Somni Rebel (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Ocupació de Borleias, dia 9

En Han va fer que el Falcó es capbussés cap al Lusankya. Va ser com capbussar-se en un volcà en erupció; el casc del Lusankya semblava incandescent amb els trets dels canons d'ions i les bateries làser, convertint l'espai que l'envoltava en una zona tan encegadora com letal.

Però també era una zona segura per al Falcó, comparada amb el que tenia a la seva cua: mitja dotzena de coralites, mitja dotzena de pilots determinats i venjatius. Els seus canons de plasma ejectaven descàrrega rere descàrrega contra els seus finestrals i martellejaven els seus escuts.

Els canons de popa del Falcó Mil·lenari també disparaven, llançant càrregues letals contra els seus perseguidors. Els crits que arribaven des dels accessos a les torretes feien creure que en Ganner i l'Alema Rar s'ho estaven passant d'allò més bé. En Han va deduir que els altres passatgers Jedi, tots supervivents de la incursió de l'Ànakin a la mónnau yuuzhan vong sobre Myrkr, els encoratjaven amb crits d'ànim.

Mentre el Falcó s'acostava al Lusankya, en Han va deixar de sentir aquells crits; l'esclat dels làsers i les explosions se succeïen prou a prop de la nau com per sacsejar-la i fer tremolar els seus escuts. En algun lloc, a popa, part de la maquinària es va alliberar dels seus amarratges i va caure sobre la coberta del Falcó; mentre en Han seguia realitzant maniobres desesperades, podia escoltar el so distintiu dels impactes metàl·lics contra les mampares.

-Les reparacions seran cares -va comentar la Leia.

En Han li va llançar una mirada de dolor. Tot d'una, van sortir de la zona letal, a popa del Lusankya, on els làsers del superdestructor ja no s'entrecreuaven per sobre dels seus caps.

Els sensors no van mostrar cap nau a la cua del Falcó, tot i que sí altres a diversos segons de distància, apropant-se cada vegada més. En Han va deixar escapar un sospir d'alleujament:

-Si ens tornen a perseguir, repetirem la maniobra. Aquests tipus són bons.

-Qui? -va preguntar la Leia, arrufant les celles.

-Els artillers del Lusankya. Han eliminat als nostres perseguidors sense fregar-nos si més no.

-Han, també ens apuntaven a nosaltres. Vaig veure moure les bateries per seguir el nostre curs, només érem una altra creu per a ells. Tu simplement els vas esquivar, els coralites no.

-Oh -En Han va girar per situar-se a babord, lluny dels coralites. Va envoltar al Lusankya fins a aconseguir una distància gairebé segura i va veure que el núvol de caces que va llançar el destructor estel·lar s'enfrontava als yuuzhan vong-. Llavors, no la repetiré.

-D'acord.

-Tens un vector de sortida per a nosaltres?

Ella va consultar de nou els sensors de bord.

-Hem caigut gairebé al mig de la seva flota. La pantalla més prima entre nosaltres i l'espai segur és tornar per on hem vingut -va assenyalar la ruta que els havia portat fins allà. Llavors, va mirar amb més atenció la pantalla-. Rebo senyals amistosos. Estan arribant un destructor estel·lar i altres naus.

En Han llançà al Falcó cap a aquell rumb amb un gir tan tancat que la Leia i ell, i probablement tots els passatgers, es van veure aixafats contra l'encoixinat antiacceleració. Va cridar, força tard, per sobre de la seva espatlla:

-Subjecteu-vos!

* * *

En Luke va treure a l'Esquadró Sols Bessons de l'òrbita de Borleias a màxima acceleració i va esborrar el somriure de la seva cara. Feia un moment estava tan a prop de sentir-se feliç com pot estar-ho algú atrapat enmig d'un tiroteig. L'enemic semblava descoordinat, senyal que els seus yammosk havien mort i que haurien de retirar-se del camp de batalla, mentre que en Luke no havia perdut un sol pilot en el xoc. El treball estava pràcticament completat. Però l'estranya naturalesa de les noves ordres suggeria que tot just començava.

Un xiulet de l'R2-D2 el va alertar que el Mon Mothma transmetia un senyal. En Luke va virar per orientar-se directament cap a la transmissió, mentre el seu astromecànic traçava una ruta hiperespacial fins al senyal. Va prémer el botó del seu comunicador per canviar a la freqüència de l'esquadró.

