Somni Rebel
DarRere de les línies enemigues
1
EL nou
Orde Jedi 11
Aaron Allston
A Borleias,
els dirigents de la Nova República confien a
detenir els yuuzhan vong. La Leia i en
Han Solo saben que aquesta defensa no és real i estan disposats
a rebel·lar-se contra el Senat per canviar la
política de guerra.
Per sort, en
Luke Skywalker s'infiltra en les línies enemigues per frustrar els plans d'atac
dels yuuzhan vong sobre Borleias.
CAPÍTOL
1
Sistema Pyria, fa un mes: Operació de
Borleias, dia 1
-Un Déu no pot morir -va assegurar en
Charat Kraal-. Per tant, no té por a morir. Qui és més valent llavors, un Déu o
un mortal?
En Charat Kraal era un pilot yuuzhan
vong, una raça humanoide de poc més de dos metres d'altura. La seva pell, allà
on no estava coberta per tatuatges geomètrics, era pàl·lida, tota ella solcada
per línies blanques i lleugerament reflectants de velles cicatrius. Feia anys
que un contratemps es va acarnissar en el seu rostre, eliminant fins i tot el
diminut nas característic dels yuuzhan vong, deixant únicament el cartílag
marró i els forats horitzontals dels sins nasals. El seu front feia un angle
cap enrere de manera menys pronunciat que en la majoria dels seus congèneres,
donant-li un aspecte més humà. Per això, dos guerrers es van mofar d'ell; i per
això, va haver de matar-los. Dissimulava aquest tret tot el que podia,
arrencant-se cabells del cap i afegint tatuatges a la part alta del seu crani
que atreien la mirada cap amunt, més enllà del seu ofensiu front. Un dia es
guanyaria un implant amb el qual amagar aquella deformitat i així acabar amb el
problema.
Sobre el simple tapall de guerrer
portava un encobridor ooglith, el vestit d'aïllament transparent dels pilots
yuuzhan vong. Tots dos eren criatures vives, dissenyades i engendrades per
realitzar únicament les tasques que se'ls exigia: ajudar els yuuzhan vong a
aconseguir la glòria.
Estava assegut a la cabina del seu
coralita, el caça amb aspecte de roca espacial propi de la seva espècie, però
en aquell moment no portava posada la caputxa cognitiva, la criatura d'aspecte
semblant a una màscara que el mantenia en contacte mental amb la seva nau i li
permetia pilotar i reaccionar amb la rapidesa del pensament en comptes de la
dels músculs. Com era una patrulla de rutina, la portava a un costat.
En Penzak Kraal, el seu company de
missió, i ell estaven en òrbita sobre el planeta Borleias, un món recentment
rescatat dels nadius infidels d'aquesta galàxia, per poder-lo utilitzar com a
escala en l'atac yuuzhan vong contra Coruscant. Borleias era un món
agradablement verd, no atapeït amb les morades mortes i plenes de crostes dels
infidels, ni contaminat amb els seus antinaturals implements tecnològics; només
una base militar, ara aniquilada, havia afrontat als yuuzhan vong amb
l'evidència de l'ocupació infidel.
La veu d'en Penzak Kraal va sorgir
del petit víllip amb forma de cap situat en un lateral de la cabina del pilot.
Encara que la majoria dels coralites no estaven equipats amb víllips, ja que
confiaven en els missatges telepàtics dels coordinadors bèl·lics yammosk en tot
allò referent a les comunicacions, les patrulles de llarga distància requerien
comunicacions directes.
-No siguis idiota. Si un déu és el Déu
del valor, per definició ha de ser més valent que qualsevol yuuzhan vong i que
qualsevol altre ésser viu.
-Llavors, em faig una pregunta.
Diguem que poguessis convertir-te en immortal, com els déus, però seguir sent
un yuuzhan vong. Ja que mai afrontaries la mort, podries ser tan valent com un
yuuzhan vong? Podries seguir matant eternament, sí, però mai t'arriscaries a
morir de veritat, mai desafiaries a la mort, mai podries triar el moment i el
lloc d'aquesta mort. Què és millor llavors: ser valent tota una vida o matar
eternament?
