Objectiu en moviment (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

HEROIS DE LA REBEL·LIÓ

La Leia va sortir a gambades del pavelló de detenció amb tres presoners emmanillades al seu costat i el rifle blàster a l'altura de la cintura. Oficials imperials i androides avançaven precipitadament pels passadissos. Van mirar l'uniforme imperial de color gris i la seva insígnia de rang, però cap d'ells es va detenir.

—Nien —va murmurar la Leia—, no recordo la distribució d'un Destructor Estel·lar.

—Has de seguir dreta cent metres o més, després prens l'elevador cinc nivells cap avall.

—Estàs segur?

—Més o menys.

—Genial —va dir la Leia i després els va cridar perquè s'apressessin.

Van arribar a l'elevador i van trobar que estava custodiat per dos soldats d'assalt. Els tècnics corrien desesperadament en totes direccions, aixecant la mirada cada vegada que el Destructor Estel·lar se sacsejava.

Els soldats d'assalt van mirar inquisitivament a la Leia i als seus presoners.

—Ens hem quedat sense energia en el pavelló de detenció —va dir, intentant imprimir-li un to gèlid a la seva veu—. Aquests tres estan sent ressituats perquè el seu interrogatori pugui continuar.

Els soldats d'assalt van assentir. Un d'ells fins i tot va demanar l'elevador per a ella. La Leia va detenir amb un gest de la mà a un tinent que va intentar pujar amb ells, i va sospirar alleujada quan les portes es van tancar.

—Antrot, com va el detonador?

—Seria més fàcil sense aquestes manilles —es va queixar el reparador.

—Què? —Leia va observar, per al seu horror, que les manilles de l’Antrot estaven tancades.

—Passa res dolent? —va preguntar el reparador, qui semblava confós—. Vas oblidar per complet tancar les meves, així que jo ho vaig fer. No volia que descobrissin la nostra treta.

—Adorada mare d'ulls negres de Sullust —va murmurar Nien.

—I com anem a llevar-te-les? —va preguntar la Leia i després va moure el cap en senyal de negació—. És igual. Només fes que aquest detonador funcioni.

Les portes de l'elevador es van obrir, i la Leia va dir en silenci una oració d'agraïment, pel fet que Nien hagués recordat els esquemes imperials amb exactitud. Es trobaven en un ampli passadís que confinava amb la badia d'acoblament del Donzella Guerrera, i ella va poder veure al Mellcrawler estacionat en la seva plataforma d'aterratge, a cinquanta metres de distància. No gaire lluny del iot es trobava un transbordador imperial d'ales de ratapinyada amb la rampa baixada.

—Anem a pel transbordador —va dir la Leia—. Recordin: pertanyem a aquest lloc, però vostès són presoners, així que no vagin tan ràpid. Preparats?

—Vinga, caminant —va indicar Nien.

—Estic llesta —va assegurar Kidi.

—Em sembla que el detonador està funcionant —va dir Antrot—. Però no estaré tan segur fins que pressioni el botó.

—Esperem el millor —va assenyalar la Leia—. Anem.

Tots van caminar cap a la badia d'acoblament.

—L'escut magnètic està activat —va dir Nien—. No podrem escapar d'aquí tret que el desactivin.

—Una cosa alhora —va indicar la Leia, donant-li una empenta a Nien amb el blàster.

—Auch —es va queixar el sullustà—. Primer intenta fer explotar la meva nau i després m'agredeix.

—Segueix parlant i de debò t'agrediré —va murmurar la Leia.

—Princesa Leia? —va dir Antrot amb una veu massa alta. Kidi i Nien el van mirar horroritzats.

—Què passa, presoner? —va dir fredament la Leia, esperant així recordar-li al reparador el paper que havien d'interpretar.

—Vaig arreglar el Mellcrawler perquè l'explosió colpegi el reactor i es dirigeixi a l'exterior, a través dels motors. Si ho faig esclatar en la posició en la qual està ara, l'explosió omplirà la badia d'acoblament. No provocarà cap dany al casc del Destructor Estel·lar, però sí un molt gran a tot allò que estigui a l'interior d'aquesta badia.

—Genial —va dir la Leia—. Llavors, anem amb el pla D. O potser, en aquest moment, és el pla I. Pugeu al transbordador, i ja veuré si puc obligar a algú a desactivar el camp magnètic.

—Això no funcionarà —va murmurar Antrot, qui semblava consternat.

—És clar que funcionarà —va dir Nien—. O almenys... és possible que surti bé.

Ja estaven a deu metres de la nau, quan una tropa de soldats d'assalt els va veure.

—Senyora, estem sent atacats per una nau rebel —va començar a dir el comandant de la tropa, qui immediatament es va detenir—. Esperi. Vostè no és...

La Leia li va disparar.

—Pugeu al transbordador! —va cridar-los mentre els rajos blàster van començar a volar pertot arreu.

Nien va llançar les seves manilles al rostre d'un soldat d'assalt i va pujar a tota velocitat per la rampa. Kidi li va seguir, colpejant-se fortament el cap contra el xassís de la nau abans de trobar el camí correcte. Leia li va disparar a un soldat d'assalt abans que ell pogués fer-ho, després va buscar a Antrot i es va adonar que l’abednedo corria cap al costat equivocat, amb els canells emmanillats enfront d'ell.

—Antrot! —va exclamar—. Per aquí!

—Pugi al transbordador! —li va contestar amb un crit el reparador.

Leia es va adonar que Antrot no havia comès un error, ell sabia perfectament el que estava fent. Havien ideat un pla i ara anava a completar-ho. Ara ell era l'objectiu en moviment.

—Antrot, no! —va cridar la Leia, intentant pensar què podia dir que li fes donar-se la volta.

Un raig blàster li va donar al reparador en el braç. Ell va trontollar i va serrar les dents, però després es va ajupir i es va apressar a pujar la rampa del Mellcrawler, la qual es va tancar darrere d'ell.

—Leia! —va exclamar Nien des del transbordador—. Ens hem d'anar!

Un raig blàster va caure prop dels seus peus i va poder sentir l’olor d'ozó. Es va apressar a abordar el transbordador, i la rampa va començar a elevar-se sota dels seus peus. Nien es trobava en el seient del pilot, pitjant els controls. Kidi es va asseure darrere d'ell, joguinejant amb el seu auricular. Després es va portar una mà a la boca.

—Hi ha un altre Destructor Estel·lar sortint de l’hiperespai! —va dir.

—Una cosa alhora, veritat? —va preguntar Nien.

—Correcte —va dir la Leia—. Pots pilotar aquesta cosa?

—Puc pilotar el que sigui. Però no servirà de res si el pla de l’Antrot no funciona.

Alguns soldats els disparaven des del terra de la badia d'acoblament. Els seus trets rebotaven inofensivament en les finestres del transbordador. Nien va activar els propulsors i la nau es va elevar en l'aire amb un cruixit.

—Pobre Antrot —va assenyalar Kidi, i Leia va posar una mà sobre l'espatlla de la tècnica cereana.

—Et necessito en les comunicacions, Kidi —li va dir —. Contacta amb les freqüències rebels; fem-li saber a qui sigui que estigui atacant aquesta nau que som del seu bàndol.

—Encara sort que vaig memoritzar aquestes freqüències —va dir Kidi.

El Mellcrawler es va aixecar de la plataforma, movent-se mandrosament, després va fer un gir maldestre i s’inclinà cap avall. El seu tren d'aterratge va raspar la plataforma.

—Aquest llunàtic li farà mal a la meva nau —va dir Nien, mentre veia com el iot començava a rotar matusserament.

La Leia només veia al Mellcrawler amb preocupació i es va imaginar a Antrot intentant guiar la nau amb un braç ferit i les mans emmanillades. El reparador era obstinat i rar, però també era increïblement valent.

—Posin-se el cinturó —va dir Nien—. Això és a punt de posar-se molt mogut.

El iot va seguir girant fins que els seus motors van quedar apuntant cap a la paret de la badia d'acoblament, amb la proa enfront del transbordador. La Leia va creure veure la prima figura de l’Antrot en la cabina de comandament una fracció de segon abans que un centelleig polaritzés la finestra i la badia s'omplís de foc i soroll.

La Leia va obrir els ulls. Uns punts brillants li van ennuvolar la mirada. No podia veure, però aparentment Nien si podia. Ell va prémer amb força l'accelerador, i la nau amb ales de ratapinyada va sortir a tota velocitat per l'enorme forat que l'explosió del Mellcrawler havia obert en el casc del Donzella Guerrera.

La Leia, encara enlluernada, intentava entendre la batalla que s'estava lliurant al voltant d'ells. Centelleigs de llum envoltaven al Donzella Guerrera, el qual s'estava inclinant perillosament. Ella va poder veure la silueta triangular de l'altre Destructor Estel·lar i els caces TIE que sortien de les seves entranyes.

—Quant temps falta perquè donem el salt? —li va dir a Nien, preguntant-se per què el sullustà semblava tan tranquil.

—Trenta segons —va respondre Nien amb un somriure—. Els registres mostren que el reactor del Donzella Guerrera està fallant. Hem de dir-li adéu.

—Primer necessitem demanar-li a aquestes naus rebels que buidin l'àrea —va indicar Leia—. Kidi, pots contactar amb alguna d'elles?

—Sí, sí puc —va dir Kidi en veu baixa—. Ara que saben que estem fora de perill, estan saltant.

—Bé —va dir la Leia—. Però d'on van sortir? De qui és aquesta força especial?

—Pot dir-se que és nostra —va indicar Kidi, i les llàgrimes van començar a córrer per les seves galtes—. Són les naus del punt de trobada, aquelles a les quals els va advertir que fugissin. Van tornar.

—De debò? —Leia va mirar a Kidi, sorpresa—. Quantes?

—Totes.

 Següent