-Informeu -Va anunciar, afegint-: Líder preparat.

-Dos -Corran va situar el seu Ala-X a babord d'en Luke.

-Tres -Era la Zindra, a estribord.

-Sis.

-Quatre.

Quan la resta dels onze pilots va acabar la ronda, en Luke va fer una pausa de cinc segons per coordinar-se amb els altres esquadrons.

-Si els teniu localitzats, mantingueu la formació tancada.

El compte enrere va arribar a zero. Els Sols Bessons van saltar a l'hiperespai per tornar a l'espai real gairebé immediatament, un salt de menys de dos segons. En Luke va veure davant seu el Mon Mothma, amb la seva punxeguda proa apuntant en la seva direcció, cap a Borleias. Petites motes vermelles properes al destructor estel·lar suggerien que estava sent atacat per coralites, però abans que en Luke pogués dirigir el seu esquadró contra ells, l'R2-D2 va emetre un senyal sonor indicatiu de noves ordres.

En Luke va donar un cop d'ull al text gargotejat i portà al seu esquadró cap a la flota yuuzhan vong que tenien darrere d'ells.

-Bé, gent, hem de recollir al Lusankya i obrir-li un forat perquè passi. Que res s'interposi en el seu camí.

* * *

L'Esquadró Murri va sortir del seu microsalt prop del Mon Mothma. Els caces del destructor estel·lar ja havien assegurat l'espai circumdant, i alguns acceleraven per acudir en ajuda del Lusankya.

En Gavin va liderar el gir complet dels murris per col·locar-se en la seva mateixa direcció. El seu comunicador crepità:

-Oh, els Sols Bessons se'ns han avançat -Era la Volu Nyth, una humana de Kuat, una múrria nova.

-No vull xerrada innecessària! -va tallar en Gavin. Després, va baixar el to-. A més, estàvem més lluny que ells.

* * *

En Han es va empassar una maledicció mentre llançava al Falcó a través d'una desconcertant sèrie de maniobres a dreta i esquerra, i de dalt a baix, dissenyades per dificultar la punteria dels seus perseguidors. Dels vuit.

El que li feia infeliç no només era el perill que corrien la seva nau, la seva dona i els seus passatgers.

És que començava a cansar-se.

Vint anys enrere hauria gaudit d'una batalla com aquella; ara, estava suant i sentia certa fatiga en els braços.

-Arriben amics -va anunciar la Leia. Havia de cridar a causa dels continus trets dels canons del Falcó.

En Han va revisar els sensors i va fer petits ajustos en la trajectòria; petits, però tan abruptament executats que la Leia es va veure sacsejada amb violència. De no ser per l'arnés del copilot, hagués sortit acomiadada del seu seient. Ell va fer una ganyota, havia de canviar aquell seient per un altre a escala humana.

-Ho sento -va dir, pesarós.

El senyal es va dividir en quatre senyals més petits, cadascuna d'ells compost de tres blips, el que probablement significava que es tractava d'unitats d'Ala-X. Mentre el Falcó s'apropava, es van desplegar en una formació d'atac i van obrir foc.

Els seus làsers van passar tan a prop del Falcó, que en Han va estar segur que havien fet saltar la pintura del casc. Un segon després, els Ala-X es van creuar amb ells i van desaparèixer, així com quatre dels coralites que els perseguien.

Cinc. La torreta superior del Falcó es va apuntar un altre punt i, de sobte, els coralites van quedar reduïts a tres.

-Qui ha estat? -va cridar en Han.

-Jo! -la veu era femenina. Així que era l'Alema la qual ocupava la torreta superior i en Ganner la inferior.

-Amb tres podem -va sentenciar en Han. Aquesta vegada es va recordar de cridar «Subjecteu-vos!», Abans d'efectuar un gir vertical. Es va veure empès contra el respatller del seu seient, mentre els compensadors d'acceleració no aconseguien neutralitzar els efectes de la maniobra.

Quan la força de l'acceleració va aconseguir el seu punt màxim, va mirar de reüll a la seva esposa, esperant veure-la aixafada, immòbil contra el seu propi suport, però la veritat era que estava inclinada cap endavant malgrat la tremenda acceleració. Ella li va dirigir una mirada divertida, fins i tot burleta.

Havia de ser una tècnica Jedi, una cosa semblant a fer levitar pedres. Va intentar compondre una expressió gelosa i va cridar per sobre l'espatlla:

-Alema, espera l'explosió dels míssils abans de disparar, un-dos-tres!

