Objectiu en moviment (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

GUERRA A JARESH

Tots van tornar a Jowloon al final de la tarda i van trobar els carrers estranyament silenciosos. Per un moment, la Leia no va saber què estava passant. Després es va adonar que els camps i els pasturatges no tenien animals, estaven buits. Els imperials els havien portat al corral.

Per a l'alleujament de la Leia, no va haver de buscar a la Nyessa, l'anciana estava rentant la cleda buida de les seves bèsties. Durant una estona, va entretenir les seves mans en el costat pelut dels urdes, reconfortada per la seva presència.

—Anem a portar de retorn a la resta dels teus animals —va prometre la Leia—. Només som quatre, però complirem la nostra promesa.

—No hi ha necessitat. Farem les nostres declaracions i deixarem que el destí decideixi el que vingui.

—Jo crec que un crea el seu propi destí —va indicar la Leia—. Hi ha algun graner des d'on es pugui vigilar el corral?

—Sí, el del vell Grimshaw.

—I confies en ell?

—És el meu cosí —va contestar Nyessa—. Però sí, confio en ell.

—Excel·lent —va dir la Leia i li va explicar a Nyessa el seu pla.

—Sospito que sóc al·lèrgic a aquesta vegetació —es va queixar Antrot.

La Leia no es trobava precisament còmoda; el fenc que omplia el graner del vell Grimshaw estava polsós i picava, i ella temia que algun esternudés i els delatés. Només Lokmarcha semblava content. Ell havia instal·lat el seu blàster en un trípode i esperava pacientment, observant ocasionalment, a través de l'espiell, cap a l'abarrotada plaça de sota.

—Necessito repassar el pla una vegada més? —va preguntar la Leia.

—No —va dir Lokmarcha—. Tret que vulgui donar-me una altra oportunitat de dissuadir-la.

—No ho faré. Antrot, estàs segur que la càrrega està instal·lada correctament?

—Si tingués algun dubte, estaria a baix resolent-lo.

—Molt bé. Llavors haurem de ser pacients.

Sota ells, la multitud es reunia, esperant al fet que arribés el director de la caserna imperial. La gent havia deixat espai per als imperials just enfront de les portes del corral, el qual estava ple d'animals gairebé a la seva màxima capacitat. Els warbu mugien, els nerfs i whellays belaven i els urdes renillaven planyívolament al reduït espai.

—Ja puc veure als imperials —va avisar Kidi—. Vénen en un transport de tropes.

—Què? Nyessa va dir que arribarien a peu.

—Bé, doncs es va equivocar.

—Si estacionen aquesta cosa enfront del corral, tiraran per terra el nostre pla —va comentar la Leia.

—Llavors no ens queda més que esperar que no ho facin —va agregar Lokmarcha.

El transport es va acostar a trenta metres de la vora de la plaça. Després a vint. La Leia es va adonar que estava aguantant la respiració. Deu. Després es va detenir. Molts soldats d'assalt van sortir amb els blàsters desenfundats i van observar als vilatans des de l'interior d'aquests cascos que semblaven cranis. Dos oficials imperials estaven amb ells, amb les mans darrere de l'esquena.

—Desitjaria que aquesta capitana imperial també estigués aquí —va dir Leia a Lokmarcha—. És una bogeria, no?

—Sí —va contestar ell—. Almenys ja va perdre la nostra pista.

Els imperials es van detenir davant de les portes del corral. Un d'ells va alçar un megàfon i els va ordenar a tots que guardessin silenci.

A poc a poc, la multitud va obeir, fins que els únics sons van ser dels animals. Nyessa va alçar la vista i va aconseguir fer contacte visual amb la Leia. L'anciana va assentir.

—Gent de Jowloon —va començar a dir l'oficial imperial, amb una veu estrident a través del megàfon.

—Ara —va ordenar la Leia.

La càrrega que Antrot havia instal·lat en el corral va esclatar, la llum de l'explosió va il·luminar per un moment la plaça. Els animals es van allunyar d'aquesta, empenyent-se l'un a l'altre, amb els ulls plens de por. Nyessa va començar a cridar i els vilatans van buidar la plaça tan aviat com van poder. Els oficials van mirar cap al corral, desconcertats.

Lokmarcha va disparar. El raig d'energia de la seva arma va vaporitzar el cadenat del corral. Els animals, espantats, van carregar contra les portes i van sortir a patolls. Leia va observar als soldats d'assalt i als seus oficials enfront del corral, intentant mantenir-se dempeus, enmig de l'estampida. Al poc temps, van caure sota el devessall de potes i peülles.

Però alguns imperials van esquivar l'estampida.

—Elimina'ls, Lok —va ordenar—. Vaig a baixar.

El dressellià va mirar per sobre del seu rifle, alarmat.

—Princesa, quedi's on la pugui protegir!

—Si algú se m'acosta, dispara-li —va exclamar la Leia per sobre de l'espatlla, mentre baixava precipitadament per l'escala.

Ella va sortir del graner i es va introduir a la caòtica escena: els animals corrien pertot arreu amb els ulls embogits, i hi havia sorolls de peülles per onsevulla. Alguns vilatans van intentar calmar als animals, mentre que uns altres només volien escapar de la contesa.

Un soldat d'assalt s’escapolí per un dels costats del graner, fent soroll amb la seva armadura. Leia va desenfundar el blàster i li va disparar, aconseguint que es desplomés. També va veure com altres cascos van girar-se en la seva direcció: els soldats intentaven obrir-se pas entre la multitud per aconseguir arribar al transport de tropes.

No podia deixar que arribessin fins allà.

La Leia va esquivar a un trio de nerfs espantats i es va ajupir per esquivar un tret de blàster que li va passar per sobre del cap. Un warbu va sacsejar el cap, mugint furiosament i mirant cap a un parell de soldats d'assalt que estaven enfront d'ell. Leia li va donar a la bèstia una manotada als quarters posteriors, tan forta com va poder, i cridant-li. La mà se li entumí. La bèstia va arremetre contra els soldats i els llançà cap a un costat. Un es va posar dempeus amb dificultat i Leia li va disparar. L'altre va xocar contra un grup de vilatans, els punys dels quals es van alçar i van caure sobre l'home de l'armadura.

Altres dos soldats d'assalt estaven esquena contra esquena, disparant-li a la multitud. Uns crits van esclatar al voltant de la Leia. Ella va alçar la vista buscant la mirada de Lokmarcha i va veure una alta figura amb cap cònic corrent cap a ella amb un blàster E-II entre les mans.

—Kidi! Què estàs fent? —va cridar la Leia.

—Lluitant —va contestar la cereana.

Un raig blàster va passar xiulant enmig de les dues. Kidi va apuntar amb la pistola al soldat que va disparar, però res va succeir. Ella va mirar l'arma amb preocupació.

—Seguretat! —va cridar la Leia. Un warbu va arremetre contra el soldat, el qual va sortir volant cap a ella, arruïnant els trets de tots dos. El soldat imperial va forcejar amb la Leia.

—Ja és molt tard per pensar en «seguretat»! —li va contestar Kidi —. Hem de lluitar!

—No, el teu blàster té posat el mecanisme de seguretat! —va exclamar, lluitant amb el soldat d'assalt pel control del seu blàster—. A l'esquerra del gallet.

Un vilatà canós va assotar amb un rasclet el casc del soldat d'assalt i aquest es va desplomar. El vilatà li va somriure i després va sortir corrent cap a la refrega. Kidi buscava a les palpentes alguna cosa en la seva pistola, i de sobte un raig vermell d'energia va passar fregant el cap de la Leia i va anar a donar contra un dels costats del magatzem.

—Ai! —va exclamar Kidi—. Ho sento!

—Només mantingues-te darrere meu —va ordenar-li, cridant-li als vilatans que s'apartessin del seu camí. Un raig blàster provinent del graner va derrocar a un altre soldat. Lokmarcha va tornar a disparar, obligant als soldats a ajupir-se, en aquells que intentaven arribar al seu transport.

La Leia va observar a Nyessa enmig de la plaça, envoltada de grangers musculosos. Va fer contacte visual amb l'anciana i va assenyalar de manera urgent el transport de tropes. Nyessa va mirar cap a aquesta direcció i va assentir, després va començar a cridar ordres. Un grup de vilatans va avançar cap a les tropes sostenint en alt les seves eines de la granja. Els soldats d'assalt van disparar i dos dels vilatans van caure, però la resta va aconseguir sotmetre'ls sense problemes.

Tot havia acabat.

La plaça ràpidament es va buidar d'aquells animals que van sortir a la recerca de les seves cledes i camps, llocs que consideraven la seva llar. Kidi va girar-se cap al corral on havia començat l'estampida, però la Leia la va dirigir gentilment cap a l'altra direcció.

—No hi ha necessitat que vegis això —va indicar, portant a la cereana cap a Nyessa.

—S’han anat —va dir la matriarca amb satisfacció.

—Sí —va respondre Leia—. Però tornaran i castigaran a tot el poble.

—Potser —va acceptar Nyessa—. Però moltes coses poden ocórrer abans que tinguin l'oportunitat de tornar. Les coses canvien. I si morim? Serà defensant als qui estimem i allò que valorem. Hi ha destins pitjors que aquest.

Leia li va somriure.

—Definitivament n'hi ha.

Següent