EPÍLEG
PZ-4CO va romandre en silenci una
llarga estona després que la Leia va acabar i, per un moment, ella va pensar
que l’androide de protocol s'havia apagat sense que ella s'adonés. Però
després, els ulls de l’androide es van il·luminar i l’hologravadora que sortia
del seu pit es va apagar i es va retreure dins del seu tors.
La Leia va girar-se en escoltar que
trucaven a la porta de la seva habitació.
—Aquest és un excel·lent
començament, General Organa —va indicar l’androide—. Potser ara podrem parlar
de la seva infància en Alderaan...
—En una altra ocasió, PZ —va
respondre —. Això és més que suficient per un dia. A més, tinc una visita.
Ematt estava a l'altre costat de la
porta.
—Major, que oportú —va dir, mentre
l’androide s'allunyava pel corredor amb un soroll metàl·lic—. Just estava
recordant la missió Lluna Groga, exactament abans d’Endor. Segurament recorda
quan vostè i Nien Nunb em van portar a Zastiga, on tot va començar.
—Naturalment que ho recordo —va
assentir Ematt—. Si puc preguntar, què la va fer recordar això? Ah... finalment
va acceptar dictar els seus records.
—Almenys començar —va contestar —.
Era una pregunta sobre el deure, del nostre compromís amb la causa i entre
nosaltres, i de com podem equilibrar totes dues coses. És una cosa que vaig
aprendre lluitant contra l'Imperi i, ara, Poe està aprenent la mateixa lliçó
contra el Primer Ordre. Ja ho he discutit amb ell. Ja és bastant gran com per
sentir-me, però no prou com per escoltar. Seguiré intentant-ho.
—El compromís d’en Dameron és
absolut —va indicar Ematt—. I és el nostre millor pilot. Ell obtindrà el que
necessitem.
—Mai m'he preocupat pel compromís de
Poe. La meva preocupació radica en el que això li podrà costar.
Ematt va assentir i la Leia el va
observar.
—Conec aquesta mirada —va dir la
Leia—. Hi ha notícies de Jakku?
—Sí, general —va respondre Ematt—.
L'estem esperant al centre de control.
La Leia va assentir i va sortir al
corredor. La porta es va tancar darrere d'ella. Mentre caminava amb Ematt cap
al centre de control, va sentir un pessigolleig conegut en algun racó de la
seva ment. Els esdeveniments ja estaven en marxa, i ella seria el focus
d'ells... el centre de l'acció.
I això, fins i tot després de molts
anys de guerra, era un alleujament.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada