Somni Rebel (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Punt de trobada en l'espai profund

El transport de personal Jeolocas va sortir de l'hiperespai exactament on se suposava que havia de fer-ho, tan lluny de qualsevol sistema estel·lar i de qualsevol ruta hiperespacial coneguda, que l'únic que els seus ocupants haurien d'haver vist eren les estrelles i les nebuloses en tot el seu color i puresa.

En canvi, mentre les vertiginoses línies del viatge hiperespacial desapareixien i el Jeolocas entrava a l'espai real, des del pont van observar clarament l'anàleg yuuzhan vong d'una fragata, una massa oblonga de lluent corall Yorik vermell i negre a menys de vint quilòmetres, dins de l'abast de les seves armes.

El capità del Jeolocas, un jove corellià que va créixer sentint les gestes de famosos pilots com Han Solo i Wedge Antilles, va sentir de sobte que el parentiu compartit amb aquells herois s'esvaïa davant el fred reconeixement de la seva pròpia mortalitat. Per primera vegada a la vida, no va sentir l'ambició de veure una nau espacial enemiga en la retícula del seu objectiu, ni de combatre-la amb pilots enemics en la calor de la batalla. De fet, el servei mercantil li va semblar de sobte més perillós del que podia suportar.

-Estem morts -va sentenciar amb un fil de veu.

L'oficial que es trobava al seu costat, una femella twi’lek de pell blava pàl·lid, es va limitar a somriure.

-No, llevat que vulguis.

-Què?

La va mirar fixament, buscant qualsevol senyal de pena, desconcert o sorpresa. No en va veure cap, tot just la coneixia -hi havia embarcat un dia abans, directament recomanada per Talon Karrde-, i ara es va adonar que l'única cosa que sabia d'ella, el seu nom i el seu expedient, havien de ser falsos. Va fer una mirada al seu voltant, a tot el pont de comandament i va comprendre que ella havia enviat a cinc oficials a realitzar diverses tasques abans d'abandonar l'hiperespai, deixant-los sols.

-Vostè sabia que estarien aquí.

-Sí.

-Pertany a la Brigada de la Pau. Ens ha venut...

-No importa qui sóc i a què pertanyo. Només importa que faci el que li digui.

Li va extreure el seu làser. Hi havia practicat durant anys, fins i tot va desenfundar tan suaument i ràpidament que el seu moviment no podia seguir-lo amb la vista. Hi havia practicat fins que el mateix Han Solo, si alguna vegada arribava a conèixer-lo, hauria de sentir-se impressionat per la seva velocitat i la seva punteria.

Però ara, mentre extreia l'arma, va sentir un dolor agut al canell.

Va mirar cap avall. La seva mà estava buida i doblegada en un angle estrany. El seu làser el tenia la dona twi’lek i li havia col·locat el canó sota la barbeta. Ara semblava més seriosa, com decidint si el perdonava per intentar-la matar. El dolor del seu canell es va estendre fins al colze i va progressar lentament cap a l'espatlla mentre la contemplava sense comprendre.

-Vol viure? -va preguntar la dona.

Ell va fer que sí amb el cap.

Ella va tornar a somriure. Amb la seva mà lliure li va treure la gorra de capità i se la va encasquetar en el seu propi cap.

-Llavors, amaguis. No surti fins que jo ho digui.

Ell va donar mitja volta i va marxar del pont caminant rígidament. De cua d'ull va poder veure, a través del finestral, que la fragata yuuzhan vong llançava una mena de llançadora.

Tot d'una, la idea de ser menys valent i atrevit que en Han Solo no li va importar tant com solia. Podia ser menys valent i atrevit que en Han Solo la resta de la seva vida... sempre que la resta de la seva vida es mesurés en anys i no en minuts.

* * *

La resclosa d'aire es va obrir i el guerrer blindat va guiar a la seva unitat yuuzhan vong pels odiosos corredors metàl·lics del transport.

L'esperava un sol oficial, una femella d'una espècie que ja havia vist abans, una espècie de la qual no podia recordar el nom; la seva pell era d'un agradable blau, dos tons més lluminosos que les bosses sota els seus ulls, i el seu cap sense pèl es dividia per la part posterior en dues cues carnoses. Portava uniforme blau i gorra, tots dos decorats amb fil d'or. Als seus peus es podia veure un làser.

-Sóc Bastori Rak -va anunciar-. Qui és el capità?

-Sóc jo -La femella li va oferir una respectuosa reverència, però no el va mirar als ulls. Ni va mostrar por.

En Bastori Rak va dubtar un moment. La seva tàctica habitual durant els abordatges era instigar por i dolor en els oficials per eliminar tota possibilitat de desafiament, però ara no li plantejaven cap desafiament. Era obvi que la femella ja se sabia súbdita dels yuuzhan vong. Va pensar breument en colpejar-la, per si de cas, però va decidir provar la magnitud de la seva voluntària obediència.

Va clavar l'extrem punxegut del seu amfibastó en el làser, travessant-lo i destrossant-lo fins arribar a la coberta; llavors, va agitar la seva arma per alliberar-la de les restes del làser.

-Què transporteu i quin era el vostre destí? -va preguntar.

-Anàvem al cúmul estel·lar Hapes amb una càrrega composta principalment per refugiats -va respondre ella-. Som set tripulants, tres-cents vint-i-sis refugiats, tres-cents quaranta si comptem els que viatgen en compartiments ocults, així com menjar, efectes personals, articles per a comerciar i materials d'entrenament Jedi. Vol que li doni els codis de seguretat del nostre ordinador?

-Sí. I diu que transporta material d'entrenament Jeedai?

-Sí.

-Quina classe de materials?

-No estic segura, només vaig veure el contingut d'un barril. Allà hi havia holos d'entrenament, d'història i filosofia Jedi, agents infecciosos que transformen éssers normals en Jedi, molts sabres làser de la seva nova fàbrica... aquest tipus de coses.

Per un moment, en Bastori Rak només va poder boquejar d'emoció. Visions del seu futur van passar breument davant els seus ulls. Una troballa d'aquesta importància suposaria un ascens, el seu nom aconseguiria una fama molt de temps merescuda. Finalment, va aconseguir parlar:

-Hi ha Jeedai aquí?

-No crec -va contestar la dona després de pensar-ho un segon-. Encara que si n'hi ha, suposo que estaran destruint els materials d'entrenament.

-Porta'ns allà de seguida.

Ella va arronsar les espatlles i va agafar el llarg corredor que conduïa a les profunditats del transport.

Dos nivells més avall, en un dels cellers del davant, en Bastori Rak i els seus guerrers van contemplar amb repugnància les altes fileres de contenidors gairebé idèntics, un obvi producte mecànic, mentre la femella els guiava pels passadissos que formaven aquelles coses.

-Allà -Va dir, assenyalant una zona oberta entre dues fileres on es podien veure contenidors de metall, d'un metre d'alt i gairebé un metre d'ample en el seu punt més gruixut, ordenats en files de quatre. Cada un d'ells portava una etiqueta: PROPIETAT DE L'ACADÈMIA JEDI. PERILL. NO OBRIR.

