Somni Rebel (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Ocupació de Borleias, dia 9

La Saba Sebatyne, una Cavaller Jedi del poble barabel, es va obrir camí a través de la llista de preparatius dela bombardera dels Cavallers Salvatges. Els seus dits es movien amb destresa i seguretat per ser una criatura gran i voluminosa. Els barabels eren reptilians i coberts d'escates, els seus grans ulls estaven protegits per forts i protuberants arcs ciliars, però els seus rostres resultaven inexpressius.

La Danni Quee mirà la Saba de reüll. La seva posició en la nau, operadora de sensors i de vegades de l'armament, no requeria tanta preparació com la de la Saba. L'eficàcia i velocitat de la barabel seguien intactes, però la Danni sabia tot el que havia patit recentment: la pèrdua de l'Eelysa, la seva Mestra Jedi, provocada per un monstre criat pels yuuzhan vong i que a Corèllia deien voxyn; i després, la de dues dels seus parents, companyes de niuada del seu propi fill, durant la reeixida però costosa missió de l'Ànakin Solo per a destruir la reina dels voxyns, la font de la qual clonava tota l'espècie. Però els barabels eren molt diferents dels humans en les seves expressions de dolor i pesar, i no compartien aquest tipus d'emocions, així que la Danni no podia oferir-li el seu condol.

La Saba va acabar de repassar la llista.

-Control de pilots, preparat -va informar.

-Control de sensors, preparat -va afegir la Danni automàticament. I l'altre Cavaller Salvatge de bord va fer el mateix. Tècnicament, la Danni no formava part dels Cavallers Salvatges, ni tan sols dels Cavallers Jedi com els altres, però hi havia volat amb ells en moltes ocasions i, quan els seus projectes científics no la mantenien ocupada, els ajudava a bord del seu bombarder.

La Saba va informar de la disponibilitat de l'esquadró i immediatament va rebre ordres per a la unitat. Amb un xiuxiueig, va desviar la seva atenció de la pantalla.

-Què passa? -Va preguntar la Danni-. Si és que pots explicar-m'ho, vull dir.

-Nosaltres defensarem i nosaltres perdrem. I nosaltres abandonarem -va escopir la Saba-. Actuarem com a escut. Tàctica conservadora. Aquesta és caçadora. Aquesta no sap com defensar o fugir.

-Aquesta és una científica -va replicar la Danni-. Aquesta no sabia com matar.

La Saba va mirar-la, abans de centrar-se en la pantalla.

-La Danni pot tornar a utilitzar gramàtica humana ara.

* * *

L'Esquadró Sols Bessons, l'Esquadró Murri i els Cavallers Salvatges es van enlairar de la superfície de Borleias. El combustible necessari per aconseguir l'òrbita, encara que no suposava una part substancial de la capacitat dels caces, podia notar-se a faltar en fases posteriors de la batalla, però en Luke estava d'acord amb Wedge en permetre que els yuuzhan vong descobrissin i seguissin el llançament de tres importants esquadrons de la Nova República des de la superfície del planeta, per reforçar la impressió que aquell era un lloc significant.

Quan van arribar a la òrbita alta, els astromecànics i ordinadors de bord van rebre ordres detallades. En Luke les va repassar i va assentir amb el cap. Els Sols Bessons havien de mantenir-se en òrbita geosincrònica sobre la instal·lació biològica i vaporitzar tot el que llancessin contra ella. L'Esquadró Murri se situaria sobre la lluna de Borleias, atent a tot objectiu prometedor que se'ls hi presentés. Els Cavallers Salvatges reforçarien l'estació lunar de Pyria VI.

-Sols Bessons en posició -va anunciar-. Murris, Cavallers, bona caça.

-Bona caça -Era la veu de la Saba Sebatyne, més cridanera que de costum per les limitacions de l'intercomunicador. Els seus caces i bombarders es van llançar a tota velocitat cap a Pyria VI. En Gavin Darklighter va respondre amb un simple clic del comunicador, abans que l'Esquadró Murri virés cap a la lluna de Borleias.

