CAPÍTOL
2
Ocupació de Borleias, dia 1
Les tropes van sorgir dels cellers
del Temps Rècord amb el seu crit de
guerra convertit en un rugit inarticulat. En Lando va dirigir al seu
guardaespatlles personal, un dels seus droides, mentre els altres soldats
corrien cap a l'edifici principal, desplegant-se per establir un perímetre o
detenint-se per preparar l'equip.
Per davant d'ell els droides estaven
suportant un foc intens; la seva armadura de laminànium apareixia sembrada de
petits cràters, producte dels impactes dels insectes atordidors, o tacada pels
fluids dels insectetalladors aixafats inofensivament en xocar contra ella. En
Lando va veure que un guerrer yuuzhan vong es llançava entre dos droides, amb
la seva fosca però brillant armadura de cranc vonduun, fustigant amb un amfibastó
tot el que trobava al seu pas a dreta i esquerra. El bastó, rígid, apuntava a
la secció mitjana d'un droide, però aquest el va subjectar amb la mà lliure tan
veloçment que el seu moviment va semblar una taca. El droide va alçar el seu
làser pesat i va disparar, un esclat d'energia que va travessar al guerrer
vong.
Aquest va retrocedir enmig de
convulsions per l'impacte del làser i va caure a terra fumejant.
En Lando va sentir un cop a
l'esquena, no tan fort per ser d'un insecte atordidor però sí prou per
enderrocar-lo de cara sobre l'herba, alhora que sentia al seu guardaespatlles
cridar:
-Al terra, senyor.
Una fracció de segon després, ja
disparava contra l'enemic. Mig dret, en Lando va veure un guerrer yuuzhan vong
apropant-se a la carrera i fent ziga-zagues per evitar els trets del droide.
Encara de genolls, en Lando va
apuntar a la dreta de l'enemic i va disparar al seu torn, ruixant d'energia
làser l'espai obert, i després a l'esquerra. Els seus trets van flanquejar els
del droide i el guerrer yuuzhan vong, ara tot just a cinc passos d'ells, va
resultar encertat al genoll. Va caure cap endavant, i va derrapar cap a Lando i
el droide amb l'amfibastó flexible assotant l'aire.
En Lando es va posar dret. El droide
i ell van retrocedir en angles divergents sense deixar de disparar contra el
guerrer caigut. Aquest es va alçar, amb l'armadura tenyida de negre en diversos
punts, i va moure la seva mà cap enrere per llançar-los alguna cosa, però un
dels làsers -En Lando no va estar segur si va ser el seu o el del droide- li va
encertar a la gola. Es va desplomar d'esquena.
En Lando fer que sí amb el cap.
-Sóc un home de negocis -va
assegurar.
-Sí, senyor.
-Saps què significa això?
-Que odia ser aquí, senyor.
-Exactament.
Tots dos van envoltar el fumejant
cadàver per reunir-se amb el grup principal.
Ara, la bèstia d'armadura platejada
ja apuntava per la cantonada de l'edifici. Els seus músculs, per sota i al
voltant de la cuirassa, onejaven, i els canons de plasma s'inclinaven per
apuntar directament a Lando. O això li semblava a ell.
Es va deixar caure a terra i va
començar a disparar.
* * *
Luke, Mara i Corran van sobrevolar la
base a tota velocitat, percebent en una fracció de segon l'edifici yuuzhan
vong, el Temps Rècord i la tremenda
bèstia que llançava plasma contra el costat del transport.
En Luke va sospirar. L'última vegada
que es va enfrontar a una d'aquelles criatures, a les que la Jaina Solo deia serres
-per serralades-, i que després coneixerien pel seu nom yuuzhan vong, rakamat,
i va descobrir la millor tàctica per destruir-la, va quedar commocionat durant
hores. Ara no podia permetre's aquest luxe.
-Fem com puguem per distreure aquesta
cosa de les tropes de terra -ordenà-. Esquadrons Dos, Tres i Quatre, deixeu de
jugar amb els coris allà darrera i acudiu a la veritable batalla.
Va liderar amb la Mara i en Corran en
un ris que els portés de tornada a la zona compromesa. Els tres Ala-X van
començar a fintar abans de sorgir del dosser selvàtic, mentre el plasma dansava
al seu voltant. En Luke va obrir foc amb els seus làsers enllaçats contra
l'enorme bèstia i va veure com eren empassats, al costat dels dels seus
companys, per les defenses de buit de la criatura. Un segon després, tornaven a
sobrevolar la jungla.
* * *
En Lando es va arrossegar amb els
colzes murmurant:
-Sóc massa vell per això, sóc un home
de negocis, sóc massa vell per això, vull una copa.