En Bastori Rak va sentir que el cap li donava voltes.

-Podem moure'ls sense perill?

-Crec que no -va opinar la dona. Va sostenir la seva mà en alt amb el palmell cap al sostre, un gest que va suggerir que estava demanant alguna cosa.

-Permeti'm demostrar-li-ho.

En Bastori Rak la va observar i es va adonar que ara sí que el mirava als ulls amb expressió burleta.

De cua d'ull, en Bastori Rak va veure que alguna cosa platejada queia del sostre fins al palmell de la dona.

Era l'empunyadura d'un sabre làser.

-Abraça el dolor, caratallada -va escopir la dona, connectant l'arma. Una lluminosa fulla platejada d'energia va cobrar vida de sobte.

El distintiu xiuxiueig de l'arma va fer que en Bastori Rak entrés en acció. Girà el seu amfibastó en un moviment de bloqueig.

El seu atac, un tall lateral, va burlar el bloqueig. Va tallar el víllip en miniatura de la seva espatlla i li va socarrimar el coll entre l'armadura de cranc vonduun del seu tors i el casc. Va sentir un dolor encegador, massa per acceptar-lo o ignorar-ho, i l'amfibastó va volar d'entre els seus dits mentre s'ensorrava.

Però no era mort, encara podia veure. I va veure que el seu segon al comandament atacava a la dona, va veure que aquesta detenia el seu atac amb elegància i va sentir el seu riure, va veure que la tapa dels barrils Jeedai saltava pels aires mentre els seus continguts es posaven dempeus, obrint-se camí a través del prim metall que els segellava.

Els seus continguts eren droides, droides bèl·lics, i tenien les seves armes a punt. Els làsers van sorgir d'elles, travessant als seus guerrers.

Tot en la seva visió era d'una blancor encegadora. Va lluitar per mantenir-se despert, però no va poder. Va morir veient als seus guerrers caure davant el foc concentrat dels odiats droides bèl·lics.

El coronel Gavin Darklighter, assegut a la foscor, únicament visible gràcies a les llums del seu panell d'instruments, va connectar el comunicador:

-Aquest és el senyal. Llançament.

La foscor sobre el seu cap es va partir, mentre el camuflatge del seu Ala-X -un contenidor de càrrega adossat a la part superior del casc del transport-, s'obria i desplegava. Al seu voltant, els altres onze caces de combat de l'Esquadró Murri també estaven sent alliberats, forçant els seus impulsors mentre es llançaven contra la fragata enemiga.

Els yuuzhan vong van reaccionar ràpidament, en Gavin havia d'admetre-ho. Gairebé en el mateix moment que l'Esquadró Murri es desenganxava del transport, els canons de plasma de la fragata van obrir foc, llançant torrents de material incandescent contra els Ala-X.

-Alerons en posició d'atac i foc a discreció -va ordenar.

Les ales dels dotze caces van formar la seva característica ics. Abans ni tan sols que en Gavin centrés el blanc, en Nevil i dos murris ja disparaven els seus torpedes de protons.

En Gavin i la resta van esperar un grapat de segons, imprimint un gir a les seves naus en un intent per escapar als trets dels canons de plasma; llavors, van obrir foc amb els seus làsers. Dotze jocs de quatre làsers enllaçats van enviar la seva energia destructora a través dels vint quilòmetres d'espai en direcció a la fragata, deixant enrere els torpedes de protons... i desapareixent en els buits projectats pels dovin basal. Aquests reaccionaven davant la primera amenaça que arribava fins a ells, creant les seves singularitats gravitacionals i engolint la major part de la seva energia.

Encara ho estaven fent, quan els torpedes de protons van fulgurar entre el casc de la fragata i ells. Van detonar: una, dues, tres brillants explosions i, mentre l'última començava a pansir-se, en Gavin va poder veure a la poderosa fragata partir-se en dos, i com cadascuna de les dues parts escopia runes flamejants. Els canons de plasma van deixar de vomitar energia cap a l'Esquadró Murri, encara que dos d'ells seguien disparant, enviant el seu ardent material a l'espai obert.

-Mort confirmada, cap baixa amiga -va informar en Gavin-. Em rep, jugador?

El comunicador va transmetre el suau to d'en Lando Calrissian.

-Rebut, Líder Murri. Aquí tampoc hem patit cap baixa. Un pla perfectament executat.

-Llavors, ens veurem a la base. Líder Murri fora.

En Gavin va guiar a l'esquadró en un gir calculat per acabar orientats cap a Borleias. Uns segons després, van saltar a l'hiperespai.

* * *

En Lando va contemplar el camp de batalla que havia estat el celler. Vint guerrers yuuzhan vong jeien morts sobre la coberta, alguns ni tan sols recognoscibles com a humanoides bípedes. Els quinze droides bèl·lics d'en Lando i l'Alema Rar, la Jedi twi’lek, es movien entre ells, eliminant amfibastons i ocasionals insectes atordidors i talladors alliberats pels làsers que van matar als seus amos. L'Alema xiulava mentre treballava.

En Lando va consultar el seu datapad i va enviar un senyal per buscar un aparell similar en una altra part de la nau.

-Res. El dispositiu de la Danni no indica cap fluctuació gravitacional estranya. El que vol dir que probablement no hi hagi cap criatura yuuzhan vong en aquesta nau.

L'Alema va assentir amb el cap i va apagar el seu sabre làser.

-Els refugiats han d'estar-se delatant els uns als altres, no sé per què. Potser amenacen a les seves famílies, potser els subornen -es va encongir d'espatlles-. Ja ho esbrinarem.

En Lando va centrar la seva atenció en el seu droide ajudant.

-1-1A, netegem això. Lliura't únicament de les restes biològiques, no et preocupis per les cremades dels làsers. Queda't amb una mostra representativa de les armes, fica-les en un barril i segella'l. Llavors, porta-ho a la llançadora.

-D'acord -Va acceptar 1-1A.

-T'agradaria celebrar-ho? -Aquesta era l'Alema. El seu somriure resultava curiós, d'una gravetat artificial.

-Què tens en ment? -va preguntar en Lando, retrocedint un pas.

Ella va seguir somrient.

-Oh -Ell li va tornar el seu millor somriure, modulant la seva veu fins a un to opac-. M'adules, però sóc un home casat.

Ella va moure el cap, com si pensés que la resposta estava incompleta.

-Així que declino l'oferta -va concloure ell.

-Llavors, prepararé la llançadora -va respondre, arronsant les espatlles, com si no li importés.

Quan es va haver anat, en Lando va tornar amb 1-1A.

-Recorda'm una altra vegada la recompensa per ser virtuós.

-Mai li ho he recordat abans.

-Era un comentari retòric.

-Ni tampoc li he parlat mai de tal recompensa abans de no recordar.

-Seguia sent retòric. Si penses estar parlant així sempre, necessitaré actualitzar el mòdul conversacional.

Van sentir a l'Alema en la distància.