Va fer una mirada darrere d'ell, a babord i estribord. A babord, en Corran Horn esperava amb una calma que mai gaudia com a pilot d'un Ala-X, una calma que només va aconseguir en esdevenir Cavaller Jedi. Però a estribord, on hauria d'haver estat la Mara, estava la Zindra Daine. Era una pilot corelliana verda com l'herba, tot just una adolescent, no una Jedi. En Luke va fer una ganyota davant la idea que en Corran i ell haguessin de cobrir a una novençana. L'absència de la Mara es deixaria notar avui i en missions subsegüents. Encara simpatitzava amb el seu desig de quedar-se amb Ben, de protegir-lo contra tots els perills possibles, va desitjar que la Mara acabés per comprendre que aquest desig era irracional, una missió impossible, i que la seva absència del camp de batalla podia provocar la pèrdua de bones persones.

En Wedge era al centre de la cambra de control, dret davant l'holograma. Era una sala poc acollidora amb forma de rombe i sostre corb, situada a dues dotzenes de metres sota el laboratori biològic. Havia estat dissenyat com a refugi antiaeri, però ara estava atestat de consoles mòbils i operadors.

Les parets de durciment de la càmera, no pensades precisament per afavorir l'acústica, ressonaven amb el soroll, les veus dels oficials militars complint amb els seus deures, els xiulets i clics dels ordinadors que exigien l'atenció dels seus operadors, les transmissions en directe dels caps d'unitat des de les seves posicions a la zona de batalla. En Wedge ho va ignorar tot i es va concentrar en l'holograma tàctic que s'actualitzava constantment.

Mostrava el sol de Pyria en un extrem amb Borleias una mica allunyat, Pyria VI més lluny encara, i els límits del sistema solar a l'extrem oposat. Els blips vermells que representaven la força invasora dels yuuzhan vong s'arraïmaven a la vora i s'expandien cap a les llunes i els planetes.

-Murris en posició -va informar en Tycho. Era incapaç, a diferència d'en Wedge, de dirigir assegut les operacions. Es trobava dempeus davant la consola que coordinava les accions dels caces estel·lars-. Els caces situats sobre la lluna objectiu esperen. Esperem l'atac vong d'aquí a dos minuts.

-Mantinguin els caces en moviment -va ordenar en Wedge-. Que volin de forma erràtica. Podran tornar a formar en el seu moment, però ha de semblar que els han enxampat desprevinguts.

-Rebut -En Tycho va tornar a la pantalla.

L'atenció d'en Wedge es va centrar en l'holograma. Algunes naus estaven inactives, lluny de l'acció, però supervisant la situació amb els seus sensors, preparats per anar-hi on es necessitessin reforços. Fragates, creuers i altres naus importants se situaven sobre Borleias. Les unitats de caces maniobraven per afrontar l'arribada dels enemics.

La principal força yuuzhan vong va mantenir una formació cohesionada, mantenint una força de reserva prop del punt pel qual entressin en l'espai de Pyria. En Wedge sabia que les unitats que es movien contra les forces de la Nova República només eren sondes per provar la potència de les defenses. En aquesta batalla no es tractava de guanyar o perdre, sinó de reunir informació sobre les capacitats enemigues.

-Pyria VI informa d'un contacte -va anunciar en Tycho.

* * *

El capità Yakown Reth no era un home feliç.

Per si no n'hi hagués prou amb el constant anar i venir de tots els oficials de confiança d'en Wedge Antilles, li havien assignat el poc prometedor deure de protegir una llançadora plena de científics, enginyers i especialistes en construcció per erigir un hàbitat sota terra en una lluna sense aire. Sí, cert que també li van cedir dos esquadrons de caces estel·lars per defensar la base, però els seus Ala-E no estaven equipats amb torpedes de protons -el cap deia que anaven curts de subministraments- i en Reth ni tan sols estava autoritzat a saber què feia el personal científic.

