L'aprenenta (III)

Anterior

III

Van fer falta els esforços de tots dos Jedi per ficar a la força al seu presoner dins d'un vestit de vol verd, fins i tot encara que aquest estava profundament inconscient. El hapanià era un home gran, almenys un cap més alt que en Kyp i molt musculós. Ja causava força problemes com a pes mort; la Jaina es va figurar que seria molt pitjor despert.

La seva recent lluita amb la Tenel Ka havia revelat una considerable perícia en l'estil de kickboxing hapanià. Certament, dos Jedi podrien tractar-lo, però no sense atreure una atenció indesitjada.

Finalment, la tasca va estar feta. La Jaina es va asseure sobre els seus talons i va col·locar-se un floc solt de cabell marró darrere de la seva orella.

-Jo dic que nosaltres el transportem així. Col·loquem-lo en un trineu repulsor.

En Kyp va negar amb el cap.

-Tres persones sortint a peu de la nau no atrauran molt l'atenció. Dues persones caminant i un flotant... això segurament aixecarà sospites. A més, els túnels de ventilació són sensibles a la llum i la calor. El trineu no genera molta calor, però els llums de control podrien ser suficient per activar els sensors.

-Podria reconfigurar els controls.

-I tant, però això trigaria un temps. Dubto que disposem de molt com per perdre'l.

La Jaina va assentir amb un moviment de cap. Va observar intensament mentre en Kyp col·locava una mà al front de l'home. Va sentir com el Mestre Jedi arribava a la ment del presoner, li va sentir fer servir la Força per retirar els escuts que el mantenien en la seva letargia.

L'home gran es va despertar de sobte, agitant-se i balbucejant com un home ofegant-se en un mar de malsons. Els seus ulls es van centrar en la Jaina, i sobtadament va quedar quiet i en silenci. Llavors, els seus records van tornar de sobte, seguits d'una abrasadora espurna de pànic... el d'ella havia estat l'última cara que va veure abans que un puny invisible ennuvolés la seva ment i la tanqués en la foscor i el silenci.

El hapanià es va incorporar per seure's i va retrocedir, arrossegant-se cap enrere com els crancs per posar la major distància possible entre ell i la jove Jedi.

-Per què? -va preguntar amb veu seca i rasposa.

La Jaina sabia exactament a què es referia. Per què s'havia arreglat la seva fugida de les presons de Hapes? Per què s'havia permès als seus dos compatriotes seguir fugint, mentre ell era retingut? Per què havien controlat la seva ment i l'havien ocultat al celler d'una nau? Li va oferir un somriure tranquil·litzador.

-La Princesa Tenel Ka us ha atorgat un perdó condicional. Ella comprèn que l'implant yuuzhan vong pot haver-te conduït a atacar-la. T'hem portat a Gallinore per treure-te'l. Després d'això, si abjures de la teva deserció i una investigació Jedi demostra que estàs lliure d'altres intencions traïdores, el teu indult tindrà un efecte complet.

-Per què? -va repetir en un to més fort.

-Estem intentant recuperar els desertors, especialment aquells que poguessin tenir informació valuosa sobre els yuuzhan vong. Hapes necessita tots els bons pilots que pugui aconseguir.

Prudents ulls blaus van escrutar el rostre de la Jaina mentre l'home sospesava les seves paraules.

-I els altres dos homes? Els pirates que van escapar amb mi?

-Els van detenir abans que abandonessin l'atmosfera de Hapes. Atès que estem defugint la llei hapana, hem de mantenir això en silenci fins que sapiguem amb seguretat que l'esforç val la pena. Les naus de fugida dels teus amics seran registrades com a destruïdes. D'aquesta manera, si no es rehabiliten, ja estaran considerats com a morts.

La Jaina va alçar una cella, indicant les opcions que quedaven davant seu. Li havia donat deliberadament a la seva història un aire prou sinistre com per semblar plausible i va afegir una poderosa empenta de persuasió Jedi. Un instant després, l'home acceptava el seu "indult" assentint amb el cap. Els dos Jedi van ajudar-lo a posar-se dempeus i li van flanquejar de camí a les instal·lacions de neteja dels pilots.

-Anem a travessar els túnels de ventilació -va explicar la Jaina mentre s'esmunyien per un passadís lateral escassament il·luminat.

Es van aturar davant d'una gran comporta circular. En Kyp la va agafar pel canell quan ella va anar a manipular els controls.

-Espera. La llum d'aquest passadís podria activar una alarma.

Va extreure el seu sabre de llum i el va llançar amb un brillant arc cap a les llums del sostre. Van emetre un fort centelleig i després es van apagar, deixant el passadís a les fosques.