-Capità, capità, onsevulla que estigui! Ara ja pot sortir!

Ocupació de Borleias, dia 30

La Leia va despertar al Han. L'habitació estava fosca, i ell va tenir la sensació que tot just havien passat uns minuts des que se n'anés a dormir. L'atordiment va caure sobre ell com una segona manta. Se li va acudir que potser Borleias mai es va convertir en un veritable món colonial perquè els que vivien allà mai dormien prou.

-Què passa? Què?

-El centre de comandament acaba d'avisar per l'intercomunicador -va dir la Leia. La seva veu semblava sobreexcitada, amb una felicitat que en Han no sentia des de feia molt de temps-. La Jaina acaba d'entrar en el sistema i ve cap aquí. Ves...

L'atordiment d'en Han va desaparèixer com l'escut d'un caça de combat enfront d'un canó làser i es va trobar dempeus, trontollant cap a l'armari de la seva roba.

-... teix-te.

En Luke els va veure baixar del cel en espiral: un Ala-X, aparentment força castigat, i un vaixell de càrrega hapanià en forma de disc; van aterrar en el mateix lloc on ho fessin les naus del Consell.

La Jaina Solo -en certa manera hereva de la talla del seu pare Han, però amb els trets enganyosament delicats de la seva mare i la seva mata de pèl enganxada al cuir cabellut després de moltes hores sota un casc- va baixar per la rampa del vaixell de càrrega i va ser immediatament empassada per les abraçades dels seus pares. Darrere d'ella. En Lowbacca, amb el nas alçat, com intentant ensumar als amics entre la multitud, va llançar un sonor grunyit wookiee de benvinguda mentre la Tahiri, en Zekk i altres amics de l'acadèmia se saltaven el cordó d'espectadors per abraçar-lo.

En Kyp Durron va baixar de la cabina de l'Ala-X. Prim i de cabell fosc, amb esmolats trets que semblaven esculpits per mostrar permanentment ràbia i descontent, encara que ara semblaven tranquils. Per una vegada no vestia amb les seves elegants robes civils, sinó que portava un anònim uniforme de pilot.

En Luke es va acostar a Kyp, però la Mara no el va seguir, estava esperant una oportunitat per parlar amb la Jaina. En Luke va saludar al problemàtic Jedi amb una inclinació de cap que, esperava, semblés amistosa.

-Kyp...

-Mestre Skywalker -estranyament, no hi havia ironia ni còlera en la veu d'en Kyp.

-Sembles cansat.

-No, no ho estic -negà en Kyp-. Només diferent.

* * *

Van preparar un refrigeri per als nouvinguts i es van disposar a escoltar el seu relat -un recompte resumit i desmanegat, perquè la Jaina, en Kyp i en Lowbacca tendien a interrompre's mútuament amb correccions i disquisicions dels dies passats a Hapes després de la partida d'en Han i la Leia. En Wedge, actuant més o menys de mestre de cerimònies, va aportar un participant més; en Luke es va sorprendre de veure a Jag Fel entrar a la sala.

En Fel era un jove alt i eixut, amb el cabell negre gairebé rapat i una cicatriu que començava a la cella dreta, ascendia pel front i desapareixia sota un floc de pèl blanc. Era nebot d'en Wedge i, gens sorprenent, un gran pilot que havia heretat els reflexos de les dues famílies, l'Antilles i la Fel, criat entre els militaristes Txiss de pell blava, amb els que els seus pares van escollir viure. L'uniforme negre d'en Fel recordava al dels antics pilots imperials de caces de combat TIE, però la seva cort era diferent, amb cintes vermelles al llarg de la jaqueta i els pantalons. En Luke era conscient que en Jag havia estat a Hapes amb la Jaina, però va creure que havia partit d'allà cap a regions distants de l'espai.

En Han va intentar trobar seients prop de la Jaina però, curiosament, la Leia va triar un de bastant allunyat per donar-li una mica de distància, per observar la seva filla amb certa perspectiva.

-Així que els yuuzhan vong s'estan congregant entorn a Hapes, però la Tenel Ka està allà com a Reina Mare -va resumir en Luke-. Té la seva part bona i la seva part dolenta. Encara que la seva flota s'hagi vist tan reduïda i el perill estigui tan pròxim, Hapes podria ser un bon aliat per a nosaltres. Hem d'oferir-los tota l'ajuda possible per impedir que els vong realitzin noves incursions.

En Kyp va fer una agra ganyota.

-No crec que Hapes pugui lliurar-se -Llavors, va mirar pensatiu als altres i va afegir-: D'altra banda, no voldria ofendre a ningú amb la meva opinió.

-Tenim sort que tot ens hagi sortit bé allà -va apuntar en Luke-. La Ta'a Chume podria seguir al comandament i posar-nos les coses més difícils -es va girar cap a la Jaina-. Parlant seriosament, vull que comprenguis que no estic qüestionant la teva decisió. No estic dient que hauries de llançar-te contra el detonador termal que significaria un matrimoni amb l'Isolder.

La Jaina li va oferir un somriure impertorbable.

-Sé el que vols dir, oncle. Vaig prendre la decisió correcta.

En Han es va inclinar cap a un costat per poder xiuxiuejar a la Leia.

-Ha canviat en l'escàs temps que ha passat des que vam marxar de Hapes.

La Leia va assentir amb el cap, un moviment imperceptible per a tots menys per a ell.

-Sembla més tranquil·la. Crec que ha solucionat un dels conflictes que la corcaven per dins. Però, sigui quin sigui, no està relacionat amb mi. Quan l'estava abraçant allà fora, no aconseguia relaxar-se.

-Ja trobarà la forma de superar-ho. Dóna-li temps.

En Wedge, concentrat en la Jaina, va preguntar:

-Quins són ara els teus plans? Encara estas a la llista de reserva de l'Esquadró Murri, però la teva situació és única, així que no penso enrolar-te de nou si en Luke i tu creieu que seràs més útil en una altra part. Puc posar-te en contacte amb un altre dels grups de la flota, si és el que vols... però ens aniria molt bé la teva habilitat com a pilot aquí, a Borleias.

La Jaina va mirar al seu voltant. En Han va veure que els seus ulls s'aturaven molt breument en ell, en la Leia i, curiosament, en Kyp i en Jag.

-M'agradaria quedar-me, però vull fer una cosa. Vull formar un nou esquadró de caces estel·lars, sempre que pugui reunir suficients pilots i material, i practicar algunes tàctiques que involucren la Força. Una coordinació basada en la Força.

En Luke va alçar inquisitivament les celles.

-Alguna cosa així com el que en Joruus C'baoth va fer per Thrawn?

-No parlo d'història antiga, parlo del present -va matisar la Jaina, encongint-se d'espatlles. Va contemplar les ganyotes de retret que rebia de tots els presents que passaven dels trenta anys i els va oferir un somriure tranquil. -No, no volia que sonés així. Vull dir, no em refereixo a preparar alguna cosa a una escala tan gran com C'baoth, només un esquadró de combat. Els yuuzhan vong creuen que tinc algun tipus de relació amb Yun-Harla, la seva deessa de la mentida. M'agradaria jugar amb aquest concepte... i això significa utilitzar mètodes enganyosos. O que a ells els hi semblin enganyosos. Això, per a mi, significa la Força. La Força i els millors consells que puguin donar-me els millors pilots, com l'oncle Luke i el general Antilles.

