El Rusc (IV)

Anterior

Capítol 4

Mà sobre mà, l'Obi-Wan i en Jesson van baixar per un tub buit de pedra no gaire més ample que les seves espatlles. Mentre s'aferrava a cada graó de l'escala de mà, l'Obi-Wan es preguntava: què farien si al final estava segellat? O bloquejat? En un lloc tan terriblement estret, no hi havia espai per maniobrar. Als caníbals tindrien prou amb deixar caure roques sobre ells fins que...

Llavors el seu peu va tocar el terra. En Jesson va arribar al fons un moment més tard, i es van trobar en una bona càmera rocosa.

Usant la seva llança capturada com a bastó, en Jesson va conduir a l'Obi-Wan lluny de l'escala de mà, a través d'una càmera tan ampla com un estadi de Chin-Bret. Fosques corones de floridura il·luminaven algunes de les parets: estàtues immenses s'alineaven a la sala, gegantines imatges de x'ting regis, en diverses imponents postures, cadascuna d'elles d'almenys trenta metres d'altura, algunes de dues vegades aquesta mida. Tot just podia distingir els trets insectoides. La majoria estaven construïdes en una de les parets, en una filera aparentment interminable. Unes poques eren independents.

El Jedi es va adonar que, tot i la llança, en Jesson estava coixejant, i semblava panteixant.

-Podem descansar, si ho necessites -va dir l'Obi-Wan.

-No -va articular en Jesson amb dificultat-, vull allunyar-me de l'entrada tant com sigui possible.

L'Obi-Wan mirava enrere.

-No sembla que ens estiguin seguint -va dir.

En Jesson es va aturar, arrufant les celles.

-Tens raó. Em pregunto per què.

L'Obi-Wan va considerar les possibilitats, i no li va agradar el que li va venir a la ment. Sota quines circumstàncies deixaven els depredadors de perseguir carn fresca en espai obert?

- Aquestes estàtues estan buides?

-Potser. -En Jesson va fer una pausa-. Crec haver sentit a parlar, si.

-Potser ells hi viuen. Podrien estar-nos mirant ara.

- Però per què no ens segueixen?

-Por. De nosaltres, o... -De sobte, el terra obert de la caverna semblava massa exposat i vulnerable per al gust de l'Obi-Wan-. Romanguem en moviment, d'acord?

En Jesson va assentir i va dirigir la marxa per l'espai obert entre l'escala de mà i el seu destí, una paret de la caverna a uns centenars de metres de distància. El sòl sota els seus peus era esponjós, més com el fang d'una granja que com el terra d'una cova rocosa.

-Per aquí -va dir en Jesson, i quan ells van haver creuat la caverna, es va recolzar contra la paret, obrint la boca per agafar aire.

Mentre es prenien un respir, l'Obi-Wan va mirar el camí pel qual havien vingut. Les vastes estàtues es difuminaven tant en la foscor que amb prou feines podia distingir-les. Quina vista tindria aquesta càmera amb una bona il·luminació! L'estàtua per la qual havien baixat a la càmera era la més gran de totes, amb el seu contorn esvaint-se en les ombres. Era la imatge d'algun gran líder o guerrer, potser l'última gran reina que s'havia empassat el seu orgull per portar al seu poble als braços de la República...?

En Jesson va fer una pausa, prenent un glop d'un petit flascó d'aigua. Va agitar el seu cap, i les gotes d'aigua van caure sobre el floc de pelatge del seu tòrax.

- Estàs bé? -Va preguntar l'Obi-Wan.

-No -Va contestar en Jesson. Va fer una pausa i després va afegir- Gràcies per salvar-me. -Ho va dir de mala gana, com si les paraules fessin mal a la boca.

-Som companys -va contestar simplement l'Obi-Wan-. Per on, ara?

-Bé... L'altra entrada, la qual es va segellar després d'un intent fallit, estaria per aquests túnels.

Es va empènyer lluny de la paret, i van caminar al llarg de la vora llunyana de la caverna. Els peus de l'Obi-Wan s'enfonsaven al terra escamós a cada pas, una sensació no completament plaent. El terra es va endurir, i de sobte es van trobar en una tira de roca d'un metre d'ample que pujava al llarg de la paret.

L'Obi-Wan estava content d'estar lluny del sòl suau de la cova. Una cosa sobre això el va pertorbar. Què havia passat aquí exactament? La seva ment va intentar resoldre l'enigma, enfocant el problema des de diferents direccions mentre el sòl sota ells començava a esdevenir una costa escarpada.

Van grimpar al llarg del camí ascendent durant diversos minuts, aconseguint arribar finalment un grup de roques caigudes que enterraven la senda. No hi havia cap camí al seu voltant. L'Obi-Wan va treure el cap per una banda: estaven ja tan lluny del sòl que el raig de la seva barra lluminosa simplement es dissolia en la foscor. En Jesson va atiar i empènyer les roques amb la llança.