-Entesos!

Quan els tres coralites van tornar a ser visibles, en Han es va adonar que amb prou feines viraven per llançar-se en persecució del Falcó; la maniobra dels murris, reduint el seu nombre a la meitat, havia confós i retardat als yuuzhan vong un instant fatal.

En Han va armar el llança-míssils d'impacte del Falcó, i va disparar contra el primer coralita. En aquesta distància va poder disparar de nou contra el segon, i una vegada més contra l'últim, abans que el primer míssil explotés.

Llavors, va esclatar. Una explosió que hauria de convertir la nau en trossos de corall Yorik, però que en realitat va ser absorbida pel buit projectat pel seu dovin basal.

Però el tret de l'Alema Rar amb el làser de la torreta va superar el buit i va perforar l'armadura de corall de la nau. El coralita va explotar quan els seus mecanismes interns es van sobreescalfar i els seus fluids es van convertir instantàniament en vapor i gas.

El segon projectil d'en Han va detonar amb el mateix resultat, i el segon tret de l'Alema va penetrar a la coberta ambarina de la cabina. Aquesta va sortir volant com si el pilot volgués ejectar-se, però en Han sabia que aquelles naus no tenien mecanisme d'ejecció.

No va quedar pilot, només un cràter ennegrit allà on havien estat el seu cos i el seu seient.

El pilot de la tercera nau, més ràpid de reflexos, va virar i es va allunyar del Falcó, presentant un perfil més reduït, maniobrant desesperadament per evadir l'angle de tir de la torreta. L'ona explosiva del projectil s'apropava a la seva popa, quan el làser d'en Ganner va penetrar per la part inferior del casc, travessant el vehicle i emergint de nou per la part superior. Encara amb capacitat de vol, per increïble que semblés, la nau va accelerar arrossegant un deixant de fragments, fluids corporals congelats per l'exposició al buit.

-Els Murris? -va preguntar en Han. Li faltava l'alè.

-Arribant al Lusankya -va dir la Leia-. Tenim una altra nau amiga davant.

De fet, un altre destructor estel·lar imperial s'interposava en el seu camí, un model més vell que el Mon Mothma; maniobrava per traçar un curs que l'acostés al Lusankya.

-Què dius si aparquem al seu celler de llançament i descansem un minut?

-Tu ets el capità -va somriure ella.

-Saps? Me n'he adonat que mai dius això quan discrepes amb alguna cosa.

Mentre s'acostaven al destructor estel·lar, la Leia va deixar escapar una exclamació de sorpresa.

-Han, és el Somni Rebel.

Sorprès, en Han va mirar la nau que tenien davant. El Somni Rebel havia estat el vaixell insígnia de la Leia. Mai va estar al comandament, ja que sempre havia tingut un oficial naval com a capità, però sempre estava a la seva disposició i li aportava autoritat mentre dirigia les negociacions entre la Nova República i els sistemes planetaris no alineats. El Falcó Mil·lenari va arribar a romandre diversos mesos en un dels cellers del Somni Rebel, mentre en Han liderava un exèrcit contra un senyor de la guerra rebel.

L'expressió de la Leia era oberta, pensativa, i els anys van semblar desaparèixer de la seva cara mentre recordava aquells vells temps.

-Què opines, Han? Sembla estar en perfectes condicions.

-Sí, perfecta.

La Leia el va mirar de reüll i es va adonar que el seu marit no estava contemplant la nau. Es va posar vermella, però semblava divertida.

-Han, centra't en el treball.

-Perdona, em faig vell i em distrec fàcilment -En Han va mantenir la seva expressió exultant, victoriosa. Per un segon, havia distret la Leia del dolor que la consumia des que perdés a l'Ànakin i al Jacen. Si pogués aconseguir-ho de tant en tant, el verí d'aquest dolor no posseiria la Leia, no se l'emportaria del seu costat.

-Sí, és clar. Vell. Per descomptat.

* * *

-El Lusankya ja té la seva escorta -va informar en Tycho-. I amb l'escorta mantenint a ratlla als caces i fragates yuuzhan vong, s'obre camí a través de la seva flota.

En Wedge fer que sí amb el cap. L'holograma va rubricar les paraules d'en Tycho un segon després.

Cap nova nau amiga havia aparegut prop del Mon Mothma des de feia un parell de minuts: havia deixat d'interceptar generadors de camps gravitatoris.