-A qui li importa? No tenim aquesta
elecció. Però, si la tingués, crec que triaria la immortalitat. Viu el temps
suficient i podràs aprendre de nou a ser tan valent com un yuuzhan vong. Mata
prou i potser descobreixis com matar una estrella.
-Diuen... -Va començar en Charat
Kraal en to seriós.
-Què?
-Diuen que els infidels ho van
aconseguir. Que van descobrir com matar una estrella.
Va sentir com en Penzak Kraal xiuxiuejava
d'irritació; va veure en el víllip com es contreien els trets asimètrics del
seu company, mentre la seva boca adoptava una expressió de menyspreu.
-I què si ho van fer? La matarien de
la forma equivocada, amb la seva mentalitat equivocada i els seus aparells
equivocats. I, com són idiotes, han hagut de perdre el secret; si no, ara
destruirien les nostres mónnaus una a una.
-També diuen... -En Charat Kraal va
baixar el to de veu instintivament; una cosa estúpida, atès que ningú, excepte en
Penzak Kraal, podia escoltar-lo -... diuen que els déus els hi somriuen. Als
infidels.
-Ridícul.
-És que presumeixes de saber el que
pensen els déus?
-Només vull que enviïn aquí una de
les naus de combat enemigues, i així poder-la destruir per la meva glòria
personal.
A molts quilòmetres de distància,
lluny de Borleias, una nau de combat enemiga va aparèixer de sobte, apuntant
cap a ells. La nau accelerava i creixia ràpidament de mida a mesura que se'ls hi
acostava, en direcció a Borleias.
-Penzak, estúpid!
-Les meves paraules no l'han
convocat, idiota -el víllip es va moure, ajustant-se a la cara d'en Penzak,
canviant els seus trets; aquest es va col·locar la seva caputxa cognitiva i en Charat
va fer el mateix. L'interior de la cabina de pilotatge va semblar tornar-se
transparent, permetent-li veure en totes direccions gràcies als sentits del
coralita, mostrant-li la nau enemiga amb un detall impressionant.
No, les naus. Més i més d'aquelles detestables coses de metall sorgien
de l'hiperespai, apuntant cap a Borleias. Cap a Charat i Penzak.
Un instant després, en Charat va
poder sentir un brunzit a través de la caputxa cognitiva, un senyal revelador
que en Penzak enviava un avís al comandant del Domini Kraal a Borleias.
La primera nau de la Nova República,
un triangle agut blanc, va passar sobre els dos coralites cobrint el sol i
submergint-los en les ombres. Encara que ni de bon tros tan gran com una mónnau
yuuzhan vong, seguia sent d'una grandària impressionant i va passar tan a prop
d'ell que en Charat va tenir la impressió que allargant el braç podria
acariciar el seu casc amb els dits.
En Penzak Kraal va fer virar en rodó el
seu coralita fins a prendre el mateix rumb de la nau fabricada. En Charat el va
imitar. Per sobre d'ells va veure els centelleigs de motors en el ventre de la
nau anunciant el llançament dels odiats caces estel·lars infidels.
-Com podríem fer-los-hi més mal? -va
preguntar en Charat.
-Segueix-me fins al seu interior
mentre encara estan llançant els seus caces -va respondre en Penzak-. No entris
en combat, només provoca'ls perquè ens segueixin. La nau no podrà disparar-nos
amb els caces tan a prop d'ella. Entrarem en els molls de llançament i
destruirem les instal·lacions. Després, estriparem la nau des de l'interior
-elevà el morro i el va fer girar fins a centrar-lo en el ventre de la nau. En Charat
va seguir la seva estela.
* * *
El Mon Mothma, un dels nous creuers de la flota de la Nova República,
un destructor estel·lar equipat amb projectors de gravetat capaços d'interferir
els salts curts de les naus yuuzhan vong, es va dirigir directament cap a Borleias
des del punt en què va sorgir de l'hiperespai. No tenia temps per perdre. Hi
havia traçat un rumb directe cap a Borleias, i el projector de gravetat del
planeta els va expulsar a l'espai real quant van estar prou a prop. Ara, davant
d'ells, tenien el món verd-blavós que venien a recuperar.