Immediatament, un profund calfred va envair la Jaina. Va agafar al seu presoner amb una mà que sobtadament era maldestre i pesada. Els seus dits es van tancar al voltant del canell del hapanià. La seva pell era freda al tacte.

-Què és això? -va preguntar ell espantat-. Què passa?

-He de baixar la nostra temperatura corporal perquè coincideixi amb la temperatura de l'aire en els túnels -va respondre en Kyp-. Potser no és agradable, però és necessari. Moveu-vos a poc a poc i quedeu-vos alerta.

-Entesos -Va murmurar l'home.

La Jaina va obrir la porta i va entrar al túnel. El passatge arrodonit era just prou gran com per poder avançar encorbat, i estava en pendent cap avall. Mentre la Jaina anava avançant per ell, ràpidament va agrair el pendent. Els túnels estaven freds, i sentia que les seves cames maldestres amb prou feines li responien.

Finalment, el túnel es va anivellar, i una brillantor blavosa gairebé imperceptible apuntava al fons. La Jaina va accelerar el pas. El túnel s'obria en un passadís arrodonit prou gran per permetre'ls-hi caminar dempeus. Va sortir rodant, gaudint de la suau llum. El túnel seguia sent dolorosament fred, però després de la total foscor dels túnels laterals, la feble llum difusa resultava estranyament reconfortant. Es va fer a un costat per permetre que el hapanià sortís. L'homenot es va arrossegar a l'exterior i es va estirar, i després va girar les espatlles per deixar anar els entumits músculs.

Va ajustar el seu pas al dels dos Jedi, caminant gairebé tan silenciosament com els seus dos captors, molt més petits que ell. La Jaina va arribar fins a ell amb la Força, tractant de mesurar el seu estat d'ànim i les seves intencions. Va captar un alt nivell d'ansietat, però donades les circumstàncies això semblava raonable.

Es van moure en silenci per un laberint de túnels, comptant túnels laterals i punts de drenatge, seguint el patró que en Kyp s'havia après de memòria. Finalment, el Mestre Jedi va assenyalar una escotilla en un mur llunyà.

-Aquesta és -Va dir suaument.

Sense avís previ, el hapanià es va tirar a terra i va executar un ràpid escombrat amb la cama. El seu atac va ser increïblement ràpid... i ho hauria estat fins i tot si no hagués estat gairebé immobilitzat pel fred. En Kyp va caure a terra, i en caure va tenir temps la Jaina per retrocedir un parell de passos. El presoner va completar el gir i es va posar dempeus amb un moviment fluid.

Es va inclinar a un costat, aixecant el genoll i va llançar una ràpida puntada de peu. Instantàniament la Jaina va retrocedir a les lliçons apreses durant el seu breu aprenentatge amb la Mara Jade. Reconeixent la finta, es va ajupir sota la primera puntada elevada. Es va inclinar amb força cap al lluitador, sincronitzant el seu impuls amb la seva segona puntada i colpejant amb el seu avantbraç estès al tendó sensible just sota els músculs del panxell de l'altre.

La sacsejada de l'impacte no va ser en absolut tan fort com s'esperava. Massa tard, la Jaina va reconèixer la doble finta. La tercera i poderosa puntada del hapanià li va fer perdre l'equilibri i la va llançar per l'aire.

La Jaina va colpejar el mur arrodonit i va caure rodant. Es va alçar sobre un genoll, sentint massa fred i massa ràbia per sentir el dolor que amb seguretat vindria després. El lluitador va avançar, aixecant en l'aire una cama estirada per deixar-la caure en un poderós cop de dalt a baix.

Instintivament, la Jaina va llançar una mà cap al seu atacant. Llampecs foscos centellejaren des de les puntes dels seus dits. Tentacles dentats i espectrals van dansar embolicant al hapanià, aixecant-lo, i empenyent-lo pel túnel.

La Jaina havia desencadenat llampecs de la Força una vegada amb anterioritat. Aquesta vegada van venir més fàcilment... però un cop convocats, era difícil dissipar-los. Raigs d'energia fosca delimitats per ombres de color violeta i blau sorgien d'ella, colpejant l'home que gemegava i es debatia contra la paret del túnel.

Era vagament conscient d'un altre poder caient com una ombra en la seva ràbia fosca i brillant. El llampec va acabar amb un abrupte i audible espurneig quan en Kyp li va agafar el canell. Li va donar la volta per mirar-la a la cara.

Durant un instant, simplement es va quedar mirant al Mestre Jedi, sorpresa per les seves pròpies accions i insegura de si el que anava a rebre era condemna o aprovació.

En Kyp va apartar la mirada de primer. Ella va seguir la seva mirada cap al sostre, i va observar el feble xiuxiueig provinent de dotzenes de petites obertures rodones.

