Objectiu en moviment (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

IRA DEL DONZELLA GUERRERA

Nien Nunb havia estat ocupat. La bodega del Mellcrawler es va omplir amb barrils de fertilitzant concentrat de Jowloon, una càrrega que el sullustà va dir que li reportaria un enorme benefici a Sullust.

La Leia esperava que fos així, perquè podia olorar-ho des del saló. Antrot es va veure afligit.

—No em diguis que tens una fòbia sobre el fertilitzant, també —va dir Kidi amb una rialleta.

—En tindré una per quan surti d'aquest vaixell —va dir Lokmarcha.

Antrot va sacsejar el cap.

—No tinc fòbia, tot i que l'olor és desagradable. El que em preocupa és que aquesta càrrega és perillosament volàtil.

La cara d’en Nien va caure. Després es va encongir d'espatlles.

—Intentaré no esclatar amb res, ara, si em disculpeu, crec que és hora de sortir d'aquest planeta.

Leia estava al saló, considerant el millor moment per explicar-li al sullustà el que li havia dit als altres, quan el Mellcrawler va girar a estribord. El monocle de l'Antrot va saltar i Kidi va aferrar a Lokmarcha, amb els ulls ben grossos.

La Leia va pujar a la cabina, es va fixar en ell, i va trobar a Nien frenèticament movent els interruptors.

—Destructor d'estrelles! —va cridar. —Agafa’t, hi aniré cap al costat fosc del planeta".

—És el Donzella Guerrera —va dir Leia ombrívola.

—Espera, trigarà un minut o dos a calcular el salt cap a l’hiperespai, cal que el facis abans que obtinguin un bloqueig amb el raig tractor.

Kidi i Lokmarcha va caure a la mitat de la cabina. Kidi va apuntar una llum de la consola.

—Ens estan trucant —va dir.

Nien va tocar un interruptor amb el puny i la cabina es va omplir amb una veu de dona, tan freda com l'espai.

—Em dirigeixo a la Princesa Leia Organa, —va dir la Capitana Khione. —Apagueu els vostres motors i prepareu-vos per a l'abordatge o la gent de Jaresh pagarà el preu de la vostra traïció.

—Oh, no! —Kidi va lamentar-se.

—Està faronejant, —va dir Lokmarcha. —No aniran a per un altre objectiu amb nosaltres aquí mateix.

Nien va ajustar els auriculars, ignorant els crits de la Kidi perquè ell pilotés el vaixell amb les dues mans.

—La xerrada és barata, senyora, —li va dir a Khione, lluitant amb els sons i ritmes desconeguts del basic. —Ens vols? Vine a per nosaltres.

Les alarmes van començar a calmar-se, i el foc de làser va il·luminar espai per davant d'ells.

—Quant temps falta per fer el salt? —Va preguntar la Leia.

—Necessito un altre minut, —va contestar Nien.

—No tenim un altre minut.

Kidi va dir.

—Espera, mira l’horitzó! Això és perfecte.

Un vaixell enorme estava davant d'ells, a jutjar pel seu perfil era un dels vehicles comercials lents i colossals que es desplacen entre els sistemes d'estrelles.

—Estàs tallant-li el pas massa a prop. —Lokmarcha va advertir.

—Esperem que no, —va dir Nien. Es va dirigir directament al transport enorme, conduint i teixint en ziga-zaga per evitar que el feix de la màquina de Donzella Guerrera els atrapés. Les advertències de proximitat brillaven a la cabina, ja que la proa del transport omplia l'espai per davant d'ells.

A continuació, Nien va submergir-se sota el vaixell gegant, alineant-se amb una ratlla al llarg del ventre.

—Bloqueja això. —Va cridar triomfalment, després va prémer l'accelerador. Un moment després, el Mellcrawler es va disparar cap a l'hiperespai i Nien va estirar els braços enlaire, cantant.

—Ets un maníac, —va dir Kidi, amb les mans sobre els ulls.

—Conec un corellià que estaria gelós d'aquesta maniobra, —va dir la Leia, inclinant-se per fer-li un petó a la galta.

—Llavors, què passa ara? —Kidi va preguntar una vegada que Nien havia aparegut al saló per verificar que al Mellcrawler no s'havia produït cap dany i estava en el curs correcte.

—Anem cap a Lluna Groga, —va dir la Leia. —Però la missió serà una mica diferent a la que originalment planejàvem. Qualsevol vaixell que respongui a les nostres balises hi estarà en dos dies, però l'Imperi pot estar esperant-los. Tan aviat com hi arribin, els hi explicarem quina és la nostra veritable missió i advertir-los que marxin.

—És massa arriscat, princesa, —va dir Lokmarcha. —Ja hem tingut massa ensopegades properes. Hem fet el que vam venir a fer en aquest sector, hem de posar-nos en marxa i sortir cap a Sullust.

—Altres també corren riscos, Lok, —va dir la Leia. —Excepte que no saben on s’estan ficant. Hem d'ajudar-los.

—La meva missió és...

—Sé quina és la teva missió, —va dir Leia. —I t’agraeixo la teva dedicació. Si algun de vosaltres voleu marxar de Lluna Groga, heu obtingut aquest dret. Aconseguiré que Nien us trobi un port segur.

—Vaig a on vagis, —va dir Lokmarcha. —Ho saps.

—Vull ajudar, —va dir Kidi. —Qualsevol que sigui el cost.

—Vull veure si les meves balises funcionen, —va dir Antrot.

Nien va esclafir una rialleta.