-No hi ha senyals de cap mónnau
yuuzhan vong en òrbita -va informar l'oficial de sensors, un mon calamari de
pell blava fosca-. Els dos coralites estan donant la volta per aproximar-se a
nosaltres.
El general Wedge Antilles, un home
prim de rostre preocupat i posats militars, comandant del destacament de la
flota, de la qual el Mon Mothma era
el vaixell insígnia, va fer que sí amb el cap.
-Que els artillers no els hi treguin l'ull
de sobre. Si intenten atacar-nos, vaporitzeu-los. Control de caces, continuï
amb el llançament dels esquadrons de caces estel·lars.
-Sí, senyor.
A mesura que els caces de la Nova
República -Ala-X, A-9, Ala-B, Ala-E i molts més- sorgien dels hangars i giraven
cap al planeta, les pantalles de dades s'il·luminaven amb nous blips acolorits.
En Wedge, dret al seu lloc de capità, al fons de l'espaiós pont de comandament,
va ignorar aquestes pantalles. Preferia concentrar-se en la visió de Borleias
que omplia el finestral principal, situat en l'arc frontal del pont.
«Espero que els vong hagin tingut
temps d'arribar a estimar aquest món -es va dir-, perquè penso arrabassar-los-hi.
Així sabran el que significa perdre alguna cosa que estimes».
* * *
En Luke Skywalker va connectar els
seus impulsors. El seu Ala-X va rugir, ja fora de l'hangar principal, perdent
altitud relativa respecte al Mon Mothma.
Darrere d'ell, onze pilots més de l'Esquadró Sols Bessons, l'esquadró temporal
d'Ala-X sota el seu comandament, va formar al seu voltant.
-Sols Bessons fora -va informar.
-Rebut, Sols Bessons -va respondre el
que havia de ser el controlador del pont del Mon Mothma-. Una advertència: dos coralites estan maniobrant en la
vostra ruta de vol.
En Luke va donar un cop d'ull als
seus sensors. Dos blips vermells estaven girant i dirigint-se cap a ells.
-Esquadró, seguiu-me. Li donarem en
aquest parell el tractament que es mereixen.
Va escoltar un cor d'assentiments i
va notar tensió en algunes veus, però no alarma. Tots els seus pilots eren
veterans, supervivents dels Sables, els Atordidors i altres esquadrons que
havien quedat reduïts a trios, parells i pilots solitaris a causa de l'atac
yuuzhan vong a Coruscant uns dies abans. Dos d'ells formaven un trio al costat
d'ell: la seva esposa, la Mara Jade Skywalker, i l'ex-cap de seguretat corellià,
ex-pilot i ara Jedi, Corran Horn. Tots eren disciplinats i competents. I molts
volien venjança.
En Luke entenia el que sentien. Pocs
dies enrere, els vong, ajudats per la seva agent humana Viqi Shesh, gairebé van
aconseguir segrestar a Ben, el fill de la Mara i seu; abans, havien matat al
seu nebot Ànakin i el seu nebot Jacen estava desaparegut. Aquestes pèrdues,
sobretot la del seu aprenent, Ànakin, li provocaven un dolor que ara podria
alleujar.
En la seva joventut en Luke també
hauria estat ansiós per venjar-se, però avui dia sabia ignorar aquest sentiment.
La venjança era una forma de pensar immadura, una forma de pensar pròpia del
Costat Fosc, i feia molt de temps que ja no era el noi innocent de rostre suau.
Les cicatrius deixades pels combats, més les arrugues pròpies de l'edat,
s'acumulaven en el seu rostre corresponent amb el pes de l'experiència i la
calma del seu esperit.
Va expandir la seva percepció per
buscar la Mara. La va trobar i gairebé va retrocedir davant el contacte; era
una presència gelada, concentrada totalment en la seva missió.