I ara, mentre els coralites yuuzhan vong es llançaven contra ell, havia de protegir aquella estúpida instal·lació dirigida pel coronel Celchu i ordenar que les seves naus s'enlairessin únicament després d'una segona revisió. Les seves forces es movien a l'espai com una xusma indisciplinada. Si el General Antilles supervisava el que hi succeïa, assumiria que en Reth era un idiota.

Finalment, mentre els blips a les pantalles sensores entraven al camp de tir dels seus caces, els dos últims Ala-E de l'Esquadró Verd se situaven en formació i anunciaven estar disposats.

-Recordeu, sense heroïcitats individuals -va ordenar en Reth-. Hem de sobrecarregar les seves defenses i complementar les nostres. A la meva ordre, trenqueu la formació per esquadres: tres, dos, un... ara.

Va portar la seva pròpia ordre a la pràctica i va baixar uns quants centenars de metres sobre el dentat i poc atractiu paisatge lunar que estava protegint. Verd Dos i Verd Quatre el van seguir en una formació imprecisa, res sorprenent per a un grup format per pilots d'unitats disgregades en la fugida de Coruscant. Però era molest, feia que semblessin descuidats.

Els coralites estaven massa lluny encara per ser localitzats a simple vista, però rastres d'un vermell resplendent es llançaven sobre l'Esquadró Verd. En Reth es va acostar una mica a Verd Dos, el seu company de vol, i va veure a Verd Tres i Verd Quatre apinyar-se per solapar els seus escuts. Va fer una ganyota. Que uns pilots poc familiaritzats actuant junts volessin tan pròxims, era tan desagradable per a ell com la idea d'intercanviar uniformes sense rentar-los prèviament.

-Accelereu al màxim -ordenà-. Ens creuarem amb ells i donarem la volta. Làsers en foc intermitent. Jo designaré un blanc i tots l'atacarem alhora. Preparats?... Ara -centrà la seva retícula en un coralita. No el primer, el més proper, sinó el tercer, i va obrir foc.

Els làsers vermellosos van sorgir de la proa del seu Ala-E i de la dels seus homes, un plugim irregular d'energia més que una descàrrega concentrada. En Reth odiava la nova tàctica de trets intermitents. Sabia que així potser sobrecarreguessin i destruïssin les defenses de buit dels coralites, però impedia que els làsers impactessin amb una potència satisfactòria.

Un raig de projectils de lava va arribar la seva formació. Tres o quatre van colpejar els escuts superposats dels Ala-E, i els sensors del seu vehicle van acusar els impactes amb sonors xiulets d'advertència. La seva pantalla de diagnòstic no es va il·luminar i els sensors van mostrar el seu blanc, seguit pel que semblava la cua d'un cometa composta per trossos de corall Yorik arrencats pels seus làsers.

Tot i que el coralita seguia sent perillós, en Reth va canviar d'objectiu centrant el seu foc i el dels seus companys en una altra nau enemiga. El nou coralita era visible en la distància, i va poder veure els làsers que impactaven en les seves vores i en la coberta de la cabina; encara que les seves defenses van aconseguir neutralitzar diversos trets, altres van esquivar la singularitat i van penetrar en el casc. La nau es va tornar de sobte tan lluminosa com el distant sol pyrià, i un instant després va desaparèixer.

En Reth va esbossar un somriure de satisfacció. De moment, tot anava bé.

* * *

-Els sensors mostren una formació donant la volta al voltant de la lluna per dirigir-se contra nosaltres -La veu tranquil·la i controlada era la d'en Corran, i arribava a través del comunicador privat d'en Luke, no el del seu Ala-X. El caça d'en Corran estava diversos centenars de quilòmetres per darrere de l'Esquadró Sols Bessons en òrbita lunar, servint de rereguarda.

En Luke va assentir amb el cap. Els sensors principals de les estacions de terra mostraven una columna de coralites i dels anàlegs de les fragates humanes en ruta d'aproximació directa a Borleias, però els yuuzhan vong, òbviament, havien descobert els Sols Bessons i enviat un destacament que circumval·lés la lluna per atrapar-los entre dues forces.

-Torna aquí -li va ordenar a Corran-. Prepara't a deixar anar les bombes-ombra.

Els altres pilots dels Sols Bessons no eren Jedi, incapaços d'utilitzar les bombes-ombra -torpedes de protons sense les seves unitats de propulsió, empesos simplement pels poders mentals dels Jedi-, així que havia de transmetre'ls-hi aquestes ordres. Va connectar el comunicador del seu caça de combat en la freqüència de l'esquadró:

-Prepareu-vos per seguir-me -va canviar a la freqüència que compartia amb Corran i la Zindra-. Trenta segons abans que els nostres perseguidors estiguin a l'abast de les nostres armes, accelerarem directes cap a la columna enemiga... però Corran i jo deixarem les bombes-ombra darrere de nosaltres.

En Corran i la Zindra van respondre amb sengles clics del comunicador.

Els sensors mostraven a les naus yuuzhan vong molt per davant d'ells, creuant el pla de l'òrbita lunar per acostar-se a Borleias. En Luke podia veure les llums de posició, o el seu equivalent orgànic, de la fragata yuuzhan vong. En Corran estava molt més a prop, aproximant-se ràpidament des de la rereguarda i, ara, en Luke va detectar els primers blips indicatius del destacament perseguidor sorgint de darrere d'en Corran.

-Deixeu anar les bombes-ombra -va ordenar, accelerant al màxim i deixant anar les seves.

L'Esquadró Sols Bessons va rugir, deixant l'òrbita lunar i dirigint-se directament cap a la principal columna yuuzhan vong. Perquè el truc funcionés, el seu curs havia de ser absolutament directe.

Com les seves percepcions a través de la Força eren irrellevants contra aquests enemics, en Luke depenia dels sensors, que mostraven als seus perseguidors reduint implacablement la distància que els separava, la feble transmissió de les bombes-ombra i la columna enemiga que tenien davant, apropant-se més i més.

-Han obert foc -va informar la Zindra, amb l'excitació d'una novençana en la seva veu, i en Luke va veure les flamarades dels distants canons de lava en la seva visió perifèrica.

En Luke va començar a donar batzegades a un costat i altre, amb la seva atenció dividida entre el control del seu Ala-X i les bombes-ombra que havia llançat.

Els coralites que els perseguien eren aproximadament una trentena; en aquella distància era difícil calcular el nombre exacte, i s'acostaven al punt on el Jedi deixà anar les bombes-ombra en formació tancada, veloçment. En Luke va situar mentalment les bombes-ombra formant una línia, cadascuna a pocs quilòmetres de l'altra, i va sentir que se separaven i s'alineaven a l'espera de les naus.

No va captar el pas dels coralites al costat de la primera bomba, la més allunyada, la Força no els detectava. Però els sensors van mostrar que la línia de naus se sobreposava a la de les bombes-ombra. Va esperar fins que el coralita més endarrerit arribés fins a la bomba principal, va estendre la mà i la va tancar amb una petita empenta dels seus poders.

La neta línia de coralites es va convertir en una massa confusa que aviat va començar a esvair-se. On hi havia una trentena de naus perseguidores, la meitat van donar mitja volta per buscar la misteriosa nau que els atacava.

En Luke va haver de frenar perquè l'Ala-X de la Zindra estava directament sobre ell i la seva massa li impedia una visió directa de la batalla, però sabia que es trobaven enmig de la principal columna de coralites. Va haver de maniobrar per esquivar l'enemic, mantenint la seva atenció centrada en les bombes-ombra. En Corran es va situar a babord, superposant els seus escuts als d'en Luke per proporcionar-li suport addicional, esperant pacientment que en Luke pogués recuperar la seva atenció i centrar-se en els enemics que tenien davant.

La veu de la Zindra es va deixar sentir pel comunicador:

-Gran explosió! Això... farem alguna cosa amb aquesta fragata que tenim davant?

En Luke va suprimir l'impuls de fer grinyolar les dents.

