Quan vas tornar la nit que ens vam marxar, mentre pujàvem la rampa, vaig veure el teu blàster —va fer una pausa—. Estava en manera atordir.

Iden no va contestar.

—No vas matar al Mentor, veritat?

Va seguir sense contestar. Del va esperar un moment, va assentir i va decidir deixar-ho així.

—Ja t'he dit que no havies de contestar, veritat?

—Em sembla que ja ho saps —li va dir Iden.

Del va tornar a assentir.

—Jo... uns dies abans de marxar-nos... —va dir i va aixecar la vista cap a ella, molt seriós—. Estava pensant en la forma d'aconseguir el tractament que requeria Piikow.

Iden va sentir que alguna cosa dins d'ella s'estovava. Va somriure a Del i es va portar un dit als llavis. «Shhh.»

—Permís per pujar a bord, capitana! —va arribar la veu d’en Hask amb força i alegria.

—Concedit, tinent! —va cridar ella. Hask va entrar amb pas viu però, com Del, es va detenir en veure el llit de la Seyn.

Mentre s'asseia en el seu propi catre, Iden destapà el whisky tevraki i va servir xopets pels tres. Mentre els repartia, els va dir:

—Sé que tots recordem aquella nit en la suite, quan vam fer el nostre primer brindis. Llavors no sabíem què ens esperava. No sabíem què anàvem a perdre ni, el més important, a qui, però vam complir la missió. Els Somiadors ja no existeixen. Seyn Marana va donar la seva vida per assegurar-se d'això i nosaltres honrem el seu sacrifici encarregant-nos que es fes realitat.

Va fer una pausa. Del va gargamellejar i es va encongir d'espatlles. De la seva boca va sortir una cacofonia de sons estranys... un galimaties que, estranyament, els resultava familiar. Li van mirar inquisitivament i ell va somriure, lleugerament avergonyit.

—Va ser el brindis de la Seyn —va explicar—. Sobre estripar la carn dels nostres enemics. El que va fer aquella nit. Li vaig demanar que m'ho ensenyés i, bé, tenia raó... l’ahak maharr és molt difícil de pronunciar sense ullals.

Tots van riure i es van sentir feliços. Seyn ho hauria aprovat. Els tres es van beure els seus xopets, Iden va tornar a emplenar-los i va aixecar el seu.

—Pel millor equip que l'Imperi ha creat mai —va dir, convençuda de la veracitat de les seves paraules.

»Per l'Esquadró Infern!

FI