-No sé molt sobre aquesta deessa de la mentida -va reconèixer en Wedge-, però crec que té molt potencial per a la guerra psicològica. Així que em sento inclinat a acceptar la idea. Però, Jaina, si volem convèncer els yuuzhan vong que tens relació amb aquesta tal Yun-Harla, nosaltres també haurem de tractar-te com una deessa.

-Sona terrible, oi? -I la Jaina va tornar a exhibir un somriure.

-No estic fent broma. Sospito que implicarà un tractament especial, fins al punt que pots sentir-te aïllada. Hauràs de rebre beneficis i consideracions que no t'has guanyat, i això provocarà males relacions amb pilots que sí se'ls mereixen. Només podràs parlar lliurement amb les persones que coneguin el secret i només en zones que Intel·ligència hagi comprovat lliures de possibles escoltes. Et distanciaràs molt de la gent.

-No serà un problema.

En Luke es va inclinar cap a ella.

-Jo també crec que s'hauria de fer. Tot el que pugui desconcertar o debilitar els yuuzhan vong val la pena provar-se. I atès que ara tinc una altra missió prioritària, per què no li cedim el comandament de l'Esquadró Sols Bessons? Sempre que tu ho aprovis, Wedge.

El cap de la Jaina es va girar com si li hagués obligat un lluitador wookiee.

-Ho dius de debò?

-Sí. I no crec que amb això perdem simbolisme davant els yuuzhan vong. Imagineu-vos, Luke Skywalker li cedeix el seu esquadró personal a...

-Un Esquadró amb la paraula «bessó» en el seu nom -va afegir en Jag, gairebé xiuxiuejant.

-Ben vist -va acceptar en Luke-. En realitat es diu així en record de Tatooine, però ells no ho saben.

En Wedge va assentir.

-La Jaina podria guanyar una mica d'experiència, i a més sé una cosa que ella no sap. En Corran Horn torna a l'Esquadró Murri, això vol dir que tindríem dos esquadrons de caces estel·lars amb Jedi en ells. Podríem permetre'ns experiments encara més extravagants amb les tàctiques.

-Jo he volat amb un caça des de Hapes -va intervenir en Jag-, però la idea d'aprendre tàctiques que necessitin coordinar-se a través de la Força, i a sobre jugant amb les ments dels nostres enemics, és intrigant. Crec que m'agradaria unir-me a l'Esquadró Sols Bessons.

-Jo també m'apuntaria -va afegir en Kyp Durron. En Han va veure una momentània brillantor de sorpresa als ulls d'en Luke.

En Wedge no es molestar a ocultar la seva.

-Esteu segurs d'acceptar ordres d'un líder d'esquadró amb molta menys experiència de comandament que vosaltres?

-Sí -Va reconèixer en Jag-. Sé tant donar ordres com rebre-les. I la meva segona al comandament, Shawnkyr Nuruodo, està qualificada per liderar l'esquadró que he portat.

En Kyp fer que sí amb el cap.

-Sospito que sortiré guanyant si analitzo i aconsello en comptes de donar ordres. Si em cou massa, sempre puc demanar un canvi de destinació.

En Han va sentir la respiració de la Leia en la seva orella i va sentir el seu murmuri.

-Crec que Jaina no és l'única que ha canviat.

-Òbviament, és un Kyp fals -va murmurar ell al seu torn-. Tu distreu-lo i jo li dispararé per sota de la taula.

En Wedge li va dirigir a la Jaina un somriure, lleugerament tenyit de divertida malícia.

-Llavors, d'acord. Ja tens un esquadró al qual tornar a configurar com a guàrdia d'honor de l'encarnació d'una deessa yuuzhan vong. Això vol dir que el primer al que hauràs d'enfrontar-te és a un munt de problemes burocràtics. Veuré si trobo un pilot ewok per posar-te les coses una mica més difícils. Abans d'adonar-te, tindràs la meva edat.

Mónnau yuuzhan vong, òrbita de Coruscant

La Nen Yim es trobava dreta per sobre del Mestre Bèl·lic, estirat sobre la taula. Li produïa intranquil·litat perquè la seva vida estava en joc, i tot, fins i tot el simple fet d'estar dempeus mentre en Tsavong Lah jeia davant seu, li semblava antinatural.

Era una dona yuuzhan vong, membre de la casta dels cuidadors. Com a tal, portava el tocat vivent típic de la seva casta i, entre les decoracions i mutilacions vives es trobava la seva mà dreta, que no era amb la que va néixer, sinó una mà de vuit dits, cadascun capaç d'actuar com una eina útil per a la seva professió. La seva mestra, Mezhan Kwaad, va ser condemnada per herètica, va desobeir als yuuzhan vong governants i va ser despectiva amb els Déus, però la Nen Yim va aprendre molts secrets d'ella. Aviat va ser triada pel mateix Summe Senyor Shimrra com la seva cuidadora personal, que la va prestar temporalment al Mestre Bèl·lic.

Sota una lent corbada -una criatura vivent que ajustava la seva forma per aconseguir l'amplificació que la seva operadora volia- hi havia el braç esquerre d'en Tsavong Lah. La Nen Yim el va estudiar acuradament, notant l'aparició de carn en la unió entre el braç yuuzhan vong i l'urpa radank, observant la conducta dels devoradors de carronya sobre ell. Els veia enormes, de la mida de l'ungla d'un polze, amb el borrissol punxegut, les esmolades potes anguloses i les pinces, sempre ansioses d'excavar a través de la carn.

-I bé? -va exigir el Mestre Bèl·lic.

La Nen Yim va pensar la seva resposta, però tenia poc a perdre oferint-li la veritat nua, així que el retard no va ser llarg.

-Poc puc dir després d'un examen tan breu, però puc presentar els fets. Primer, el que us està passant, no és un rebuig d'empelt que jo hagi vist mai.

-Per què?

-Aquestes criatures s'engendren per consumir carn morta. Són molt útils per netejar les ferides i estan atacant els teixits necròtics de la unió de tots dos braços, però hauria d'haver-ne poc o cap teixit necròtic perquè tots dos, el vostre braç natural i l'urpa de radank s'estan regenerant. En un rebuig normal, tal com veiem en els Avergonyits, una part o l'altra no aconsegueix regenerar-se i els devoradors de carronya s'estenen a través d'aquesta porció del cos de l'infortunat fins que fan desaparèixer la connexió entre la carn original i la nova carn.

El Mestre Bèl·lic no la va interrompre, així que la Nen Yim es va sentir segura i va continuar:

-Segon, perquè la vostra carn yuuzhan vong s'està regenerant a un ritme més lent que la radank, i com la carn yuuzhan vong es necrosa en la unió d'ambdues, l'efecte és que l'urpa de radank augmenta de grandària, ocupant una porció més gran del braç mentre que la carn original disminueix.