-Sí, ho farem -va respondre, forçant els seus impulsors. En Corran i ell van maniobrar fins situar-se davant de la Zindra-. Jo us guiaré. Seguiu-me.

En Luke va traçar un rumb directe cap a la fragata. En Corran i la Zindra el van seguir.

* * *

La Saba va disparar i la pulsació dels canons d'ions dels Cavallers Salvatges va traçar un solc al llarg de la formació coralita, provocant que es dispersessin sense control; les naus van virar i es van allunyar de la zona compromesa de la lluna de Pyria VI.

El bombarder es va estremir. La Saba va verificar la seva pantalla de diagnòstic, no va veure res significatiu i li va donar un cop d'ull a la Danni en els sensors principals. Aquesta va moure el cap.

-Cap mal. Però... bé, és una bona excusa.

La Saba xiuxiuejà molesta, però va dir:

-Fes-ho.

La Danni va activar un comandament de la consola. La Saba, infeliç, va agregar una petita tremolor al moviment del bombarder mentre virava cap a un altre parell de coralites.

-Cavaller Salvatge Un, aquí Líder Verd. Està perdent atmosfera. Repeteixo, està perdent atmosfera. Pot sentir-me? Canvi.

La Saba va mirar els controls amb tristesa. És clar que estaven perdent atmosfera. A popa havien afegit un parell de noves vàlvules exactament per això, perquè llancessin una barreja d'oxigen i nitrogen comprimits que suggerís que havien estat encertats.

La Danni va activar el seu comunicador.

-Líder Verd, aquí Salvatge Un. Hem rebut diversos impactes. Perdem... Estan afectant als nostres motors... -La seva veu semblava sofrir, i va afegir unes quantes tos a la seva actuació-. Fum a la cabina...

-Salvatge, retiri's. Aterri, nosaltres resistirem aquí.

-Gràcies, Líder Verd. Els Cavallers Salvatges ens... -La Danni va prémer el botó del comunicador i va afegir innecessàriament-: ens retirem -Va mirar la Saba amb expressió de culpabilitat.

Aquesta xiuxiuejà de nou i va posar rumb a Borleias.

En els següents minuts, els altres membres dels Cavallers Salvatges farien el mateix. Encara que només rebessin danys menors, es comportarien com si fossin molt més greus i els hi obliguessin a tornar a la base. En el moment pactat, les altres unitats que defensaven la lluna de Pyria VI informarien que la seva situació era insostenible i abandonarien el seu lloc.

Era el pla, però tenien la impressió de perdre la batalla. Sentien com si abandonessin als seus camarades.

I això era una cosa que la Saba Sebatyne no feia mai. De ser humana, la pressió que va exercir sobre els comandaments hauria fet que els seus artells es quedessin blancs.

* * *

El capità Reth va somriure àmpliament després de la partida de la líder dels Cavallers Salvatge. L'abandonament de la llanxa afeblia la seva posició, però la totpoderosa líder Jedi d'aquest famós esquadró fugia de la batalla amb la cua entre les cames, i ell, el comandant de l'humil Esquadró Verd seguia lluitant.

Va retornar la seva atenció a l'enemic. No pensava rebre les seves medalles a títol pòstum.

* * *

-Anàlisi -Va exigir en Wyrpuuk Cha.

-Els hem agafat desprevinguts -va informar la Kadlah Cha, situant-se al seu costat i assenyalant la zona de combat més distant de Borleias-. El seu suport era insuficient. No importa el que decideixin llançar-nos, podrem incorporar més i millors naus de la flota de reserva.

-Bé. Endavant.

Ella va indicar la batalla principal sobre Borleias.

-Aquí, la situació no és tan prometedora. Les seves defenses terrestres són ferotges i estem perdent massa forces, coralites sobretot, a un ritme major del que ells perden forces anàlogues.

-Han mostrat tàctiques noves? Armes noves potser?

Ella va negar amb el cap.

