Somni Rebel (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Mónnau yuuzhan vong, òrbita de Coruscant

Eren dos els guàrdies yuuzhan vong assignats per conduir-la a la seva última entrevista, per conduir-la a la reunió en la que seria condemnada a mort.

Els temia, perquè qualsevol podia matar-la si li semblava i cap tenia la més mínima consideració per la seva vida.

Els menyspreava, perquè eren criatures lletges, anònimes, abellots amb noms que mai serien coneguts. En algun lloc, i potser molt aviat, moririen en combat i serien oblidats.

Els envejava, perquè la resta de les seves vides, per curta que fos, probablement seria més llarga que la seva.

Era la Viqi Shesh. En altres temps senadora, representant de Kuat davant la Nova República, també va ser durant molt de temps espia dels yuuzhan vong, oferint-los informació crucial sobre el planeta Coruscant i el funcionament del govern de la Nova República. Hi havia servit llargament i fidelment als seus nous amos.

Però aquell llarg i fidel servei no significava molt per a ells. Quan va començar la invasió yuuzhan vong de Coruscant, va intentar dur a terme un últim encàrrec -el segrest d'en Ben, el fill d'en Luke i la Mara Jade Skywalker-, i va fallar. Els seus enemics sempre van anar un pas per davant d'ella i van posar fora de perill a aquell mocós. Ella va perseverar i va estar a punt de recuperar el nadó, però un contraatac d'en Lando Calrissian i els seus droides bèl·lics la van deixar deshonrada i desvalguda en mans dels yuuzhan vong. Sí, va fallar miserablement.

Fins en aquest moment, havia confiat a rebre grans recompenses dels yuuzhan vong pels seus serveis i esforços. En canvi, el seu premi va ser ser arrestada i confinada en el Domini Dal, la mónnau que servia com a vaixell insígnia a Tsavong Lah, Mestre Bèl·lic dels yuuzhan vong.

Sentia dolor. Una neathlat, una mena de bena vivent, s'aferrava al seu avantbraç dret -allà on el guardaespatlles noghri de la princesa Leia va mossegar-li fins a l'os-, i a la seva esquena, on el sabre làser de la Leia la va cremar. Les neathlat curaven però no calmaven el dolor, aquest no era l'estil yuuzhan vong. Les benes estimulaven les terminacions nervioses, provocant que el dolor de les ferides fos més gran.

Ja no tenia aliats. Ningú parlaria per ella. No hi havia aconseguit portar a Ben Skywalker fins als yuuzhan vong, i la seva traïció a la Nova República era pública entre els refugiats de Coruscant.

Però no per això estava desarmada. No, mentre comptés amb la seva intel·ligència i la seva experiència política, tindria un arma que apuntar contra Tsavong Lah.

Els guàrdies la van portar per un llarg passadís. Les seves línies no eren rectes, ni les seves cantonades angles rectes. Les superfícies presentaven un vermell clapejat que recordava al teixit muscular, feien olor de carn crua, i la Viqi es va obligar a no mostrar una clara expressió d'aversió.

Estaven en una zona profunda de la mónnau yuuzhan vong. Havia d'estar molt lluny dels centres de comandament perquè no es van creuar amb ningú. La Viqi es va alegrar de seguir sent capaç de pensar analíticament.

Van arribar fins a una enorme càmera de parets idèntiques a les del passadís, amb un conjunt de dobles portes ivorianes que custodiaven un parell de guàrdies de la Pretòria Vong, semblants als que l'acompanyaven. Els guàrdies van obrir les portes per permetre'ls-hi el pas.

Més enllà es van endinsar en una sala oval del mateix vermell jaspiat. El sòl s'inclinava en una suau corba i, en el seu punt més baix, hi havia una obertura circular d'uns tres metres de circumferència. L'obertura estava envoltada de foscor; la Viqi va descobrir que no podia enfocar aquella foscor, semblava d'alguna manera nebulosa i sobresortia gairebé mig metre del nivell del sòl.

Al costat del forat es trobava en Tsavong Lah, el gran projectista i far de la invasió yuuzhan vong d'aquesta galàxia. Un exemple de yuuzhan vong d'alt rang, ple de cicatrius i tatuatges, amb els llavis dividits en parracs que s'agitaven cada vegada que respirava profundament, i un cos marcat per tot arreu amb escates del color de la sang, implants que parlaven de la seva importància. El seu braç esquerre havia estat reemplaçat fins al colze per una urpa de radank, tota escates i espines vermelloses, amb dits segmentats i articulats d'una manera antinatural per a un yuuzhan vong o un humà; també sorgien espines i escates de la carn per sobre del seu colze, i petits punts negres, insectes devoradors de carronya, pul·lulaven al seu voltant. Ella va reprimir un calfred. Malgrat totes les mutilacions i condecoracions d'en Tsavong Lah, el trobava atractiu -el poder i l'ambició en els homes eren un atractiu per a ella, una debilitat secreta-, però la putrefacció que l'afligia i que amenaçava amb robar-li les dues coses, la seva urpa de radank i el seu poder, la repel·lia.

Els guàrdies i la Viqi es van aturar davant Tsavong Lah, que va girar el cap per fixar la seva mirada en ella.

-Pots sentir-te honrada -va dir el Mestre bèl·lic-. No és costum per a algú de la meva posició presenciar l'eliminació de desfets com tu.

Ella va desviar la vista al pou replet de foscor. En les vores d'aquella taca borrosa va percebre un moviment que de sobte li va semblar familiar. Era idèntic al dels petits punts negres, els devoradors de carronya, que infestaven el braç d'en Tsavong Lah. Va reprimir una sensació de fàstic.

-Aquest és el destí que has triat per a mi?