Va arronsar les espatlles. La Maldat
era millor que altres alternatives. La Mara, malgrat el seu autocontrol, se
sentia tan angoixada com ell per la quasi pèrdua d'en Ben i la dels seus
nebots, i no seria cap sorpresa veure-la desitjosa de venjança com un sabre
làser. El fet que no fos així significava que ho tenia controlat.
-Alerons en posició d'atac -va
ordenar en Luke, accionant l'interruptor que dividia les ales del seu aparell
per adoptar el seu perfil tradicional-. Primer i tercer trios, segueixin el líder;
la resta, amb els seus companys de vol. Foc a discreció.
Va enllaçar els seus làsers perquè
els quatre canons disparessin alhora amb un sol clic del gallet i va apuntar al
primer coralita.
Quatre dolls vermells de destructora
energia làser es van dirigir contra l'enemic...
No, vuit dolls. Els d'en Luke, que apuntaven al costat d'estribord de
la nau mai van aconseguir donar al blanc; una obscuritat va aparèixer davant
d'ells distorsionant l'espai com una lupa gegantesca i es va empassar els
làsers. Les quatre llances de vermella energia simplement van desaparèixer al
seu interior. Però els trets de la Mara, llançats contra estribord, van
impactar en el coralita un instant després que els d'en Luke desapareguessin.
Va somriure obertament; ella devia haver utilitzat la seva pròpia habilitat amb
la Força per observar-lo, d'una altra manera no hauria pogut calcular el temps
de forma tan precisa. Els làsers van escombrar el casc del caça enemic fins que
la distorsió va girar sobre si mateixa per interceptar-los; llavors, en Luke va
disparar de nou, picant la popa del coralita. La seva descàrrega es va unir la d'en
Corran. El material del casc, semblant al corall, es va sobreescalfar i va
vessar gotes roent per tota la seva superfície.
En Luke va fer que el seu Ala-X
realitzés maniobres evasives, movent-se a banda i banda, amunt i avall, tan
aleatòriament com un insecte volador. Va veure el contraatac del seu objectiu,
un resplendent projectil sorgit del canó de plasma del coralita, i que va
passar per babord, massa lluny per representar cap perill. De fet, no va
escoltar cap crit d'alarma dels seus companys d'esquadró, ni sobtades i tràgiques
desaparicions dels blips de la Nova República en els seus sensors.
-No presenten batalla. Seguim amb la
persecució -Era Sol Bessó Onze, una dona commenoriana anomenada Tilath Keer. En
Luke va veure els blips dels Sols Bessons Quatre a Sis i Deu a Dotze girar per
seguir al coralita, que volava directe cap al Mon Mothma.
En Luke va sentir un petit
pessigolleig, no va saber si provinent de la Força o dels seus anys
d'experiència en combat.
-Negatiu -Va ordenar per ràdio-. No
els perseguiu, Sols Bessons. Torneu al rumb original i a la formació al costat
del Temps Rècord. Mon Mothma, aquestes naus són vostres.
-Rebut, Bessó Un.
En Luke va donar mitja volta en
direcció a Borleias. Va veure com els seus pilots desistien de la persecució i
tornaven a tancar la formació. En el moment en què els caces estel·lars es van
allunyar dels coralites, els canons làser del Mon Mothma van obrir foc. Una de les naus enemigues va quedar
destruïda a l'instant, quan el dovin basal va ser incapaç d'absorbir tot el
dany amb el seu buit; la nau va quedar reduïda a una espurna resplendent, a
partícules foses més petites que una ungla. L'altra, aparentment més hàbil
absorbint foc enemic, va resistir tota una andanada, però es va desviar del Mon Mothma fora de control, sense cap
perill per al destructor estel·lar.
En Luke va moure el cap davant el
sacrifici en va del yuuzhan vong, davant la trista pèrdua de vides, i va guiar
als seus caces en una formació de falca davant del Temps Rècord.