-Lluiten amb molt esperit, però no semblen tenir reservada cap sorpresa. Podem trencar aquest esperit -va comentar en Wyrpuuk Cha-. Interromp de moment l'atac a Borleias i segueix atacant la seva avançada lunar fins que caigui. Utilitzarem aquest lloc com a escala. Interroga a tots els presoners que trobis allà i arrenca'ls tota la informació possible per ser enviada al Mestre Bèl·lic.

-Així es farà.

* * *

-Arribada En tres... dos... un... ara!

Quan el navegant va deixar de parlar, el remolí de línies en el finestral davanter del Lusankya es va contraure fins a convertir-se en estrelles fixes, una d'elles prou propera per a ser una esfera reconeixedora i no un simple punt de llum.

El comandant Eldo Davip, gairebé dos metres d'aguerrit militar de l'armada espacial embotits en un uniforme d'oficial, va moure el cap poc satisfet amb els resultats. La tripulació del pont, la majoria dels seus membres acabats d'incorporar al Lusankya, no havia demostrat una competència fiable fins al moment i a sobre, ara, emergien de l'hiperespai molt més lluny del planeta Borleias del que ell els hi va indicar.

Llavors, va arrufar les celles. Davant d'ell, algunes estrelles desapareixien i altres reapareixien com a objectes en moviment. Tenia el sistema un cinturó d'asteroides? Es girava cap al navegant per preguntar, quan el pont va retronar amb les sirenes d'alarma i les exclamacions de sorpresa dels seus oficials.

-És un parany! -era l'operador de sensors, un humà de Coruscant amb una excitació que no aconseguia amagar l'accent de classe alta que traïa el seu origen-. Estem envoltats de naus vong!

En Davip va mirar la pantalla més propera al seu lloc de comandant, al fons de la passarel·la del segon nivell del pont. Mostrava la posició del Lusankya i del Falcó Mil·lenari, clarament senyalitzat sota ell, però les dues naus espacials estaven envoltades pels blips de dotzenes de naus, la majoria naus de guerra, totes vermelles senyalitzant que eren enemigues o parpellejant del groc -que significava origen desconegut- al vermell.

L'horror de la situació es va aferrar a la gola d'en Davip, ofegant-la per un breu moment. Llavors, les ordres que necessita impartir, que havia d'impartir, van forçar l'obstrucció:

-Alceu els escuts! Que totes les bateries disparin a discreció! Foc a voluntat! Llanceu tots els esquadrons!

* * *

Quant van completar la sortida de l'hiperespai, en Han Solo va arrufar les celles davant la lectura dels seus instruments.

-Hem arribat un parell de segons massa aviat.

La Leia, semblant absurdament petita en el desproporcionat seient del copilot del Falcó Mil·lenari, va assenyalar el finestral de la cabina. La part inferior del Lusankya penjava sobre ells com un sostre irregular.

-No és un error. Els seus ordinadors de navegació ens hauran enviat dades equivocades.

-No, estic detectant anormalitats gravitacionals allà fora. Ens hem vist arrencats de l'hiperespai per la presència de... -els ulls d'en Han es van obrir desmesuradament i es va abalançar sobre els comandaments del Falcó, enviant a l'antic vaixell de càrrega en un picat en espiral que els seus fabricants originals mai van pensar que pogués realitzar. Crits de sorpresa, i un parell d'excitada alegria, van esclatar en el compartiment de passatgers.

Un resplendent sender de foc, ejectat per un canó de plasma yuuzhan vong va esquinçar l'espai on hi havia el Falcó una fracció de segon abans. En Han va cridar perquè ho sentissin a tota la nau:

-A les armes! Estem enmig d'una flota vong!

* * *

En Wyrpuuk Cha va assentir, satisfet amb els resultats que estava veient.

Els insectes brill es van agitar, canviant ràpidament de posició en la seva representació de la flota de reserva. Mentre es produïa el canvi, en Wyrpuuk Cha va arrufar les celles. Una cosa triangular, una cosa amb la forma aproximada d'un dels odiats destructors estel·lars imperials de l'enemic apareixia situat enmig de la seva flota; però era molt més gran, tant, que es va preguntar si la representació dels insectes brill respectava les proporcions.