El ritme de les seves pròpies
paraules li impedia ser plenament conscient de la suor que degotava del seu
front, de la por que irradiava d'ell mentre els trets de plasma passaven a pocs
metres per sobre del seu cap i impactaven al casc del Temps Rècord. Foc de contraatac es creuava en direcció contrària,
pesades descàrregues de canó que l'haurien vaporitzat de fregar-lo si més no.
El seu droide es mantenia al seu costat, avançant lentament per no deixar-lo
enrere.
Abans d'adonar-se'n, va topar amb un
cercle format per sis soldats, cinc humans i una twi’lek, però només tres
d'ells empunyaven armes.
-On són les vostres pistoles làser?
-va preguntar, sorprès.
La twi’lek de pell rogenca es va
arraulir sobre la seva motxilla.
-Som enginyers.
Un dels altres, un home de rostre
allargat amb un rifle làser, la va corregir:
-Ells són enginyers -i va disparar a
les cames de la gegantina criatura que avançava en la seva direcció.
-Enginyers? -va preguntar en Lando-.
I teniu explosius?
La dona va assentir amb el cap.
-I t'estàs amagant darrere dels teus
explosius?
Ella va tornar a assentir amb
expressió de desànim, suggerint que comprenia la bogeria del seu acte.
-Excava -va ordenar en Lando-. Un
forat no molt profund, només el suficient com perquè hi càpiguen tots els teus
explosius.
-No -Va respondre el soldat del rifle-.
Deixarem enrere els explosius i seguirem sense ells.
-No, excavarem un forat -va insistir
en Lando a la twi’lek, que semblava congelada amb la mà a mig camí de la seva
pala, mirant alternativament al soldat armat i a ell.
El soldat va dirigir un somriure a
Lando, intentant congraciar-se amb ell.
-Només sóc un oficial sense
comandament actiu, però en el camp de batalla segueix sent un càrrec superior
al d'un paisà. Marxem.
En Lando el va agafar pel coll de la
túnica i el va atreure cap a ell. El soldat no havia de tenir ni vint anys.
-Escolta'm, merda de bantha -va
escopir-li -. Vaig fer explotar una Estrella
de la Mort abans que nasquessis. En vint segons hauré acabat de conversar
amb el general Antilles, que va fer explotar aquesta Estrella de la Mort amb mi, tornaré a ser el general Calrissian i
tu et passaràs la resta de la teva carrera militar netejant lavabos a Kèssel. O
bé pots excavar. Què tries?
El soldat el va mirar un llarg segon,
durant el qual les ràfegues de plasma que solcaven l'aire sobre ells van
començar a semblar línies sòlides.
-Suposo que excavarem, senyor.
-Bé -En Lando el va deixar anar. Va
mirar a l'enginyera twi’lek i li va assenyalar al soldat-. Dóna-li la teva
pala.
-Sí, senyor.
En Lando va agafar el rifle làser del
soldat i va ocupar el seu lloc en el perímetre. Va disparar unes quantes
vegades als distants guerrers yuuzhan vong i una a la criatura. Llavors, es va
girar cap al seu guardaespatlles i va somriure.
-Aquest és el tipus de negociacions
laborals que m'encanten, saps?
El droide va assentir amb el cap.
-Sí, senyor.
* * *
En l'última passada d'en Luke i els
seus companys, en la qual la majoria dels seus trets van ser novament absorbits
pels buits del rakamat encara que uns altres van impactar en el costat de
l'edifici yuuzhan vong, van veure un grup de soldats formant cercle directament
davant del rakamat. Els soldats semblaven estar excavant un forat.
-Què opines? -va sentir que li
preguntava la Mara-. Idiotes?
-Excursionistes? -va suggerir en Luke.
-És una idea.
En Luke va conduir-los cap a la base
yuuzhan vong. Un segon després, tres Sols Bessons més es van unir a la seva
formació.
-M'alegra veure-us -va saludar-los en
Luke-. Dividiu-vos i apropeu-vos a la base des del costat oposat per arribar
mig segon després de nosaltres. Només ens estaran esperant a nosaltres tres.
Llestos? Desplegueu-vos.
* * *
El terreny era tou. Van excavar el
forat i tres enginyers el van omplir d'explosius en menys d'un minut. Els vuit
es van allunyar del forat reptant en direcció al Temps Rècord.
La twi’lek no reptava, romania
estirada d'esquena a terra, a rereguarda de la columna, manipulant un detonador
a control remot mentre el droide d'en Lando l'arrossegava pels peus disparant
cap enrere, cap al rakamat i la zona de major concentració d'infanteria
enemiga.
En Lando, encapçalant el grup, va sentir
el rugit que produïa el retorn dels Ala-X. Sabia que els seus atacs contra la
bèstia eren inútils, però agraïa les seves passades, ja que atreien l'atenció
de les tropes enemigues i evitaven que el seu grup estigués sota un foc
constant.
Tres Ala-X van sorgir per la dreta,
vomitant raigs làser sobre el costat esquerre de la bèstia. Diversos buits van
aparèixer en aquest costat, i en Lando va creure veure com els raigs rogencs
dels caces de combat es doblegaven realment sobre si mateixos quan entraven en
aquell no-res.
Llavors, tres Ala-X més van arribar
per l'esquerra, abocant els seus làsers contra el costat dret de l'animal. Els
sis caces es van creuar en una demostració de domini del vol i van desaparèixer
més enllà del dosser de la selva.
En Lando va veure que el corall Yorik
se sobreescalfava i explotava, mentre la carn sota el corall es transformava
instantàniament en vapor.
Sang negrosa es va vessar pel flanc
dret del monstre. La criatura va rugir, un so entre una tremolor de terra i un tro
distant, i els seus canons de plasma van buscar en va als sis caces. Malgrat
tot, va seguir avançant cap al Temps
Rècord i cap a ells.
-Ja està -va anunciar l'enginyera twi’lek.
-Prepara't -Va advertir en Lando-.
Intentarem simultaniejar amb la propera passada dels Ala-X... si aconsegueixen
tornar a temps.
La dona es va lliurar del droide d'en
Lando i va començar a arrossegar-se pel seu compte, com els altres.
Tot d'una, en Lando es va trobar amb
dos soques en el seu camí i va alçar la vista. No eren soques. Eren les cames
d'un guerrer yuuzhan vong, vestit amb la seva armadura de cranc vonduun. L'amfibastó
del guerrer estava rígid com una llança i el seu extrem apuntava a l'esquena d'en
Lando. El guerrer el sostenia en alt, disposat a clavar-lo en la seva víctima.
La punta va baixar i una forma fosca
escudà a Lando d'ella i del desplegament enlluernador de plasma i energia làser
sobre el seu cap. Va sentir un crit humà i, abruptament, el guerrer yuuzhan
vong va quedar estès sobre l'herba, amb els peus picant de peus a escassos
centímetres del seu nas. Un dels soldats estava sobre ell, immòbil, amb l'amfibastó
sobresortint clarament de la seva esquena.
Des de la seva posició, en Lando
podia veure les juntures de l'armadura del guerrer. Mentre aquest intentava
treure's de sobre el cadàver del soldat, en Lando va apuntar amb el seu rifle
làser i va disparar, arribant al guerrer allà on no el protegia ni la placa de
la cama ni la pectoral. Aquesta vegada va ser el yuuzhan vong qui va cridar de
dolor. El guerrer forcejà i retorçà d'agonia, més enllà del nivell que
un yuuzhan vong podia suportar.
El guardaespatlles droide d'en Lando
es va interposar entre el guerrer i ell, i li va donar una puntada de peu a l'amfibastó.
El cop va llançar l'arma lluny, encara que no abans que, flexiblement de nou,
mossegués al droide; l'atac, tan ràpid que l'ull d'en Lando no va poder
seguir-lo, no va penetrar l'armadura del droide, encara que tampoc l'hagués
danyat d'aconseguir-ho.
El droide es va situar sobre el
guerrer, va apuntar acuradament i va començar a disparar.
En Lando va mirar enrere. El
gegantesc rakamat seguia darrere d'ells, encara abocant sang, però havia
recuperat velocitat. Sabia que estava ferit, potser moribund, però tot i així
estava disposat a seguir carregant contra el Temps Rècord.
L'enginyera twi’lek tenia el
detonador a la mà i el polze sobre el botó.
-Espera -Va ordenar-li en Lando.
Ella li va dirigir una expressió
angoixada, però no va protestar.
El rugit dels Ala-X va reverberar per
tot el camp i els presents. En Lando va prestar una petita part de la seva
atenció al cel, guardant la resta per a la criatura que s'acostava. Les seves
potes davanteres van passar per sobre del forat on van enterrar els explosius,
i el seu cos es va situar sobre el munt de terra que marcava la seva posició.
En Lando va empassar saliva. Si tenia
èxit, la bèstia moriria. Era innocent, i al Lando li resultava dolorós veure-la
avançar cap a ell, cap a la seva mort.
Va maleir als yuuzhan vong. Era
millor això que acceptar la responsabilitat per matar tan tremenda criatura
que, de no ser pels seus controladors, mai s'hauria posat en perill.