Aquest era un transport armat de
tropes. De gairebé 170
metres d'eslora, el formaven dues seccions d'aspecte
bulbós -la més gran allotjava el pont de comandament i el personal; la més
petita, els motors- connectades per un prim tub d'accés i el seu aspecte era
increïblement vulnerable, increïblement fràgil. Però el seu capità i
propietari, un comerciant privat -segurament un contrabandista, segons en Luke-
s'havia ofert com a voluntari al general Antilles durant la caiguda de
Coruscant, assegurant que era la nau més ràpida i més dura del seu tipus. Ara
els seus cellers no transportaven béns de consum, sinó soldats.
El comunicador d'en Luke xiuxiuejà un
moment a causa de l'estàtica, abans de donar pas a una veu de dona:
-Temps
Rècord a líder de Sols Bessons, tot disposat.
-Sols Bessons a Temps Rècord, vosaltres marqueu el ritme. No tindrem cap problema a
acudir on més ens necessiteu.
El transport es va llançar a tota
velocitat, no molt ràpid segons l'estàndard d'un caça estel·lar, però sí per a
un vaixell de càrrega. En Luke va calcular la seva acceleració i va plantar el
seu Ala-X davant el pont de comandament del vaixell de càrrega, amb la Mara i
en Corran a banda i banda. Un altre trio de caces es va situar a babord del Temps Rècord, un tercer a estribord i
l'últim a popa del transport.
Al voltant de l'Esquadró Sols
Bessons, altres esquadrons de caces, més fragates, destructors, transports i
llançadores van començar a accelerar fins a la velocitat de combat.
En Luke va escoltar la veu del
coronel Gavin Darklighter pel canal de comunicacions:
-Esquadró Murri a Borleias, hem
tornat. Fa vint anys us vam donar una puntada al cul... i ara pensem
repetir-ho.
En Luke va somriure àmpliament.
Quan els Sols Bessons van començar a
baixar cap a l'atmosfera de Borleias, diversos esquadrons de coralites
ascendien ja a la seva trobada. Lleugerament majors que els Ala-X i amb una
maniobrabilitat comparable, el seu aspecte era molt més massís. Es tractava de
denses construccions de corall Yorik, de proa esmolada que s'anava eixamplant
fins a la popa, amb aspres protuberàncies que reflectien els seus orígens
orgànics.
En Luke va decidir que fins i tot es podien
considerar bonics. Els que ascendien cap a ells, i els dos que havien deixat
per al Mon Mothma, compartien un
mateix esquema de color, un vermell pastís i un argent perlat barrejats en una
pauta jaspiada. A la proa, incrustada en una mena de nínxol, es trobava la
rodona forma rogenca del dovin basal, la criatura amb poders gravitacionals que
transportava al coralita d'un punt a un altre de l'espai i també creava els
buits defensius que absorbien el foc enemic, igual que un bantha de Tatooine
absorbeix aigua. En la seva part superior, just davant del punt on la nau era
més ampla, es trobava la coberta de la cabina del pilot; aquesta estava tenyida
de blau.
Però la seva bellesa era irrellevant.
Quant van estar a l'abast de les seves armes, van obrir foc amb els canons de
plasma, formes de vida que vomitaven materials sobreescalfats capaços de
perforar el casc d'un caça estel·lar.
-Trenqueu la formació i protegiu el
vaixell de càrrega -va ordenar en Luke. I donant exemple, va baixar ràpidament
en relació amb la superfície del planeta que tenia sota i va obrir foc,
confiant que els seus companys de vol el seguissin, disparant de forma
desincronitzada a diferents seccions del seu objectiu per sobrecarregar i
confondre al dovin basal. Com la criatura defensava la nau interceptant els
trets de la Mara, que apuntaven lleugerament per sota de la línia central del
coralita, no va poder desviar a temps el buit per contrarestar els làsers d'en
Luke i d'en Corran, que van fondre el corall Yorik al voltant de la cabina.
Trossos bullents d'un dels objectius
dels seus companys d'esquadró van esquitxar l'Ala-X d'en Luke. Va sentir un
grinyol d'alarma de l'R2-D2, encaixat en l'alvèol de l'astromecànic situat darrere
de la cabina, però el va ignorar com un detall irrellevant. Va seguir
descendint en espiral, variant la velocitat i la distància cada mig segon
estàndard, i va veure les descàrregues de plasma passar entre el seu caça i el de
la Mara.