—Què pot ser tan divertit? —Kidi va exigir-li.

—Bé, si dic no, no teniu vaixell.

—Això és cert, —va dir la Leia.

—No! —Nien va somriure amb el xoc de sorpresa en la cara de la Kidi, —de cap manera em vull perdre això.

—Hi ha un problema, però, —va dir Lokmarcha.

—Només un? —La Leia va preguntar.

—L'Imperi té els codis que hem estat utilitzant, —va dir el comando. —Si transmeteu una explicació, també ho indicareu a qualsevol vaixell imperial o espia droid que pogués estar escoltant, i això podria acabar donant pistes a l'imperi sobre el pla real.

La Leia va mirar la coberta, frustrada.

—I no podem obtenir un codi segur només per als vaixells amb els que volem parlar.

Lokmarcha va assentir amb la cara. Però Kidi estava somrient.

—Puc, —va dir. —Enviem un nou codi de xifrat directe nau a nau, no emetent. Hauria de comprimir el codi perquè es pugui transmetre ràpidament, però crec que tinc temps de fer-ho. Només enviem el nou codi als vaixells que volem que l’escolti. A continuació, els utilitzem per xifrar la transmissió i només parlem amb els nostres amics.

—I si un d'ells és un caçador de recompenses com amic? —Va preguntar Lokmarcha.

—És un risc acceptable, —va dir la Leia. —No vaig a dir-los tot, major. No estic tan boja. L'Imperi no està en el negoci de creure contes silvestres de caçadors de recompenses. En el moment en què decideixen que no es tracta només de més desinformació, la flota hauria de tornar-se a reunir.

—Un problema més immediat? —Nien va començar. —No sabem quants vaixells podrien estar esperant. És possible que no tinguis temps de contactar-los un per un.

Kidi va somriure.

—Aquest és el valor de tenir amics, —va dir. —Li expliquem als capitans que enviïn el meu codi al costat dels que venien amb ells. D'aquesta manera només es necessiten un parell de saltets per difondre la paraula a tothom.

Antrot va mirar amb confusió quan la Leia li va demanar que entrés a la seva cabina durant un minut. Després va començar a empaquetar les seves eines aparentment infinites, una a la vegada.

—No cal fer això, —va dir Leia. —Només et necessito a tu.

L'abednedo es va aixecar obedientment i la va seguir.

—Què puc fer, princesa? —Va preguntar.

—Una cosa secreta, —va contestar-li.

—Ja hi ha hagut prou secrets en aquesta missió.

—Tens raó, —va dir Leia. —Et dic el què. Serà per tu si creus que ho has de conservar o no. Et sembla bé.

—Suposo.

—Vull que armis el vaixell, —va dir la Leia.

Antrot va parpellejar.

—Fer què?

—Que exploti.

—La nostra missió ha tingut dificultats, però el suïcidi sembla una reacció excessiva.

La Leia va sospirar.

—Estic arriscant les nostres vides contactant amb els vaixells que responen a la nostra crida per vindre a Lluna Groga, però també estic arriscant el futur de l'Aliança. Si les coses van malament, necessito una contingència: un pla B.

—Oh!

—Què en penses?

—Com de gran és l’explosió que necessites?

—Tan gran com tu puguis donar-me.

—No és un problema, —va dir el reparador. —Nien té el dipòsit ple de fertilitzants que oferien la possibilitat que el vaixell explotés durant les nostres maniobres sobre Jaresh.

—Jo estava més feliç de no saber-ho, Antrot.

—Les meves disculpes, —va dir el tècnic. —La gent sempre em diu que he dit massa o massa poc. És confús.

—Crec que ho has fet bé, Antrot, —va dir la Leia. —I t’ho agraeixo, doncs, ho diràs als altres? De debò que dependrà de vosaltres.

Antrot s’ho va pensar per un moment.

—No, —va dir. —No sé què dirà el Major Lokmarcha, només que li posaria nerviosa a la Kidi i que Nien s'enfadaria. Crec que només tu i jo ho hauríem de saber.

—Molt bé. Gràcies, Antrot.

Va obrir la porta de la cabina. Lokmarcha i Kidi estaven abraçats en el seient d'acceleració. La Leia va posar un dit als llavis i va fer un gest perquè Antrot la seguís pel corredor fins a la bodega.

—Anem a donar-los una mica de privadesa, —va dir, arrufant el nas als barrils de fertilitzants que els envoltaven.

—Per què fan això? —Va preguntar Antrot, mirant cap enrere pel passadís.

—Um... —La Leia va començar, llavors es va adonar que no tenia idea de què dir a continuació.

—Em refereixo a què van passar una gran part del nostre viatge discutint, —va dir el reparador.

La Leia va somriure, pensant en un cinturó d'asteroides molt lluny. Durant un moment va poder veure gairebé els ulls d’en Han i la sorpresa que havia trobat enfuriant-lo al principi, irresistible. «No deies que escapar de Hoth amb un hiperimpulsor malmès era una missió impossible?»

Sí, i ho faig d'aquí, Han, vaig a una missió més impossible. No per l'Aliança, no importa que em diguin que és el meu deure. Però per a tu...

—Princesa? —Antrot va preguntar. —Has dit alguna cosa?

—Ah, jo només recordava una cosa divertida. A vegades, els arguments poden ser una forma d'ocultar els vostres veritables sentiments, Antrot.

Va sacsejar el cap.

—Això no té cap sentit.

—Tens raó, no, però l'amor sovint no en té.

 Següent