CAPÍTOL
14
DEPREDADORS AQUÀTICS
La Leia va despertar amb un
sobresalt i va veure a contrallum una figura parada sobre ella. Va buscar
ràpidament el seu blàster, encara que va pensar que ja era massa tard.
—Relaxi's, princesa, som nosaltres
—va dir Lokmarcha—. Per fortuna per a vostè.
—Deixa-la en pau —va agregar Kidi—.
Estava exhausta. Encara sort que va poder descansar.
La Leia es va aixecar
precipitadament, avergonyida. El soldat dressellià estava dempeus al costat de
Kidi i Antrot mirant cap al mar.
—Ja van instal·lar el senyal? —va
preguntar la Leia.
—Es troba transmetent a la perfecció
—va contestar Kidi—. També allà a dalt hi ha una bella vista.
—Però, pel que cosa veig, ningú es
va presentar a la trobada —va dir Lokmarcha.
—No, tret que hagin decidit
deixar-me acabar la migdiada i s'hagin anat.
En realitat, la Leia se sentia
alleujada; no hi havia necessitat de posar en perill al misteriós Aurelant. Amb
sort tornarien a Thrinaka i es dirigirien cap a la seva següent destinació,
atraient atenció imperial sense ocasionar conseqüències atroces per a la gent
d'aquest bell planeta.
—Tornem —va dir la Leia—. Hi ha una
agenda que hem de seguir.
Amb prou feines Thrinaka apareixia
davant els seus ulls, quan el comlink de la Leia va començar a sonar.
—Arribarem en vint minuts, Nien —va
dir.
—Llavors donin-se la volta —va
agregar Nien—. Hi ha soldats d'assalt en el port, i la capitana imperial que
vam veure a Basteel està amb ells. Estan revisant la ciutat. Hauré
d’enlairar-me en cas que reconeguin al Mellcrawler.
—Lok, dirigeix-te de retorn al mar
—va indicar la Leia—. Nien, Kidi i tu busquin un canal de comunicació que
puguin usar, en cas que els imperials interfereixin els nostres.
Lokmarcha va fer un gir tancat cap a
l'esquerra, fent que la barca rebotés sobre les ones. La Leia va subjectar a
Antrot quan va trontollar sobre la coberta.
—No estan funcionant les teves
botes? —li va preguntar la Leia.
—El material de la coberta no és
magnètic —va respondre—. Em sembla que és de fusta. Hauria estat millor si Nien
no hi hagués llogat una barca tan elegant.
—Darrere de nosaltres —va dir
Lokmarcha—. A una distància d'aproximadament cinc-cents metres. Els
electrobinoculars estan en la motxilla de l'equip.
Després d'ordenar a Antrot que se
subjectés de manera més segura, la Leia es va agenollar i va buscar en la
motxilla del soldat. Es va recolzar contra la broda de la barca i va agrair que
els binoculars tinguessin controls estabilitzadors.
—Soldats d'assalt en propulsors
d'ones! —va cridar la Leia per sobre del vent—. I alguna cosa que sembla un
transport amfibi ve darrere d'ells. Podem perdre'ls?
—Les seves naus són més ràpides que
la nostra! —va respondre Lokmarcha, cridant—. I aquí fora no hi ha on
amagar-se.
—Deixa'm conduir, necessitem que tu
disparis —va ordenar-li.
La barca va copejar una ona que els
va llançar a més d'un metre d'altura i els propulsors van protestar amb una
xiulada. La Leia va aterrar en mala posició, la qual cosa va provocar una onada
de dolor que va travessar els seus genolls, i després va avançar trontollant
per la coberta fins a xocar contra l'esquena d’en Lokmarcha.
—No deixi que ens apuntin, princesa
—li va indicar, caminant amb dificultat per la coberta cap a la seva motxilla.
La Leia va accionar l'accelerador i Lokmarcha va relliscar cap a la popa,
xocant contra aquesta amb el rifle aixecat. Ell va mirar a través de l'espiell
del rifle i després el va accionar, descarregant alguns rajos blàster cap a
aquells que els perseguien en els propulsors d'ones.
—En aquesta distància, si li dono a
alguna cosa serà per pura sort! —va dir.
—Kidi, troba alguna cosa que suri
—va cridar la Leia—. Una armilla o un tros de material aïllant! Antrot, prepara
un detonador que demori deu segons a esclatar!
La Leia va girar amb força la barca
a estribord, aixecant una ona d’aigua que va espatllar l’objectiu dels
imperials. Antrot estava en el terra de la barca preparant el detonador;
semblava marejat. La gorra de l’abednedo s'havia volat i portava tan sols les
ulleres de sol. Els trets del blàster crepitaven sobre l'aigua del costat
esquerre de la barca, generant columnes de vapor.
—Ha d'haver-hi una arma de coberta
en aquesta nau —va cridar Lokmarcha—. Princesa, mantingui el rumb!
La Leia va córrer el risc de mirar
darrere d'ella i es va trobar a Antrot sostenint una armilla flotador de color
taronja brillant sobre el seu cap, que finalment llançà. L'armilla voleià per
l'aire, es va enfonsar en el mar i immediatament va surar cap a la superfície.
Leia va intentar comptar, però va
perdre el compte quan va haver d'esquivar un tret de blàster. Mirà per sobre de
l'espatlla, just a temps per veure una columna de foc que sortia disparada des
de la superfície de l'oceà. La figura fosca d'un propulsor d'ones sense pilot
va passar fregant la superfície de les ones com una pedra i després es va
enfonsar.