Va dirigir la seva mirada al finestral del pont. A babord, aparentment prou a prop per poder-la tocar, s'estenia una immensa foscor, decorada per les llums blavoses d'un immens destructor estel·lar.

Sobresaltat per un sobtat pànic, en Wyrpuuk Cha va obrir la boca per donar ordres.

El superdestructor estel·lar va entrar en erupció, com si canalitzés una explosió interna a través d'innombrables punts del seu casc.

En Wyrpuuk Cha no sabia el nombre, no sabia quantes centenars de bateries làser portava la nau, ni tenia la menor idea dels seus centenars de canons d'ions. Tot el que va saber era que, mentre havia de forçar la veu per fer-se sentir per sobre de l'udol de les alarmes que emanava de les parets del pont, mentre els seus crits inarticulats indicaven el dany i en quins punts estava patint el seu matalok -la nau anàloga als odiosos creuers Mon Calamari dels fabricants d'eines-, mentre el terra del pont s'estremia sota els seus peus, mentre que no podia distingir res de l'exterior pels finestrals causa de la intensitat del foc de la monstruositat enemiga, no hi havia cap manera -a no ser una personal benedicció dels déus- que el buit projectat pels dovin basal de la seva nau pogués protegir al matalok de l'incalculable dany dirigit contra ell.

Va tornar a girar-se per cridar una ordre al pilot, una ordre per allunyar-se directament del superdestructor enemic i concentrar tots els buits a la popa. Però, abans que pogués parlar, va captar una encegadora flamarada per la seva visió perifèrica i tots els sorolls van cessar. En Wyrpuuk Cha es va tornar cap a proa.

Allà no hi havia res, només estrelles i flamarades de foc embolicant les naus de la seva flota. Els seients del seu intèrpret del yammosk i el seu oficial de víllip havien desaparegut, així com el sòl, les parets i el sostre del pont, tot volatilitzat a només un pas dels peus d'en Wyrpuuk Cha.

Tot i que no era veritat que tot so hagués cessat. A les orelles podia sentir un rugit, un dolor, només que no era cap dels sons de la batalla que arribava fins a ell uns moments abans.

Va sentir fred, un fred tan intens i sobtat, que es va doblegar involuntàriament sobre si mateix fins a esdevenir una pilota. I, abruptament, es va trobar surant cap endavant, més enllà de les escasses restes del pont, cap al buit estrellat.

* * *

-Els Cavallers Salvatges estan fora de la zona en conflicte -va informar en Tycho. Es va apropar a l'holograma que representava les zones de la batalla en l'espai pyrià, i va gesticular sobre un brillant raïm de viscuts i coloristes blips-. Els yuuzhan vong estan concentrant els seus esforços en la lluna de Pyria VI, però es mostren cauts. No intenten res particularment atrevit, només desgastar-nos.

-Molt bé -Va acceptar en Wedge. Es mantenia dret al costat de la seva cadira, sabent que la seva veu i el seu rostre tot just expressaven les seves emocions; sempre actuava així quan calculava a una escala estratègica. Semblava distant, inhumà.

Però no podia concentrar-se. Alguna cosa anava malament, algun soroll de fons estava fora de lloc, i en Wedge es va tornar cap a Tycho per assenyalar la incongruència.

Allà hi estava, era una de les oficials de comunicacions. Durant tot un minut la seva veu havia anat pujant de to, no d'alarma sinó de confusió, mentre parlava amb el líder de la unitat que tenia assignada. Ara, la Iella mirava per sobre d'ella, recolzada a la seva espatlla, mentre l'oficial esperava. Les dues dones tenien una expressió perplexa. A Wedge no li agradaven les coses que deixaven perplexa a la Iella.

Ella va alçar els ulls i va captar la mirada del seu marit. Va alçar la veu per fer-se sentir per sobre del clam de la sala.

-El Superdestructor estel·lar Lusankya informa que acaba d'entrar en el sistema al costat del Falcó Mil·lenari. Es troben enmig de la flota de reserva dels yuuzhan vong. Encara que està patint danys, el Lusankya ha infligit molts més a l'enemic. Necessita escorta per travessar les línies enemigues.

El volum de les veus va decaure considerablement. En Wedge va sentir a Tycho cridar:

-Què?!

-Confirmeu la identificació de la nau -va ordenar en Wedge, controlant amb prou feines la seva veu i acostant-se a Tycho-. Àmplia aquesta part de la zona de combat.

En Tycho va manipular els comandaments de la seva consola i la zona de l'espai que mostrava l'holograma es va contraure i es va fer a un costat. El resultat va ser que una altra part es va engrandir de sobte fins a dominar l'holograma. En Wedge poder veure que la tancada formació de la flota de reserva s'havia tornat borrosa, difusa, i que, enmig els blips vermells n'hi havia dos de verds, un de gran i un altre de petit.

-Identificació confirmada -va anunciar la Iella-. Són el Falcó Mil·lenari d'en Han Solo, jurant com un boig, i el Lusankya, al comandament del comandant Davip.

-El Comandant Davip? -En Wedge va sacsejar el cap i es va empassar la següent pregunta: Per què en Davip, un capità amb una carrera que es caracteritzava per la seva constant indecisió, era ara comandant en comptes de cuiner de galeres? I per què una nau de la importància militar del Lusankya no comptava amb un almirall? Qui era el responsable d'aquest nomenament? Ja no importava-. Qui no ha entrat en combat i es troba prou lluny del sol com per a poder efectuar un microsalt fins en aquesta zona?

-El Mon Mothma i el Somni Rebel -va respondre en Tycho, sense molestar-se a consultar l'holograma o la seva consola-. En un parell de minuts, podem tenir altres sis naus preparades per saltar.

-La Danni Quee informa de la mort de dos yammosk -va cridar la Iella-. Els yuuzhan vong ja no combaten coordinats.

-Bé -En Wedge va baixar la veu-. És clar que, no necessiten estar coordinats per destruir al Lusankya i al Falcó.

En Tycho va assentir amb el cap.

La tàctica necessària va encaixar en la ment d'en Wedge. En menys d'un segon la va avaluar, va rebutjar les seves debilitats com a no pertinents a causa del confús estat actual dels yuuzhan vong, i va decidir que probablement podria fer servir la mateixa tàctica de nou -una sola vegada- més tard.

Va indicar una zona de l'holograma propera a l'espai aeri de la flota de reserva yuuzhan vong, dins de la zona en conflicte, però en el costat més allunyat de Borleias.

-Que el Mon Mothma faci un microsalt i aparegui aquí. Quan arribi, que transmeti un senyal en les freqüències obertes de la flota i es defensi. Un minut després, que activi els seus projectors de gravetat i els mantingui durant un minut.

En Tycho va tornar a la seva consola i en Wedge es va dirigir a tota la sala, fent que el clam general baixés de volum.

-Atenció. Totes les naus i caces equipats amb motor hiperespacial que puguin lliurar-se dels seus enemics en els pròxims dos minuts, que facin el mateix. Informeu a l'Esquadró Murri i l'Esquadró Sols Bessons que abandonin les seves missions actuals, i que saltin en direcció al senyal que estan a punt de rebre. Els projectors de gravetat els trauran de l'hiperespai prop del Falcó i del Lusankya. Les seves ordres són formar al voltant del Lusankya i escortar-lo fins a Borleias. En marxa, gent.

En Tycho es va aixecar en la seva consola.

-El Mon Mothma acaba de saltar.

-Bé -En Wedge va sospirar i va baixar la veu-. Tycho, anem a aconseguir una tremenda victòria que no volíem.

-Ho posarem en la seva biografia, general -va respondre en Tycho amb un fugaç somriure-. El general Antilles era tan bo que no podia fallar encara que ho intentés.

-Moltes gràcies.

Següent