-Sí -el Mestre Bèl·lic va gesticular cap a un dels guàrdies-. Denua Ku et matarà. Si et mostres cortesa en aquests últims moments de vida, et permetré escollir la forma de morir. Pot trencar-te el coll, apunyalar-te amb el seu amfibastó o fer que et mossegui. Després, tirarem el teu cos al pou. Les criatures l'ignoraran durant cert temps, fins que comenci a emetre la pudor de la descomposició; llavors, cauran sobre ell i el devoraran lentament fins que no quedi res. Desapareixeràs en la foscor, Viqi Shesh, deixaràs d'existir com si mai ho haguessis fet.

La Viqi va sentir un nus a l'estómac però va mantenir la seva expressió tranquil·la, sense reflectir cap emoció.

-Per què no em limito a saltar al pou? Puc ofegar-me mentre els teus animalons inunden els meus pulmons. Així, aquestes dues foteses sense nom que m'acompanyen no hauran de molestar-se a participar.

Va poder sentir la ira en la creixent rigidesa de la postura dels guàrdies, però en Tsavong Lah es va limitar a obrir més els ulls i mirar-la amb una lleugera sorpresa.

-Estàs ansiosa per compensar el teu fracàs?

-Per descomptat. I si així m'ho exigeixes, ho faré. Servir és la meva obligació. Però estic més ansiosa perquè deixis de mentir-me. Saltaria ara mateix per acabar amb aquesta particular tortura.

-Mentider. Una acusació interessant. Una ofensa deliberada -En Tsavong Lah va tornar a somriure-. Una ofensa que pots permetre't perquè creus que no t'espera res pitjor que la mort. Si això és el que creus, t'equivoques.

-Dic que estàs mentint per una raó: no vas a matar-me perquè hagi fallat. Altres t'han fallat i els has permès viure... perquè eren lleials i podies confiar-hi. Vas a matar-me perquè creus que ja no sóc valuosa per a tu, perquè no sóc un recurs per a tu.

Els trets d'en Tsavong Lah van semblar tant pensatius com les seves cicatrius li ho permetien.

-Em sento impressionat... però has encertat. Vaig a matar-te perquè ja no ets un recurs valuós per a mi, Viqi Shesh.

-Però ho sóc. Encara conservo la meva millor arma, Mestre Bèl·lic... el meu cervell. L'he utilitzat mentre estava asseguda a la meva cel·la i he descobert una amenaça per al teu control dels yuuzhan vong, per als teus plans de conquerir aquesta galàxia, per a tot el que desitges i consideres digne. Estàs en perill i ni tan sols ho saps. Només jo he descobert el secret.

-Digues-ho, llavors.

-No -Va mirar als guàrdies-. No, mentre aquests indignes puguin sentir les meves paraules. No, mentre qualsevol altre que no siguis tu pugui sentir-les.

En Tsavong Lah va gesticular. Els guàrdies de la Viqi la van subjectar pels braços i, sense esforç aparent, la van alçar del sòl fins sostenir-la sobre del pou. Petits punts negres van saltar d'ell als seus peus, fins i tot als seus panxells. Alguns van fallar i ho van tornar a intentar.

-Poden sentir tot el que hagis de dir-me -va assegurar en Tsavong Lah-. Són els últims moments de la teva vida.

La Viqi li va tornar la mirada, aconseguint amagar en la seva veu la por que sentia.

-Tu i jo som els únics en aquesta sala dels que estic segura que no som els teus enemics. No diré el que sé davant estranys, perquè amb això podria signar la teva sentència de mort. Si moro ara amb el meu secret, és possible que puguis arribar a descobrir-ho i viure més. Jo no et trairé. Així que deixa'm caure.

La seva expressió era ferotge. La por que sentia era real, i aquesta por alimentava una ferocitat real.

En Tsavong Lah la va estudiar un llarg moment; llavors, va fer un moviment brusc als guàrdies. Van retrocedir un pas, van dipositar-la sobre terreny sòlid i la van deixar anar. Ella va caure feixugament, gairebé esfondrant-se mentre aterrava; una ensopegada i hauria caigut al pou. Després, els guàrdies van donar mitja volta i van abandonar la sala.

La Viqi va sentir el primer i feble indici d'esperança. Ara dominava la situació, almenys de moment. Si podia aferrar-se en aquell tènue avantatge, viuria.

En Tsavong Lah la va contemplar fixament.

-I bé?

-El teu cos rebutja l'última modificació -va començar, les seves paraules sorgien com un torrent-. Sé el que estàs pensant. Creus que els teus déus parlen amb tu, que t'assenyalen el camí correcte per a la seva aprovació. Però no és això el que està passant.

»Estàs sent traït, Mestre Bèl·lic. Pels cuidadors. Ells t'han posat un membre defectuós. Amenacen amb convertir-te en un Avergonyit. No trigaran a actuar contra tu, militarment i políticament. Si fas tot el que et diguin, els problemes amb el teu membre disminuiran. Però si et negues a doblegar-te a les seves exigències, els problemes reapareixeran. Sent el seu esclau, Mestre Bèl·lic.

En Tsavong Lah va guardar silenci. L'expressió dels seus ulls era il·legible.

Idiota menyspreable i predictible, ja et tinc. La Viqi va controlar el goig que sentia, no es podia permetre el luxe de reflectir-ho en la seva expressió.

A la cel·la havia afinat les seves habilitats per fabricar i anticipar la traïció. No per deduir la font dels problemes que afligien a Tsavong Lah, sinó per preparar una acusació que els expliqués, una història que prengués molt de temps i esforç refutar. Pensava utilitzar aquest temps per buscar una manera d'escapar dels yuuzhan vong.

-Un concepte interessant -Va reconèixer el Mestre bèl·lic-. I si t'equivoques?

-No m'equivoco -La Viqi li va dedicar una expressió indiferent-. Simplement prego una oportunitat per provar la meva teoria. Mata'm després si vols. Almenys, moriré victoriosa.

En Tsavong Lah la va estudiar tot un minut, abans d'assentir amb el cap.

-Veurem. Hauràs de realitzar certes tasques fins que tingui les proves a les meves mans... o fins que se m'esgoti la paciència.

Va cridar unes paraules en el seu idioma, i els guàrdies van tornar per flanquejar-la. A un gest del Mestre Bèl·lic la van subjectar per les espatlles, obligant-la a donar mitja volta, i la van conduir cap a la porta.

Cada pas posava més distància entre el pou i ella, cada pas distenia l'opressió amb la qual la por tenallava el seu cor, cada pas era un redoblament que subratllava les paraules que premien en la seva ment: Viva. Viva. Segueixo viva.

Ocupació de Borleias, dia 3

L'intercomunicador d'en Wedge va brunzir, despertant-lo. Els seus peus van relliscar de l'escriptori i van caure a terra amb un sec espetec. Es va aixecar a la butaca, preguntant-se per un moment on es trobava i què feia allà.

El seu despatx era fosc, s'havia adormit abans de poder tornar al seu allotjament temporal. Va recollir l'intercomunicador i el va sostenir davant seu.

-Endavant -Es va fregar els ulls, preguntant-se quants minuts hauria dormit.

-General, aquí el Mon Mothma. Una de les nostres patrulles informa que un transport escortat per caces ha entrat en el sistema.

-Yuuzhan Vong o refugiat?

-Cap dels dos, senyor. L'oficial de comunicacions diu que és un transport oficial del Consell de la Nova República. Els seus codis d'autenticació ho confirmen.

En Wedge va arrufar les celles. Era inconcebible que el Consell seguís funcionant a qualsevol nivell. Fins a la caiguda de Coruscant, els assessors escollits pel Cap de l'Estat Borsk Fey'lya van ser com una capa de lubricant entre la maquinària trituradora del govern i ell. Però, amb la mort d'en Fey'lya durant la caiguda de Coruscant i el col·lapse del Senat de la Nova República, en Wedge havia suposat que el Consell estaria escampat per les rutes espacials, cadascun dels seus membres tornant als seus planetes natals per preparar defenses contra els yuuzhan vong.

-Han fet alguna cosa més que demanar autorització per aterrar?

-Sí, senyor. Han... mmm, sol·licitat una reunió amb vostè i els seus generals el més aviat possible. Diuen que porten les seves noves ordres.

En Wedge va fer una ganyota de disgust. Com si necessités la interferència d'un grup de polítics, ara irrellevants.

-Està bé. Situïn dos esquadrons de caces en cercle per il·luminar una zona d'aterratge lluny de les instal·lacions. Digueu-li al Consell que és un desplegament militar d'honor. Si pregunten per què mai han sentit parlar d'alguna cosa així, digui'ls-hi que és una tradició de l'Esquadró Murri. Si això resulta ser un truc dels vong, els caces estan autoritzats a atacar sense necessitat de confirmació. Si no ho és, porti al Consell fins a la sala de conferències el més ràpidament possible. Comenceu a re-aprovisionar i reparar el seu transport immediatament... i envieu uns quants tècnics perquè escombrin la nau i s'assegurin que no ens reserva cap sorpresa. Alguna cosa més?

-No, senyor.

-Wedge, fora.

Es va aixecar del seu seient amb una sensació d'intranquil·litat. Una sensació que es repetia cada vegada que els polítics tenien una sorpresa per a ell, una sensació que gairebé mai demostrava ser equivocada.

* * *

Quan en Luke i la Mara van arribar a la sala de conferències -Ell amb una tassa de fumejant xocolata en una mà i de caf per a la Mara en l'altra, ja que la seva dona portava a Ben en els braços-, ja estava mig plena amb els oficials i consellers d'en Wedge. Ocupaven al voltant de dues terceres parts dels seients de la taula principal i les cadires que hi havia darrere; diversos dels seients situats davant de la taula, els més propers a les portes principals, romanien conspícuament buits. En Wedge ocupava la capçalera de la taula, amb Tycho al seu costat. Parlaven entre ells, encara que quan en Wedge va descobrir al Luke, va fer un senyal perquè el Mestre Jedi acudís al seu costat.

Les expressions de la majoria suggerien que els havien despertat. En Luke va saber com se sentien.

La Mara es va deixar caure a la cadira més propera al Luke, al costat d'en Lando. Aquest semblava adolorit, amb el nas arrufat i els ulls injectats en sang.

-Ressaca? -va preguntar en Luke.

En Lando va fer una ganyota de dolor.

-Deixa de cridar.

-Podria xiular perquè et portessin un caf.

-Si xiules, el meu cap explotarà i els meus cervells s'escamparan per tot arreu.

La Mara va moure el cap.

-Res de cervells. Només fragments de crani.

En Lando li va llançar una mirada compungida. En Luke va somriure i va esperar que la Mara acomodés al Ben a la falda per donar-li el caf. Llavors, es va reunir amb Wedge i Tycho.

Des del vestíbul els hi va arribar un ressonar de botes, i un grup de deu o dotze persones van entrar a la sala de conferències.

En Luke va reconèixer a algunes d'elles.

Pwoe, un quarren, va ser el primer a entrar. Els quarren eren humanoides, però solien enervar els humans i els gairebé humans pel seu aspecte; es tractava d'una espècie aquàtica amb un cap semblant a la d'un calamar, de la qual penjaven quatre tentacles allà on els humans tenien els seus trets facials inferiors. Com a cultura, els quarren no es mereixien una reacció així, però, per al Luke, el conseller Pwoe en concret, sí que la mereixia. Sabia que era un ésser políticament carnívor i enemic dels Jedi. Al Luke no li sorprendria que en Pwoe tingués alguna cosa a veure, directament o indirectament, en la creació de la Brigada de la Pau, les forces col·laboracionistes que segrestaven Jedi i els lliuraven als yuuzhan vong. Avui, en Pwoe portava una túnica verda de cos sencer que contrastava bé amb la seva coriàcia pell ataronjada. Mentre entrava a la sala, els seus ulls turqueses la van escrutar acuradament, detenint-se un segon en Luke per després seguir amb la resta. En Pwoe va seure a la cadira directament oposada a Wedge.

En Chelch Dravvad de Corèllia ho va fer a la dreta d'en Pwoe, i en Fyor Rodan de Commenor al seu costat. Tots dos humans, tots dos d'edat madura, amb l'aura confiada i artificial dels polítics desplegada hermèticament al seu voltant, tendint a fixar la seva atenció en Pwoe en lloc de contactar visualment amb qualsevol dels presents.

En Niuk Niuv, el quart conseller en entrar a la cambra, era un sullustà. Si alguna vegada, fa molt de temps, els enginyers biològics haguessin decidit crear una raça que s'assemblés a un ninot de peluix, no els hauria sortit tan bé com un sullustà de cap arrodonit, enormes orelles arrodonides, mandíbula amb una papada que li ballava i trets encantadorament no humans. Només els ewoks aconseguien arrencar més crits d'alegria en un nen la primera vegada que els veia. Però, igual que els ewoks, els sullustans podien ser enemics perillosos, i en Niuk Niuv era perillós fins i tot per a un sullustà. Es va oposar als Jedi des que es va unir al Consell, i ara es va asseure a l'esquerra d'en Pwoe.

En Niuv era l'últim membre del consell. Els restants integrants de la comitiva semblaven ajudants, amb datapad a les mans i expressions angoixades en les seves cares, i guàrdies de rostre impassible, amb rifles làser en posició.

En Luke es va aixecar al mateix temps que els altres, una mostra rutinària de respecte cap als senadors i membres del Consell, però sentia l'onada d'irritació que recorria a les persones ja presents a la sala. Tants guàrdies suggerien que el Consell no confiava en la seguretat d'en Wedge. Era un insult. En Luke no sabia si accidental o deliberat.

En Wedge va obrir la sessió:

-Consellers, benvinguts a Borle...

-General Antilles -En Pwoe va aixecar una mà, interrompent-lo -, no només es dirigeix ​​al Consell sinó al Cap de l'Estat.

En Wedge va pestanyejar, i la seva mirada es va centrar en el fermall que tancava la túnica d'en Pwoe. Era d'or, amb el símbol de la Nova República envoltat d'estrelles. En Borsk Fey'lya el portava de tant en tant. En Luke va veure que en Wedge lluitava per trobar una resposta. L'ascens d'en Pwoe a la posició de Cap d'Estat potser no era producte del seu propi desig o imaginació; en aquelles incertes circumstàncies, bé podia tractar-se d'una simple realitat pràctica.

-Felicitats pel seu ascens -Va acabar dient en Wedge. Va fer un gest perquè els altres s'asseguessin, i el mateix va fer ell-. On es troben els consellers Cal Omas i Triebakk, si puc preguntar-ho?

En Pwoe va estendre les seves mans, un gest d'ignorància.

-Ah, no ho sabem. Sospitem que van morir durant l'atac a Coruscant.

-Dos tragèdies més que afegir a la llista.

-És cert.

Això, potencialment, eren males notícies. Omas, un senador representant de l'ara dispers poble d'Alderaan a causa de la destrucció del seu planeta, i en Triebakk, un wookiee de Kashyyyk, eren éssers sensats que no sentien una aversió irracional cap als Jedi. També suposaven una influència moderadora en el Consell. Si estaven realment perduts, tots els membres supervivents del Consell eren antagonistes dels Jedi, consellers que sovint havien argumentat en favor de trobar una manera d'acomodar als yuuzhan vong a la galàxia, d'acabar la guerra mitjançant la negociació.

En Luke va sentir una onada de sospita. Haurien mort realment els dos consellers perduts a Coruscant? O havien estat abandonats deliberadament per aquests buròcrates, fins i tot empesos al buit per una resclosa d'aire? Va agitar el seu cap, desitjant allunyar aquests pensaments.

La Mara es va inclinar cap a ell, fins que els seus fronts gairebé es van tocar.

-Ho he captat -xiuxiuejà-. Estava pensant el mateix.

-No es necessita la Força per això -va afegir en Lando, recolzant-se en el respatller-. Fins jo puc llegir-lo en l'expressió d'en Luke.

-Shhh -Va murmurar en Luke-. O explotaré.

En Lando es va afanyar a allunyar-se'n.

En Pwoe seguia mirant fixament a Wedge; el seu llenguatge corporal transmetia una impaciència evident.

-Hauríem de començar.

-D'aquí a un minut -Ratificà en Wedge-. Diversos membres del meu personal estan encara en trànsit -El seu rostre mostrava un lleu somriure. En Luke sabia que no era més que una façana, una màscara que amagava la seva agitació, la seva irritabilitat.

En Pwoe va clavar en ell una mirada admonitòria.

-Vaig creure que ja estarien preparats. El temps és vital.

Van sentir passos al vestíbul. En Booster Terrik va entrar i es va asseure a la taula, prop d'en Tycho. Més soroll de peus corrent, i la Danni Quee va derrapar a través de les portes, fent jocs malabars amb datapad i pantalles portàtils; portava el rebel cabell ros lligat en una cua descentrada. Va lliscar fins a un seient prop de la porta, directament darrere d'en Corran Horn, i va mirar a Wedge.

-Ho sento -Es va disculpar.

-No hi ha res a sentir -va assegurar-li en Wedge, i va fer una indicació als guàrdies del Consell-. Les portes.

Els guàrdies van mirar a Pwoe i, després de rebre el seu beneplàcit, van tancar les portes.

-Ja podem començar -va dir en Wedge.

-Sí, és clar -Va corroborar en Pwoe, assentint amb el cap-. En primer lloc, vull tranquil·litzar-los i assegurar-los que el govern de la Nova República està en ple funcionament. A causa de la tragèdia caiguda sobre nosaltres amb la mort d'en Borsk Fey'lya i la diàspora temporal del Senat, el Consell ha assumit les regnes del poder. Ara estem desenvolupant plans per reorganitzar les nostres forces armades i recuperar Coruscant. Mantenim contacte amb els governs planetaris de tota la Nova República, què estan reconeixent el nostre lideratge i esperant ordres.

En Luke i la Mara van intercanviar una mirada. Ella va prendre un glop de caf i va fer una ganyota, com si la raó fos l'amargor de la beguda. En Wedge va respondre a la declaració d'en Pwoe amb una inclinació de cap.

En Pwoe va esperar, com si esperés quelcom més. En no obtenir-ho, i després d'un incòmode silenci, va continuar:

-General, desitgem felicitar-lo pel seu èxit aquí, a Borleias.

-Gràcies... Però encara no hem tingut èxit. Hem pres aquesta instal·lació gràcies a l'ocupació d'una força militar aclaparadora, cosa que no ens diu res sobre l'altre bàndol del conflicte.

-Sí, és clar. Tot i així, necessito sentir els detalls del que ha aconseguit aquí.

Mostrant escassa emoció i cap paraula més alta que una altra, en Wedge va informar als membres del Consell de la situació a Borleias. En Luke va veure com els consellers assentien i murmuraven entre si mentre parlava.

Quan en Wedge va acabar, en Pwoe va tornar a prendre la paraula:

-Ha fet bé prenent la iniciativa i anticipant-se a les necessitats de la Nova República. No és que esperés menys de vostè. Ara necessitem encaixar la seva operació en l'estructura de comandament de la Nova República perquè es coordini amb la resta de la nostra resposta a aquest desastre. En Sien Sovv segueix sent Comandant Suprem de les nostres forces armades, i vostè seguirà rebent ordres d'ell. Aquestes són les primeres.

En Niuk Niuv va llançar una targeta de dades per sobre de la taula. En Wedge la va agafar i la va introduir en el seu datapad.

-Ja que aquí es troben els seus propis consellers, compartiré les seves ordres amb ells -va anunciar en Pwoe.

L'expressió d'en Wedge era impassible, però en els seus ulls s'advertia una lluentor de retret. Anunciar les ordres d'un líder als seus oficials subordinats d'aquella manera, era qüestionar la competència d'aquest líder, negar-li el dret a limitar la informació segons el seu criteri.

En Pwoe va ignorar-lo i va continuar:

-El que necessitem de vostè, general Antilles, és que converteixi Borleias en una fortalesa que resisteixi la contraofensiva yuuzhan vong, fins i tot més enllà del moment en què cessi la riuada de refugiats que arribin de Coruscant. Els yuuzhan vong no podran tolerar la idea d'una base militar de la Nova República tan a prop de Coruscant, situada en una cruïlla hiperespacial tan important i llançaran les seves tropes contra Borleias. Aquesta diversió ens donarà un temps crucial per reagrupar-nos i, més tard, acudir en la seva ajuda i rellevar-lo. Un cop ho fem, utilitzarem Borleias com a base per recuperar Coruscant. Ha de resistir aquí a tota costa. Podem comptar amb vostè?

En comptes de contestar, en Wedge va preguntar:

-Amb quines forces i material comptaré per a aquesta missió?

En Pwoe va pestanyejar.

-La majoria del Tercer Grup de la Flota està actualment lluny d'aquí, és això correcte?

-Sí. Reagrupant-se en l'espai profund, embarcats en diferents missions, coordinant-se amb altres grups de la flota, etc. Per al tipus de missió que descriu, hauré de trucar a diferents destacaments.

-Ni parlar. S'infravalora, general. Li deixarem la major part del material que té actualment al Sistema Pyria, això hauria de ser suficient fins que sigui rellevat. Per descomptat, pot reclutar forces addicionals que arribin de Coruscant i a voluntaris que vulguin unir-se a vostè.

-Conseller Pwoe, em temo que hauré de rebutjar la seva missió -Es va lamentar en Wedge.

Tots els murmuris de la sala de conferències es van aturar en sec. En Luke va tenir una certa sensació d'irrealitat. A través dels anys, havia vist a Wedge reinterpretar ordres i retorçar-les una mica per aconseguir el millor resultat en benefici de l'Aliança i de la Nova República, però mai rebutjar una ordre directa com acabava de fer.

En Pwoe es va aixecar, semblant sobtadament més alt i més inflat. La seva veu es va fer més profunda, projectant-se millor a les cantonades més allunyades de la càmera.

-Potser he comès un error plantejant les meves paraules com una sol·licitud, general Antilles. Ha de comprendre que, en realitat, constitueixen una ordre.

En Wedge fer que sí amb el cap.

-No obstant això, em nego a obeir-la.

-Com a oficial de la Nova República, no pot fer-ho.

-Llavors, presento la meva dimissió.

-En aquest període de crisi, això podria interpretar-se com un acte de traïció -Va escopir en Pwoe. En Luke podia captar la sensació d'ultratge emanant del quarren, però no pels motius aparents: en Pwoe se sentia ultratjat perquè estaven negant-se a reconèixer la seva autoritat, no perquè cregués realment en la seva acusació de traïció.

Per primera vegada des que comencés la reunió, en Wedge va somriure. Al Luke li va semblar fins i tot que estava contenint una riallada. Però el somriure no era alegre. En Luke va imaginar, gràcies a la visió de la Força, a Wedge desenfundant el seu làser i disparant directament a la cara d'en Pwoe. La mà d'en Luke es va moure automàticament buscant el seu sabre làser, abans de comprendre que aquesta visió no corresponia al que en Wedge tenia intenció de fer... només al que li agradaria fer. En Luke es va sobresaltar davant la violència que en Wedge era capaç de mantenir sota control.

En Wedge es va limitar a dir:

-Traïció. Una acusació molt curiosa donades les circumstàncies. Però no necessitem entrar en aquest debat... o en la legitimitat del seu ascens a Cap d'Estat, ja posats. En lloc d'això, faré un tracte amb vostè, conseller Pwoe. Vaig a esmentar un conjunt de forces militars i de privilegis. Doni-me'ls per a aquesta missió, i l'acceptaré. Si no està d'acord, transmetré la meva dimissió abans que pugui donar cent passos.

L'ultratge traspuava en la veu d'en Pwoe.

-Vostè no pot dictar condicions al seu superior.

-La veritat és que, donades les circumstàncies, sí que puc.

En Pwoe es va tornar cap a Tycho, assegut al costat d'en Wedge.

-Coronel Celchu, l'ascendeixo a general. Les seves ordres són les que acabo de descriure en aquest traïdor... -la seva veu es va anar apagant en veure que en Tycho sacsejava el cap.

En Pwoe va aspirar llargament, profundament. Els seus ulls es van moure a banda i banda, avaluant als oficials presents a la sala. En no trobar-hi cap simpatia, es va obligar a relaxar-se i es va recolzar en el respatller de la cadira.

-Bé. Llavors, sempre amb esperit de cooperació, estic disposat a escoltar les seves peticions.

En Wedge va començar a comptar amb els dits.

-Primer, tot el material actualment existent en el Sistema Pyria, incloses les forces que puguem recuperar en la nostra retirada de Coruscant i les que es trobin en trànsit cap aquí, romandran sota el meu comandament per a aquesta operació.

Tot i que els consellers no van poder veure-ho, en Luke es va adonar que en Wedge li donava un cop de peu a Tycho sota la taula. Aquest va obrir el seu datapad i va començar a teclejar, llançant ocasionals mirades a Wedge, com si estigués transcrivint les paraules del general, però en Luke estava segur que en Tycho realitzava una tasca molt diferent.

-Segon, vull el Lusankya.

En Pwoe gairebé va caure de la cadira.

-La nau més poderosa que ens queda a la nostra armada? Crec que no.

-I jo crec que si. I, atès que quan els yuuzhan vong decideixin assetjar el Sistema Pyria, aconseguir subministraments resultarà una mica problemàtic, necessito fer provisió de tres mesos de menjar, material mèdic, combustible i munició per a tota la meva força. Els hi donaré tres dies de temps, a partir del moment en què vostès parteixin del sistema, perquè facin aquest lliurament. Si no compleixen la seva part, marxarem d'aquí. I una cosa més.

La veu d'en Pwoe era pur gel.

-Sempre hi ha una cosa més.

-Vull tenir dret per comunicar-me directament amb qualsevol oficial de les forces armades i convidar-los a què s'uneixin a nosaltres, i el dret a acceptar el seu trasllat sense haver de passar per tot el tràmit burocràtic.

-Antilles, està òbviament trastornat. Hauria d'haver-se retirat fa anys.

-Em vaig retirar, Pwoe. I hauria de seguir retirat. Si el Consell Assessor hagués complert amb la seva part en aquesta guerra amb els yuuzhan vong d'una forma competent, hauria de seguir retirat -En Wedge mostrà els palmells de les seves mans com dient: Però aquí estem-. I bé?

-Peticions rebutjades, és clar.

-Com vulgui. Quan acabi aquesta reunió, ordenaré a totes les forces presents a Borleias que abandonin el planeta. Per quan vostè pugui reunir una altra força d'ocupació, aquest món ja serà dels yuuzhan vong. I no, no m'estic marcant cap farol.

En Pwoe i en Wedge es van mirar fixament, mentre els xiuxiuejos recorrien de nou la sala de conferències. Per fi en Pwoe va dir:

-Un moment.

-Pot agafar-se'n dos.

Els caps d'en Pwoe i els altres dos membres del Consell Assessor es van aproximar fins a gairebé tocar-se per deliberar. En Wedge va fer el mateix amb Tycho. Els murmuris van pujar el seu volum.

En Luke es va tirar cap enrere per poder parlar en privat amb la Mara i en Lando.

-A vegades desitjaria tenir la visió política de la meva germana o la vostra. Què està fent en Wedge?

-En Pwoe menteix -va assegurar la Mara-. Vol que en Wedge es quedi a Borleias perquè els yuuzhan vong vinguin aquí i l'aixafin, perquè ell no enviarà reforços en aquest planeta. No vindrà ningú. Ens derrotaran i tothom morirà.

En Luke va arrufar les celles.

-Llavors, per què volen que ens quedem?

-Perquè això donarà temps al Consell Assessor per tornar a la seva llar i realitzar els seus preparatius allà. Preparatius per a la guerra o per aconseguir el millor tracte possible amb els yuuzhan vong. I els membres supervivents del Senat disposaran del mateix temps. I si ells fan bé la seva feina i el convencen que combati ferotgement, pot ser que els yuuzhan vong s'impressionin prou amb aquesta petita batalla com per obtenir bones condicions en aquestes negociacions.

En Luke va observar-lo de nou.

-Així que només negocia disposar de suficient força militar com per permetre'ns guanyar el màxim temps possible.

-Exacte.

-Però tot el que es quedi aquí, morirà. I morirà inútilment. Només que morirà una mica més tard del previst.

-Exacte.

-Si ho sé, no pregunto.

A la Mara se li va escapar un lleuger somriure.

-Si està negociant, és que té un as a la màniga. Ja ho saps.

Els agrupats membres del Consell van separar els seus caps, i en Pwoe es va tornar de nou cap a Wedge. Les converses de la sala van cessar bruscament.

-General, deploro els seus mètodes i la seva arrogància. No crec que esperi molt de la seva carrera militar un cop compleixi aquesta missió.

En Wedge va assentir. La seva expressió era amable, sol·lícita... o gairebé. En Luke va sospitar que en realitat es burlava d'aquestes emocions.

-Però accepta.

-Sí, acceptem. Però, per a mi és un plaer rellevar-lo del comandament del Grup Tres de la flota, encara que hagi de deixar el seu càrrec i el seu comandament actuals d'aquesta guarnició.

-Una vegada que les seves ordres, confirmant les condicions que he especificat, es transmetin per l'HoloRed a totes les nostres forces armades, podrà considerar que jo també he acceptat el tracte -En Wedge va donar un cop d'ull al datapad d'en Tycho-. Però li recomano que s'afanyi. L'Esquadró Murri informa de l'albirament del que podria ser una nau exploradora yuuzhan vong. Aquest planeta serà molt aviat zona de guerra -Es va aixecar i va mirar al seu voltant-. Aquesta reunió ha acabat. D'aquí a cinc minuts celebrarem una altra per planificar una operació ràpida -Va fer un gest al Luke, Mara, Lando, Booster i altres, indicant que els esperava en aquella reunió.

De sobte alliberats de les seves responsabilitats, els membres del Consell van mirar a Wedge amb incertesa, però aquest ja no els hi prestava cap atenció. El guàrdia al qual en Wedge es dirigís al principi de la reunió va obrir la porta de nou i en Pwoe els va encapçalar en la seva retirada. En Luke va poder captar la irritació i l'autosuficiència del quarren.

Autosuficiència. En Pwoe estava segur de si mateix perquè pressuposava que en Wedge moriria molt aviat. Va sentir com la ràbia s'alçava dins d'ell. Va agitar el cap i va dispersar la ràbia, no interioritzant-la, simplement alliberant-la, deixant que es dissipés.

La Mara va somriure.

-Ho he sentit.

-És difícil ser un Mestre Jedi serè tot el temps.

-No et vull serè sempre, Granger.

* * *

En Gavin Darklighter es va acostar a Wedge, i va sentir que el general li xiuxiuejava a Tycho:

-Quins resultats hem obtingut?

-Totes les naus del Tercer Grup de la Flota dins d'un radi de quatre hores de Borleias estan de camí cap aquí a través de l'hiperespai -va respondre en Tycho.

-Bon treball.

En Gavin es va inclinar sobre el seu comandant i li va parlar també en veu baixa.

-General, cap dels Murris en patrulla m'ha informat que hagi detectat un explorador yuuzhan vong.

-És clar que sí, fa cinc o sis hores. En òrbita al voltant de Borleias.

En Gavin va arrufar les celles, intentant recordar.

-Un moment. Es referien simplement al casc calcinat d'un coralita. Un dels que vam vaporitzar durant el nostre atac.

-Exacte. Un coralita pot utilitzar-se com a explorador, no?

-Oh, sí, és clar.

-I l'Esquadró Murri va informar del seu albirament.

-Sí, és clar -la expressió confusa d'en Gavin es va transformar en un somriure compungit. Va mirar cap a la part oposada de la sala, on els últims membres del Consell Assessor estaven sortint a corre-cuita i molt nerviosos, a jutjar pel seu llenguatge corporal-. Senyor, que pugui enganyar d'aquesta forma sense mentir realment, és una cosa que mai podré assimilar.

* * *

Minuts després que el transbordador del Consell Assessor abandonés l'òrbita, en Wedge va ordenar que tanquessin les portes de la sala de conferències i que els guàrdies no deixessin que res ni ningú els interrompés. Mirà les cares dels presents: Tycho, Luke, Mara, Lando, Booster, Danni, Gavin i Corran.

-Algú no té clar el que acaba de succeir? -va preguntar.

En Luke va prendre la paraula.

-Estem segurs, completament segurs, que acabem de ser llançats als nek?

-Pensa-ho així, si vols -va respondre en Wedge-. En Pwoe acaba de cedir-me la major nau de guerra supervivent i amb suficient material com per disminuir notablement l'habilitat de la Nova República per defensar-se dels yuuzhan vong. Des d'una perspectiva política fredament analítica, mereixen tal sacrifici les vides dels refugiats de Coruscant o la importància militar de Borleias?

-No.

-Llavors, l'únic que podem deduir és que l'anomenat Consell Assessor ha perdut tot interès en la Nova República. Aquesta colla de còmplices ha arribat a la conclusió que perdrem i que els yuuzhan vong van a convertir-se en la força dominant d'aquesta galàxia. S'han rendit. I considerant el poder polític que ostenten, la seva rendició bé pot considerar-se la rendició de la Nova República.

-Suposo.

-Bé; tornem a Borleias. Estem pitjor del que pensàvem -va seguir en Wedge-. Abans pensàvem destruir aquest pedrot, reunir-nos amb Bel Iblis i Kre'fey, i planejar conjuntament com ajudar a la Nova República. Ara, no podem. M'agradaria molt escoltar qualsevol idea sobre com neutralitzar el dany que el Consell Assessor sembla disposat a provocar en les nostres possibilitats de supervivència, tant a Borleias com en el conjunt de la galàxia.

-Abans d'això... -En Luke va arrufar les celles al seu vell amic-. Wedge, si no tenim esperances de sortir d'aquí amb vida, per què has acceptat la missió?

-Bé... D'alguna manera, el consell té raó. Pyria ha de ser defensat, cal frenar els yuuzhan vong. I si em permets ser una mica presumptuós, no crec que trobin a ningú amb tanta experiència com jo per reemplaçar-me. De trobar-lo, seria un comandant que obeiria les seves ordres amb lleialtat cega i aquesta guarnició sucumbiria igualment a mans dels yuuzhan vong -En Wedge va arronsar les espatlles-. No planejo morir aquí, Luke. I encara que no crec que puguem conservar Borleias, sí que podem plantejar una batalla que faci que els nens vong plorin en els seus bressols -va tornar a dirigir-se a tots els presents a la sala-. Tornant a la meva pregunta original...

Ningú va parlar al principi. Per fi, en Luke es va aclarir la gola.

-Hi ha dos estils bàsics de lluita: dur i tou. En temps de l'Aliança Rebel vam utilitzar el tou, i amb la Nova República vam fer servir el dur. S'espera de nosaltres que ens quedem aquí i lluitem dur, però em sembla que no funcionarà. Crec que aquest model també es pot aplicar a la nostra política. Si utilitzem l'estil dur, estem perduts.

En Wedge fer que sí amb el cap, però en Lando semblava desconcertat.

-El que estàs dient és que... què estàs dient exactament?

-El que estem dient -va intervenir la Mara-, és que hauríem de deixar d'atacar als yuuzhan vong a l'estil de la Nova República. Ataquem com l'Aliança Rebel, tant aquí com en el més ampli teatre de la guerra.

-Però l'Aliança Rebel ja no existeix -va apuntar la Danni-. Es va convertir en la Nova República.

-Exacte -Va corroborar en Luke, aspirant profundament-. El que estic proposant, és que ha arribat l'hora de crear una nova Aliança Rebel. Una que no estigui sotmesa a les tradicions i la curtesa de mires de l'actual govern de la Nova República, una cosa diferent.

-Això és traïció -va sentenciar en Booster-. M'agrada.

-Una nova resistència -Va afegir en Wedge, dirigint una mirada de complicitat al Luke-. Però hauria de ser una resistència secreta. No podem declarar-nos independents de la Nova República i sortir a combatre contra els yuuzhan vong. Unitats secretes en emplaçaments secrets. Dur a terme operacions al marge de l'Alt Comandament de la Nova República.

-Exacte -Va dir la Mara-. Però si decidim actuar d'aquesta manera, tu seràs la baula feble, Wedge.

En Tycho va arrufar les celles.

-Pots explicar això?

-En estricte sentit legal, Tycho, això és traïció. En Wedge ja ha demostrat que està disposat a interpretar les regles, apropiar-se d'una part considerable de les forces armades de la Nova República i utilitzar-la d'una manera fins i tot contrària a les seves ordres. Però això va més enllà. Estaria apropiant-se de material i municions de la Nova República per lliurar-les-hi, no prestar-les-hi, a una força militar privada. Encara que tinguem èxit, podria acabar amb un segell de traïdor en tots els arxius històrics. T'atreviràs a tant, Wedge?

En Wedge va semblar preocupat i no va respondre immediatament. Els altres van guardar un respectuós silenci. Finalment, va buscar els ulls dels altres abans de parlar:

-Crec que estem a la vora d'aniquilació. No només del govern, sinó de tota la nostra cultura, de tota la nostra història. Si els yuuzhan vong guanyen, pot ser que no ens aniquilin, però ens devoraran i ens digeriran. Ens convertirem en yuuzhan vong, i tot allò pel que hem lluitat, tot allò al que hem aspirat, desapareixerà. Seríem com un holograma al qual li tallen l'energia sobtadament. Desapareixerem sense deixar rastre -la seva veu es va endurir-. No permetré que una cosa així els hi passi a les meves filles o als vostres fills. Així que aquí queda la meva proposta.

Va desenfundar el seu làser i el va empènyer cap al centre de la taula de conferències.

-Algú necessita un làser? Aquí està el meu. Estic disposat a jugar-me la meva carrera, perquè no hi ha ningú en aquesta sala pel qual no estigui disposat a jugar-me la vida o posar-la en les seves mans. I us proposo crear aquesta Resistència. De moment, no admetrem a ningú en qui no confiem les nostres vides o les dels nostres fills. Establirem contactes, bases i cèl·lules a l'estil de la vella Aliança Rebel. Mentre la Nova República s'enfronta amb els nostres enemics, allà on són més forts, nosaltres atacarem on siguin més febles. I si la Nova República finalment cau, o quan ho faci, colpejarem als yuuzhan vong de les dues maneres barrejant els estils dur i tou. Tots d'acord?

Els va mirar als ulls un a un.

Tots van assentir amb el cap o aixecar una mà. Tots, menys Booster, que va balbucejar:

-Suposo -Els altres van riure.

-Està bé -En Wedge es va tirar cap enrere en la seva cadira-. A partir d'ara, som el Cercle Intern. Tothom pensarà que sou els meus consellers, no el nucli d'una nova Resistència. Si creieu que a algú li pot interessar la traïció que estem planejant, que informi a la resta... i votarem incorporar-lo al Cercle Intern. Uns altres que coneixem i en qui confiem, com els Solo, se'ns uniran quan arribin... si arriben.

»Ara, pensem sobre l'estil de combat. Els yuuzhan vong ens atacaran aquí, a Borleias. Necessitem atreure'ls, concedir-los algun èxit que no mereixin, perquè es creixin i confiïn que poden superar les nostres tàctiques, tàctiques que abandonarem quan ens convingui. Necessito un jo i necessito un ells.

Es va girar cap a Tycho, i aquest va aspirar profundament.

-Bé, puc ser ells però també puc ser tu. I, per descomptat, tu pots ser tu millor del que puc ser jo. Però, si tu ets ells i jo sóc tu, els dos podrem pensar de forma creativa.

-Ben pensat -va corroborar en Wedge.

-Jo m'he perdut -va assegurar en Lando.

-És un joc tàctic -va explicar en Wedge somrient-. Quan decideixin enviar un comandant militar seriós contra nosaltres, el que faran abans o després, aquest comandant analitzarà les nostres tàctiques per preparar la millor estratègia possible. En altres paraules, per tenir una idea del que farà, hem d'esbrinar si és capaç de predir les nostres tàctiques. Així podrem fer el que espera de nosaltres i reforçar els seus prejudicis sobre les nostres habilitats estratègiques.

-Per canviar-les quan ens convingui i donar-li una sorpresa -va concloure en Lando.

-Exacte. Així, en les nostres sessions de planificació, en Tycho serà el general Antilles, i jo seré el comandant yuuzhan vong. Veurem on ens porta això.

-Ara ho entenc -va acceptar en Lando-. De fet, ho entenc millor del que et creus. Estàs jugant al sàbacc.

En Wedge va pensar en la seva afirmació pensatiu.

-Suposo que si. I amb les majors apostes que hagi vist mai en la meva vida.

Següent