Tot d'una, els tres es van trobar per
sota dels seus objectius i van ascendir de nou darrere de les popes dels coralites.
Els buits creats per les naus yuuzhan vong giraven al seu voltant, surant
davant elles, disposats a absorbir les infinites quantitats d'energia que els
llancessin.
Els primers enfrontaments entre els
caces coralites i els de la Nova República havien estat terribles per a aquests
últims. Fins i tot pilots veterans van veure el seu vol desequilibrat per la
increïble resistència de les naus enemigues, pel fracàs dels seus torpedes de
protons i les descàrregues làser absorbits pels buits, per la constància dels
danys provocats pels canons de plasma, que seguien corroint els seus vehicles
després d'enganxar-se a les seves superfícies.
Ara les coses eren diferents. Els
pilots supervivents havien canviat de tàctica i compartit informació entre els
seus companys. La idea era sobrecarregar els dovin basal, atacant les naus des
de diverses direccions alhora, per assegurar-se de fer-li mal als coralites.
Els pilots dels caces estel·lars havien d'evitar tot impacte de les armes
enemigues, ja que qualsevol d'ells podria obrir-se camí a través dels escuts i
resultar letal.
I a cada batalla, a cada moment, es
creaven noves tàctiques. La Mara es va col·locar davant d'en Luke i en Corran,
volant d'una forma estranyament predictible, atraient el foc de dos coralites,
fins que sobtadament va convertir la seva trajectòria en una cosa erràtica, tan
aleatòria com només un pilot que fes servir les habilitats de la Força podria
aconseguir i va frenar en sec, veient-se avançada pels enemics i quedant-se
darrere d'ells. Va lliscar cap a babord i, mentre dos dolls de plasma seguien
la seva estela, va invertir el rumb a estribord creuant davant d'un coralita;
les dues boles de foc van impactar contra la nau enemiga, abans que el pilot
pogués variar el rumb.
El buit del coralita va canviar de
posició per escudar el ventre de l'aparell i, en aquest instant, la Mara va
aprofitar per llançar-li una descàrrega conjunta de les quatre làsers.
El coralita va esclatar, ocultant
l'Ala-X de la Mara a la vista, i en Luke va disparar contra el ventre de
l'enemic supervivent. Va esperar que la confusió del pilot havent abatut al seu
propi company, unida al sobre esforç del dovin basal per escudar el coralita de
l'atac de la Mara, fes que resultés momentàniament vulnerable.
Va tenir raó. Els seus làsers van encertar
a la part inferior de la nau i es van obrir camí a través del casc. El coralita
es va desviar erràticament expulsant fluids que, en aquella altitud, es
congelaven instantàniament.
Va verificar els seus sensors. Dos coralites
menys. La Mara s'acostava per reunir-se amb Corran i amb ell. Els monitors
indicaven que el seu Ala-X seguia il·lès.
Lluny, dos dels seus Sols Bessons
havien desaparegut i el pilot d'un d'ells surava en el buit. En Luke va esperar
que el seu vestit espacial el protegís fins que un transbordador de rescat
arribés en el seu auxili.
-Bona tàctica, Mara -va dir per
felicitar la seva dona.
-Sempre saps què dir-me.
En Luke va somriure abans d'enfrontar
un nou grup d'antagonistes.
* * *
Els esquadrons de caces estel·lars es
van enfrontar als yuuzhan vong en tres punts conflictius de l'òrbita. Els Sols
Bessons van aprofitar l'oportunitat i es van colar rugint en l'atmosfera del
planeta sense defenses, dirigint-se al punt de llançament dels caces coralites,
que havien detectat gràcies als seus sensors gravitacionals. No els va
estranyar que fossin les mateixes coordenades de la base militar de la Nova
República a Borleias. En Luke no va gaudir de veure en el que s'havia convertit
la base sota l'ocupació yuuzhan vong.
Mentre volaven baix sobre el dosser
de la selva, en Luke va poder observar la zona designada. No tenia el mateix
perfil que la que estudiés en un holocub. L'edifici principal semblava més baix
i més ample.