—Li vam donar a un! —va cridar
Lokmarcha—. Això va ser bell, Antrot.
Després, la proa es va elevar i la
Leia va sentir una onada de calor en l'esquena. La barca va girar bruscament a
estribord i, per un moment, la Leia va pensar que bolcarien. Va girar-se cap
enrere i va veure que una part de la popa s'havia vaporitzat. Un prim llistó de
fum va començar a deixar rastre darrere d'ells.
—Estem bé, no es detingui! —va
cridar Lokmarcha.
El motor va xerrotejar mentre la
Leia intentava aconseguir major velocitat amb la barca danyada, la qual
s'inclinava lleugerament a babord.
—Això no va a funcionar! —li va
cridar Leia a Lokmarcha—. Necessitem tornar a la illa, la selva serà el nostre
refugi.
—Fins i tot si arribem abans a la
illa, només estaran a un parell de minuts darrere de nosaltres!
—Això serà millor que qualsevol cosa
que ens pugui passar aquí. Kidi, monitora tots els canals per veure si estan
coordinats amb altres unitats.
Kidi va assentir, es va ajupir per
utilitzar el seu equip mentre Lokmarcha disparava salvatgement.
—He trobat la seva freqüència de
comunicació —va indicar Kidi horroritzada—. Qui està darrere de nosaltres és la
Capitana Khione, i l'estan buscant a vostè, princesa. Van esmentar el seu nom.
—Això no importa, Kidi —va dir la
Leia—. Mira si pots contactar amb Nien, potser ell pugui recollir-nos a l’illa.
Un altre tret de blàster va fer que
l'aigua a babord aconseguís el punt d'ebullició. La Leia va començar a dirigir
la barca en ziga-zaga, escoltant nerviosament el so de protesta dels propulsors
danyats. Ara sortia fum negre de sota el casc. Antrot va deixar anar un gemec i
semblava que anava a vomitar.
—Hi ha alguna cosa sota la nostra
barca —va cridar Kidi.
La Leia va fer un cop d'ull per un
costat, esperant que la tècnica cereana estigués equivocada, però va veure una
figura negra sota ells. Girà abruptament la barca a estribord, llançant a
Lokmarcha cap a la coberta. Antrot estava recolzat sobre el terra de la barca
amb el cap entre els braços.
Enfront d'ells alguna cosa va
emergir de l'aigua.
La Leia es va adonar que era un
vehicle gran i fosc.
En la seva proa va aparèixer una
esquerda que es va obrir més i més fins que la nau va semblar un leviatan
badallant. La Leia va poder veure llum en el seu interior i alguns cossos
corrent d'un costat a un altre.
Ho va dubtar, però després va
dirigir la barca cap a la misteriosa nau.
—No, princesa! —va cridar
Lokmarcha—. No sabem qui són!
—No ens estan disparant! I en aquest
moment, amb això en tinc prou!
Un altre tret va estremir el costat
esquerre de l'embarcació i la Leia es va ajupir. Els projectils els passaven
xiulant i aixecaven espurnes en el casc de la barca. Ella es va adonar que la
nau més gran estava coberta de frondoses algues verdes que feien l'efecte de
ser el pelatge llanut d'un enorme animal.
L'obertura de la coberta es va
estendre sota la superfície de l'aigua, permetent-li entrar sense haver de
desaccelerar. Ella va posar els motors en revers, aixecant una columna d'aigua
que els va xopar. L’embarcador a l'interior de la nau estava envoltat de ponts
de treball, on estaven reunits uns alienígenes humanoides d'una espècie que
Leia mai abans havia vist. Tenien grandària humana, una pell verda platinada,
ulls vermells i dents esmolades. Vestien roba senzilla i portaven l'equip propi
dels mariners, juntament amb els seus blàsters i ganivets.
Darrere d'ells, les enormes
gargamelles de la nau van començar a tancar-se. Quan la Leia va apagar els
motors, els alienígenes van començar a celebrar-ho.
—Estic tenint problemes per
determinar si vam ser rescatats o capturats —va dir Antrot feblement.
—Jo també —va respondre la Leia.
Un dels alienígenes va indicar a la
Leia que portés la barca al costat d'un dels ponts de treball. Quan va estar a
un metre de distància d'aquest, alguns alienígenes es van estirar per agafar-la
i la van lligar amb una rapidesa i una destresa impressionants. Els seus dits
eren llargs i acabaven en urpes d'aspecte malèvol.
—Potser ens hauríem d’haver quedat
amb els soldats d'assalt —va rondinar Kidi, mentre els pirates feien senyals
amb els seus rifles, ordenant que baixessin de la barca.
Li van llevar el rifle a Lokmarcha i
van registrar als altres, rient mentre ajudaven al tremolós Antrot a pujar al
pont de treball. Els pirates van començar a furgar en el seu equip, sostenint
en alt detonadors i terminals de comunicació, al mateix temps que xerrotejaven
emocionats.
La multitud es va dividir i un
alienígena, un cap més alt que els altres, els va mirar. Estava abillat amb
molts collarets i braçalets, i els seus braços verds estaven coberts amb
tatuatges. Una pitrera sostreta de l'armadura d'un soldat d'assalt protegia el
seu pit i un pesat sabre penjava del seu maluc.
Els hi va somriure amb una dentadura
resplendentment blanca.
—M'imagino que vostè és la Princesa
Leia Organa —va dir en llenguatge galàctic bàsic—, de l'Aliança per Restaurar
la República. Hi ha una generosa recompensa pel seu bell cap, Sa Majestat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada