El Rusc (I)

El Rusc

Steven Barnes

Capítol 1

La G'Mai Duris, regent del planeta Ord Cestus, va plegar formalment els dits de les seves mans primàries i secundàries. Era una x'ting, l'espècie insectoide de segmentat cos oval de color daurat mat i dolços modals que antigament dominava aquest planeta. Abans de l'arribada de Cestus Cibernètica, els ruscs x'ting cobrien aquest món, però ara el malvat gegant industrial no només dominava el planeta, sinó que també amenaçava la seguretat de la pròpia República.

L'Obi-Wan Kenobi va mirar com Duris es preparava per dirigir-se al consell del rusc, l'humil últim reducte del poder x'ting. Igual que la capital extraplanetària de ChikatLik, alguns centenars de metres sobre els seus caps, la sala del consell estava imbricada en una bombolla natural de lava. Les parets de la cambra amb forma d'ou i quinze metres d'alt havien estat d'un color siena vidriós, però la majoria d'aquest color original es va cobrir amb tapissos teixits a mà. Tres portes, cadascuna guardada per dos membres dels clans guerrers x'ting, conduïen fora de la sala: una a la superfície, les altres als llocs més profunds i menys transitats a l'interior del rusc.

Els dotze consellers asseguts a la corba taula de pedra eren una barreja de x'ting relativament joves, amb les seves closques encara brillants, i ancians que mostraven taques de color gris i blanc enmig del seu estarrufat cabell toràcic. Les seves ales rudimentàries tremolaven de dolor. De tant en tant les seves mans primàries o secundàries aplanaven les seves túniques cerimonials de color ivori. Cada ull facetat vermell o verd l'estudiava acuradament; cada antena de l'auditori atenia a les seves paraules.

La Duris va inclinar el seu tòrax i es va aclarir la seva gola, potser ordenant els seus pensaments. Era gairebé tan alta com l'Obi-Wan, i la seva ampla i segmentada closca d'un daurat pàl·lid i la inflada bossa d'ous li donaven una considerable gravetat.

En aquest moment, la G'Mai Duris necessitava tota la que pogués aconseguir.

-Companys i ancians -va dir.

- El meu estimat amic el Mestre Kenobi m'ha explicat una cosa impressionant. Durant segles hem sabut que als nostres avantpassats els van enganyar per arrabassar les seves terres, unes terres que es van comprar amb quincalla que es van considerar moneda legal. Hem passat anys sense obtenir una compensació per això, a part de les engrunes que li sobraven a Cestus Cibernètica. Però això canviarà.

Els seus ulls van brillar com les maragdes tallades.

-El Mestre Kenobi ha portat un advocat de Coruscant, un vippit que coneix bé les seves lleis. I, segons l'autoritat central, si decidim tirar endavant aquest cas, podrem destruir Cestus Cibernètica. Si les terres en què es troben les seves fàbriques ens pertanyen, podrem cobrar-los el que vulguem per l'ús de la terra, i potser fins i tot quedar-nos amb les seves instal·lacions.

- Què? -va exclamar la Kosta, la membre més gran del consell.

Tots els x'ting rotaven entre els gèneres masculí i femení cada tres anys, i Kosta era actualment femella. Encara que era massa vella per portar ous, la bossa se li va inflar fins a aconseguir una grandària impressionant. Mirava espantada.

- És això cert?

- L'únic que aconseguiràs amb això és la destrucció del planeta! -va exclamar la Caiza Quill, deixant anar saliva en parlar.

Només feia uns minuts que la Duris l'havia deposat com a cap del Consell. La seva ràbia i les seves feromones de rendició encara feien olor a l'aire.

- Destrueix a Cestus Cibernètica i destruiràs la nostra economia!

L'expressió de la Kosta es va estarrufar amb cru menyspreu per les transparents veritats a mitges de la Quill.

- El rusc ja existia abans que arribés Cestus Cibernètica. No és el rusc qui patirà si la companyia canvia d'amos... o fins i tot si desapareix. Els qui patiran seran els qui es van vendre als colons per una promesa de poder.

-Però, Senyors meus -va dir la Duris, atraient un cop més l'atenció sobre ella. Jo tinc obligacions envers els colons, amb la gent que va venir a Cestus amb el seu talent i el seu cor, i que l'únic que volia era construir aquí una vida. No podem utilitzar això per destruir-los. Hem de fer-ho servir per construir i per curar.

Els membres del consell del rusc x'ting van assentir, potser complaguts per la seva empatia. Encara que era nova a les seves files, semblaven satisfets per com havia assumit les seves responsabilitats.

Però la Quill no estava en absolut aplacada per les seves paraules. Les seves ales rodanxones van tremolar amb ràbia.

- No has guanyat res, Duris! Anul·laré el que facis, ho juro. És igual el que creguis tenir, el que creguis saber... Això no s'acaba aquí.

Va sortir corrent fora, humiliada i enfurismada.

L'Obi-Wan havia observat els procediments, evitant intervenir, però ara havia de parlar.

- Pot fer-ho?

-Potser -Va contestar la Kosta.

-Qualsevol Membre de les Cinc Famílies pot vetar un acord específic.

Estava referint-se a les Cinc Famílies que dirigien les mines i fàbriques que proveïen a les factories de droides. Anteriorment hi havia hagut només quatre, però la Quill s'havia obert camí entre elles lliurant contractes de treball i sufocant diferències, venent la seva pròpia gent en el procés.

- Si ella considera que li interessa, o que vol fer-ho simplement per odi, ho intentarà.

Un pensament alarmant va semblar creuar per la seva ment.

-Potser intenti evitar que vostè comuniqui aquesta informació a Palpatine. Potser hauria de notificar-ho immediatament.

Reticentment, l'Obi-Wan va sacsejar el seu cap.

-El Canceller utilitzaria això per tancar legalment Cestus Cibernètica. I ningú guanyaria amb això. Crec que el millor serà reservar-nos aquesta dada fins al final, com a últim recurs d'emergència.

Només uns dies abans, l'Obi-Wan havia arribat a Cestus per impedir al planeta vendre els seus letals bio-droides a la Confederació. Per mitjà d'un disseny únic de "circuit vivent", les factories de droides havien creat una màquina que podria realment anticipar-se als moviments d'un atacant. Comprenent el seu potencial, el comte Dooku havia ordenat milers d'aquests dispositius, originalment dissenyats per a treballs de seguretat a petita escala, amb la intenció de convertir-los en droides de combat.

Pensar en semblant exèrcit, marxant per milers, congelava la sang de l'Obi-Wan. Davant aquesta amenaça, els Jedi i el Gran Exèrcit de la República podrien caure. La proliferació d'aquests dispositius letals havia de detenir-se a tota costa!

El principal mitjà de dissuasió era la negociació, però el bombardeig no estava descartat. Els contactes inicials no havien estat gens prometedors: Cestus Cibernètica era reticent a cessar la producció d'un article tan valuós, i creia que el Canceller Palpatine mai ordenaria la destrucció d'un planeta pacífic que venia un producte legal. Amb els x'ting com aliats, la missió de l'Obi-Wan seria molt més senzilla.

Durant els últims dies s'havia guanyat la confiança de la G'Mai Duris, la Regent de Cestus, que era poc més que un titella, i havia donat els primers passos per dotar-la d'una veritable autoritat política. Si pogués guanyar-se més al consell del rusc, podria haver-hi seriosos motius per a l'optimisme.

Els membres del consell el van escoltar parlar de política i finances, comprenent ràpidament les raons per les que podrien aprofitar-se aliant-se amb Coruscant. Però després d'expressar confiança en les seves asseveracions, van canviar ràpidament de tema.

-Hi ha una altra qüestió que discutir, Mestre Jedi.

L'Obi-Wan va mirar a Duris, buscant una pista sobre la nova preocupació. La regent es va tornar cap a ell, movent una porció del seu cos segmentat cada vegada. Els seus braços primaris i secundaris es van obrir, els palmells buits es van estendre, el que en l'idioma corporal x'ting indicava confusió.

-Jo no sé res d'això -va dir.

La Kosta tamborinejà amb els dits de les seves mans secundàries contra la taula. Va consultar amb els altres membres del consell, parlant amb espetecs, i llavors es va dirigir a l'Obi-Wan.

-És possible, Mestre Jedi, que puguis fer un gran servei per a nosaltres aquest dia.

- De quina manera? -va preguntar.

De nou els membres del consell es van mirar entre si, com si avaluessin si era intel·ligent seguir parlant. Després, després d'una breu discussió, la Kosta va començar.

-Hi ha una altra forma en què la Quill podria danyar-nos, si decideix que el rusc ja no es mereix la seva lleialtat.

Aquesta era una possibilitat. Certament, l'addicció de la Quill cap al poder i el cru egoisme podrien disparar la traïció.

L'Obi-Wan va sentir una càrrega emocional augmentant a la cambra. Coneixia aquest sentiment: la por d'aproximar-se a un llindar. El consell del rusc estava a punt de fer alguna cosa que podria deixar als x'ting profundament vulnerables.

La Kosta va continuar.

-El que estem a punt d'explicar-te només és conegut pels membres del consell, i els membres d'elit del clan guerrer del rusc. Fins i tot la G'Mai Duris no sabia això, encara que el seu company, Filian, si. -Es va inclinar respectuosament-. En Filian va ser forçat a ocultar-vos aquest coneixement, per jurament.

Estava clar que aquesta revelació era dolorosa per a la Duris. Fins ara, s'havia aferrat a la il·lusió que havia conegut per complet al seu difunt company.

- Què és?

-Hi ha molt sobre la història del nostre planeta que no podries saber, Mestre Jedi. Molt que no està en els llegendaris arxius de Coruscant.

-Lamentable, però cert al cap i a la fi -va dir l'Obi-Wan-. Si us plau, il·lumini'm.

-Un cop -va explicar la Kosta-, el rusc va ser fort. Havíem derrotat al poble aranya en una gran guerra, i portat el planeta sencer sota el domini del rusc i de la nostra reina, que era sàvia i justa. Vam creure que era el moment de què entréssim en la comunitat galàctica. Però no era merament una qüestió de guanyar reconeixement polític. Cobejàvem el paper de soci comercial, però quins recursos podíem oferir per aconseguir-ho? Quins productes podíem produir? Quins minerals podíem tenir? Vam investigar, i no vam trobar res que no estigués disponible en mons més propers al nucli central de la galàxia. Res que ens donés l'avantatge que buscàvem. Aleshores vam sentir el rumor que Coruscant estava planejant estendre el seu sistema de presons, i estava buscant mons amfitrions en la Vora que poguessin estar desitjosos d'arrendar o vendre terres per a tals instal·lacions. La terra era una cosa que Cestus tenia en abundància, i semblava una oportunitat admirable. Es van fer ofertes, i vam aconseguir un contracte. -Sospirà-. Al principi, tot semblava correcte. Es van construir diverses instal·lacions, i l'escòria de la galàxia va ser posada en un lloc segur en cavernes reconstruïdes sota les nostres sorres.

L'Obi-Wan ja sabia tot això, és clar.

-Un cop es va tancar el tracte, ens vam empassar el nostre orgull i vam acceptar una posició a l'escalafó més baix de la República. Molts dels nostres treballadors van ser contractats per les mines i fàbriques. Vam aprendre a negociar, perquè els futurs arrendaments i vendes fossin més favorables. Se'ns van pagar les rendes d'arrendament, amb les que vam contractar supervisors per examinar més acuradament els nostres recursos de cara a expandir el comerç. Llavors va passar una cosa completament inesperada. Executius de Galàctica Cybot van ser declarats culpables de frau i negligència greu i van ser condemnats a presó, aquí. Aquests éssers anteriorment poderosos van ser obligats a excavar a les profunditats de les cavernes. Part del treball era útil: engrandir els seus espais vitals, construint botigues i oficines. Part d'allò eren mers treballs forçats, la venerable tasca de les presons de convertir roques grans en altres més petites. Però mentre excavaven, els executius van descobrir minerals usats en fabricació de droides avançats. Un tresor, surant insospitat a la Vora Exterior!, els Executius van tramar un pla per alliberar-se. En reunions amb les autoritats de la presó, van proposar enriquir als guàrdies i vigilants més enllà dels seus somnis. L'essència de la proposta era que, agrupant els talents i els contactes de diversos dels presoners, bé podrien crear un rierol interminable de droides de primera classe. Aquí a Ord Cestus hi havia gran quantitat d'obrers, muntanyes de matèria primera, habilitat, i coneixements. Només necessitaven permís. Es va tancar el tracte, establint l'escenari per a la creació de Cestus Cibernètica. Els executius van contactar amb anteriors clients i empleats, i la immigració a Ord Cestus va començar a incrementar-se. La primera fàbrica estava operativa al cap d'un any estàndard, produint un modest droide de reparacions que va rebre crítiques favorables i considerables comandes. Estaven en marxa. -La Kosta va aixecar la seva veu-. Però quan la companyia novençana va créixer en poder i riquesa, va entrar en conflicte amb la reina i el rei. Primer, els gerents van comprar terra addicional amb gemmes sintètiques sense valor. Els monarques van ser forçats a empassar-se aquesta humiliació, però van intentar negociar percentatges més grans de riquesa per al rusc, per a l'educació de la nostra gent, per als serveis mèdics...