-El llampec ha activat els sensors -va dir ell amb to tallant-. Sortim d'aquí.

Van tornar a posar dempeus al hapanià atordit i van començar a avançar cap a l'escotilla. Un mur de duracer va caure de cop en el seu camí, segellant el túnel. La Jaina es va girar a temps de veure un mur similar caient darrere d'ells. El xiuxiueig va augmentar de volum, i sobtadament una cascada de fluid fred i d'olor acre va sorgir de les vàlvules.

Una veloç tromba de refrigerant inundà el túnel segellat, colpejant des de sota dels peus de la Jaina i emportant-se-la amb ella, donant voltes a la turbulenta corrent. Es va enfonsar breument i va tornar a sortir escopint un glop de la substància amarga.

Alguna cosa li va atrapar el peu i va tornar a estirar-la cap avall. La Jaina va sacsejar els braços fins que la seva mà va atrapar una mena de nansa metàl·lica en el mur arrodonit. La va agafar amb força i va tirar cap amunt per lliurar-se del seu atacant. Va aconseguir pujar una mica, i va trobar una altra nansa. Va continuar ascendint, pujant cap al sostre centímetre a centímetre, lentament i dolorosament. El refrigerant l'entumia, i els pulmons li feien mal i li cremaven. La seva lluita va acabar de cop, i va sortir disparada cap amunt. El seu cap va sortir a la superfície, i per uns instants tot el que va poder fer va ser agafar aire i aferrar-se a la seva freda nansa metàl·lica.

La Jaina va mirar al seu voltant, buscant a Kyp. Ell havia trobat una nansa similar. Per a la seva sorpresa, el seu braç lliure estava envoltant al hapanià per sota de la seva barbeta, mantenint-lo en flotació com si fos un socorrista. Ella havia assumit que l'homenot havia tractat d'estirar-la cap avall, però es va adonar d'una sola mirada que no estava en estat de continuar amb el seu atac.

El nivell de refrigerant va continuar el seu ràpid ascens, i els poderosos sortidors provinents de dalt feien difícil respirar i impossible parlar. La Jaina va donar un cop d'ull al sostre.

El fluid aviat arribaria a la part superior. Si no trobaven aviat una manera de sortir, s'ofegarien.

En Kyp va atreure la seva atenció i va assenyalar amb el cap cap a l'esquerra de la Jaina... cap a la força invisible que havia intentat estirar-la cap avall. La Jaina va advertir el vòrtex que apareixia a la superfície, avançant cap a ells. Un túnel de drenatge, amb tota probabilitat.

El Mestre Jedi es va deixar anar, llançant-se deliberadament a si mateix i la seva càrrega cap a la poderosa espiral. La Jaina va agafar aire lentament i profundament, i els va seguir.

Va caure, debatent-se a través del fred i la foscor. El seu violent descens es va frenar conforme els murs s'estrenyien, i llavors una llum difusa es va acostar ràpidament cap a ella a través de l'aigua que queia.

Siluetejades contra ella hi havia les fosques formes d'en Kyp i el seu presoner que queien amb ella. Llavors, de sobte, els dos homes es van aturar.

La Jaina va continuar avançant cap endavant. Va distingir la forma regular d'una reixa metàl·lica, i un batec després va colpejar de cap contra ella.

El refrigerant va continuar caient per l'estret túnel, aixafant-la contra la reixa com un mynock agafat a una caça a tota velocitat. Es va esforçar per alliberar-se, però la força de l'accelerat fluid era massa gran.

Va sentir el toc d'en Kyp a través de la Força, i llavors va començar a lliscar cap a un costat de la reixa, moguda per una empenta psíquica més forta que la veloç corrent de líquid. La resplendor del sabre de llum d'en Kyp es va disparar cap a l'escotilla, i el pany va cedir.

Els tres van sortir ensopegant, caient en un dipòsit ample i poc profund. La Jaina va avançar amb dificultat fins a una vora i es va enfilar a l'exterior. Va caure a terra... i es va aturar just davant diversos parells de peus enfundats en botes.

Fortes mans la van agafar i la van posar dempeus. Una calor interior va fluir a través de la Jaina en una sobtada onada de poder, i els seus membres congelats van despertar amb un miler de petites punxades de dolor.

Es va agafar als canells dels guàrdies, segura que cauria si les deixés anar. Encara que tots els seus instints la cridaven que lluités, la Jaina es va enfocar en la seva lluita interior. Estava perillosament a prop de perdre la consciència. Si ho feia, llavors tot estaria perdut.

Un brillant centelleig de llum va omplir la sala, un esclat de poder que va fer miques la feble concentració de la Jaina. Va caure lliscant a terra, en perdre el suport del guàrdia, i va deixar que les tenebres la reclamessin.

Següent