-Ordena al Mon Mothma que es col·loqui a rereguarda de les nostres forces, i que les vigili de prop. Els vong es llançaran sobre qualsevol endarrerit; no necessiten un yammosk per això.

L'holograma mostrava que la flota yuuzhan vong, abans desplegada i difusa, es contreia a poc a poc com si es centrés en torn al Lusankya. Però sense la coordinació dels seus yammosk, els yuuzhan vong eren incapaços d'organitzar una tàctica sofisticada o de concentrar el foc sobre les naus principals de la Nova República. Mentre en Wedge mirava, el nombre de naus yuuzhan vong disminuïa. Va sentir una impaciència professional cap al comandant enemic, o qualsevol que s'encarregués de la flota si aquest havia mort; si no reconeixia la derrota i ordenava la retirada, bé podia arribar a perdre la seva flota.

Llavors, va succeir. Primer va ser un creuer de classe Matalok qui es va separar del grup principal; després, l'anàleg d'una fragata i dos o tres esquadrons de coralites; i, de sobte, la batalla va acabar. Totes les naus capitals yuuzhan vong es van retirar al límit exterior, només uns quants coralites i caces estel·lars van seguir combatent, quan alguns pilots yuuzhan vong van preferir una fútil però honorable mort a una retirada.

-Ordena que la flota torni -va dir en Wedge. I va oferir a Tycho un amarg somriure-. Nosaltres també necessitem celebrar la nostra victòria.

En Tycho el va mirar, inexpressiu.

-Ja estic marejat.

* * *

En Han Solo va baixar la rampa del Falcó, amb un braç envoltant la cintura de la Leia i l'altre aixecat, retornant la salutació i els crits dels pilots i el personal de Borleias, reunits a l'hangar.

-Per què estan tan contents? Vull dir, jo ho estic, però actuen com si hagués guanyat la batalla jo solet.

La Leia li va dedicar un somriure, el millor que li havia dedicat des... en Han va allunyar aquells records.

-Has aparegut enmig d'una flota yuuzhan vong i sortit sense una esgarrapada -va explicar ella-. El famós Han Solo. Els has recordat que podem guanyar.

-Ah.

-A més, guanyes totes les teves batalles solet. Pregunta als teus admiradors. Buscaré un historiador que sàpiga apreciar un bon suborn, i demà seràs l'home que li va dir al Lusankya que sortís de l'hiperespai on ho va fer, l'home que va fer esclatar el vaixell insígnia enemic amb només una pistola làser.

-Ni t'atreveixis.

Davant ells, els passatgers del Falcó es movien entre la multitud, guiats pels oficials d'en Wedge Antilles. Molts d'ells eren Jedi, peto no tots havien experimentat ser l'objecte de l'atenció d'una multitud eufòrica.

El primer era Ganner, el Cavaller Jedi de cabell fosc i excessivament maco; saludava la multitud amb la desimboltura d'en Han, però sense la seva conscient ironia, i el somriure que dedicava a algunes de les noies era més que suggestiu. Al seu costat, Alema Rar, la twi’lek de pell blava, hàbil organitzadora de rebel·lions i espionatge, havia passat llargs períodes disfressada de ballarina, i ara demostrava els seus dots mentre somreia al públic. Darrere anaven Zekk, el pillet de carrer que es va entrenar com un Jedi Fosc abans d'unir-se a l'acadèmia d'en Luke a Yavin IV, i Tesar Sebatyne, un dels fills de la barabel Saba.

Els últims, a excepció d'en Han i la Leia, eren la Tahiri Veila i en Tare, dues preocupacions per els Solo. En Han va moure el cap. No, no eren una preocupació, eren un veritable mal de cap.

La Tahiri, una estudiant Jedi prima i rossa, era una de les millors amigues de l'Ànakin Solo. En les últimes setmanes, fins i tot mesos, es van convertir en íntims i a punt van estar de ser alguna cosa més. L'Ànakin la va rescatar dels yuuzhan vong i li va ajudar a superar el rentat de cervell que gairebé la va convèncer que era una yuuzhan vong.

I llavors, l'Ànakin va morir. Aquest cop, en Han no va poder apartar aquests pensaments de la seva ment i va sentir que alguna cosa li oprimia el cor; el dolor gairebé li va fer ensopegar. Va mirar de reüll la Leia; també tenia la vista fixa en la Tahiri, i en els seus ulls es reflectia la mateixa desolació que sentia ell.

