Objectiu en moviment (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

EN LES ENTRANYES DE LA BÈSTIA

Nien va trepitjar amb força l'accelerador i el Mellcrawler va sortir disparat cap endavant, traçant un arc a través de l'espai, lluny de les naus que havien respost a la crida del senyal.

—Ja em vaig escapar d'ella en una altra ocasió... puc fer-ho una vegada més —va dir.

Però ara no tenia cap avantatge, i aquí no hi havia cap transport que pogués interposar-se entre els rajos tractors del Donzella Guerrera i el Mellcrawler. La Leia sabia que no ho aconseguirien, fins i tot abans que el Mellcrawler se sacsegés i perdés velocitat.

—Si no ho apago ens convertiran en ferralla pura —va dir Nien com disculpant-se.

—Què passarà amb les altres naus? —va preguntar la Leia—. Estan fora de perill?

—Estan fora de l'abast del raig tractor —va assenyalar Nien—. I ja han començat a donar el salt a l’hiperespai.

La Leia va mirar cap enrere i va veure que Antrot tenia alguna cosa a la mà, un petit dispositiu compacte amb dos botons de color vermell brillant a dalt.

—No fins que estiguem a l'interior del Donzella Guerrera —va dir la Leia.

El reparador va assentir.

—A l'interior? —va preguntar Kidi.

Lokmarcha es va aixecar i va posar la mà sobre el braç de l’Antrot.

—No facis explotar aquesta nau —va dir—. Encara podem tenir una oportunitat, princesa. Tinc el meu propi pla B, ho recorda?

Nien va girar-se, les seves orelles tremolaven.

—Esperin... Van a fer explotar la meva nau?

—Desarma aquest detonador —li va ordenar Lokmarcha a Antrot—. Amaga les peces en les teves butxaques. Tu pots ser el pla C.

Leia li va dir que sí a Antrot amb el cap.

—Com ho vas saber? —li va preguntar a Lokmarcha.

—El reparador i jo compartim cabina, recorda? Antrot parla entre somnis.

Antrot semblava avergonyit.

—No sabia que feia això.

—A més, és una cosa que jo hagués fet —va dir Lokmarcha.

L'ombra del Donzella Guerrera va caure sobre el Mellcrawler, submergint-lo en la foscor.

—Crec que és moment que m'expliquis el teu pla B, Lok —va dir la Leia.

El soldat va negar amb el cap.

—Estaré amb vostè. Ho sabrà al seu moment. I si alguna cosa he après de vostè és que sempre se les hi enginyarà.

—Si no van a fer explotar la meva nau, esborraré les bitàcoles —va indicar Nien.

—Molt bé —va dir la Leia—. Tots vosaltres feu el mateix amb els seus datapads. No deixeu que els imperials trobin cap tipus d'informació excepte la que tenim en els nostres caps. I aferrin-se a aquesta tant com puguin.

Antrot va abandonar immediatament la cabina de comandament. Quan Kidi es va posar dempeus, les seves mans tremolaven.

—Ens van a interrogar, cert? —va preguntar amb una feble veu.

—Sí —va dir la Leia, i va intentar allunyar de la seva ment els records del turment que va sofrir a les mans de Darth Vader a bord de l'Estrella de la Mort.

—Doldrà?

Aquesta pregunta va fer que la Leia volgués sortir corrent, trobar a Antrot i dir-li que havia canviat d'opinió i que fes explotar la nau. Però es va armar de valor per quedar-se en el seu seient.

—Sí, Kidi —va acceptar—; temo que sí.

Els soldats d'assalt els van baixar per la rampa fins a la badia d'aterratge del Donzella Guerrera. Leia va creure que la Capitana Khione els estaria esperant, però l'oficial al peu de la rampa era un jove tinent, que simplement va verificar que estiguessin desarmats i els va fer anar a un pavelló de detenció.

—No hem donat el salt a l’hiperespai —va murmurar Nien a la Leia—. Ho hauria sentit.

—Han de tenir l'esperança d'atrapar més naus —va contestar ella ombrívola.

—Sense parlar! —va ordenar un soldat d'assalt, donant-li un cop a la Leia en l'esquena baixa amb el seu rifle.

Els soldats la llançaren a una cel·la de detenció i van tancar la porta. Ella la va revisar desconsolada. Era el model estàndard imperial: una llitera de llosa dura i un petit lavabo sortit. La seva cel·la a bord de l'Estrella de la Mort havia estat idèntica, i va arribar a conèixer cada centímetre d'aquella.

«Hauria d'haver deixat que Antrot fes explotar la nau», va pensar en imaginar a Kidi pregant-li als seus capturadors, i a Antrot intentant raonar amb uns torturadors que mai l’escoltarien. Leia va desitjar no haver d'escoltar aquells interrogatoris quan arribessin a les pitjors parts, aquelles que Leia només recordava en els seus malsons.

La llum de les cel·les de detenció mai canviava, així que era fàcil perdre la noció del temps, una tàctica que l'Imperi utilitzava per desorientar als seus presoners. Però, finalment, la porta de la cel·la es va lliscar cap a l'interior de la paret. Una oficial va entrar i dos soldats d'assalt van prendre les seves posicions en el passadís, darrere d'ella.