El rugit dels Ala-X va augmentar de
volum, i els canons de plasma de la bèstia van desviar les seves ràfegues del Temps Rècord cap al cel. En Lando va
veure els caces aparèixer de dues direccions, aquesta vegada nord i sud, no est
i oest. I va contemplar els làsers vermells que desapareixien en la foscor
creada per l'animal, mentre el plasma calava a la part inferior d'un Ala-X i
començava a corroir-lo.
Llavors, els caces van desaparèixer,
perseguits per les descàrregues de plasma que enviaven destrucció darrere
d'ells.
-Ara! -va cridar en Lando.
Ni tan sols va veure a la femella
prémer el botó; només va ser conscient de l'explosió, del foc groguenc
vermellós que, com si fos una cosa produïda pels yuuzhan vong, emergia sota la
bèstia. Es va empassar la criatura i va colpejar-lo amb calor i soroll. Enterrà
la cara a l'herba per escapar d'aquell infern.
Un segon després va tornar a mirar.
La criatura s'havia desplomat de costat amb el ventre destrossat i tenyit de
negre per la força de l'explosió. La sang rajava a dolls de la ferida però,
increïblement, seguia viva, encara que el seu flanc tot just s'alçava en
respirar.
Ja no disparava contra els Ala-X o el
transport. En Lando poder veure i sentir els làsers del Temps Rècord disparant de nou, però ja no concentraven el seu foc en
la criatura, sinó en els guerrers yuuzhan vong que tenien a la vista.
El droide d'en Lando feia el mateix.
Va contemplar atònit com disparava una vegada i una altra contra el guerrer que
havia estat a punt de matar-lo. El yuuzhan vong estava mort, amb el coll i la
part superior de la seva armadura calcinats pels insistents trets.
-1-1A, deixa de disparar -va ordenar
en Lando-. Què et passa? S'ha avariat el programari de reconeixement
d'amenaces?
El droide el va mirar fixament.
-Sí, senyor. Sospito que sí, senyor.
Segueixo registrant aquest guerrer com amenaça.
-Anul·la el control 27-6. Marca
l'objectiu com no amenaça.
-Entès, senyor -el droide va deixar
de disparar.
-Et portarem a reparar -li va
consolar en Lando-. No et sentis malament. Has actuat bé.
-Sí, senyor.
* * *
Quan en Wedge va baixar en la seva
llançadora fins a la superfície del planeta, la situació estava ja sota
control. Va fer una passada per sobre de la base de la Nova República a
Borleias.
Molt temps enrere va ser una base
imperial que albergava caces de combat TIE i tropes d'assalt per defensar una
instal·lació propera d'investigació biològica, dirigida pel general imperial
Evir Derricote. L'Esquadró Murri, en aquell moment comandat pel propi Wedge, va
arribar com a punta de llança en una missió que tenia per objectiu arrabassar
aquell món de les mans d'en Derricote. La base imperial es va convertir en una
base de l'Aliança Rebel, i més tard, quan els rebels van prendre Coruscant i es
van convertir en el govern legítim d'aquesta part de la galàxia, en una base de
la Nova República.
Ara era pur enderroc. En Wedge va
dubtar que qualsevol tros de l'estructura original tingués més de dos metres de
grandària.
Allà on s'erigien els edificis
principals, ara ho feia una altra classe de construcció vermell pastís i perla
de diversos pisos d'alçada, amb un centre rodó del qual radiaven buit
extensions a intervals més o menys uniformes, com els braços o les potes d'una
criatura marina. En Wedge no havia de preguntar-ho, sabia que l'edifici era una
cosa orgànica, una criatura vivent engendrada pels yuuzhan vong per servir
d'habitacle. Ho haurien deixat caure sobre l'antiga base com una bomba,
aixafant-ho tot, o havia crescut des del centre? Això no podia saber-ho.
A prop de l'edifici, enmig d'un
immens bassal de sang negra, jeia una criatura gegantesca, un altre dels
recursos bèl·lics dels yuuzhan vong, el rèptil del que havia informat el Temps Rècord. Les tropes d'en Wedge li
van informar que estava morta i atorgaven el mèrit a Lando Calrissian i al grup
d'enginyers.
L'estructura principal estava
envoltada per nombrosos edificis més petits, amb la forma corbada típica de les
petxines dels artròpodes oceànics i d'alguns caragols terrestres. Cada un tenia
la mida d'una casa petita, estèticament agradables pel seu color i el seu
disseny corb... mentre no pensés que allotjava éssers que mataven a altres
éssers sensibles sense pietat i s'automutilaven per plaer.