-Això puc veure-ho.

-Però és antinatural, especialment antinatural perquè, tercer, creixent, l'urpa de radank sembla estar desenvolupant característiques de radank, com si algú estigués recreant lentament tota la criatura a través de l'absorció del vostre cos. És una estranya patologia.

-Si fos una cosa deliberada per part d'un cuidador, per què ho faria d'aquesta manera?

La Nen Yim va apartar el dispositiu òptic d'en Tsavong Lah i el va situar sobre una superfície sembrada amb mostres de teixit preses del Mestre Bèl·lic.

-Si hagués d'especular, diria que la presència dels devoradors de carronya és necessària per convèncer un observador casual, i a tot aquell que no sigui especialista en tècniques cuidadores, que el rebuig és imminent; això requereix el sacrifici de carn als paràsits. Però el vostre braç sembla bàsicament sa, el que significa que si el procés pot aturar-se, serà tan funcional com si s'hagués trasplantat sense dificultat.

-En altres paraules, aparenta un rebuig però sense danyar-me extensament.

-Correcte, Mestre Bèl·lic.

-Tu podries fer-me això? Podries fer que un empelt actués d'aquesta manera?

-Això crec. Mai m'he parat a pensar en una tasca així, naturalment... però, a part d'utilitzar tècniques diferents dissenyades per complir amb una finalitat específica, crec que podria trobar una manera de fer-ho.

-Què hauries de fer-li a la teva víctima? -en Tsavong Lah es va asseure, embolicant-se en la seva capa, i de nou va quedar per sobre de la humil cuidadora.

-Hauria de preparar el punt on les dues carns entren en contacte perquè reaccionés a certes substàncies. Llavors, un cop l'implant es realitzés amb èxit, hauria de mantenir el subministrament d'aquestes substàncies en la unió de l'implant amb la carn original.

En Tsavong Lah va moure el cap.

-No hi ha manera que em subministrin aquest verí. Les mesures que prenc per mantenir el meu menjar pur són massa extremes.

-Us toquen? -Les paraules van sorgir abans que pogués contenir-les, abans que recordés que algú del seu nivell no podia fer una pregunta directa al Mestre Bèl·lic sense complir primer amb una sèrie de formalismes rituals. Va empassar saliva malgrat la por i va seguir: -Em disculpo per la meva falta de modals. Però se m'acut que si hagués d'examinar la vostra lesió rutinàriament, podria introduir aquestes substàncies directament. O potser mitjançant criatures especialitzades semblants als devoradors de carronya, engendrades per transportar aquestes substàncies i morir, en lloc de consumir carn morta.

El Mestre Bèl·lic va ignorar la seva falta de protocol.

-Durant els seus exàmens, toca la meva carn i la de l'empelt. Pots contrarestar els seus esforços?

-No ho sé. Ni tan sols sé amb seguretat que això sigui produït per un cuidador. També podria ser un senyal del disgust d'un Déu -La Nen Yim es va adonar de la impaciència del Mestre Bèl·lic per la seva resposta, i no es va detenir:- Però, assumint que sigui la feina d'un cuidador, primer necessitaria examinar el vostre braç immediatament després de la seva visita, per descobrir qualsevol nova substància o paràsits que hagi pogut introduir.

-Es farà com dius -En Tsavong Lah li va fer un senyal perquè tornés a posar-se la pesada capa amb la qual havia ocultat els seus trets per arribar fins a la càmera-. Seràs duta a unes estances. Fes una llista del que necessitaràs. Si algú et pregunta per què ets aquí, li diràs que estàs preparant a la meva serventa infidel, Viqi Shesh, per a certs experiments -com si endevinés els pensaments de la Nen Yim, el Mestre Bèl·lic va afegir-: No, no experimentaràs amb ella, però aquest engany aplacarà als curiosos.

-Com desitgeu, Mestre Bèl·lic -va fer una reverència i es va emboçar en la seva capa.

Ocupació de Borleias, dia 37

-Què se suposa que estic veient? -va preguntar la Iella. Es trobava al despatx de la Danni, una mica fastiguejada per malgastar un temps preciós que necessitava per al seu treball d'Intel·ligència.

La Danni va teclejar alguna cosa en el datapad de la Iella. Les imatges van tornar a passar: guerrers yuuzhan vong en un corredor tot just il·luminat. Carregaven contra qui fos que portés l'holocàmera amb crits aterridors i moviments lleugerament alienígenes.

-Això és el que va gravar en Tam Elgrin. Estava amb un grup de persones en un edifici de Coruscant, quan una patrulla yuuzhan vong els va descobrir i els va perseguir. Ell era dels últims del grup quan va gravar això. Llavors, va apagar l'holocàmera per concentrar-se en la fugida i va córrer. La majoria dels altres no va aconseguir escapar.

-I?

-Hi ha alguna cosa estranya en l'enregistrament i en el propi Tam. Es comporta de forma estranya, més del normal en algú que només sigui tímid o no sàpiga com interactuar socialment. Almenys això penso, i he estat intentant deduir per què. He passat aquest enregistrament una vegada i una altra; primer, buscant fins al més mínim retall d'informació sobre les tàctiques de caça yuuzhan vong, i després sobre en Tam... I al final vaig comprendre que aquesta sensació de raresa no tenia res a veure amb els yuuzhan vong.

-M'he perdut.

-Vaig acudir-hi als Espectres i els hi vaig demanar que fessin una ullada, que analitzessin la gravació en el seu temps lliure.

-Tenen temps lliure? No recordo permetre'ls-hi tenir temps lliure. En fi, què van esbrinar?

-Pot sentir-se el ressò de nou petjades en aquest vestíbul. Pots comptar fins a vuit yuuzhan vong visibles en la gravació, així que l'altre ha de ser en Tam.

-Vuit Yuuzhan vong i un humà -La Iella va tornar a repassar la gravació repetint-la infinitament-. Això vol dir que en Tam no estava amb el grup d'humans.

-Exacte.

-Per què mentir-nos? -La resposta va encaixar abans que la Iella acabés la pregunta-. Perquè si admetia que estava sol, hauria de tenir una explicació realment bona de com va aconseguir escapar d'aquests guerrers.

-Premi de nou.

-I això vol dir que no va escapar.

La Danni va arronsar les espatlles.

-Aquesta és la meva suposició. Però jo no sóc d'Intel·ligència.

-Vols un trasllat?

-No crec que m'ho permetessin -va respondre, somrient. La Iella va extreure la targeta de dades del seu datapad.

-Et fa res que em quedi això?

-Endavant, ja he fet còpies. I moltes.

-Bon treball, Danni -La Iella es va aixecar i es va allunyar cap a la porta- si alguna vegada et ve de gust entrar en el negoci d'Intel·ligència, fes-m'ho saber.

* * *

-Líder dels Sols Bessons preparada -va informar la Jaina-. Tot en verd.

La vibració dels motors del seu Ala-X i el gemec de tota mena d'artefactes que omplien l'hangar d'Operacions Especials li van produir una familiar sensació de benvinguda.

-Bessó Dos, a punt -aquest era en Kyp-. Vaig a volar amb una deessa.

-Bessó Tres, preparat -aquest era en Jag i, com la Jaina havia previst, va ometre qualsevol sarcasme o comentari no pertinent.

-Temps Rècord, llestos per enlairar-nos.

Moments després, els dos Ala-X i el punyent d'en Jag, van formar un trio amb el Temps Rècord, el transport tropes danyat durant la presa de Borleias i després reparat al planeta, avançant pesadament darrere d'ells. Van sortir fàcilment de l'hangar i es van elevar cap al cel estrellat que ja anunciava l'alba.

La Jaina va llançar una mirada a estribord, cap al punyent d'en Jag. Aquesta variant del caça estel·lar TIE tenia l'esfera de la carlinga arrodonida i els dos motors d'ions típics dels caces i interceptors TIE clàssics, però allà on els motors s'unien a la cabina del pilot, emergien quatre ales en forma d'urpa. La Jaina no sabia si sentir-se complaguda o irritada davant la incongruència artística d'incloure aquella classe de vehicle en l'esquadró d'Ala-X, i va intentar pensar què decidiria una deessa yuuzhan vong.

Després de diversos minuts, molt després d'abandonar l'atmosfera borleiana i dirigir-se a un sector de l'espai pyrià lluny de qualsevol activitat naval, va connectar el seu intercomunicador.

-Kyp, recordeu-me emetre una ordre perquè tots els caces d'aquest esquadró siguin decorats individualment pels seus pilots. Res d'uniformitat. I això inclou als seus astromecànics.

-Així es farà, deessa.

En Jag va afegir:

-Arribant a la zona de pràctiques en deu, nou, vuit...

Instants després, els caces estel·lars van reduir la marxa fins aturar-se a una distància considerable de Borleias i van esperar, surant en l'espai, fins que el Temps Rècord va arribar-hi.

-Com penses decorar el teu caça, Jag? -va preguntar la Jaina.

-Pintaré la carlinga de negre -va respondre aquest immediatament-. Les urpes seran platejades amb esquitxades de vermell sang en elles. Com si tota la nau fos una urpa de veritat. El color metàl·lic és per incomodar els vong, és clar. Si no, utilitzaria un altre color més natural.

-I has pensat tot això, des que he decidit que tots hem de decorar els nostres caces?

-No. Ja ho havia decidit fa dies, quan vaig calcular que donaries aquesta ordre.

Fa dies? La Jaina va sentir una flamarada de sorpresa i irritació. Com s'atrevia a predir les seves ordres d'aquesta manera?

Com s'atrevia a predir-la amb tant d'èxit?

Però va dominar el sentiment. Els Cavallers Jedi necessitaven romandre serens. Els líders d'esquadró no haurien de permetre que els seus pilots els enxampessin desprevinguts, tot i que els enxampessin desprevinguts. Tot just va somriure.

-Bé, és un bon disseny. Ho aprovo.

-Gràcies -Notà un lleu to de burla en la seva resposta, i la Jaina va sentir que el seu humor s'agria lleugerament. No era cert, com pensaven alguns pilots de la Nova República, que en Jag Fel actués sempre com si se sentís superior. Però sí que ho era que sempre semblava descobrir qualsevol classe d'engany, sempre semblava saber la veritat darrere del que li deien. A ningú li agradava que li descobrissin les seves mentides, que descobrissin el que hi havia darrere de la seva imatge.

D'altra banda, això significava que a Jag li seria més difícil comportar-se com si fos el servent d'una deessa enllitada. La Jaina va somriure per a si mateixa. Trobaria una forma de incomodar-lo, de penetrar en la seva impertorbable forma de ser.

-Temps Rècord situant-se en posició -l'anunci a través de l'intercomunicador va treure-la del seu somni.

-Desplegueu els esquers -va ordenar la Jaina-. Bé, Kyp, demostrem a Jag com s'utilitza la Força.

D'un dels cellers del Temps Rècord van sorgir una sèrie de contenidors. Eren els recipients més deteriorats que van trobar, d'entre tots els que portaven subministraments per a la guarnició del Sistema Pyria, massa aixafats o corroïts per seguir-los usant. Ara, cada un tenia dues zones vermelles pintades als costats i uns sensors adossats en aquests blancs. Van donar mitja volta per l'espai a la velocitat d'arribada del Temps Rècord.

La Jaina va fer que el seu caça prengués un rumb que interceptés la ruta dels contenidors en un angle de noranta graus.

-Estic obert, deessa.

La Jaina va suprimir una ganyota. Hi hauria d'haver sabut que en Kyp estaria preparat per enllaçar-se amb ella mitjançant la Força, hauria d'haver-lo sentit.

Però es mantenia una mica tancada. Era millor així, no volia estar tan estretament unida a Kyp, que pogués sentir-la a través de la Força. Acabaria torturant-se si seguia als seus germans en la mort.

Quan, no si.

Encara que va permetre que l'ajudés a tornar del Costat Fosc recentment, tot i que fins i tot el va reconèixer com un segon Mestre Jedi -sense reemplaçar la Mara com la seva veritable mestra-, era millor mantenir-lo a certa distància.

Però no podia fer-ho tot el temps, així que, encara que amb un toc d'incomoditat, va estendre les seves percepcions de la Força cap a Kyp, el va trobar i, en cert sentit, es va fondre amb ell.

No era un vincle tan íntim i eficaç com el que compartien en Luke i la Mara. Però, és clar, tampoc volia que ho fos. Aquesta classe de proximitat no era bona.

Va arrufar les celles davant aquest pensament, preguntant-se d'on havia sortit i si en Kyp ho hauria captat, però no va sentir cap emoció en ell. Indubtablement, no.

-Bé, Jag. En Kyp i jo anem a escollir un objectiu i atacar-lo. Els sensors ens diran si ho hem fet a l'uníson o per quant hem fallat, segons tan de bé o malament que ens coordinem a través de la Força. Per pura diversió, vull veure quant trigues a obrir un forat en el blanc després els nostres dos trets.

-Considera-ho fet.

Es van orientar cap als contenidors. La Jaina i en Kyp es movien a l'uníson, amb una precisió només possible a través de la Força. En Jag els va seguir, situant-se entre tots dos i lleugerament retardat, maniobrant amb tanta rapidesa i precisió com li era possible sense la coordinació de la Força.

La Jaina va triar el seu blanc -un contenidor que girava sobre el seu eix, dos contenidors a estribord del més proper a ells- i va disparar. Els seus làsers enllaçats i els d'en Kyp van sorgir en el que va semblar el mateix moment exacte, i van aconseguir les dianes vermelles simultàniament, reduint ambdós costats del contenidor en escòria fosa. Una fracció de segon després, els d'en Jag van encertar al centre del rotant blanc partint-lo en dos.

-No està malament -la Jaina va consultar el seu tauler de comunicacions-. Quatre centèsimes de segon entre els nostres dos trets, Kyp; els teus en segon lloc. Necessitem millorar-lo. Jag, tu has disparat 26/100 de segon després d'en Kyp. Bastant bé, considerant que no sabies quin blanc triaríem.

-En realitat, sí. Vaig deduir que no seria el més proper, massa fàcil. Atès que l'elecció entre els altres dos estava a un cinquanta per cent, i com vas volar a estribord més de la meitat del temps, vaig suposar que no triaries el blanc que venia en aquesta direcció, així que em vaig centrar en el segon. És clar que, si m'hagués equivocat, hauria trigat una fracció de segon molt més gran a encertar el blanc que havies escollit.

La Jaina va sospirar amb força. En Jag estava decidit a incomodar-la predient els seus actes, però va dominar de nou les seves emocions, convertint-les en una cosa semblant a la serenitat i simplement va prémer el botó del seu intercomunicador com a reconeixement del missatge.

-Intentem-ho de nou -va suggerir.

La segona vegada va ser molt semblant a la primera. Els trets de la Jaina i en Kyp van seguir separats per unes centèsimes de segon; els d'en Jag, una mica més ràpid que el del primer blanc.

-Has descomptat que triaria el contenidor que segueix el nostre curs. Un blanc menys -va dir la Jaina.

-Sí.

-Provem-ho una altra vegada.

* * *

Quan en Luke acabava de preparar el seu equip per a les activitats del dia, la Mara va entrar l'habitació. Portava al Ben en braços, despert, tirant-li del pèl i dels llavis, però tota l'atenció de la Mara estava posada en Luke.

-Vaig a Coruscant amb tu.

Això va detenir-lo en sec.

-Què t'ha fet canviar d'idea?

-El temps. He tingut temps per calmar-me, temps per pensar. Comprenc que no hi ha ningú més adequat que tu per aturar l'enemic que amenaça al Ben, i que no hi ha ningú més adequat que jo per cuidar-te l'esquena -Va arronsar les espatlles i va mirar la cara del seu fill.

»Últimament he pensat que si esperava fins que els enemics d'en Ben estiguessin davant mateix dels meus nassos abans matar-los, és que li havia fallat.

L'expressió de la Mara era tan malenconiosa que en Luke va sentir un nus a la gola.

-Escolta, estava a punt d'anar a la selva amb la Tahiri per plantar uns quants sensors gravimètrics. Vols acompanyar-nos?

-Creus que a la Leia no li importarà quedar-se amb Ben? -va preguntar ella al seu torn.

-Crec que li encantarà.

* * *

Luke, Mara i Tahiri es van internar uns quants centenars de metres a la jungla, més enllà de la zona de seguretat. Van avançar entre l'espessa selva, fent el suficient soroll com per alertar qualsevol probable observador yuuzhan vong, i van arribar a la primera de les zones seleccionades.

En Luke es va treure la motxilla i del seu interior va extreure un pesat martell de mànec curt. El va ensenyar a la Tahiri.

-Aquesta era l'arma favorita dels Jedi abans que inventessin el sabre làser.

Ella va arrufar les celles, amb la confusió pintada en els seus verds ulls.

-És una broma.

-És clar que és una broma. Vinga. El martell Jedi? -va somriure, abans de buscar a la seva dona-. Mara?

Ella va treure una estaca de metall de la seva pròpia motxilla. Mesurava gairebé un metre de longitud i un dels seus extrems era molt ample. Va recolzar a terra l'altre extrem, el punxegut.

-Endavant. Sempre he pensat que els treballs manuals en els que has de colpejar pesades coses de metall amb altres pesades coses de metall, és feina d'homes.

Amb cops ràpids i forts, en Luke va enterrar l'estaca fins que únicament el seu cap emergia del terra. Llavors, va estendre terra i fulles sobre d'ella.

-I això transmet fluctuacions gravimètriques? -La Tahiri semblava dubtar-ho.

-Doncs cert -En Luke va guardar el martell a la motxilla i se la va tornar a carregar a l'esquena. Pesava menys, diversos quilos menys que abans. Va pretendre no adonar-se'n, ni que el sòl sota la motxilla tremolava una mica-. Llestos?

-Llestos -Secundà la Tahiri. La Mara tot just va moure el cap.

Mentre canviaven de posició, en Luke va xiuxiuejar:

-I bé?

-Crec que ens estan vigilant -va murmurar al seu torn la Tahiri-. Vull dir, tot sembla tranquil pel que fa als yuuzhan vong, però no estic segura.

-Jo, sí -va assegurar en Luke-. No captes com els insectes han emmudit cap a l'est, davant de nosaltres?

-Jo... -La Tahiri semblava avergonyida-. Podria haver-ho fet d'haver pensat en això. Però no ho vaig fer.

-No et sentis malament. Estaves pensant en els vong...

-Els yuuzhan vong.

-Estaves pensant en els yuuzhan vong en lloc de pensar com una Jedi. Suposo que no és fàcil concentrar-se en les dues coses alhora, oi?

La Tahiri va negar amb el cap.

-Els tenim davant. Espero que no sigui el mateix grup que ens espiava, no ha tingut temps material per avançar-nos.

-Bon treball -la va felicitar la Mara-. Quan podem esperar?

-Esperaran fins que no puguem sentir el que està fent el primer grup en el lloc on hem clavat les estaques -va dir la Tahiri-. Però estaran impacients, ens atacaran aviat... Ara!

La Tahiri va connectar el seu sabre làser; el seu espetec-xiuxiueig va anunciar l'aparició de la resplendent fulla, just a temps per interceptar un insecte atordidor. L'insecte va esclatar en una explosió de llum i va desaparèixer amb un espurneig.

En Luke va encendre el seu, però li va donar l'esquena a la Tahiri. Gràcies a la seva visió perifèrica va veure que la Mara feia el mateix. Els tres van esperar esquena contra esquena, mentre els guerrers yuuzhan vong sorgien de la selva.

Eren cinc. I el primer es va dirigir cap al Luke a tota velocitat, confiat que el primer insecte atordidor hagués distret al Jedi. En Luke va fer girar el seu sabre làser per interceptar el seu amfibastó i va rodar cap enrere, fent que el yuuzhan vong passés pel seu costat en la seva desenfrenada carrera. «Teu» -va pensar.

Gairebé sense mirar, la Mara va moure el seu sabre làser colpejant la cara del guerrer abans que pogués frenar.

El següent va atacar a la Tahiri, amb el seu amfibastó rígid i subjectat amb les dues mans. Ella va parar el primer cop i el segon, i va llançar una puntada de peu contra el genoll del seu enemic, però l'impacte del seu peu descalç contra l'armadura de cranc vonduun no el va frenar en absolut.

Altres dos van atacar a l'uníson, saltant contra la Mara des d'una pantalla de fullatge. Ella va invertir el seu sabre làser perquè l'empunyadura quedés amunt i la fulla baixa, detenint els atacs baixos dels amfibastons i usant la seva arma com un paraigua defensiu. Quan un d'ells va canviar de tàctica, per atacar per amunt i sobrepassar la seva defensa, la Mara li va donar un cop de peu, un precís cop de peu que li va encertar sota la mandíbula i el va enviar de tornada al fullatge.