—Princesa Leia Organa —va dir la Capitana Khione—, tenim molt de què parlar.

L'oficial va pressionar un botó d'una unitat de control que portava en el cinturó. Leia va escoltar un terrible sorollet fora, i després un droide esfèric d'interrogació va entrar surant a l'interior de la cel·la, movent-se amb una lentitud que ella recordava massa. Els ulls de la Leia van inventariar els nefasts instruments: tenalles, picanes i agulles. Els coneixia molt bé, i sabia com eren utilitzats.

—Em sorprèn que tu facis el treball brut, Khione —va dir la Leia—. La majoria dels capitans ho deixarien al Buró de Seguretat Imperial.

—Jo represento la voluntat de l'Emperador en aquest sector —va dir Khione—. Quan les coses se surten del camí, jo les torno personalment. Qualsevol que conegui el meu nom també ha de saber-ho.

—Sento decebre't, però, fins fa uns quants dies, mai havia escoltat el teu nom —va dir la Leia—. I només un parell de vegades el del teu sector.

Khione va somriure.

—En uns quants dies tots en l'Imperi coneixeran el meu nom —va respondre—. Però, ara com ara, és el teu el que importa. I els de Kidi, Nien, Antrot i Lokmarcha. Aquests són els que discutirem primer, després parlarem dels altres noms, d'almiralls, naus estel·lars i planetes.

—No vaig a dir-te res —va dir la Leia—. Sense importar el que em vagis a fer.

—Parlant de noms, hi ha una cosa que sempre m'ha semblat interessant pel que fa a aquest model de droide interrogatori —va assenyalar Khione—. En general no se li programa amb la informació del presoner. L'única cosa que sap és que hi ha una persona en la cel·la, i per tant aquest ha de ser el subjecte a interrogar. He tingut a presoners que confessen quan no hi ha ningú que els escolti. Ells creuen que estan parlant amb el droide, però aquest no escolta. Li pots dir el que sigui i res importarà. Seguirà treballant fins que algú li ordeni que es detingui.

I, llavors, per a sorpresa de la Leia, Khione es va anar i la porta es va tancar darrere d'ella. El droide interrogatori va surar fins al centre de la cel·la, inundant l'espai tancat amb l'horrorós sorollet cíclic dels seus propulsors.

La Leia va donar un salt la primera vegada que el droide es va moure, pensant que l'atacaria amb algun dels seus instruments. Però aquell només es va fer a un costat i va seguir surant com abans. Ella va pensar d’atacar-lo, però sabia que això no portaria res de bo. El droide l'electrocutaria o es replegaria contra el sostre, i cridaria als soldats d'assalt.

Leia es va asseure en la dura llitera, observant al droide. Es va adonar que les seves mans havien començat a tremolar, així que les va ficar sota les seves cames, enutjada per la seva pèrdua de control. El droide va estendre una de les seves sondes, i ella instintivament es va replegar en una cantonada de la cel·la. Després, la sonda es va retreure i el droide va quedar quiet de nou. Callat i immòbil, tret pel so que perforava a poc a poc el seu crani.

Ella es va preguntar si Khione estava observant-la. Mirant i esperant al fet que confessés.

Quan la porta es va obrir la Leia no va saber quant temps havia passat. Dos soldats d'assalt van entrar, arrossegant a Lokmarcha amb ells. Tenia les mans emmanillades. Els seus ulls grocs es van dirigir cap al droide esfèric i negre, i les seves mans van començar a tremolar.

Khione va caminar a l'interior de la cel·la amb pas relaxat. La Leia va fer fins a l'impossible per no saltar damunt d'ella. Després d'una paraula de la Khione, els soldats d'assalt van sortir de la cel·la, deixant la porta oberta darrere d'ells.

La Leia es va adonar que la capitana imperial volia que Kidi, Nien i Antrot escoltessin el que era a punt de succeir.

—Aquest és admirablement lleial —va assegurar la Khione—. Em va prometre dir-ho absolutament tot si el deixava tornar a veure a la seva princesa, però no crec que tingui res important a dir. Així que farem una cosa més. —Ella va somriure—. El droide treballarà en ell i tu vas a mirar. I després repetirem el procediment amb la resta dels teus amics.

Khione va tocar la unitat de control del seu cinturó, i el droide d'interrogació es va allunyar de la Leia girant. Va surar de costat a costat, revisant la cambra i després es va acostar a Lokmarcha.

Aquest va mirar la Leia amb els seus ulls grocs i va assentir.

El pit de Lokmarcha es va contreure tan ràpid que la Leia va poder escoltar com les seves costelles es trencaven. Després el seu pit es va expandir dràsticament, com si hagués fet un respir increïblement llarg. Els borrissols del braç de la Leia es van estarrufar, mentre Lokmarcha queia sobtadament sobre la coberta, mort. El droide d'interrogació es va moure sobtadament cap a un costat, va perdre altura i després va intentar elevar-se. Fora, en el passadís, els soldats d'assalt agafaven amb força els seus cascos, els genolls se'ls doblegaven.