La resta de l'antiga base estava en
ruïnes, amb les dependències i els hangars convertits en closques ennegrides a
punt d'esfondrar-se. A Wedge li va donar la impressió que havien servit de
blancs de pràctiques per als llançadors de plasma dels coralites.
Per la zona pul·lulaven tropes de la
Nova República. Homes i dones morts amb uniformes de la Nova República jeien
escampats en diversos punts del recinte; també es podien veure molts yuuzhan
vong entre ells. En Wedge va contemplar com les seves tropes portaven als
presoners fins a zones vigilades per més soldats. Alguns dels presoners eren
humans i en els seus fronts, fins i tot en aquesta distància, podien distingir
clarament les coral·lines banyes bessones que els marcaven com a esclaus;
altres presoners eren yuuzhan vong, però de pells llises, no marcades pels
extensos tatuatges o les cicatrius típiques dels pilots vong; en Wedge va
assumir que eren membres dels Avergonyits, la casta pària de la societat vong,
els seus cossos rebutjaven les modificacions i per això mai ascendirien a la
jerarquia social de la raça.
La base era un desastre i, tot i que
l'havien recuperat, l'estructura yuuzhan vong situada sobre ella la convertia
en un lloc que en Wedge no volia utilitzar com a centre d'operacions
terrestres. Podria contenir innombrables trampes i perills per als ocupants de
la Nova República i, amb tota seguretat, no serviria per als refugiats que
començarien a arribar des de l'ara ocupada Coruscant.
Va connectar el seu comunicador.
-Murri Un, aquí Antilles. Necessito
una escorta, vull revisar les instal·lacions biològiques.
-Rebut.
Uns segons després, dos Ala-X, un
pertanyent a Gavin Darklighter i l'altre al seu company de vol Kral Nevil, van
maniobrar fins a flanquejar-lo. En Wedge va virar cap a les instal·lacions
biològiques i va accelerar. Poc després, surava sobre ella.
El laboratori del general Derricote
era un edifici llarg, de diversos pisos d'alçada, la façana oriental donava a
un escarpat precipici, mentre que l'occidental descendia gradualment i
estèticament en forma de vessant; el pis superior formava una estreta cinta,
suficient perquè un passadís el recorregués en tota la seva extensió i permetés
l'accés a un conjunt d'habitacions. El pis immediatament inferior era més
ample, i el següent més encara, de manera que el conjunt semblava una falca
gegantina amb el seu tall apuntant al cel. Oficialment era un lloc on Derricote
conservava i estudiava mostres de rares espècies de plantes procedents de
l'extint món d'Alderaan; secretament, va servir per dissenyar una malaltia
mortal, el virus krytos, que afectava i matava a membres d'espècies no humanes.
Quan l'Aliança va capturar Coruscant, les forces imperials es van encarregar
d'estendre aquest virus per tota la galàxia coneguda.
Des de les altures, en Wedge va poder
adonar-se que l'edifici seguia intacte. La selva havia crescut fins als seus
mateixos límits: els arbres l'envoltaven i els circells cobrien els finestrals
acolorits de turquesa, però aquests finestrals eren irrompibles; A Wedge no li
sorprendria que en Derricote hagués utilitzat transpariacer en comptes d'algun
material inferior.
En Wedge va transmetre una imatge del
lloc mitjançant una holocàmera, afegint les coordenades al raig de dades que
acompanyaven la transmissió.
-Mon
Mothma, aquesta serà la nostra base d'operacions terrestre. Vull que
organitzi una força d'ocupació i un grup d'enginyers amb les nostres reserves i
els traslladi aquí el més aviat possible. Vull que cremin tot un quilòmetre de
selva al llarg de les cares nord, est i sud, i dos quilòmetres a l'oest. Amb
els yuuzhan vong fugits refugiant-se en la selva, vull una zona de seguretat el
més extensa possible. Un cop fet això, que les forces terrestres entrin a
l'edifici i eliminin a possibles yuuzhan vong emboscats i a tots els
depredadors que trobin al seu pas. Després, li tocarà el torn al personal de
neteja, als tècnics per arreglar els generadors, i així successivament. La zona
situada a l'oest serà el nostre camp d'aterratge.
En Wedge va continuar donant ordres:
-Doni ordre que tots els yuuzhan vong
morts siguin despullats de l'equip que portin a sobre per al seu estudi
posterior, però que els seus cadàvers siguin deixats allà on hagin caigut.
Això no era un insult per part d'en
Wedge. Els yuuzhan vong havien demostrat en diverses ocasions la tendència a
recuperar els cadàvers dels seus guerrers. Deixant-los en el camp de batalla, en
Wedge esperava reduir el nombre d'atacs a les seves tropes, atès que no creia
que llancessin cap mentre intentaven recuperar als seus camarades morts.
