El Rusc (II)

Anterior

Capítol 2

Sobre ells s'elevava ChikatLik, la ciutat capital d'Ord Cestus, una metròpoli de sis milions d'habitants construïda en una bombolla de lava natural modificada pel rusc. El vidriós gris natural de la bombolla era un arc de Sant Martí de colors reflectits de les llums i els holoanuncis de la ciutat. ChikatLik amalgamava l'arquitectura de centenars de cultures, era un bosc de capitells retorçats i rails elevats, vies aèries plenes de llançadores droide, taxis, transports personals i tramvies de tota mena. Les parets de la bombolla ocultaven una xarxa de sistemes de transport dins del propi sòl: trens subterranis, de levitació magnètica, meravelles tecnològiques que transportaven treballadors, executius, mineral, i equip.

Però allà baix, molt per sota dels carrers de ChikatLik, només existia el rusc. Les generacions de constructors del rusc havien mastegat i havien excavat a través del sòl. La textura de les parets tenia una aparença de durciment mastegat que l'Obi-Wan havia notat en altres parts de ChikatLik, evidència clara de la construcció x'ting.

Més avall, en els túnels més profunds, les parets estaven cobertes amb pegats rectangulars d'un fong blanc manipulat que emetia una ferma llum blavosa.

- És aquesta la vostra forma d'il·luminació? -Va preguntar l'Obi-Wan.

En Jesson va assentir.

-El fong es manté bé aquí, s'alimenta i prospera. En altres parts creix salvatge, i el fong es va menjant les parets, eixamplant lentament els túnels.

El fong havia tallat la roca fent que semblés la superfície d'alguna escultura antiga. L'Obi-Wan va passar els seus dits per sobre d'ell mentre caminaven, sentint com si estigués llegint la història secreta d'un antic llibre x'ting.

- Quants forasters han estat aquí? -Va preguntar.

-Ets el primer -va respondre en Jesson.

L'Obi-Wan va sospirar. El to d'en Jesson havia estat pla i fred. Ell i el x'ting havien d'arribar a una entesa, però esperava retardar-ho fins que haguessin passat una mica més de temps junts.

- On condueix aquest túnel?

En Jesson es va tornar cap a ell, somrient amb menyspreu.

-Escolta, Jedi. Jo seguiré les meves ordres i et portaré amb mi, però no té per què agradar-me. Vosaltres, els extraplanetaris, vau arruïnar el nostre planeta. Ens vau estafar i ens vau rentar el cervell i corrompre als nostres líders...

-Si estàs pensant en la Quill, crec que ha estat retirada del consell.

-I reemplaçada per la Duris -va dir en Jesson-. Dubto que ella sigui molt millor.

-Si tens als teus líders en tan baixa estima, per què els obeeixes?

En Jesson es va aixecar completament.

-Jo obeeixo al meu entrenament, i a les regles del meu clan. Sóc lleial al rusc, no merament al consell. I ara el consell desitja el retorn dels monarques. Jo els ajudaré a fer-ho. -Les seves ales van tremolar una mica. A la llum del fong semblaven làmines de gel blau pàl·lid-. No t'equivoquis, Jedi. Jo et portaré amb mi. Però les fantasies sobre els teus grans poders no et salvaran en les profunditats del rusc. Potser la Duris cregui que algun bruixot de Coruscant va salvar una vegada als pobres i ignorants x'ting, però jo no sóc cap larva ploriquejant per creure aquests contes.

-D'acord -Va dir l'Obi-Wan mentre continuaven endinsant-se pel túnel-. Jo mai vaig sentir parlar d'ells, així que no vaig a demanar-te que els creguis.

En Jesson va arronsar les espatlles, encara que semblava satisfet que l'Obi-Wan no estigués intentant convèncer-lo.

-És típic en els pobles colonitzats identificar-se amb els seus opressors. Aquest anhel d'un rescatador alienígena resulta lamentable. És odiós per al rusc.

L'Obi-Wan estava a punt de parlar quan Jesson va aixecar els seus braços primaris.

-Sigues molt silenciós.

El x'ting travessà una cortina de molsa penjant. Curiosament, un cop a l'altra banda l'Obi-Wan va sentir un ferm brunzit. La molsa semblava haver funcionat com algun tipus d'aïllant.

Llavors l'Obi-Wan es va quedar bocabadat. Va sentir que havia entrat en un regne de fantasia, on la mateixa gravetat havia estat suspesa.

Penjant del sostre hi havia una sèrie d'esferes blaves inflades unides com per un adhesiu invisible. Cap cama o braç o alguna cosa similar a una cara era visible. Va poder adonar-se que aquestes criatures eren de la mateixa espècie que Shar Shar, l'ajudant de la regent Duris, però molt més grans. Eren vagament translúcids, amb venes blaves primes. A la feble llum dels fongs va poder veure òrgans bategant lentament, així com algun tipus d'estómac estirat o ampolla.

- Què són aquestes criatures? -Va preguntar l'Obi-Wan.

-Són d'una espècie anomenada zeetsa. Nosaltres els alimentem, i ells produeixen un aliment anomenat vitallet. Antigament el nostre poble depenia d'ells, i vivíem tots junts. Però amb el temps van desenvolupar més ment i voluntat. En aquells que volen unir-se a la nostra societat se'ls permet fer-ho, mentre que aquells que escullen una existència més pacífica i silenciosa poden tenir-la també.

Va sospirar, i per un moment va semblar oblidar-se de la seva antipatia cap a l'Obi-Wan.

-La vitallet és una gran exquisidesa. -Es va girar cap al Jedi-. Com a extraplanetari, podries permetre't aquest luxe amb més facilitat que la majoria dels x'ting.

Les superfícies blavoses de les criatures productores de vitallet emetien una pacífica fulgor calmant, però fins i tot si en Jesson hagués insistit, l'Obi-Wan no hauria provat aquest menjar de moment. Un mai sabia els efectes, ni tan sols els benignes dels menjars extraterrestres, i ell havia de comptar amb tots els seus sentits en les pròximes hores.

La sala era calorosa, fins al punt que la temperatura resultava incòmoda, i l'Obi-Wan va determinar ràpidament que la calor emanava dels molts cossos amuntegats.

Mentre mirava, la superfície llisa d'un dels globus va començar a irritar-se. Una protuberància reconeixible com un nas va aparèixer, seguida per dues conques oculars, gairebé emergint de la superfície com una criatura que sura a través d'una piscina d'oli. L'Obi-Wan va parpellejar, sobresaltat, quan cares similars van créixer en dues de les altres esferes. Cares genèriques, una mena de barreja entre un x'ting i un humà, gairebé com si els zeetsa no tinguessin realment cap manera pròpia, i en canvi prenguessin prestada l'aparença dels seus veïns.

Les tres esferes amb cares es van girar per mirar els intrusos que els havien despertat de la seva llarga i productiva letargia.

Va escoltar alguna cosa borbollejar a la sala, i va pensar que era la versió zeetsa d'un discurs. Estaven parlant, preguntant-se, potser, qui era aquest extraplanetari...

No... No qui, sinó què. Si en Jesson tenia raó, cap altre extraplanetari havia arribat mai fins allà, i això significaria amb tota seguretat que mai havien vist a un ésser humà.

La sala era tan gran com una badia d'atracada d'un creuer estel·lar: immensa, i silenciosa excepte per aquest constant murmurar. L'Obi-Wan sentia com què estava travessant l'habitació d'uns nens que dormien, excepte per les inquietants cares que apareixien en la superfície llisa dels bulbs que es balancejaven en l'aire, desafiant la gravetat. Un d'ells va formar uns llavis i una boca recognoscibles, i ell es va aturar per un moment, aclaparat. Davant els seus ulls, la seva pròpia cara va aparèixer, barba inclosa, gravada en la superfície de l'esfera blava.

I llavors les comissures de la boca es van elevar.

-Està intentant comunicar-se -va xiuxiuejar, atònit.

-Està somiant -va dir en Jesson-. I tu ets una part del somni.

El bulb va rotar per seguir-los mentre arribaven al costat oposat de la caverna. El túnel era més fosc que el lloc de descans de les criatures de vitallet, i l'Obi-Wan va guardar aquesta imatge final, el somriure d'una dorment criatura irracional, per emportar-se'l amb ell en la foscor.

Següent