Petites estelles de corall Yorik
ascendien de l'edifici, dirigint-se cap a ells. Els seus sensors li van indicar
sis.
-Al capdavant, Sols Bessons -va
informar en Luke-. Entauleu combat amb totes les naus a la vista. Temps Rècord, és el moment de decidir si
vol reunir-se amb nosaltres o seguir fins a l'objectiu sense la nostra ajuda.
-Sol Bessó Un, aquí Temps Rècord. Hem vingut a lluitar. Ens
veurem a la zona de desembarcament.
-Rebut.
* * *
Al celler del Temps Rècord, Lando Calrissian, dret al costat de la rampa d'accés,
va intentar no semblar preocupat.
Estava suant i no li agradava suar.
Li feia pensar en el treball dur al qual no era aficionat i que, simplement,
desmentia la seva imatge d'algú que era capaç de controlar-se en tot moment.
Va examinar les unitats d'homes i
dones del celler. La majoria formaven files en seients de respatller alt,
lligats a ells en previsió de les més que possibles turbulències. Els seus
comandants recorrien aquestes files amunt i avall, repartint instruccions
d'últim moment, consells, ànims, bromes i insults.
Va contemplar les seves tropes
personals. Formaven un cercle dret, subjectant-se amb una mà a un pal de metall
situat al cercle central i contemplant al seu torn. Semblaven impassibles,
sense por.
-Preparats? -va preguntar.
-Preparats, senyor! -van respondre a
l'uníson.
Sabia que, un cop abandonessin aquell
celler, mai tornaria a veure a alguns d'ells. A diferència d'altres comandants
allà presents, se sentia satisfet de saber-ho. Les seves tropes servirien per a
un propòsit.
La nau es va estremir quan el foc
enemic va començar a impactar en el Temps
Rècord. En Lando va veure por i fins nàusea en els rostres d'algunes de les
altres tropes.
No en les seves. Seguien mirant-lo
fixament, esperant.
* * *
En Luke, amb Mara i Corran al seu
costat, es va col·locar en el deixant del Temps
Rècord. Va fer una ganyota; havia perdut el seu canó làser d'estribord i el
motor de plasma. La seva energia, maniobrabilitat i potència de foc s'havien
reduït considerablement.
Al davant, el Temps Rècord estava posant-se sobre el dosser de la selva, o potser
sobre la zona de camp obert que s'estenia a partir de la base, des de la seva
posició no podia assegurar-ho. Petits esclats de llum sorgien de terra i
martellejaven el casc del transport, tenyint de negre. Encara situat a popa del
vaixell de càrrega, en Luke va creure veure com el perfil del Temps Rècord s'omplia d'osques a mesura
que els danys rebuts en combat anaven minant-lo. Llavors, el transport va girar
a babord i en Luke va poder comprovar que tenia raó: la proa havia rebut un
dany terrorífic dels canons de plasma. Li sorprendria si ara mateix fos capaç
de navegar per l'espai.
* * *
Després de l'última sacsejada i la
vibració consegüent, en Lando va saber que el transport havia aterrat. Tot just
podia sentir res per sobre de les sirenes d'alarma de la majoria de sistemes.
Va aspirar profundament per última vegada i va fer que sí amb el cap en
direcció a les seves tropes, abans de prémer el botó en el panell que tenia al
seu costat.
La part superior de l'obertura de
sortida va ascendir, desapareixent ràpidament de la vista i la part inferior va
descendir, convertint-se en una rampa. L'aire càlid i humit de l'exterior va
inundar el celler. Més enllà de la rampa va poder veure camp, una extensió de
terreny de incansable gespa alta i, encara més enllà, una mena de construcció
yuuzhan vong rogenca, un enorme edifici cilíndric amb braços radiant cap a
l'exterior a intervals regulars.
-Vinga, vinga, vinga! -va cridar en Lando,
i les seves tropes van deixar anar la barra a la qual se subjectaven. Llançant
un inarticulat crit de batalla, es van llançar cap a la rampa amb els rifles
làser preparats.