-Mantingui un destacament
permanentment de servei per vigilar la base yuuzhan vong; mentrestant, que un
altre destacament, el personal de la Danni Quee i els droides d'en Lando
busquin els vong que puguin ocultar-se allà. Quan tota la base estigui evacuada
que la volin els enginyers.
Va sospirar. Després d'una breu
treva, havia de tornar a ocupar-se d'insignificants detalls administratius.
Preferiria tornar a combatre o retirar-se d'una vegada.
Ocupació de Borleias, dia 2
Un dia després, el laboratori
biològic estava segur i operatiu.
Les forces d'ocupació no van trobar
cap yuuzhan vong emboscat dins de l'estructura, però era obvi que l'enemic
havia estat allà en diverses ocasions, destruint maquinària i aixafant
mobiliari. Uns guerrers vandàlics. La mala notícia era que el generador de
l'edifici estava destrossat. Ara, un petit vaixell de càrrega havia aterrat al costat
de l'edifici, i enormes i pesats cables s'estenien des del compartiment de
motors fins al soterrani de l'edifici. Diverses unitats terrestres protegien el
complex.
L'edifici ja estava envoltat per sis
quilòmetres quadrats de selva destruïda. Havien utilitzat foc, làsers,
exfoliants, tot el que tenien a mà. A la instal·lació biològica, de per si un
lloc de secreta lletjor, l'envoltava ara una òbvia lletjor. Sortir de l'edifici
era submergir-se en un ambient càlid i humit, que pudia a vegetació cremada i
no oferia a la vista res més que naus socarrades necessitades de reparacions i
la distant selva.
En Luke, en tornar d'una patrulla de
reconeixement per tot el perímetre, en què no va trobar cap yuuzhan vong
-encara que sospitava que hi eren pel comportament de la fauna animal de
Borleias-, va descobrir que en Wedge havia sol·licitat la seva presència per a
una reunió general dels principals oficials i el personal aliat. Es va unir a
la multitud al destrossat vestíbul del laboratori. La Mara ja hi era amb Ben en
els braços; als seus peus tenia un cotxet de nadó, improvisat a partir d'una
motxilla, i en un turmell portava una fèrula que immobilitzava la seva
articulació, seqüela del trencament d'ossos soferta en ser enderrocada durant
la caiguda de Coruscant.
En Luke es va dirigir a una cadira
buida al costat d'ella, però en Wedge li va fer un senyal des de la capçalera
de la taula, indicant-li un altre seient al seu costat. En Luke va somriure a
la Mara a manera de disculpa i va ocupar el lloc assenyalat pel seu amic.
-La nostra estada aquí serà curta,
però més llarga del que ens agradaria -va anunciar en Wedge a l'assemblea-. Hi
haurà més batalles i m'agradaria tenir algunes cartes a la màniga quan arribin
els yuuzhan vong, així que vull que penseu en això. Comuniqueu-lo a tots els
oficials, que em transmetin les seves idees... i no vull que es rebutgi cap
sense haver-la estudiat a fons. No és moment de pensar de forma conservadora.
Una oficial naval que en Luke no
coneixia, una dona amb uniforme de tinent, va demanar la paraula.
-Puc fer-li una pregunta, general?
-Endavant -va acceptar en Wedge.
-Per què voldríem quedar-nos al
planeta? La guarnició haurà alertat els seus comandants que els estàvem
envaint. Els yuuzhan vong no trigaran a venir.
En Wedge fer que sí amb el cap.
-Bé, hi ha diverses raons. La primera
és aquesta: Borleias -o millor dit tot el sistema solar de Pyria- és una
important cruïlla hiperespacial, una intersecció de moltes rutes, i com a tal
està marcada en els ordinadors de navegació de gairebé totes les naus. És
inevitable que els refugiats que fugen de Coruscant passin per aquí com primera
fase de la seva fugida. I algú ha d'ajudar-los. Molts d'ells pot ser que
viatgin en naus danyades i no ens podem permetre que col·lapsin les nostres
estacions espacials, no mentre les necessitem per reparar naus de combat, així
que hauran d'aterrar a la superfície del planeta.
»Segona, necessitem recuperar l'alè. Vam
deixar Coruscant amb l'enemic trepitjant-nos els talons. Necessitem parar, fer
inventari... i calcular l'enormitat del desastre que hem patit.
Per un instant, la cara d'en Wedge va
reflectir una punxada de dolor que també va sentir en Luke. No va poder
contactar amb la seva dona Iella, o amb les seves filles, Syal i Myri, abans
que el deure l'obligués a abandonar Coruscant. No saber què els havia passat,
la vergonya de no ser capaç de compaginar els deures cap a la Nova República
amb els deures cap a la seva família, havia d'estar rossegant-lo per dins. En Wedge
va empassar saliva amb dificultat abans que la seva expressió recuperés la seva
aparent impassibilitat. Va seguir parlant:
-Tercera, els yuuzhan vong vindran
aquí, si. Això és segur. No es poden permetre una guarnició enemiga tan a prop
del planeta que acaben de prendre. I com més temps puguem atreure la seva
atenció, més tindran altres per escapar de Coruscant i perquè altres grups de
la flota, els que comanden Iblis i Kre'fey, es reuneixin amb nosaltres.
»La quarta i última és un problema de
moral. La nostra gent acaba de rebre un gran cop de peu a les dents, la pèrdua
de Coruscant, i hem de tornar-lo. Si fugim dels nek o dels vong, no ens
respectaran. Ens perseguiran, ens caçaran i ens aniquilaran. Només tenim una
oportunitat de sobreviure, i és no cedint terreny. Si clavem els nostres talons
aquí i li donem una bufetada als yuuzhan vong en ple rostre, pot ser que
afectem la seva moral. I pot ser que augmentem la nostra. Luke, agrairia que
els teus Jedi no només fossin tan actius com els sigui possible, sinó que també
es deixessin veure, que serveixin de constant recordatori als nostres homes de
la força i la versatilitat que representen.
-I la nostra missió més important,
protegir la gent -va afegir en Luke-. Dóna-ho per fet, general -En Luke no va
assenyalar que una major presència Jedi podria suposar més perdudes a mans de
la Brigada de la Pau; cada vegada menys Jedi aconseguien arribar a les rutes de
fugida establertes pel Han i la Leia. Però era un risc necessari.
-Gràcies -En Wedge va desviar la seva
atenció d'en Luke i la va centrar de nou en el conjunt dels reunits-. Coronel
Darklighter, vull que l'Esquadró Murri es mantingui alerta en l'òrbita de
Borleias.
-Sí, senyor.
-Capità Deevis, que almenys dues naus
amb bons sistemes de sensors se situïn al costat del Corredor
Coruscant-Borleias: una, en aquest costat del pou gravitatori de Borleias,
perquè les naus entrants es vegin obligades a sortir de l'hiperespai; l'altra,
que es col·loqui allà on sigui més probable que una nau yuuzhan vong surti de
l'hiperespai, basant-nos en les seves tàctiques anteriors -no va esperar ni tan
sols la confirmació de les seves ordres-. Capitana Birt, encarregui's dels
ferits mentre el Temps Rècord s'està
reparant. Busqui una secció d'aquest laboratori on es pugui dur a terme la
selecció de ferits, els primers auxilis i les cirurgies. Coordini's amb la Port Segur, la nostra fragata mèdica.
Lando, la resta de les instal·lacions són teves i actuaràs d'organitzador.
Booster, les comunicacions; assegura't de treure-li tot el partit possible a
l'equip que tenim disponible i coordina't mitjançant el Ventura Errant. Danni... és aquí la Danni Quee?
-Estic aquí -En Luke va veure una mà
onejant a la part posterior del grup.
-Encarrega't de tot allò relacionat
amb els vong: presoners, material i vehicles capturats. La prioritat, al meu
entendre, serà alliberar els presoners humans d'aquestes maleïdes coses de
corall. Corran Horn?
-Aquí -Una altra mà va onejar per
sobre dels caps dels presents. En Horn no era més alt que en Luke, i no sempre
era fàcil localitzar-lo entre un gran nombre de persones.
-Corran, Gavin va rebre la teva
petició per incorporar-te a l'Esquadró Murri, i tant ell com jo et donem la benvinguda,
però de moment tinc una altra missió per a tu. Sabem que hi ha yuuzhan vong a
la selva i vull que facis un cop de mà en la seguretat d'aquesta instal·lació.
La combinació de la teva experiència com a Jedi, cap de seguretat corellià i
comandant de caces estel·lars és just el que necessitem. Mentrestant, fins que
siguis transferit a l'Esquadró Murri, pots continuar volant amb els Sols
Bessons.
-Entesos.
-Tycho, quedes a càrrec dels caces
estel·lars. Jo seguiré comandant les forces espacials de l'armada. En mitja
hora vull els informes preliminars de situació carregats en el meu datapad, i
una reunió d'oficials i caps de divisió a la sala de conferències dins de dues
hores. En Lando et dirà on es troba la sala de conferències -En Wedge va donar
un sonor copet amb les dues mans-. En marxa, gent.
La multitud es va dispersar amb
rapidesa militar, deixant únicament a Wedge, Tycho, Luke i Mara. Aquesta es va
unir als altres tres davant de la taula.
-No m'has assignat cap tasca -la veu d'en
Luke era tranquil·la-. Bé, m'has demanat que faci el que ja pensava fer de totes
maneres, però no tenies res específic preparat per a mi.
En Wedge li va dirigir una mirada
confusa.
-Luke, ets més o menys la llum que
guia tota l'operació. I no em refereixo únicament a la part de la flota que
tinc sota el meu comandament. Els tres grups busquen el teu consell. No puc
exigir-te res, ni a tu ni als Jedi.
-Però sí a un amic.
En Wedge va pestanyejar, abans
d'exhibir un lleu somriure.
-És cert. I estaria encantat de
fer-ho -Es va encongir d'espatlles a manera de disculpa-. Estem tan mancats de
recursos, que desitjaria que el Ventura
Errant es quedés aquí. Ja l'hi he demanat a Booster, però això vol dir que
si els aprenents de Jedi es queden a bord...
-Ja no serà un lloc segur per a ells,
ho sé. M'encarregaré d'això. Tinc algunes idees sobre on podem recol·locar els
estudiants.
Les
Goles,
va pensar, amb el refugi Jedi en construcció allà, amb la seva pantalla de
forats negres i embogides interaccions gravitacionals seria el millor per ara.
-Llavors, voldria que t'encarreguessis
de les forces especials, de les operacions especials en general. Mara, sé que
és molt demanar a una dona amb un nadó, però...
La Mara es va aixecar, sostenint a
Ben.
-Confia en mi. La meva capacitat per
al caos és il·limitada.
El somriure d'en Wedge es va
eixamplar.
-No he vist a cap oficial
d'Intel·ligència entre la multitud. T'agrairia que, de moment, actuessis com la
nostra Cap d'Intel·ligència. Quan aconseguim algú competent, podràs traslladar-te
amb Luke a la secció de forces especials i caos.
En Luke va dubtar abans de parlar de
nou.
-Has tingut alguna notícia de la
Iella o els nens?
En Wedge negà amb el cap.
-Cap. Però si hi ha algú a tota la
Nova República que pugui passar de contraban a dos nens i a si mateixa...
-És la Iella, ho sé. Estan bé, Wedge.
-Has...? -la veu d'en Wedge va sonar
sobtadament ronca-. Això vol dir que has percebut alguna cosa? Ja saps, amb els
teus percepcions de Jedi...
-Ho sento, però no.
-Oh -En Wedge es va recompondre per
tornar a mostrar-se impassible, però en Luke es va adonar que, dins d'ell,
havia mort una altra esperança. Va sentir una vergonya aclaparadora per
haver-li donat falses esperances, encara que fos inadvertidament.
En Wedge es va aixecar del seu
seient.
-Sí, estic segur que estan bé -i va
abandonar la sala, seguit per Tycho.
-És difícil de llegir -va murmurar la
Mara-. Com està?
En Luke va arronsar les espatlles.
-Resisteix gràcies a tota aquesta
disciplina militar, però no saber res de la seva família li regira els budells.
Anem, esbrinem de quins recursos disposen Operacions Especials i
Intel·ligència. I necessitem trobar algú que pugui tenir cura d'en Ben mentre
complim amb els nostres deures.
La Mara va negar amb el cap.
-No penso acceptar cap deure que em
separi d'en Ben, ja no. El meu vol d'ahir va ser l'últim. No podria resistir-ho
de nou.
-Mara...
-No. Escolta bé, Granger. Deixant a
part a Karrde i a tu, no hi ha ningú a qui confiï més que en la Leia. I ni tan
sols ella va poder protegir-lo. La Viqi Shesh se'l va emportar i vam haver de
dependre massa de la sort per recuperar-lo. No penso perdre'l de vista i punt.
Mataré personalment a qualsevol que intenti arrabassar-me'l de nou.
En Luke la va mirar, pensant en la
seva conducta sempre aparentment tranquil·la i a la salvatge erupció d'emocions
que ocultava, emocions que sentia a través del seu vincle amb la Força, i va
saber que avui no guanyaria aquesta discussió. Com en resposta, en Ben es va
despertar i va esclatar en plor.
-Parlarem més tard d'aquest tema -va dir
en Luke.
La Mara li va regalar un suau i gelat
somriure.
-D'acord, sempre que t'agradi repetir
la mateixa conversa amb el mateix resultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada