El Rusc (III)

Anterior

Capítol 3

El túnel que els allunyava de la càmera dels zeetsa era més estret. Si ell ho hagués desitjat, l'Obi-Wan podria haver arrencat amb els seus colzes el fong blanc blavós de les dues parets mentre caminaven. La floridura aquí creixia en pegats salvatges, alguns d'ells en taques sota els peus, prou relliscoses perquè un explorador incaut es torcés un turmell. La molsa salvatge donava aquí una llum més feble, i de tant en tant en Jesson usava una barra lluminosa per obrir el camí. El mateix aire se sentia florit i pesat. L'Obi-Wan va suposar que ningú havia estat allà durant anys.

- On som ara? -va preguntar.

-Més lluny del que he arribat mai -va contestar en Jesson-. Però sé el que ens espera davant.

- Què, exactament?

-La Sala dels Herois -va dir en Jesson-. Allà és on s'honrava als majors líders del nostre poble, fa temps, abans que els clans se separessin després de la plaga. En aquest món, cada guerrer s'esforçava per fer un gran servei pel rusc, perquè la seva imatge pogués aparèixer un dia a la sala.

- I què hi ha de la gent que va estar aquí sota? -va preguntar l'Obi-Wan.

-Ells són els veritables x'ting -va dir, amb un pessic d'orgull apuntant en la seva veu per primera vegada-. Potser quan això hagi acabat em quedi amb ells. Es diu que creuen que nosaltres, els x'ting "superficials", hem oblidat els antics costums. I tenen raó.

- Intentaran aturar-nos?

-No ho crec. Ells, més encara que els de la superfície, han esperat el retorn dels monarques. De fet -va afegir-, una vegada que hàgim obert la volta, no puc pensar en millors mans en les quals confiar els ous.

L'Obi-Wan es va aturar.

-Els ous seran lliurats al consell, Jesson.

Els ulls del x'ting van guspirejar.

-Sí. Per descomptat.

L'Obi-Wan no va confiar en aquesta resposta. Podria lliurar Jesson els ous als x'ting que aguaitaven en les profunditats del rusc? I si ho fes, com havia ell, l'Obi-Wan, respondre?

Cada cosa al seu moment, va pensar. Tenien molt per a superar abans que això suposés un problema.

El túnel acabava en una porta de metall gegantina, tancada amb pany i clau, i tan rovellada que gairebé semblava una part natural de la paret.

En Jesson va passar les seves mans per la superfície.

-Aquest és el camí del darrere cap a la volta. Hem de passar per la Sala dels Herois, on encara viuen els antics x'ting. Fa molts anys van erigir aquesta porta per impedir el pas a la plaga. Per mantenir-nos fora de les seves vides-. Va tornar la mirada cap a l'Obi-Wan-. Haurem d'obrir la porta.

-Això puc fer-ho -va dir l'Obi-Wan. Va desenfundar el seu sabre de llum i va activar el seu raig maragda. Després va respirar profundament i lentament va començar a estrènyer la seva fulla a la porta. El so xiuxiuejant va omplir la foscor. El metall líquid va grinyolar quan es va vaporitzar. Al cap d'uns moments havia cremat un forat de la mida d'un puny a la porta. L'Obi-Wan es va aturar i va mirar a través d'ell. Res més que foscor a l'altre costat. Va escoltar. Res.

No. Res no. Una cosa caminava furtivament a l'altre costat de la porta. Però era una cosa distant. Urpes en metall i pedra. A part d'això, silenci.

Els dits dels braços secundaris d'en Jesson es van retorçar amb tensió.

- Hi ha alguna cosa que no m'hagis explicat? -Va preguntar l'Obi-Wan.

-Hi ha històries -Va admetre en Jesson-. Fa cinc anys, quan vam intentar recuperar els ous, un dels meus germans va passar per una altra obertura. Sé que va aconseguir arribar fins a la Sala dels Herois. Però després d'això... -Va arronsar les espatlles-. Vam perdre la comunicació.

-Ja veig. -A l'Obi-Wan no li va agradar com sonava això. Podria implicar massa coses.

Va eixamplar el forat, i després va esperar a què el metall es refredés perquè poguessin passar a través d'ell.