Quant van arribar al cim de la rampa,
sobre ells va començar a ploure foc enemic. En Lando va sentir com el casc del
celler crepitava mentre la munició s'estavellava contra ell. Però no, no era
munició normal, es va recordar, sinó criatures llançades pels yuuzhan vong:
insectes atordidors, insectes projectils d'alta penetració i insectetalladors,
capaços de perforar qualsevol cosa que trobessin al seu pas i, si fallaven,
donar mitja volta per tornar a atacar l'objectiu.
Un dels seus homes va rebre una
concentració massiva d'insectes atordidors, alguns d'ells en plena gola. La
força dels impactes va ser suficient per matar-lo. El cos del soldat es va
desplomar com un sac, mentre el seu cap rebotava a terra del celler i rodava
cap a Lando.
Aquest el va detenir amb el peu, com
un jugador faria amb una pilota i el va mirar desapassionadament. La seva
primera baixa del dia. El droide bèl·lic el va contemplar fixament, sense més
expressió que la que mostrés un moment abans. Va decidir que els danys no
semblaven massa greus, podria ser reparat fàcilment.
Els dinou droides il·lesos van baixar
per la rampa i van trepitjar el camp, dirigint-se cap al flanc dret del gran
edifici vermell. El seu crit de guerra va canviar d'un simple rugit a unes
paraules que en Lando no va entendre.
Però sabia el que significaven. Ell
mateix va disposar que instal·lessin aquell crit de guerra a les seves tropes.
Era una exclamació en idioma yuuzhan vong i significava: «Som màquines! I som
millors que els yuuzhan vong!».
* * *
En el pont del Temps Rècord, l'oficial de comunicacions, un rodià d'escamosa pell
verda, immaculadament neta, i boca situada a la punxeguda barbeta, va anunciar:
-Capitana, està funcionant. Responen
a la provocació, estan sortint dels seus amagatalls.
La capitana, una humana alta amb la
seva rogenca cabellera recollida sota una gorra d'oficial, es va aixecar de la
seva butaca. Aquest gest va submergir el seu cap en el fum que s'acumulava
contra el sostre del pont de comandament. Va tossir, es va ajupir i va acabar
situant-se al costat del rodià.
A la pantalla tenien una vista
panoràmica de l'escenari, gràcies a la combinació de les diferents holocàmeres
situades al casc del transport. Mostrava tot el terreny que circumdava al Temps Rècord: selva a babord i camp
obert a estribord.
Les tropes droides d'en Lando
Calrissian, un cop descendida la rampa, carregaven a camp obert sense deixar de
disparar, creant una pantalla defensiva al seu voltant. Guerrers yuuzhan vong
apareixien per tot arreu, sorgint de la selva a tota carrera i, ignorant al
transport, arremetien com animals salvatges embogits contra els droides que els
insultaven no només amb paraules, sinó amb la seva mera presència.
-Transmeteu aquesta imatge a tots els
vehicles i naus en el nostre camp d'abast -va ordenar la capitana-. I informeu
al Mon Mothma que la tàctica
funciona. Digueu-los que... oh, merda!
A la pantalla, alguna cosa s'acostava
des del costat més allunyat de l'edifici dels braços radials. Era una criatura
viva, vagament reptilesca, però de la mida d'un edifici gran. La seva pell era
verd-blavosa, però sobre el seu cap i al llarg de la seva espina dorsal
creixien pegats vermellosos i platejats de corall Yorik; d'aquesta mateixa
espina dorsal sorgien plaques enormes com espelmes, i canons de plasma
destacaven per dotzenes entre el corall Yorik.
La veu de la capitana va superar el
bram del seu comandant:
-Que surtin d'aquí totes les tropes
ara mateix, i que el personal no essencial de la nau també l'abandoni. Que
totes les armes apuntin en aquest objectiu. Foc a discreció. I traieu d'una
vegada aquest maleït fum. Per lluitar necessitem respirar.
Havia de ser una de les criatures amb
les que havien combatut a Dantooine. La capitana va tenir el pressentiment que
el Temps Rècord no sobreviuria per
elevar-se de nou a l'espai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada