L'aprenenta (i IV)

Anterior

IV

El sord brunzit a les orelles de la Jaina augmentà ràpidament fins a esdevenir un udol estrident i després es dissipà en un esclat agut i sobtat. Es va asseure de cop, sentint-se atordida i desorientada. Després d'un instant, va recordar la seva missió, i els dolorosos tombs que els havien portat fins allà.

Va mirar al seu voltant. El hapanià havia recuperat la consciència. Es recolzava pesadament contra l'ara buit dipòsit de refrigerant, mirant-la amb horror no dissimulat. Els ulls de la Jaina es van apartar ràpidament de la seva mirada acusadora. Quatre guàrdies jeien dispersos per terra. En Kyp Durron estava agenollat ​​al costat d'un d'ells, bombejant rítmicament el pit de l'home amb les dues mans. De sobte el cos del guàrdia es va estremir, i el color blavós va començar a esvair-se de la seva cara.

El Mestre Jedi es va posar dret i va allargar una mà cap a la Jaina. Ella la va agafar i va permetre que l'aixequés.

-Renoi -Va dir, observant els guàrdies abatuts per la Força-. Qui ha fet això, tu o jo?

-Hem de continuar -Va dir en Kyp, ignorant la seva pregunta-. Com més tardem, menys oportunitats tindrem de sortir caminant d'aquí.

La Jaina va assentir.

-Abans que marxem, necessito que m'ensenyis com esborrar memòries. No han de recordar que ens han vist aquí.

Quan ell no va respondre, ella va continuar amb la seva argumentació.

-El científic és un presoner polític. El secret és vital, no només perquè puguem portar al nostre presoner a on necessita anar, sinó també per evitar més respostes reaccionàries davant els Jedi.

En Kyp es va mantenir en silenci uns instants.

-No.

-No? -Va repetir ella, incrèdula-. Vas dir que ningú podia saber això.

-I em mantinc en això. Però ho faré jo mateix.

Ella va alçar una cella desafiant.

-Quin és el problema? No és la classe de lliçons que tenies en ment?

-Un aprenent ha d'aprendre d'un Mestre, no repetir els seus errors.

-Això no és diferent dels petits trucs mentals Jedi que tots els Jedi usen sense cap mena de culpa -va afirmar ella-. I tu ets molt millor amb això que la majoria. Si volgués convertir-me en cantant de balades, estaria viatjant amb la Tionne. Tu vols guanyar la guerra contra els yuuzhan vong. Per això som aquí. Ensenya'm.

El Mestre Jedi va deixar anar un profund sospir. Va fer una ganyota com per prendre forces davant un treball desagradable, i llavors es va deixar caure sobre un genoll.

-Observa, sent i segueix-me -li va indicar, i llavors es va inclinar sobre un dels presoners.

La Jaina va sentir com el poder del Jedi de més edat arribava a la ment de l'home. En Kyp va formar la imatge d'un sol boirós al matí, a penes visible sobre els horitzons boscosos de Gallinore... més o menys l'hora a la qual van aterrar, va recordar la Jaina. Per mitjà de suaus i freds cops, en Kyp va escombrar la memòria des d'aquest moment a l'actual. Després, va sortir, com un lladre escapolint-se d'una casa saquejada.

Lentament en Kyp va trencar el contacte amb el guàrdia caigut i va alçar els ulls cap als de la Jaina. El seu rostre seguia pàl·lid per la caiguda geladora, i les profundes ombres sota els seus ulls els feien semblar d'un verd més viu. El poder en ells, encara que s'anava esvaint, era alhora inquietant i atraient.

-Ara tu.

La Jaina va assentir i va tocar amb la Força a un altre guàrdia. Però en lloc de visualitzar el sol del matí, ella es va enfocar en la imatge d'un cronòmetre. Lentament el va obligar a retrocedir, eliminant moments de la vida d'aquest home.