-Jo aniré primer -va dir.

La floridura en la següent càmera tot just era prou brillant com per revelar un gran espai buit amb terra de roca. La sala era potser d'uns vint metres d'ample, amb parets suaument convexes.

- Sembla net -va dir, i llavors va lliscar a l'altra banda, immediatament alerta.

Per la llum del seu sabre de llum va poder veure que el terra de la cambra, aproximadament esfèrica, era de pedra polida. Al centre hi havia una escala de pedra descendent. L'Obi-Wan va suposar que portava a una altra càmera sota ells.

En Jesson es va arrossegar àgilment a través del forat cremat i va romandre dret, sostenint la seva barra lluminosa.

- Mai has estat aquí? -va preguntar l'Obi-Wan.

-Mai. I tampoc cap membre viu del rusc superior -va dir-. Crec que ara estem dins de l'estàtua més gran de la Sala dels Herois x'ting.

Van començar a baixar els graons, girant en una escala de cargol mentre descendien al voltant d'una única columna de roca en meitat d'una càmera tallada a la pedra. Tallada? Mastegada, va pensar l'Obi-Wan.

-Alguna cosa va malament -va dir en Jesson. La cautela es palpava en la veu del guerrer x'ting.

- Què?

-Oloro molta mort -va dir.

El mateix silenci era tan opressiu que era impossible per l'Obi-Wan no estar d'acord amb ell. Alguna cosa anava malament, ell podia adonar-se'n també. A meitat del descens, en Jesson va apuntar la seva llum a terra sota ells.

Per un instant, l'Obi-Wan no va poder creure el que estava veient. El sòl sencer de la càmera estava cobert amb closques buides, estrellades. Innombrables munts d'elles, escampades com ossos en el cau d'un gran depredador.

- Què va passar aquí? -va murmurar en Jesson.

- Tu què creus?

Els fragments d'exosquelet, els cranis i cames i peces toràciques, semblaven observar-los fixament, burlant-se d'ells i advertint-los al mateix temps.

-O bé es van arrossegar fins aquí per milers i van morir, o...

- O què? -va preguntar l'Obi-Wan.

-O alguna cosa els va arrossegar fins aquí.

L'Obi-Wan es va ajupir, passant els seus dits al llarg de les vores trencades d'una closca. No hi havia ni rastre d'humitat a la carn restant. Això havia passat feia molts anys.

Es va aixecar i va liderar la marxa per l'escala de pedra descendent en el centre de la sala. La retorçada sortida no tenia cap barana, i hauria estat una caiguda dolorosa si li hagués agafat per sorpresa. La polsegosa olor d'una mort vella i oblidada pujava per embolicar-lo.

Quan van aconseguir arribar al fons, el seu peu va aixafar amb un cruixit la closca d'una cama.

-Llum -va dir tan sols, i la va agafar de la mà d'en Jesson.

Les closques havien estat cascades. No es veia que quedés res de la carn marcida. Devorats? Per allà on mirés, no hi havia més que esquerdats exosquelets profanats de x'ting morts.

En Jesson es va posar a la gatzoneta rere de l'Obi-Wan, examinant les restes.

-Jo... No ho entenc -va dir quan l'Obi-Wan li va tornar la barra lluminosa.

Una cosa en la seva veu va causar un calfred al Jedi.

- Què passa? -va preguntar l'Obi-Wan.

-Mira aquestes marques de mossegades.

L'Obi-Wan les va inspeccionar. Les closques havien estat de fet obertes a mossegades, no cascades amb eines.

-Sí. Salvatge.

-No ho entens -va dir en Jesson-. Són marques de dents x'ting.

I de sobte l'horror que havia atrapat a Jesson va recórrer la columna vertebral de l'Obi-Wan. Aquí a les profunditats, on els x'ting havien intentat mantenir els antics costums, alguna cosa havia passat. Un clan tornant-se contra un altre clan? Una guerra? Com vulgui que hagués començat, el que estava clar era com havia acabat:

Canibalisme. Aquests x'ting s'havien menjat a la seva pròpia gent. No hi havia cap comportament més baix, cap adversari més detestable. La por a ser matat per un oponent sempre estava present, era una part natural de la vida d'un guerrer. Però la idea de ser assassinat i després devorat... això era una altra cosa.

-Suggereixo que ens mantinguem en moviment -va dir.

-Hi estic d'acord -va dir en Jesson, mossegant les paraules. I van continuar creuant la sala.

Alguna cosa es va moure. L'Obi-Wan no podia veure-la, ni sentir-la; la va sentir, un desplaçament de l'aire al seu voltant, una pertorbació en la Força.

-Crec que no estem sols -va dir.

En Jesson va agafar la vara de tres seccions subjecta a la seva esquena. Les seccions eren de vidre o d'algun material acrílic clar, connectat per curts fragments de cadena. Garrot i fuet, tot en un, va pensar l'Obi-Wan. Va desitjar que el x'ting l'usés amb gran destresa.

-Aquesta porta -va dir en Jesson, indicant una obertura en el costat llunyà de la sala. Aquesta sala, igual que la superior, tenia una paret còncava, però en un angle més obert.

-Arribem fins allà -va dir l'Obi-Wan-. Ràpidament. Encara que sospito que és allà on la nostra companyia ens espera.

Els llavis d'en Jesson es van elevar sobre les seves dents, mostrant múltiples files petites i esmolades. L'Obi-Wan es cuidaria prou de deixar que aquestes mandíbules atrapessin el seu braç.

-Que s'acostin -va dir el x'ting.

Pas a pas van progressar per terra. Gairebé estaven al costat de la porta quan l'olor de l'aire va canviar. Només una mica, una aroma irritant que surava cap a ells en la més feble de les brises. Una cosa que eixugava la llengua i la gola, una picor àcida, vestigi de gasos estomacals. Abans que pogués identificar conscientment l'olor, els primers ulls resplendents van aparèixer. Relluint. Facetats, parpellejant davant seu en la foscor.

I llavors els van atacar.

En Jesson va deixar caure la seva llum gairebé de seguida, i encara que no es va extingir quan va colpejar el sòl, la llum que donava va quedar esbiaixada i parcial. La resplendor del sabre de llum de l'Obi-Wan era més brillant, incrementant-se amb brunzits i flamarades quan trobava l'arma o el cos d'un oponent.

Eren x'ting, el Jedi estava segur d'això, però x'ting d'una varietat diferent a tots els que havia vist fins ara. No estaven especialitzats per al combat: eren excavadors, treballadors. Les mandíbules sobredimensionades implicaven que ells podien ser els que produïen la substància mastegada que caracteritzava el rusc.

La majoria d'ells portava pesades palanques de metall. Armes? Eines? Fora quin fos el propòsit per al qual havien estat pensades originalment, les barres aixafarien qualsevol os que colpegessin.

No hi havia temps per pensar. Les espasades del sabre de llum de l'Obi-Wan eren àmplies i llargues. Els x'ting excavadors queien davant d'ell com el gra davant la dalla. Xiuxiuejaven i seguien arribant, udolant.

L'Obi-Wan mesurava la seva resposta, permetent-los apropar-se a ell, i després prenent una postura agressiva quan tenia l'avantatge. Feroçment ràpid, els x'ting caníbals van atacar en una onada aterridora, simplement sacsejant les seves barres de metall, confiant en la seva superioritat numèrica per aconseguir la victòria.

Contra un Jedi, això no era suficient.

L'aire al voltant de l''Obi-Wan xiuxiuejava mentre el seu sabre de llum atacava i girava. Després dels primers instants havia ajustat el seu pas i estil d'atac, i va poder observar amb una mica més de detall als seus adversaris. El primer que va comprendre va ser que eren gairebé cecs després d'anys de vagar en la foscor, i indubtablement caçaven mitjançant l'olfacte o l'oïda. La fulla brillant del seu sabre de llum va espantar-ne alguns d'ells, congelant en el lloc, fent-los vacil·lar en el seu atac. Aquells que no van titubejar van morir xiuxiuejant amb el seu odi i la seva por.

Entre els cops, entre respiracions, l'Obi-Wan feia ràpids cops d'ull per veure com li estava anant a Jesson.

El guerrer x'ting no necessitava cap ajuda. Es desenvolupava amb una agilitat intrèpida, agressiva, gairebé ingràvida, reguitnant i colpejant en totes les direccions amb els seus sis extremitats. La seva arma girava com una hèlix, tan ràpidament que era gairebé invisible. Subjectava la seva vara de tres seccions primer per un extrem, després per la secció central, i després per l'altre extrem, girant-la i retorçant-la en posicions defensives i d'atac, i cada vegada que la movia, un dels seus enemics queia per no tornar-se a aixecar.

Es va ajupir, escombrant els peus de diverses criatures sota ells, i quan es va alçar, en Jesson girà en una ferotge posició d'atac que imitava a una aranya apropant furtivament en els fils de la seva xarxa.

Els seus atacants els van envoltar, xiuxiuejant i girant mentre Obi-Wan i Jesson unien les seves esquenes i inspeccionaven l'horda.

-No podem matar-los a tots -va dir en Jesson.

-No -va confirmar l'Obi-Wan-. Però no tenim per què fer-ho. Segueix-me!

Sense més paraules, el Jedi es va capbussar en la massa de caníbals, obrint-se pas cap a la porta. Es va esforçar per no pensar en el que li passaria, o a Jesson, almenys, si eren superats. Era millor quedar-se al regne de la Forma III, la modalitat de combat de sabre de llum en la qual havia practicat tant de temps. Era millor, i no menys efectiu, per a algú que entengués que la defensa i l'atac eren dues cares de la mateixa moneda.

Esquerra, dreta, esquerra... desviava cops, destrossava armes, i separava extremitats en una enlluernadora pantalla encegadora, que creava línies flamejants en la foscor. Els seus enemics, encara que ferotges, tenien el desavantatge de la seva gairebé total ceguesa; només una fam antinatural els impulsava a seguir.

Semblaven estar despertant en onades, arrossegant-se fora dels forats foscos en els quals havien entrat. Aquestes coses havien malviscut en la foscor, en les deixalles i les escombraries que qualsevol gran ciutat produeix? Coruscant també tenia els seus necròfags, gàngsters i criatures sense casa ni llar que havien abandonat la llum per viure en les escletxes dels teixits socials. Però les criatures que els envoltaven ara rivalitzaven amb el pitjor que aquesta gran ciutat planeta pogués oferir.

- Corre! -Va exclamar en Jesson, i van córrer a tota velocitat cap a la porta. El passatge s'estrenyia, i era una mica més difícil per als caníbals localitzar-los, fent la defensa bastant més fàcil. Ara podia veure l'escala, només una dotzena de metres més enllà.

L'Obi-Wan va girar 360 graus; va albirar-lo mentre desviava i atacava, amb la seva vara de tres seccions aixafant caps i fent que els seus enemics comencessin a fugir a un lloc més segur.

Però llavors una massa de cossos retorçant-se es va llançar de cop i volta contra Jesson, i el guerrer va caure. L'Obi-Wan va arribar just a temps per aturar una llança dentada que es dirigia al seu guia; el seu sabre de llum centellejà, deixant l'atacant udolant amb un membre amputat. Usant la Força per llançar a un altre a una banda, el Cavaller Jedi es va ajupir ràpidament, ajudant a Jesson a aixecar-se de terra.

No sabia com es mostrava la por a la cara d'un x'ting, però estava bastant segur que aquesta era l'emoció dominant en aquests ulls vermells facetats. La por i la certesa de mort, i potser alguna cosa més.

L'Obi-Wan el va deixar anar i en Jesson va córrer cap a l'enemic, deixant enrere el seu pal triple. Al principi el cor de l'Obi-Wan es va enfonsar; després, quan el Jedi va mirar, el guerrer x'ting estava desarmant al primer caníbal que el va colpejar, arrabassant una llança de les mans de la criatura. En Jesson va fer girar la javelina fins que va ser poc més que una taca letal, fent córrer els caníbals udolant cap a les ombres. Fumia coces i colpejava, amagant amb la seva pua, i destrossant caps amb la seva llança. Aviat es va alliberar, i ell i l'Obi-Wan van començar a baixar per una escala de mà, en un llarg i estret tub, cap a la foscor.

Següent