L'últim es va dirigir cap al Luke. Era més lent, més pacient que els seus camarades. En Luke va fingir un atac, i ja preparava un cop invertit quan va veure que el seu oponent alçava l'amfibastó per aturar-lo... Llavors, una cosa en la posi i el moviment del guerrer va disparar una alarma en la seva ment. Es va deixar caure sobre un genoll i el verí llançat per l'amfibastó del seu enemic va passar inofensivament per sobre del seu cap.

Inofensiu per a ell, però en Luke va veure com traçava un arc cap a la Tahiri. Ella va fer un pas enrere mentre el seu enemic atacava, i el verí va ruixar la màscara del guerrer, penetrant en ella a través de l'obertura dels ulls. El yuuzhan vong clapotejà, reprimint un crit de dolor o de por.

Des de la seva posició ajupida, en Luke va saltar per sobre del seu antagonista, girant en caure i llançant una estocada amb el seu sabre làser al cap del yuuzhan vong. Aquest va parar el cop amb el seu amfibastó i ja estava apuntant amb la cua punxeguda de la seva arma al Mestre Jedi quan va aterrar. En Luke el va desviar just uns centímetres i la fulla d'energia va raspar tota la longitud de l'amfibastó. El guerrer va saltar cap enrere abans que el sabre làser li amputés els dits.

L'enemic de la Tahiri havia caigut amb el verí fluint d'un ull i el fum sorgint de l'altre, i ella es va poder moure a temps d'interceptar al segon enemic de la Mara quan va tornar a sorgir de l'espessa selva. Desconcertat per la ferocitat de l'atac, el guerrer yuuzhan vong es va permetre la retirada. Tots dos van desaparèixer entre la vegetació.

L'enemic d'en Luke va llançar el cap de la serp del seu amfibastó. En Luke el va esquivar i aquella cosa verinosa va petar a un pèl d'ell. Llavors, la mà de la Mara es va tancar sobre ella, just darrere del cap, i li va donar una estirada. El guerrer va caure cap endavant, desequilibrat durant un letal segon, i en Luke va poder colar el seu sabre làser en un punt vulnerable sota el casc del guerrer. La carn va bullir. El guerrer va caure.

En Luke va girar. La Mara estava llançant l'amfibastó capturat contra la cara del seu enemic; el guerrer el va desviar desdenyosament i va alçar la seva arma.

En Luke va llançar el seu propi sabre làser contra el guerrer i va afegir un suau toc amb la Força per fer que el seu vol fora excèntric, imprevisible. El guerrer va aconseguir esquivar-lo, però es va distreure massa; la Mara va tenir temps de clavar la seva fulla a la juntura del braç dret de l'armadura, retallant el seu braç completament. Quan va caure, ella el va rematar d'una espasada a la cara.

En Luke va moure la mà i el seu sabre làser, ja apagat, va volar fins a la seva mà.

-Tahiri?

-Aquí -La noia va emergir il·lesa d'entre els arbres-. Mira el que portava el meu -en la seva mà tenia una estaca de metall.

En Luke va arrufar les celles.

-És la que acabem de clavar?

-No, és una altra.

-Èxit -Va comentar la Mara.

-Vinga -Va dir en Luke-. Abans que rebem més visites.

Es van dirigir al segon lloc previst en el seu pla. Allà clavarien una altra estaca, una altra estaca que contenia un sensor, però que estava destinada a què els yuuzhan vong la trobessin i l'arrenquessin.

Perquè els sensors importants eren a la borsa d'en Luke. Cada un d'ells era un petit droide de la mida dels petits droides de reparacions que podien trobar-se en totes les naus capitals. Contenien els mateixos sensors gravimètrics de les estaques, però també moduladors excavadors programats per sortir per l'obertura del fons de la motxilla i excavar al tou terra. Els yuuzhan vong podien descobrir totes les estaques plantades i arrencar-les... però hi havia moltes possibilitats que no trobessin ni un sol droide excavador.

En Luke havia lluitat contra molts tipus d'éssers astuts, però ara en general se sentia content de tenir persones molt múrries del seu costat.

* * *

A mesura que eliminaven blanc rere blanc, la Jaina es va tornar més hàbil triant objectius que en Jag no podia anticipar; el temps entre els trets d'en Kyp i d'en Jag va anar creixent fins a arribar al mig segon estàndard. La Jaina va sentir que havia aconseguit una lleugera victòria. Almenys, en Jag ja no podia estar segur de la seva habilitat per anticipar-se a ella. Però el buit entre els trets de la Jaina i d'en Kyp seguia sent el mateix.

-Tinc una idea -va dir en Jag-. Sobre aquesta coordinació de la Força.

La Jaina gairebé va riure.

-Jag, no saps res de la Força. Ets tan cec a ella com el teu oncle.

-Sí, i el meu oncle també l'hagués tingut. Jo veig la vostra connexió a través de la Força com una mena d'interfície neuronal entre en Kyp i tu. Assumint que us permet comunicar-vos amb impulsos a la velocitat de la llum, l'impuls activa en tots dos el reflex del tret. Correcte?

-És possible.

-Així que, potser, la diferència de temps entre els vostres trets és aproximadament la diferència entre les vostres reaccions físiques. Tu ets més jove que en Kyp. Potser hauries de dubtar una mica després de prendre la decisió de disparar, o permetre que en Kyp esculli el blanc i segueixis la seva estela.

La Jaina el va mirar per sobre les espatlles, allà on el punyent d'en Jag surava, i li va dirigir una mirada plena de dubtes.

-Està bé, provem-ho.

En la seva següent prova, la diferència entre els trets de la Jaina i en Kyp va ser d'una centèsima de un segon, encara favorable a la Jaina.

En Kyp va xiular.

-Ben pensat, Fel. Seguim unes quantes vegades més... -la seva veu es va trencar.

La Jaina també ho va sentir. Va mirar fixament a l'espai, en direcció a l'estrella Pyria.

-Què passa? -va preguntar en Jag.

-Alguna cosa... -La Jaina va canviar el seu intercomunicador a la freqüència de la flota i va recórrer al seu programa de navegació. Va orientar el seu Ala-X cap a la font del seu desassossec per tenir una lectura del curs cap a aquest punt distant.

-Líder de Sols Bessons a Control.

-Aquí Control -era la veu d'un home que parlava amb una desinteressada lentitud.

-Té alguna cosa en aquest costat del sistema, diguem en un curs aproximat cap a Arkània?

Es va produir un retard d'uns segons.

-Negatiu.

-Doncs hi ha alguna cosa... dirigiré al meu equip cap a allà. Mantinguin-se alerta -va canviar a la freqüència del seu esquadró-. Vinga, mortals.

-Com vulguis, deessa.

En Jag va respondre amb un clic del comunicador.

Següent