Objectiu en moviment (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

UN JEDI A L'ESPERA

La Mon Mothma va finalitzar la reunió després de fer-los jurar confidencialitat a tots els líders rebels, dient-los que tornarien l'endemà per revisar les opcions estratègiques.

Luke va tornar de discutir les seves tàctiques i es va unir a la Leia en el camí de retorn a les seves habitacions. Ella va trobar la seva companyia tranquil·litzadora, tot i que sabia que la seva ombrívola expressió era motiu de preocupació per a ell. Ella es va preguntar si Luke la interrogaria sobre la reunió, però després va caure en el compte que ell no faria una cosa així. Luke compliria amb el seu deure i esperaria a ser informat pels líders de l'Aliança.

O tal vegada no era això. Potser Luke seguia lluitant amb el que fos que li hagués succeït a la Ciutat dels Núvols.

En mirar-li, Leia va sentir una commoció en el seu interior. Era confús, allò que sentia pel Luke era molt diferent al que sentia pel Han; no obstant això, era poderós, com una connexió que d'alguna manera podia sentir. Es preguntava si Luke també la sentia. Una vegada, ell va sentir alguna cosa per ella, en ocasions va ser dolorosament notori, però ella ja no percebia aquests sentiments de part d’en Luke. Això era un alleujament, però ella esperava que ell s’adonés del que ella experimentava, perquè era un dels pocs amics que tenia en la galàxia.

I malgrat tot, aviat se separarien, tornarien a les seves respectives naus per fugir i amagar-se de l'Imperi que els volia morts a tots dos. Morts o captius, per ser exposats en l’HoloNet i ridiculitzar-los com a separatistes i criminals.

«Això ja ho veurem», va pensar la Leia.

Luke va girar-se davant de la porta de la seva pròpia habitació per acomiadar-se, però la Leia va posar la mà sobre la seva espatlla.

—Quines són les teves ordres? Em refereixo a després d'això —va preguntar la Leia.

—Suposo que tornaré al Redempció —va dir Luke, i el seu rostre es va aombrar—, amb destinació a qualsevol lloc.

—Amb destinació a cap lloc —va corregir-li ella, la seva frustració començava a desbordar-se.

—La postura de la Mon Mothma és que...

—Estic més que familiaritzada amb la postura de la Mon Mothma —va interrompre’l bruscament —. No necessito que me l'expliquis.

Ella va mirar cap a una altra part, avergonyida per la sorprenent expressió afligida del rostre d’en Luke. Però ell simplement va assentir i va esperar, ella es va sentir agraïda amb ell per disculpar-la amb un simple silenci.

—Vaig pensar que havies dit que tornaries a pilotar amb l'Esquadró Roig —va dir la Leia després d'un moment.

Luke va moure el cap.

—Ara és l'esquadró d’en Wedge —va respondre—. No seria correcte arribar de sobte i prendre-li-ho.

—Però si no vas a pilotar, llavors què faràs? —va qüestionar-li. La seva pregunta va sonar més severa del que ella volia, i encara que Luke no es va ofendre, sí va semblar incomodar-se.

—El que se'm demani que faci —va contestar Luke—. Però necessito tornar al meu entrenament Jedi. Haig de complir una promesa.

Després de la Ciutat dels Núvols, Luke li va explicar sobre els dies que va passar en un estrany planeta pantanós i del Mestre que va trobar en aquest lloc. Sonava com alguna cosa treta d'un conte de fades, una història que la governanta d’Alderaan va poder haver-li llegit molt temps enrere.

—Sense el teu sabre de llum? —va preguntar-li, sense entendre com podria entrenar sense l'arma d'un Jedi.

Luke va somriure amb tristesa.

—Les armes i la guerra no et converteixen en un Jedi —va dir—. Ara ho sé.

—Però et necessitem aquí —va insistir Leia.

—Ho sé —va respondre Luke—. I he estat ajornant la meva partida perquè esperava tenir notícies d’en Han. Però ara suposo que haurem d'esperar una mica més, fins que sapiguem què està succeint a Tatooine.

—Correcte —va dir la Leia. No volia explicar que ella parlava de l'Aliança, no d’en Han.

—Estic intentant ser més pacient; aquesta va ser una part del meu entrenament —va afegir Luke i després va somriure—. No puc dir que ja la vaig dominar.

Ella li va retornar el somriure, pensant que la paciència tampoc era una de les seves fortaleses. Però després, l'expressió d’en Luke va tornar a tornar-se seriosa.

—El que necessitem és una mica més de temps —va indicar.

—Mai tindrem suficient, mai ningú el té —va contestar-li —. I l'Imperi està intentant llevar-nos el poc que tenim en mai donar-nos un moment per descansar. —Va fer una pausa—. Però, tal vegada, puguem robar una mica.

—A què et refereixes? —va preguntar Luke.

—No estic molt segura encara, però estic pensant —va dir ella, i va somriure davant l'expressió d’en Luke—. Paciència, recordes?

 Següent