Quan la tasca va estar feta, va mirar al Mestre Jedi. Ell la va estudiar durant un instant, amb expressió inescrutable.

-Tens un do per això -va dir per fi-. Bon control. Molt precís. Encarrega't d'aquest, jo m'ocuparé de l'altre. Acabem amb això.

Moments després estaven de nou camí al laboratori d'en Sinsor Khal. La Jaina va col·locar la seva mà al lector de palmells, i la porta es va obrir. Un home de complexió feble i prima va aixecar la mirada del seu treball. A primera vista no hi havia res particularment inusual en ell. El seu cabell color sorra estava ordenadament raspallat, i la seva barba curta i acurada. Portava una bata vermella de laboratori marcada per alguns punts foscos.

-Professor Khal? -va preguntar la Jaina.

-Jo sóc. I tu deus ser la jove protegida de la Ta'a Chume -va dir amb tranquil·litat-. Benvinguda.

Es va avançar, estenent una mà com a salutació. De prop, ella va poder notar el feble aroma rogenc que emanava de les vestidures vermelles, i es va adonar que el color havia estat escollit per motius pràctics, o potser per camuflatge. Es tractava d'un home que treballava amb sang, i la seva bata vermella de laboratori servia al mateix propòsit en aquest lloc que els vestits de vol a la superfície.

La Jaina va agafar la mà d'en Sinsor Khal, advertint en fer-ho que el científic era més alt que ella, però no gaire més. Podia mirar-lo directament a la cara sense haver de tirar cap enrere el cap... una experiència poc usual per a la petita jove.

El científic no li va tornar el seu examen minuciós. De fet, els seus ulls mai es van posar sobre ella o sobre els dos homes darrere d'ella. Òbviament era conscient de la seva presència, però semblava estranyament aliè. La major part de la gent hauria comentat alguna cosa sobre de les seves robes mullades, de la seva aparença desmanegada. Curiosa, la Jaina el va tocar amb la Força. Hi havia poc a llegir. En Sinsor Khal estava estranyament tancat a ella. L'única percepció que va poder percebre va ser una curiositat neutral, desproveïda gairebé de qualsevol guarniment emocional i molt diferent de qualsevol resposta humana que hagués trobat anteriorment. Potser per a ell no eren persones, sinó espècimens...

Ràpidament va retirar la seva mà i va fer un gest cap a l'alt hapanià.

-Aquest home té l'implant.

-Poseu-lo allà -va dir, assenyalant.

"Allà" era una taula llarga, envoltada per un petit canaló i inclinada lleugerament cap a un parell de desguassos.

En Kyp va llançar una mirada de dubte cap a la Jaina,

-Tot anirà bé -va assegurar-li ella.

El presoner no compartia el seu optimisme. La lluita per posar-lo a sobre de la taula va acabar abruptament quan en Sinsor Khal va col·locar una petita arma amb forma de blàster contra l'espatlla de l'home i va prémer el gallet. El hapanià es va ensorrar davant de la taula.

-Molt bé -va anunciar el científic-. Tot a punt per a una ràpida vivisecció i una posada a punt general. És una manera de parlar -va afegir alegrement, com si percebés el núvol de tempesta que començava a crear-se en les celles arrufades de la cara d'en Kyp.

La Jaina i en Kyp van treballar junts per pujar l'homenot sobre la taula. Redreçant-lo, amb les mans a la base de la seva esquena adolorida, la Jaina sentir un llampec de poder mental, una força de la ment estranyament similar a la d'un Jedi. Es va girar cap a això i va quedar-se mirant directament a la cara d'en Sinsor Khal. El científic l'estava mirant, realment mirant-la, amb una intensitat que suggeria que veia coses que la resta de la gent no podria ni tan sols sospitar.

-Et conec -va anunciar.

La Jaina va negar amb el cap.

-Pel que la Ta'a Chume va dir, vostè ja era hoste del govern de Gallinore abans que jo aprengués a caminar. Mai abans he estat a Gallinore.