- Serveis mèdics?

-Una necessitat. Des de la fundació de la presó es van produir nombroses malalties estranyes i perjudicials estenent-se a través de la nostra població. Els presos, de cada racó de la galàxia, van portar amb ells innombrables malalties, creant onada sobre onada de sofriments. Ens vam posar malalts per milers. Les negociacions eren ferotges. Els nostres governants van amenaçar amb aturar els treballs dels x'ting i amb negar-se a permetre a Cestus Cibernètica estendre la seva operació minera. Llavors la Gran Plaga ens va atacar. -Kosta es va inclinar cap endavant, amb els seus ulls color maragda brillant-. Sé que no pot demostrar-se, però nosaltres ho vam saber, vam saber que aquesta plaga no va ser cap accident. Es va alliberar sobre nosaltres per destruir a la família reial, per fragmentar el rusc i que no hi hagués oposició efectiva. Potser fins i tot per exterminar-nos.

L'Obi-Wan va retrocedir davant la passió d'aquestes paraules. Era aquesta vilesa possible? Inútil preguntar-s'ho: per descomptat que ho era. Coruscant sabia poc del que passava a la Vora Exterior. I des que Cestus Cibernètica controlava les vies d'informació oficials, qualsevol perfídia concebible podria haver estat dissimulada.

-I aquest genocidi gairebé va funcionar. Però quan la plaga va arrasar el rusc, un pla frenètic es va posar en acció: vam posar diversos ous saludables en animació suspesa i vam amagar-los profundament en una volta especial sota la superfície de Cestus, on només uns pocs escollits sabrien la veritat, el camí, i el mètode d'obertura. La volta va ser construïda per Sistemes de Seguretat Toong'l, una companyia competidora de Cestus Cibernètica, i coneguda per ser fiable. Els treballadors eren transportats a cegues al lloc i mai van saber la ubicació. Quan es va completar, vam saber que passés el que passés a la resta de la família reial, hauria almenys un parell d'ous fertilitzats fora de perill: monarques, que podrien engendrar i crear una nova dinastia.

A l'instant, l'Obi-Wan va captar la importància. Després de la plaga, els x'ting supervivents s'havien escampat per la superfície d'Ord Cestus. Però una nova dinastia real podria reagrupar-los de nou, unir-los. La G'Mai Duris no era més que una regent, mantenint el poder fins al retorn d'una nova parella reial. Sota les seves mans capaces la transferència de poder podria rejovenir aquest planeta infeliç. Una idea prometedora!

L'Obi-Wan va organitzar els seus pensaments acuradament, i després va parlar.

-Llavors... Amb aquestes notícies sobre la propietat de la terra sota Cestus Cibernètica, una parella de monarques que reuneixi al planeta podria donar-vos més veu a Coruscant, i construir-li un futur millor a la vostra gent?

-Sí -Va assentir la Kosta, amb els ulls guspirejant-, encara que hi ha altres problemes. Primer, la plaga va ser més mortal del que esperàvem. Després que els monarques morissin, diversos clans x'ting van escollir romandre en les profunditats sota de la superfície, segellant tot contacte amb els extraplanetaris. Gairebé es van convertir en un rusc separat: pràcticament no hi ha hagut cap contacte amb aquests clans durant un segle. Pitjor encara, tots els x'ting que coneixien el secret de la volta van morir en la plaga. Tot el que queda són claus per obrir la porta exterior. Finalment, Sistemes de Seguretat Toong'l va ser destruïda quan el seu planeta va ser colpejat per un cometa. Els seus líders ens podrien haver explicat com obrir la volta, però... -La Kosta va fer un moviment resignat, encongint-se d'espatlles.

L'Obi-Wan va ajustar les parpelles.

-Però certament encara podeu usar altres mitjans per recuperar els ous.

La vella x'ting va sospirar, nuant nerviosament els dits de les mans primàries i secundàries.