-El meu germà devia haver ensopegat aquí amb un despreniment -va dir.

Un allau en miniatura, dissenyat per protegir el camí secret. El germà d'en Jesson havia seguit un mapa erroni, o potser només va cometre un error. L'Obi-Wan i el x'ting van enfilar-se sobre les roques i van mirar fixament a l'altre costat. En Jesson va apuntar cap al camí.

- Allà és on hi ha l'altra porta. A partir d'aquí, tot sembla correcte.

-Així ho espero -va dir l'Obi-Wan obrívolament-. No m'agrada massa la idea de tornar a través de l'estàtua.

-Ni a mi. Bé. Bé. Tenim assegurada la nostra via d'escapament... crec. Seguim el mapa.

Van descendir de les roques caigudes, i llavors van seguir la rampa fins una mica més avall. Brillant a la llum de la barra hi havia més estàtues de diversos x'ting en poses heroiques. En Jesson les va estudiar amb cura.

-Això és el que necessitem -va dir. Llavors va començar a murmurar per a si mateix en l'idioma espetegant del seu poble.

Algunes de les imatges gravades representaven x'ting amb els braços primaris i secundaris creuats, i les cames obertes. Algunes estaven en l'estat de mascles, i unes altres en el de femelles. Al voltant dels caps d'aquestes imatges de grans dimensions hi havia grups de gravats en miniatura de similar disseny.

Tot d'una l'Obi-Wan va comprendre el que estava mirant: jeroglífics, imatges extretes de pictogrames x'ting i passatges cestians. Tot era molt antic, dels inicis de l'idioma escrit. En Jesson estava llegint la paret.

-Sons i olors -va dir en Jesson-. La nostra cultura està basada en tots dos. Hi ha un codi escrit aquí, i si tan sols pogués recordar l'antic x'tingià, serem capaços de trobar el proper passatge.

Va olorar al llarg de la paret, la va estudiar, recolzant-se gairebé a la vora de la rampa. L'Obi-Wan mirava cap avall, al buit negre com la tinta. Hi havia cinquanta metres fins a terra. Una mala caiguda.

-Dóna-li més força a la llum -xiuxiuejà en Jesson.

L'Obi-Wan ho va fer. Hi havia un altre nivell d'imatges sobre el més baix, i en Jesson va somriure.

- Veus aquestes imatges? Aquí diu: No som individus, sinó part del rusc. No hem d'esforçar-nos sols, sinó espatlla amb espatlla, i sobre les espatlles dels anteriors herois del rusc.

L'Obi-Wan va assentir. Un bell sentiment.

-Si us plau. Aixeca'm -Li va demanar en Jesson, deixant la seva llança a un costat.

Per un moment, l'Obi-Wan va assumir que estava demanant-li que li il·luminés, però després es va adonar que en Jesson parlava força literalment. Va entrellaçar les seves mans, i el x'ting va pujar, balancejant-se amb les seves quatre mans estenent-les contra la paret, palpant al seu voltant. Llavors els seus dits van trobar els seus objectius, i l'Obi-Wan va sentir un agut espetec.

La paret va lliscar cap enrere, i una obertura va aparèixer. En Jesson es va llançar cap a ella i va desaparèixer en el forat. Per un moment l'Obi-Wan va estar preocupat; després el cap d'en Jesson reaparèixer.

- Via lliure. Un passatge entre les càmeres.

Va allargar un braç, i l'Obi-Wan li va passar la llança. En Jesson va agafar la punta mentre l'Obi-Wan va recollir la Força al seu voltant i va botar cap a l'obertura. Llavors el x'ting va desaparèixer en el forat.

El forat tenia menys d'un metre d'ample, prou gran per arrossegar-se, però no gaire més. La foscor se'ls va empassar completament, però en Jesson avançava davant d'ell, i l'Obi-Wan no tenia cap altra opció excepte seguir-lo.

Estaven en les profunditats del rusc. Les parets i el sostre eren completament de pedra mastegada. El tub, aproximadament pentagonal, es ramificava en nombrosos túnels laterals. Una vegada i una altra en Jesson ensumava el camí i trobava un marcador de vella olor que indicava el camí.

L'aspror de la superfície mastegada amenaçava amb desgastar les mans de l'Obi-Wan, i la tensió de recolzar-se en els dits dels peus arrossegant-se li estava cremant lentament els músculs de les seves cames i espatlles. La força de la seva respiració ressonava en el tub, fent semblar el petit espai encara més reduït.

Llavors en Jesson va sospirar, un so llarg, baix. El guerrer x'ting va ser perfilat per una fulgor fosca que venia d'alguna part de davant d'ells. Va fer un lleu murmuri d'espetecs, i va desaparèixer de la vista.

Següent