Un estrany somriure va aparèixer a la cara d'en Sinsor Khal. Va alçar una mà, amb el palmell cap amunt. Una petita i esmolada eina es va alçar de la safata i es va dipositar en la seva mà amb facilitat sorprenent. La Jaina va quedar bocabadada, però el científic tot just semblava advertir el seu propi assoliment.

-No he dit que ens hàgim trobat -Especificà el Jedi fracassat-. He dit que et conec.

En Kyp va començar a avançar-se. La Jaina li va posar una mà a l'espatlla.

-Hem de tornar -va dir amb suavitat-. Encara tenim algun treball que fer per assegurar-nos que no hi ha cap registre del nostre pas.

Després d'un moment de dubte, en Kyp mostrà el seu acord amb un moviment de cap. Van deixar al seu presoner a la dubtosa cura d'en Sinsor Khal i van desfer els seus passos a través dels passadissos, buscant a tots aquells amb els que s'havien trobat. El Jedi de més edat va insistir a fer la major part de la feina. La Jaina es va acontentar amb deixar-li fer el que desitgés. Avui ja havia portat els seus poders de la Força a nous nivells, i les paraules del científic ressonaven en els seus pensaments com rialles burletes. No podia ignorar-les, no podia negar-les... no considerant la tasca que encara tenia davant seu.

Finalment en Kyp va tornar a la nau, deixant que la Jaina s'ocupés d'en Lowbacca. En entrar al centre de recerca, tot el fred i el dolor dels túnels van semblar tornar-ne, concentrant-se en un fred nus a la boca del seu estómac.

En Lowbacca seguia assegut davant el seu terminal, amb el seu rostre pelut absort en ell. La científica de pèl fosc s'havia avorrit de la seva tasca i estava asseguda pesadament en una altra estació de treball. Un feble somriure ca apuntar als llavis de la Jaina. El wookiee adorava els ordinadors. Probablement hauria perdut la noció de les hores que havien passat des de la seva arribada. D'alguna manera, això feia la seva tasca més fàcil.

La Jaina es va col·locar darrere seu i es va ajupir, recolzant la seva barbeta sobre l'espatlla d'ell. Els seus ulls es van tancar i va prendre una lenta i tranquil·litzadora glopada d'aire. La humida aroma familiar del pelatge wookiee va omplir els seus sentits. Es va estendre amb la Força i per un moment va assaborir la sòlida i lleial presència que era en Lowbacca. L'únic amic que veritablement confiava en ella, l'únic Jedi que la mirava i hi veia la Jaina que una vegada havia estat.

Discretament li va deixar anar un holocub. El wookiee va transferir ràpidament la informació necessària i l'hi va tornar. Quan ell el va deixar anar a la mà de la Jaina, ella va agafar la seva immensa urpa i la va mantenir agafada per un instant. Ell va inclinar el cap a un costat i li va dirigir una mirada de curiositat. El seu nas es va arronsar davant l'olor del refrigerant que havia calat en el seu vestit de vol gairebé sec.

-És una llarga història -va dir suaument-. Necessito que entris en els registres de seguretat. Mai he estat allà. Fes que sigui cert.

El wookiee va assentir i va esborrar les petjades amb uns pocs i destres moviments. Quan un grunyit de satisfacció va anunciar seu èxit, la Jaina li va arribar fins a ell pel vincle que els unia i va portar a la seva ment una imatge d'un rellotge de sol wookiee. Lentament i inexorablement, va obligar a les ombres a retrocedir.

Uns instants més tard, la Jaina es va posar dreta i es va girar cap a la científica. La sorpresa i després la preocupació va sorgir al prim rostre de la dona. Tot d'una la Jaina es va adonar dels humits rastres de llàgrimes a les seves galtes. Se les va netejar, de la mateixa manera que havia netejat les últimes hores de la memòria d'en Lowbacca.

FI