-No entens l'estat dels monarques. Per naixement i educació, cada x'ting ha d'obeir. És el nostre camí, i està en la nostra sang. Per tant, són tant el major tresor com la major amenaça. Una parella reial x'ting en mans de Cestus Cibernètica reduiria a cada x'ting d'aquest planeta a l'esclavitud. Per evitar que això passés, es va construir un detector d'intrusos en la volta. No estem segurs sobre els seus detalls, però tenim raó per creure que després de tres intents infructuosos d'obrir la càmera, els ous es destruiran.

Per les estrelles! Havia estat aquesta gent tan desesperada?

-Així que... -va començar cautelosament-, quin servei desitgeu de mi?

-Dues vegades en el passat vam intentar recobrar els preuats ous. Dues vegades els nostres més agosarats han intentat arribar a la volta. Dues vegades van morir abans que poguessin arribar-hi. -Una pausa-. Hi ha una història que es murmura entre la nostra gent. Es diu que fa cent cinquanta anys un visitant va venir del centre de la galàxia. Un guerrer amb poders més enllà del que qualsevol x'ting hagués vist mai. Es va fer anomenar Jedi. Es diu que el seu coratge i la seva saviesa van salvar a la nostra gent. Crec que no és pura coincidència que ara, en la nostra hora de necessitat, un altre Jedi hagi aparegut.

L'Obi-Wan sentia una emoció d'alarma. Ell no havia anticipat semblant situació.

-Senyora -Va dir-, és un gran pes el qual desitgeu que porti.

-Nosaltres et creiem capaç de resistir-ho.

No havia sentit cap història en els arxius Jedi sobre una visita a Ord Cestus, però certament era possible. Molts Jedi evitaven el reconeixement; eren capaços de sorprenents actes de valor, seguits d'una modèstia tal que fins i tot podien rebutjar donar els seus noms.

-I temeu que la Quill, enfadada amb la regent, podria trair-vos lliurant aquests ous secrets a les Cinc Famílies. I que podrien llançar el seu propi esforç per recuperar-los, i usar-los contra vosaltres.

-Veus la nostra situació, si.

La veia. Coruscant volia alguna cosa: el cessament de la producció de droides. Els x'ting, en realitat tots els éssers en aquest planeta, eren d'alguna manera dependents dels continus ingressos de Cestus Cibernètica. L'Obi-Wan estava demanant-los que estiguessin al seu costat, que confiessin en ell. Havia pensat fer això a través de la diplomàcia, però la providència li havia donat un mitjà de guanyar-se la seva confiança més directament, si tenia el coratge suficient.

-Accepto la vostra petició. Intentaré recuperar els vostres ous -va dir.

La Kosta va sospirar d'alleujament.

-Necessitaràs un guia. Un petit grapat de guerrers x'ting van estudiar els mapes originals a través de les profunditats del rusc. Hi havia cinc germans de niu. Només un viu ara. -Es va tornar cap als altres-. Truqueu a Jesson.

Els membres del consell van recolzar els seus caps en els dels altres, fregant-se les antenes mentre brunzien i espetegaven en x'tingià. Després d'uns moments un petit mascle va abandonar la taula i va sortir ràpidament per un túnel lateral.

-G'Mai, estic a les seves mans -Va dir l'Obi-Wan en veu baixa.

Els ancians s'havien portat bé, però la Regent era l'única x'ting que podria estar-li exigint més dades. Si es podia confiar en algun dels allà presents per obtenir més informació, era en ella.

- Hi ha alguna cosa més que hagi de saber abans de marxar en aquesta missió?

-Jedi -Va dir la Duris-, només sé els rumors que s'expliquen sobre la visita d'un Mestre Jedi. Mai havia sentit parlar dels ous reals fins avui.

Els membres del consell es van girar quan el petit conseller va tornar. Darrere d'ell, amb una túnica grisa amb una ratlla vermella diagonal, marxava un mascle més gran amb eriçat pelatge toràcic vermell. Els seus ulls vermells i facetats van observar la sala sencera d'un cop d'ull, examinant a l'Obi-Wan i fent una instantània valoració positiva de l'amenaça. Els braços primaris i secundaris del nouvingut mostraven nombroses cicatrius pàl·lides: era un guerrer experimentat, probablement un membre d'alguna unitat de seguretat d'elit del rusc. Una vara amb tres seccions tallada en algun material clar estava subjectada diagonalment a la seva esquena.

El nouvingut va ajuntar els palmells de les seves mans primàries i secundàries, i després va parlar en una sèrie espetecs.

La Kosta aixecà la seva mà primària esquerra.

-Es demana que parlis en bàsic en presència d'aquest humà.

El soldat x'ting es va girar per observar a l'Obi-Wan. El seu primer examen havia pres una fracció de segon. El segon va prendre molt més temps, prou perquè l'Obi-Wan s'adonés de l'intens desdeny als ulls del x'ting.

-Les meves disculpes al nostre honorable convidat. Les meves paraules van ser: "Soldat de primera classe Jesson present i preparat per al servei."

-Jo hauria d'anar amb tu -Es va oferir la Duris-. Aquest és el meu treball, el meu planeta. Si fallem, i la Quill ens traeix, estarem acabats.

-Però és la líder de la seva gent -va dir l'Obi-Wan-. La necessiten aquí.

La Duris va protestar, però els altres membres del consell la van fer callar. Ella semblava més trista del que l'Obi-Wan l'hagués vist mai.

-Vas venir aquí com un amic, i em vas ajudar més del que les paraules poden expressar -va dir ella, prenent les dues mans d'ell amb les seves quatre-. Espero que no t'hagi portat a la teva mort.

-Els Jedi no es deixen matar així com així -va dir.

-Si ets la meitat de bon guerrer del que es diu del Mestre Yoda, prevaldràs -va dir.

Els ulls d'en Jesson es van estrènyer en sentir això. Si l'Obi-Wan confiés més en les seves habilitats per desxifrar les expressions facials dels x'ting, hauria dit que el sentiment dominant en el soldat era el menyspreu.

-Bé, comencem. -L'Obi-Wan es va tornar cap al seu guia-. Baixarem junts a les entranyes del planeta -va dir-. Podries dir-me el teu nom complet?

-Soldat de primera classe Jesson Di Blinth -va dir l'altre, i es va inclinar formalment-. Dels Di Blinths del volcà.

-Encantat, Jesson -va contestar el Jedi-. Obi-Wan Kenobi, de Coruscant. Estem preparats per partir?

En Jesson va consultar ràpidament amb els altres membres del consell. Dos membres es van tocar les glàndules d'olor als costats del seu coll, i van fer amb els dits humits una sèrie de punts a la taula davant d'ells. En Jesson va fer les seves pròpies marques humides d'una manera similar.

L'Obi-Wan va aixecar una cella, i la Duris li ho va explicar:

-Molta de la nostra informació es guarda en olors.

-Aquestes contenen la majoria del que realment sabem o recordem del camí -va dir la Kosta-. Ningú les ha allotjat tant de temps...

-Em pensava que vas dir que quatre dels vostres homes ho van intentar, i van morir en el procés -va dir l'Obi-Wan.

-No és completament exacte -va dir en Jesson, estudiant la taula de la taula-. El primer intent va ser a través de l'obertura directa cap a la càmera dels ous, que suporta un tub de lava. El meu germà mai va tornar, i sabem que es van activar mecanismes defensius. Una entrada del darrere va ser provada després. El meu segon germà mai va tornar, i la porta va ser bloquejada.

- Vau intentar obrir-la?

En Jesson el va mirar amb desdeny.

-El que sigui que hi va passar, va costar la vida d'un valent guerrer. No el deshonrarem creient que podem tenir èxit on ell va fallar.

- Què farem, doncs?

-Hi ha un altre camí, a través dels antics túnels.

La menció d'aquesta paraula va sumir la sala en silenci durant un llarg instant, i de nou la G'Mai Duris va aixecar una objecció.

-He d'anar. L'Obi-Wan arrisca la seva vida per mi.

-Més tard, potser, quan tornis a ser mascle -va dir la Kosta, amb la seva mirada maragda llampada amb compassió-. Però ara no ets tan forta i àgil com ho seràs llavors. No podem arriscar-nos. Ets la nostra imatge de cara als extraplanetaris.

La Duris va prendre les mans de l'Obi-Wan en les seves.

-Llavors, aneu amb sort -Va dir.

L'Obi-Wan va assentir.

-La Força és el que necessitarem. -Es va tornar cap a Jesson-. Bé, si cal fer-ho, serà millor fer-ho ràpidament.

I van deixar la càmera junts.

Següent