«Pols electromagnètic», es va adonar la Leia. Lokmarcha havia carregat tot aquest temps algun tipus de bomba de pols en el seu pit, una suficientment poderosa com per inhabilitar una bona part d'un Destructor Estel·lar. Aquest havia estat el seu pla B.

Khione va mirar impactada com la Leia se li tirava damunt. La capitana va alçar els braços, però ja era massa tard... Leia va aferrar al droide d'interrogació i es va esforçar per no deixar anar la relliscosa màquina, que va assotar contra el cap de la Khione. La capitana va caure sobre la coberta, inconscient, i el droide va quedar immòbil entre ella i el cadàver d’en Lokmarcha.

La Leia va mirar amb tristesa al dressellià. No va voler pensar en el que ell va haver de suportar per aconseguir que Khione el posés en l'única situació que li brindaria a ella una oportunitat.

«Ara tinc una oportunitat... Gràcies a tu, Lok. I no vaig a malgastar-la».

La Leia va sortir ràpidament de la cel·la i va agafar el blàster d'un dels soldats d'assalt caiguts. A les seves esquenes, les llums de la cel·la van parpellejar i es van apagar. Va escoltar sons de trets de blàsters i va córrer pel passadís, sostenint en alt l'arma.

Una figura va aparèixer en la foscor enfront d'ella i va estar a punt de disparar, però es va alegrar de no fer-ho. Era Nien, qui portava el blàster d'un soldat d'assalt, seguit d’Antrot i Kidi.

—I els guàrdies? —va preguntar la Leia.

—Ja no són un problema —va dir Nien, somrient.

—On està Lok? —va preguntar Kidi desesperadament.

Leia va moure el cap amb tristesa. Kidi va observar el terra i va començar a bressolar-se cap enrere i cap endavant.

—Es va sacrificar per nosaltres —va explicar la Leia—. I si en aquest moment ens deixem portar per la pena, ell haurà fet tot això per res. Antrot, encara tens el teu detonador?

—El vaig armar de nou —va contestar el reparador abednedo—. Però no està funcionant a causa del pols electromagnètic.

—Però molt aviat ho farà —va assenyalar Nien.

—Igual que tota la resta —va indicar la Leia—. No tenim molt temps.

El Donzella Guerrera es va sacsejar al seu voltant.

—Què ha estat això? —va preguntar Kidi.

La Leia va mirar a Nien i es va adonar que també estava confós. La nau de guerra imperial va tornar a estremir-se i les sirenes van començar a sonar.

—Els estan atacant! —va exclamar Nien—. Si poguéssim arribar a la badia d'acoblament...

—Podem i ho farem —va dir la Leia—. Tinc un pla. Nien, tu i Kidi aconsegueixin tres parells de grillons en l'estació de guàrdies. Antrot, necessito que te les enginyis per tancar la porta d'una cel·la. Però espera aquí un minut, necessito canviar-me de roba.

La Leia va tornar corrent a la seva cel·la, passant per sobre dels dos soldats d'assalt. Portava el blàster aixecat en cas que el droide o la Khione mostressin algun moviment. Però tots dos seguien tirats en la coberta. Quan un dels soldats d'assalt es va queixar, Leia li va disparar un raig atordidor a tots dos, i després va fer el mateix amb la capitana caiguda, per si de cas. Movent-se ràpidament, va entrar a la cel·la, va posar a un costat el blàster, es va llevar la túnica i els pantalons, i li va llevar a Khione l'uniforme. A la Leia li quedava massa gran, per la qual cosa va intentar ficar la tela sobrant dels pantalons a l'interior de les botes.

El Destructor Estel·lar va tornar a trontollar-se. Leia es va preguntar qui estaria atacant als imperials. Per ventura Mothma o Ackbar havien enviat una força especial a buscar-la?

La Leia es va donar la volta, ajustant-se la gorra de la Khione, i va veure a Antrot parat en l'entrada. Semblava incòmode.

—Quant temps has estat...? Ai, oblida-ho! —va exclamar Leia—. Fica als soldats aquí i barra la porta. Ràpid!

—Un minut li sembla ràpid? —va preguntar el reparador.

Ni tan sols li va prendre la meitat d'aquest temps. La porta es va tancar amb un cruixit i un centelleig de cables guspirejant. Antrot va alçar els polzes.

Nien i Kidi van tornar amb els objectes que la Leia els hi havia demanat. Ella va col·locar els grillons folgadament al voltant dels canells dels seus amics, assegurant-se que semblessin tancats des de la distància.

El Donzella Guerrera va tornar a estremir-se, i les llums van començar a parpellejar en el pavelló de detenció.

Mentre sortien del nivell de detenció, la Leia es va preguntar si havia escoltat un lleu sorollet. O tal vegada només havia estat la seva imaginació, una il·lusió conjurada per un record desagradable i efímer.

—Seguirà treballant fins que algú li ordeni que es detingui —va murmurar.

—Què? —va preguntar Nien.

—Res. Som-hi.

 Següent