Encara vestida amb una túnica Jedi, la Tahiri anava descalça com sempre. Ara, la seva postura reflectia poca força o orgull; la mort de l'Ànakin l'afectava tant com als pares del noi i caminava en silenci. Abans res podia fer-la callar, com no fos una ordre d'en Luke Skywalker.

La Tahiri havia passat un braç per les espatlles d'en Tare i el guiava, transmetent-li seguretat. En Tare tenia dotze anys, i era un noi de Coruscant, participant involuntari en els plans de segrest d'en Ben Skywalker per part de la Viqi Shesh. Aquesta l'havia escollit a causa de la seva extraordinària semblança amb l'Ànakin de pocs anys enrere, una semblança que feia que en Han sentís un nus a l'estómac cada vegada que mirava el cabell castany perpètuament embullat del noi, els seus freds ulls blaus i la seva expressió oberta.

Veure el noi el feria en el més profund del seu ésser, però seria cruel i erroni abandonar-lo, rebutjar-lo. Era un problema que en Han no podia resoldre amb un làser.

En Han va albirar un cap ros que es movia, com si el seu amo estigués obrint-se camí entre la multitud.

-Aquí arriba un pilot -va avisar a la Leia.

I en Luke Skywalker es va reunir amb ells, exhibint el seu somriure juvenil i contagiós, i abraçant-los.

-Has triat un bon moment per visitar-nos -va saludar-los en Luke.

-Dóna-li la culpa a la teva germana -va protestar en Han-. Vam transmetre per l'HoloRed que volíem saber si encara estaves a Borleias. Vam aconseguir la confirmació i una invitació per acompanyar al Lusankya. I ella va dir: «Anem amb el Lusankya, així els nostres passatgers viatjaran més segurs».

La Leia li va dirigir una freda mirada.

-Gaudeix de les rares ocasions en què tens raó -Llavors, ella va veure alguna cosa i la seva expressió va tornar a alegrar-se-. Mara!

Es va alliberar d'en Han per abraçar la seva cunyada.

-Escolta -Va començar en Luke-, Wedge ha preparat habitacions per a vosaltres. Teniu temps de refrescar-vos una mica, però hem de parlar.

-Tenim? Qui? -va preguntar amb curiositat.

-Els Interns.

* * *

El més resumidament possible, Han i Leia van narrar el que va succeir en el cúmul estel·lar Hapes després de la partida d'en Luke i la Mara... i la terrible deriva de la Jaina cap al Costat Fosc de la Força i l'ajuda inesperada d'en Kyp; l'escaramussa que li va produir al Han una fractura de crani de la qual tot just s'estava recuperant; els intents de la Ta'a Chume per desplaçar a la seva nora Teneniel Djo i persuadir la Jaina Solo per a casar-se amb l'Isolder, el marit de la Teneniel.

-La situació no està resolta -va confessar la Leia-. Però en Han i jo no vam poder fer-ho millor. Confiem que la Jaina prengui la decisió correcta.

Es trobaven al vestíbul de la instal·lació biològica i no en l'habitual sala de conferències dels Interns. Amb Han i la Leia estaven Wedge, Iella, Luke, Mara i Lando, un grup d'amics íntims. Tots semblaven encantats de tornar a veure'ls, però també tensos i una mica distrets.

-No estàs actuant com algú que acaba d'aconseguir una important victòria militar, Wedge -va comentar la Leia.

En Wedge va mostrar una cara malhumorada.

-És el tipus de victòria que pot costar la guerra. Esperàvem un comandant yuuzhan vong raonablement hàbil, amb una flota de grandària mitjana, i sospito que és el que vam obtenir. Només preteníem resistir tant de temps com fos possible, però, avui, les circumstàncies ens han obligat a derrotar-lo. El proper comandant que enviïn serà molt més dur i ens posarà les coses molt més difícils. Però heu arribat en bon moment, necessitem les vostres habilitats.

-Voldràs dir les habilitats de la Leia -va puntualitzar en Han-. Sense ella, no crec que hi hagi manera que la Nova República pugui mantenir-se unida.

-Les habilitats de tots dos -va insistir en Wedge-. Perquè la Nova República està morta. És una massa hiperdesenvolupada amb un sistema nerviós descentralitzat; les extremitats encara no han comprès que el cor ja no batega.

La Leia i en Han van intercanviar una mirada.

-Bé, t'escoltem -va sospirar la Leia.

 Següent