Somni Rebel (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Mónnau yuuzhan vong. Òrbita de Coruscant

En Maal Lah va fer una pausa davant de la porta de la cambra del rastrejador medul·lar. Mirà al guàrdia que l'havia conduït fins allà com preguntant-li: «Segur que és aquí?». El guàrdia va abaixar la vista, bé perquè no gosava mirar a un superior als ulls o perquè sabia el destí que li esperava més enllà de la barrera. En Maal Lah no ho sabia.

Quan aquest va avançar, la barrera es va retreure i una boca semblant a la d'un peix es va obrir davant seu. Va entrar a la cambra.

Era un lloc de coneixement i entrenament. El rastrejador espinal era parent de l'inductor medul·lar, que traçava senders neuronals en la ment dels subjectes fins a arribar a certs temes i canalitzar dolor cap a aquests senders per impedir que l'individu pensés en ells. El rastrejador també traçava senders neuronals, però només determinava amb quina eficiència es transmetien els senyals al llarg d'aquests senders i provocava dolor als receptors amb precisió mil·limètrica, permetent al subjecte avaluar fins a quin grau els teixits seguien danyats o desequilibrats, un cop la curació semblava completada.

La càmera estava escassament il·luminada, amb una brillantor bioluminescent que es reflectia a les parets vermelles i negres de corall Yorik, suggerint espesses taques de sang mig resseca. Podia veure una taula central rematada per un oval gris, el terminal acuradament dissenyat del rastrejador medul·lar, inclinat de manera que un dels seus extrems gairebé tocava a terra. Un mascle de la casta cuidadora es trobava dret al costat de la taula; en Tsavong Lah jeia en ella, amb els peus cap a terra. Estava completament vestit, però el seu braç esquerre descansava sobre la superfície de la taula, semblant al cuir, i en Maal Lah va saber que la visita del Mestre Bèl·lic era purament mèdica. El rastrejador espinal estava avaluant l'estat de l'urpa de radank unida al seu braç. No semblava pitjor que l'última vegada que la veiés en Maal Lah, però tampoc millor. Potser el Mestre Bèl·lic desitjava comprovar si seguia deteriorant-se o no per poder informar els altres, per esborrar tota possible especulació sobre el rebuig de l'empelt.

En Tsavong Lah el va mirar sense moure el cap i li va fer un senyal perquè s'acostés. El cuidador es va retirar a un costat de la sala perquè poguessin per parlar privadament, però en Maal Lah podia sentir els seus ulls clavats en ell.

-Requereixo la teva visió, servent meu -va exigir per fi en Tsavong Lah-. Una interpretació dels esdeveniments.

En Maal Lah va assentir en silenci. Preferia no parlar abans que ho fes el seu Mestre Bèl·lic, ja que aquells que ho feien, incorrien inevitablement en la ira d'en Tsavong Lah; Nom Anor solia ser el receptor habitual d'aquesta ira.

-Vaig enviar la flota d'en Wyrpuuk Cha a Borleias per recuperar el planeta de mans d'aquests infidels. Vam assumir que la guarnició només pretenia morir amb dignitat.

»Però va resultar ser un parany. Els infidels van demostrar una estranya precisió, atrevida i salvatge, amb un pla brillantment concebut i executat. Van transportar la seva millor nau espacial, una que nosaltres no sabíem que formés part de la flota d'aquest sector, fins al cor de la formació d'en Wyrpuuk Cha i la van usar per destruir tots dos yammosk. Aquesta nau espacial es va convertir en un esquer per a la nostra flota que la va atacar massivament, permetent que altres naus de reforç enemigues passessin gairebé inadvertides i caiguessin sobre nosaltres de tot arreu -el Mestre Bèl·lic callà un llarg segon-. Tota la flota ha estat destruïda. El successor al comandament d'en Wyrpuuk Cha està portant als escassos supervivents. Un pilot del Domini Kraal va dirigir part d'aquests supervivents contra els infidels per facilitar la seva fugida. Per descomptat, quan van seguir lluitant, van desobeir una ordre directa del successor designat.

»Ja he preparat un nou pla d'acció, però escoltaré les teves idees.

En Maal Lah va romandre callat uns moments. En Tsavong Lah no acceptaria idees que no estiguessin meditades a fons, però se sentiria incòmode si el silenci es perllongava. Finalment, va dir:

-Si l'emboscada va ser duta a terme de forma tan precisa com la descrius, es tracta indiscutiblement del treball del seu millor estrateg tàctic, Garm Bel Iblis.

-No. En Bel Iblis sembla estar al comandament de tot un grup de la flota, però en una altra secció de l'espai. Les naus del sistema pyrià semblen estar comandades per Wedge Antilles.

En Maal Lah va callar altra vegada, mentre li donava voltes a la nova informació.

-Necessitaré avaluar els informes dels supervivents, però sembla inevitable que l'emboscada fos planejada per Bel Iblis. Això vol dir que treballa molt estretament amb Antilles i que els infidels atorguen una gran importància en aquest assentament. Abans de destruir-lo, hem de descobrir per què. I llavors, destruir-lo tan completament, tan salvatgement, que tot infidel que alguna vegada somrigués davant l'èxit d'aquesta emboscada, tremoli de por.

-Sí.

-Això vol dir que ha de dur a terme la conquesta de Borleias personalment.

En Tsavong Lah va moure el cap.

-No puc fer-ho. Exigiria massa atenció per part meva i he de dividir-la entre altres punts de conflicte. Però tens raó, Borleias necessita el toc d'un Mestre Bèl·lic.

En Maal Lah va arrufar les celles sense comprendre, fins que va descobrir la importància de les paraules d'en Tsavong Lah.

-No acceptarà.

-Ho farà.

-Crec que és la millor opció possible... si pot ser persuadit.

-Prepara una nau que em transport al Domini Lah.

-Així es farà.

En Maal Lah va prendre el to del Mestre Bèl·lic com un comiat i va donar mitja volta. Va sentir una sobtada picor a les velles cicatrius de la seva esquena, cicatrius infligides per aquell qui en Tsavong Lah estava a punt de reclamar els seus serveis.

* * *

Quan en Maal Lah va haver sortit, el Mestre Bèl·lic va gesticular cap al cuidador perquè reassumís la seva tasca.

-Quina és la conclusió?

El mestre cuidador Ghithra Dal es va prendre un moment per meditar la seva resposta.

-No sembla haver-hi cap canvi. El teixit on l'urpa de radank s'uneix a la carn original segueix deteriorant-se, no sanant.

-No hi ha rastre de rebuig als meus altres empelts?

-Cap.

-Què vol dir això?

-No ho sé.

-Encara que els teus coneixements de cuidador et fallin, segueixes tenint instints, opinions. Dóna-me-les. No temis la meva ira, puc distingir entre els fets i les opinions.

-Si hagués d'oferir-vos una opinió, Mestre Bèl·lic, seria que la veritable causa d'aquesta malaltia no rau en la ciència dels cuidadors... sinó en la voluntat dels Déus.

En Tsavong Lah va sentir un lleu sotrac, mentre una altra dada encaixava en el model que la Viqi Shesh havia suggerit.

-Quins Déus? -va preguntar.

En Ghithra Dal va sacsejar el cap, suggerint que no estava segur.

-Qualsevol Déu podria manifestar el seu enuig d'aquesta manera. Però, segons la meva experiència, el més probable és Yun-Yuuzhan. I si pogués atrevir-me a suggerir un curs d'acció...

-No temis, Ghithra Dal. Fes el vostre suggeriment.

-Recomanaria que parlés amb els sacerdots de tots els Déus i els hi pregunti quin, d'entre els grans, pot estar enfadat. És una pregunta per als sacerdots, no per als cuidadors.

«Excepte -va pensar en Tsavong Lah-, si els sacerdots estan aliats amb els cuidadors. Quin serà el seu premi? Una generosa porció de terra en el món que rebin els sacerdots de Yun-Yuuzhan? Un continent, potser?».

-Ho meditaré -va respondre el Mestre Bèl·lic. Es va posar dempeus i va permetre que en Ghithra Dal li portés la seva capa. «I buscaré una segona opinió. Trobaré algú que parli com un cuidador... però no li tingui lleialtat a l'orde».

«Recorreré a la Nen Yim».

Ocupació de Borleias, dia 11

En Luke Skywalker estava assegut amb les cames creuades en el celler de càrrega del Falcó Mil·lenari, ara buit. En aquella base militar saturada de personal, era un lloc on poder estar a soles, un lloc on no pertorbar al seu fill.

Es va obrir a la Força i va surar en ella. No va pensar en la pregunta a la qual esperava trobar la resposta, era contraproduent per a la intuïció. Però, aquesta vegada, els corrents de la Força el van portar on volia anar.

Podia sentir una manifestació del Costat Fosc. No l'esperava a ell, no el cridava; tenia els seus propis interessos, no relacionats amb Luke Skywalker. I en un breu instant, abans de perdre el contacte, va saber que seguia rugint per les destrossades sendes de Coruscant.

* * *

En Han Solo va observar com la seva dona tornava lentament a la vida.

No molt abans, les pèrdues de l'Ànakin i en Jacen l'havien deixat destrossada, convençuda que tot el seu treball, tots els seus esforços, no tenien sentit. Un cop va comprendre que no era així, a nivell intel·lectual almenys, els problemes de la seva filla Jaina en el Sistema Hapes li van recordar a la Leia que tenia deures i obligacions. Va començar a portar-los a terme de la manera més ràpida i eficaç possible, però sense aquella espurna d'entusiasme o aquell sentit de l'humor que eren part de la Leia que estimava.

Els seus pensaments tornaven a l'Ànakin en qualsevol moment del dia o de la nit, a com va patir i va morir durant la seva missió a la mónnau yuuzhan vong situada sobre Myrkr. El seu alè i el seu color desapareixien i havia de refugiar-se en els braços d'en Han o arraulir-se on sigui que estigués i esperar que el dolor remetés. En Han també sentia la pèrdua de l'Ànakin com un punyal clavat al pit, però intentava no demostrar-ho, disposat a mantenir-se sencer per la Leia, disposat a no ensorrar-se com ho fes després de la mort d'en Chewie.

Però, ara, la Leia passava el temps amb el datapad connectat a diverses biblioteques de les naus i als seus arxius personals a bord del Falcó Mil·lenari i el Somni Rebel -catalogant polítics que li devien favors, reconstruint les mesures que altres fundadors de l'Aliança Rebel i ella van prendre en crear les bases del moviment feia més de dues dècades-, i una cosa semblant a l'entusiasme tornava a ella. El dolor per la pèrdua de l'Ànakin i la incertesa per la desaparició d'en Jacen seguien allà intactes... però quan no l'aclaparaven per complet, semblava més vital, més viva. Més ella mateixa.

En Han va donar la benvinguda al canvi encara que no comprengués del tot la causa; fins on ell veia, la Leia feia el mateix tipus de treball polític que havia fet durant dècades.

L'exclamació de la Leia el va treure del seu somni:

-Què està passant aquí?

Ell es va girar i va somriure obertament davant la seva expressió, en veure l'espai buit on estigués el seient d'en Chewbacca.

-Vaig a col·locar un altre seient més d'acord amb la teva mida.

El somriure era de sincera diversió per la seva sorpresa, però també per ocultar la seva pròpia consternació pel canvi d'un dels últims records tangibles de la vida del wookiee. Era una de les decisions més dures que en Han havia pres en molt de temps.

-Què? Has acabat de reorganitzar tota la galàxia? -va preguntar per canviar de tema.

Ella va sacsejar el cap, fixant l'atenció en el seu marit. Es va situar al seu costat.

-He de moure alguns sistemes solars i vull dur a terme una neteja del cúmul estel·lar Hapes, però...

-Em sembla fantàstic -En Han va tirar d'ella, obligant-la a seure a la seva falda-. Podem començar amb l'Isolder, aquest mal de cap ambulant...

Però l'atenció de la Leia se centrava en les dades planetàries que mostraven les pantalles de l'ordinador del Falcó.

-Què és això, Han?

-Coruscant.

-Ja sé que és Coruscant. Vull dir, per què estàs estudiant el planeta?

Ell va arronsar les espatlles com si no sabés la resposta, una tàctica que solia utilitzar mentre decidia quina mentida explicar-li. No se li va ocórrer cap que semblés convincent, i finalment va dir:

-És per l'assumpte dels bessons, Leia. Els bessons són sagrats per als yuuzhan vong i, per tant, Jacen i Jaina ho són. Això vol dir que si tens raó i en Jacen encara segueix amb vida, estarà en mans de gent important. La seva mónnau principal es troba a Coruscant. No cal ser un geni per deduir que, el més probable, és que en Jacen es trobi en aquesta mónnau o a Coruscant.

Ella el va mirar seriosament als ulls.

-No hi aniràs a buscar-lo.

-Podria fer-ho -va dir-li. «Ho faré», es va dir a si mateix.

-Han, no. Escolta -Aquella no era la veu de la Leia donant ordres, sinó suplicant-. No pots ajudar-lo. Si vas, et perdré també a tu.

-Sóc tan difícil de perdre com la mala reputació.

La Leia no va mossegar l'ham, no va contestar amb qualsevol de la dotzena de respostes típiques. Un senyal més de què parlava molt seriosament.

-Has d'entendre-ho. No puc veure els yuuzhan vong mitjançant la Força i tampoc al Jacen... però això no vol dir que no vegi res. Encara em mostra coses, visions de tant en tant. Quan ens veig a qualsevol de nosaltres tornant a Coruscant mentre segueix en mans dels vong, ens veig fallant en la nostra missió. Ens veig morint.

Gelat pel to de veu de la Leia, en Han va moure el seu cap.

-Algú ha d'anar.

-Luke. Ha d'anar-hi en Luke. Ell té una oportunitat, nosaltres no.

La Leia va semblar desinflar-se, com si admetre que no podia ajudar el seu fill perdut la reduís de volum. Però es va recuperar de seguida.

-No pots ajudar al Jacen, però pots ajudar-me a mi.

-Com?

-Amb la política.

-Saps el que sento cap a la política. I saps que no sóc molt bo en aquest aspecte.

La Leia va recuperar el somriure.

-La Resistència significa que és hora de dur a terme una nova política. Una política del tipus en què, si algú et somriu, és que pensa clavar-te una vibronavalla per l'esquena. I tu, en lloc de tornar-li el somriure, dispares contra ell.

-De veritat? -En Han va pensar en aquell assumpte-. Li fumo un tret només un cop o tantes vegades com vulgui?

-Fins que s'esgotin les bateries del teu làser.

-Sona meravellós. On és la trampa?

-He acceptat l'encàrrec que em va fer en Wedge l'altra nit... pendent de la teva aprovació, és clar. Un cop establim un pla, viatjarem de sistema en sistema organitzant cèl·lules de resistència i reclamant el pagament de favors. Una extensió del moviment Jedi. Probablement ensopegant amb els yuuzhan vong i amb unitats de la Brigada de la Pau.

-I disparant.

-Sí.

Ell va obrir la boca per preguntar si allò era el que realment volia fer, mentre un dels seus fills supervivents seguia desaparegut i l'altra en parador desconegut en un món gairebé hostil, però va captar la seva mirada, el centelleig que tan sovint caracteritzava la Leia Organa, líder de l'Aliança Rebel en els foscos dies de la primera guerra contra l'Imperi.

Aquells temps van treure el millor d'algunes persones... persones com la Leia Organa Solo. Ara, els dies tornaven a ser foscos. Ara, malgrat el dolor i la incertesa, la Leia tornava a oferir la millor versió de si mateixa.

La seva Leia havia tornat.

-Firmo ara mateix, senyora.

-Bé. Necessitem a un pocavergonya com tu.

-Ja no hauré de ser encantador mai més?

Ella es va recolzar contra ell per fer-li un petó. Darrere d'ells, va ressonar la cantadora veu de C-3PO.

-Amo Solo! El mecànic porta la seva nova butaca de copilot.

En Han i la Leia es van sobresaltar; llavors, ella va esbossar un silenciós somriure.

-Com a pocavergonya reactivat, també puc disparar-li en aquest lingot d'or, oi?

Ella va moure el cap.

-Així que aquesta era la idea?

-Aquesta era la idea.

* * *

La Danni Quee es va incorporar en el seu seient i, per un breu moment, no va poder recordar què l'havia despertat. Però van tornar a ressonar uns copets a la porta.

-Endavant -Va dir automàticament, apartant-se els cabells de la cara.

La porta va lliscar a un costat i en Tam Elgrin va aparèixer al llindar, amb les mans esteses davant ell, com si no estigués segur de què fer amb elles. Les va recolzar en els malucs, però s'ho va pensar millor i les va creuar davant ell mentre s'ajupia per no xocar contra el marc en donar un pas endavant. La porta xiuxiuejà intentant tancar-se, va reconèixer l'obstrucció del cos en el seu camí i es va obrir de nou.

-Hola, Tam. No sabia que poguessis estar en aquest passadís.

Ell li va oferir un tímid somriure i va assenyalar el xip d'identificació enganxat a la pitrera de la camisa.

-Estic... Això... adscrit al grup que efectua reparacions. Així que puc estar aquí.

-Ah.

-Tens alguna cosa que necessiti ser reparada?

La porta va intentar tancar-se de nou. En Tam la va ignorar.

-No, en realitat no -La Danni va sacsejar el cap-. Acostumo a realitzar jo mateixa el treball de manteniment.

-Oh, d'acord. Bé, si alguna vegada necessites que et donin un cop de mà, ja saps, Avisa'm.

-Ho faré.

En Tam va esperar allà, aguantant un nou cicle de la porta intentant tancar-se, abans de comprendre que la conversa ja havia acabat.

-Um, puc portar-te alguna cosa? Menjar o beguda?

-No, ara mateix no. No obstant això, gràcies per oferir-te.

-Bé, llavors me'n vaig.

-Adéu.

-Adéu.

L'expressió d'en Tam va canviar de perplexa a dolguda. Es va retirar de la porta, fregant-se una de les seves temples.

-Aquest maleït mal de cap...

La porta es va tancar, tallant l'última paraula.

La Danni es va desplomar sobre la taula. Era la tercera vegada en tres dies que en Tam es desviava de la seva ruta per parlar amb ella, en el seu estil inimitablement maldestre. Era obvi que ella li interessava, i això era l'últim que necessitava.

No és que no li agradés, però els seus deures -l'anàlisi de la tecnologia yuuzhan vong, per exemple- eren prioritaris. A més, tenia permís per entrenar-se en l'ús de la Força, ocasionals missions amb els Cavallers Salvatges, reunions amb els Interns i llargues consultes amb altres estudiosos dels yuuzhan vong, individus com la Cilghal, la sanadora Jedi de Mon Calamari. I havia de dormir, la seva afició favorita, més apreciada ara a causa de la seva escassetat. Tot just tenia temps per a les legions de pilots, oficials, tècnics i civils que pensaven que havia d'estar interessada en passar temps amb ells.

Amb Tam encara resultava pitjor. La mirava amb els seus ulls grans i necessitats, plens d'una emoció que no sabia com interpretar. No era amor, o afecte, o admiració. Era una cosa semblant a l'anhel, només que pitjor.

Si no el conegués, diria que era desesperació.

Es va fregar els ulls en un va intent per enfocar la seva visió; llavors, va tornar a concentrar-se en els seus instruments.

* * *

Mentre preparava el llit, la Iella va preguntar:

-Wedge, tens alguna raó per desconfiar d'en Luke o de la Mara? D'en Tycho potser?

En Wedge es va tirar d'esquena sobre el llit amb una ganyota de dolor, anticipant l'acumulació de dolors que l'esperaven durant el dia.

-És clar que no. Per què?

-Fa un parell de dies, vaig trobar un micròfon a les habitacions dels Skywalker. Era un treball d'aficionat, el van amagar en una petita placa de durciment de la seva neteja, al costat d'una canonada d'aigua. O sigui, que només podia captar converses que tinguessin lloc en aquest lavabo individual, i només quan l'aigua no fluís a través de la canonada.

-Sona com si ens estigués espiant algú que no ha vist prou holodrames.

Ella va lliscar al seu costat.

-Avui he trobat el receptor d'escolta a la cambra d'en Tycho.

En Wedge va riure entre dents.

-Sospites que a Tycho li encanta escoltar durant catorze hores diàries el plor d'un nadó?

-No, és clar que no. Però m'ho prenc seriosament perquè no sé el que significa. Quan trobo rastres que un agent competent treballa contra nosaltres, sé el que cal fer. Això... això és simplement confús.

-Potser el nostre enemic tingui dos dispositius d'escolta. Un per escoltar i un altre per culpar a Tycho.

-Bona suposició.

-Què penses fer al respecte?

-Deixar el micròfon, i avisar al Luke i la Mara perquè no parlin al lavabo. Escriuré unes quantes frases clau perquè les senti el nostre espia i veurem el que passa.

-Problema resolt.

En Wedge va estendre la mà per apagar la llum del llit.

Ocupació de Borleias, dia 15

Hi havia transcorregut gairebé una setmana des que l'arribada del Lusankya permetés derrotar la flota yuuzhan vong. Des de llavors, esquadrons de coralites i unitats fins i tot més petites, amb base en la capturada estació lunar de Pyria fustigaven les naus de la Nova República en òrbita i realitzaven algun que altre atrevit atac contra el laboratori biològic de terra. Però aquests atacs semblaven poc més que provocacions per temptejar les seves debilitats.

En Luke Skywalker i un home anomenat Kell Tainer treballaven en l'Ala-X del primer, arreglant els danys soferts durant l'últim atac. Eren danys menors en el casc i en alguns components despresos per les sacsejades, però si permetien que s'acumulessin, podien acabar per inutilitzar al caça de combat.

En Tainer era alt i estava en forma, la primesa i elasticitat dels seus músculs suggeria que estaven preparats per actuar, no per exhibir-se. El cabell castany estava en franc retrocés del seu front, però queia llarg i trenat per la seva esquena; portava bigoti i una tancada barba. Semblava un miner d'asteroides o un mecànic, però aquest aspecte no enganyava al Luke.

-Vaig creure que eres d'Intel·ligència -va comentar en Luke. Un fi raig de lubricant va sorgir inesperadament de la peça en la qual estava treballant, deixant-li una marca roig-i-negra i zigzaguejant en la galta i el front. Va prémer l'abraçadora i es va netejar la cara amb un drap-. Un Espectre, no?

-Se suposa que no hauries de saber-ho -va respondre en Kell amb veu apagada. La part superior del seu cos estava encaixada al diminut compartiment de càrrega del caça, i balancejava la inferior per la comporta d'accés sota la proa de l'Ala-X. Feia la impressió que el caça de combat hagués decidit convertir-se en bèstia carnívora i en Kell fos la seva primera presa-. Ara hauré de matar-te.

En Luke va somriure àmpliament.

-Què fas treballant com a mecànic?

-Era mecànic. Vaig treballar algun temps en un taller de reparacions d'Sluis Van, fins que les forces de l'almirall Thrawn ho van volar a trossos. Però podria preguntar el mateix. Se suposa que ets un Mestre Jedi. Què fas treballant de mecànic?

-La mateixa resposta, més o menys. Quan era nen, a Tatooine, havia d'encarregar-me del manteniment de tota la maquinària del meu oncle. I aquest és el meu Ala-X.

-Encaixa aquí, maleït... bé. El mecanisme ejector ja hauria de tornar a funcionar. Deixa'm ajustar aquest panell perquè no fiquis els peus en el compartiment de càrrega.

-No m'agradaria. Encara que els meus peus no sempre arriben a terra.

En Luke va acabar de segellar la segona vàlvula. Va treure la canonada danyada i va collar la substituta. En Kell va lliscar fora del compartiment, com si el carnívor Ala-X hagués decidit que no valia la pena engolir-lo. Va aterrar dempeus, àgilment per ser un home tan gran.

-Vols provar-ho? -va preguntar al Jedi.

-No, gràcies.

-Endavant, entra i prova-ho. És l'única manera d'estar segurs que funciona.

En Luke li va donar un cop d'ull al sostre de metall de l'hangar, situat a cinc metres per sobre dels seus caps.

-No, gràcies.

-Esgarriacries -En Kell es va subjectar al casc de la nau, a la vora de la cabina del pilot -la coberta estava aixecada i podia fer-ho- i es va moure amb esforç, ajupint-se dins de la cabina; la meitat superior del seu cos va tornar a desaparèixer de la vista.

-Ets el marit de la Tyria Sarkin, oi?

-Ah, per això saps que sóc un Espectre. Sí, ho sóc.

-Com li va?

En Kell va callar uns segons. En Luke va sentir el sotragant so de la clau hidràulica del mecànic.

-Li va bé. Es passa la major part del temps viatjant amb el nostre noi, Doran, ensenyant-li les maneres Jedi. Viatja tant i tan lluny... que probablement ni tan sols sap fins on ha arribat la invasió yuuzhan vong. Tenim una espècie de matrimoni a llarga distància. Mesos de separació, alternats amb extravagants celebracions pels retrobaments. Quan la vas confirmar com a Cavaller Jedi, es va passar mesos, anys, emocionada com una nena.

-S'ho va guanyar -En Luke va acabar de muntar la segona canonada i va tornar a obrir les vàlvules. La canonada va vibrar una mica mentre el lubricant passava a través d'ella, però va resistir.

En Luke sabia que la Tyria Sarkin havia pres un camí estrany i solitari per a una Jedi, però era un sender amb el qual estava familiaritzat, ja que un cop ell mateix el va recórrer. Va ser fa aproximadament vint anys, quan va sentir parlar de la Tyria per primera vegada sent una pilot de la Nova República amb les habilitats de la Força, però va descobrir que els seus poders eren febles i la seva autodisciplina insuficient per transformar-la en una Jedi. Li ho va posar fàcil i li va suggerir que es concentrés en les seves habilitats com a pilot. Però, en algun moment, va trobar la disciplina que necessitava i va dimitir de les forces aèries per concentrar-se en les disciplines Jedi. Va aprendre bàsicament per si mateixa viatjant i explorant, experimentant i investigant, llegint els comunicats i consells que en Luke li enviava, però sense assistir a l'acadèmia instaurada de Yavin IV. El més afortunat, pensava en Luke, era que mai va rebutjar la seva guia i la seva autoritat com van fer altres, Kyp Durron per exemple; simplement va progressar al seu estil i al seu ritme.

En Kell es va deixar caure de nou al terra de ferrociment.

-Acabat.

-Jo també, gairebé -llavors, en Luke va sentir una nova presència i va fer una ullada cap a l'entrada de l'hangar.

La Iella Wessiri hi era dempeus.

-Reunió d'Interns -va anunciar-. En trenta minuts estàndard.

-Els banthes canten a l'alba -va dir en Kell.

-Què? -va preguntar la Iella, pestanyejant de desconcert.

-Ja saps. Els banthes canten a l'alba. Quina és la resposta a la contrasenya? -En Kell li va apuntar amb la seva clau hidràulica com si fos un làser-. Per ventura no ets la Iella Wessiri, la directora d'Intel·ligència? Treu-te aquest camuflador ooglith o obriré foc.

Ella li va dedicar un lleu somriure.

-El meu marit no m'havia dit com de pesat que ets -Es va girar cap al Luke-. Trenta minuts. Hi ha notícies.

I se'n va anar. En Kell va mostrar una expressió de disgust.

-Res de contrasenyes, d'acord. Quina classe d'holodrama és aquest?

* * *

-Que vas a fer què? -va preguntar la Mara. La seva veu no havia pujat tant de to com per traspassar les portes, però de cop i volta semblava més aguda. Va sobresaltar al Ben, però el nadó es va limitar a mirar-la des dels seus braços, refilà, va mirar al Luke i va estendre les mans cap a ell. El seu pare va deixar que li agafés el petit de la mà natural.

-Que aniré a Coruscant.

-Per les teves visions?

-Cada vegada són pitjors i més freqüents. Sigui el que sigui el que succeeixi allà, està creixent, enfortint-se. O creixerà i s'enfortirà, no sé si estic veient el present o el futur.

-O el passat. Potser veus alguna cosa relacionada amb l'ascens al poder d'en Palpatine.

-No -va rebutjar, movent el cap-. De ser així, les visions no transmetrien aquesta sensació d'urgència.

-Bé, envia a un altre. Infiltrar-se en la foscor és una missió d'Intel·ligència, no precisament d'un pilot de combat amb una espasa resplendent.

-Potser tens raó, potser hauria de convidar a alguns tipus d'Intel·ligència. Però, atès que és un assumpte relacionat amb la Força, ha d'anar un Jedi -va somriure tranquil·litzadorament-. Tot és millor amb un Jedi a prop.

-On has après a somriure així? Has practicat amb un holo d'en Han Solo? Escolta, no tinc objeccions al fet que vagi un Jedi en aquesta missió, però no pots ser tu. Tu no pots anar-hi.

-Per què no?

-Perquè jo no puc anar. He de quedar-me amb Ben.

-He de ser jo, Mara. La galàxia cau feta a miques i els Jedi necessiten lideratge. La majoria acceptaria a qualsevol líder excepte a mi, perquè creuen que sóc una mena de savi passiu i prematurament envellit que viu a la part alta d'una muntanya. Crec que per a ells seria bo assabentar-se que he liderat una missió a Coruscant. Hauran de pensar en la meva perspectiva i les meves opinions -al Luke se li va ocórrer que la Leia estaria encantada amb el biaix polític del seu raonament... i llavors es va adonar que, un cop més, tornava a jugar al camp de batalla de la Leia, l'univers de la política, on ella era una consumada mestra i ell un maldestre novell.

-No ho facis, Skywalker.

-He de fer-ho. Vine amb mi.

-Aquí em necessiten.

-Això és el que et dicten els teus sentiments. Què et dicta la Força?

Els seus ulls rellampeguejava.

-No em dicta res.

-Llavors, no estàs oberta a ella. Tens por d'on pot conduir-te, tens por que et digui que necessites separar-te una mica d'en Ben, encara que sigui temporalment.

La Mara no va permetre que el seu rostre transmetés cap emoció.

-Et diré el que em fa por. Que el meu marit s'estigui convertint en una mena de ressec místic del desert, al marge de les emocions humanes.

-L'oferta segueix en peu fins que me'n vagi -Va sospirar en Luke, abandonant la discussió. Va assenyalar la porta de la sala de conferències amb el cap-. Ara hem de reunir-nos amb els altres.

* * *

En Luke va seure a la cadira habitual, al costat d'en Wedge. La Mara, encara amb expressió pètria, ho va fer al costat d'en Han i la Leia.

Ningú parlava; tots miraven la Iella Wessiri movent-se al llarg d'una paret, passant lentament i rítmicament un dispositiu electrònic. Els llums de l'aparell parpellejaven amb una pauta blanquinosa.

En Wedge va esperar fins que la seva dona acabés, assentint amb el cap per indicar que la sala estava lliure de dispositius d'escolta.

-Fa dues hores -va començar en Wedge-, va arribar una nau de refugiats procedent del cúmul estel·lar Hapes. Formava part d'una flotilla que es dirigia cap a Hapes en el més gran dels secrets. Però els yuuzhan vong van interceptar la flotilla i aquesta nau va ser l'única que va aconseguir escapar. Això coincideix, paraula per paraula, amb les notícies que avui mateix hem rebut d'en Talon Karrde. Els vong s'estan centrant en rastrejar i atacar el tràfic de refugiats.

»Sospito que la flota de la Nova República sota el comandament directe del Consell serà incapaç de dedicar recursos en aquest problema, així que ho haurem de fer nosaltres. Estic obert a tota mena d'idees.

-Com a primer pas -va dir en Luke-, hem de deduir què es proposen els yuuzhan vong i com aconsegueixen informació exacta sobre els moviments de les naus de refugiats. És possible que s'hagin infiltrat a la xarxa de refugiats... en aquest cas, voldràs que un Jedi viatgi en alguns d'aquests combois i busqui algun membre de la tripulació que no sigui detectat per la Força.

-Bon punt -Va admetre en Wedge-. Què més?

La Danni Quee va alçar la mà al fons de la sala.

-Podrien estar utilitzant alguna mena de criatura per rastrejar les naus.

-Una altra bona idea -va reconèixer en Wedge-. Què podem fer?

-Probablement, una criatura així rastrejarà les fluctuacions gravitacionals que assenyalen la presència de les naus -va considerar la Danni-. Puc construir un dispositiu detector similar al que estic fent servir per rastrejar les activitats yammosk. Si ho muntem en una nau de refugiats, gravarà els fluxos gravitacionals i determinarà si a bord viatja una criatura d'aquestes característiques. Però si la nau no sobreviu al viatge i no podem recuperar la gravació, no ens servirà de res.

En Corran Horn va prendre la paraula.

-haurem d'assegurar-nos que la nau sobrevisqui. Podem preparar una sorpresa per als vong, i enviar la nau a diferents missions fins que decideixin atacar-la. Això tindria un benefici addicional; si les naus assignades en aquesta missió comencen a desaparèixer, pot ser que es replantegin l'operació.

-Bé -Va dir en Wedge.

-Però si els yuuzhan vong no estan utilitzant criatures per rastrejar anomalies gravitacionals, haurem de seguir buscant el forat a la seguretat de la xarxa de refugiats. Caldrà eliminar el problema a la manera antiga -va continuar en Corran.

-Sembla que tenim diverses tàctiques a considerar -va dubtar en Wedge-. Ens caldrà un voluntari que coordini tots els equips, i aquest voluntari haurà de treballar amb Tycho i amb mi per unir esforços. Algú s'ofereix?

Per a sorpresa de tots, la mà d'en Lando va ser la primera a alçar-se.

-Crec que ja és hora de deixar en ridícul als vong -va assegurar-. Amb el meu estil inimitable, és clar.

-És clar -En Wedge va somriure obertament.

-Necessitaré tenir accés a Talon Karrde, al dispositiu de la Danni, a un esquadró de caces estel·lars, potser a un Jedi o dos, i a molt brandy. Mai insistiré prou en la part del brandy.

En Wedge li va dirigir una mirada plena de dubtes.

-Crec que podrem proporcionar-te el que necessites. Alguna cosa més?

-Sí, aniré a Coruscant -En Luke va llançar una mirada de disculpa a la Mara-. Allà està passant alguna cosa al marge de les activitats dels yuuzhan vong, i he de saber el que és. Sospito que, un cop allà, trobaré alguna manera de tornar; però no sé com arribar a la superfície del planeta.

-Intel·ligència pot portar-te -va informar-li la Iella-. Havíem pensat enviar un equip, necessitem organitzar cèl·lules de resistència a Coruscant. Podríem combinar les dues missions -li va dedicar un retorçat somriure-. Fins i tot puc donar-te aquest mecànic tan molest.

-Ei, moltes gràcies -va acceptar en Luke, amb cara de pòquer.

Mónnau del Domini Lah, òrbita de Myrkr

Era un guerrer yuuzhan vong amb la cara tan completament tatuada i solcada de cicatrius, que aquelles decoracions ocultaven les arrugues de l'edat. Portava una armadura de cranc vonduun reforçada per ocultar les febleses d'una senectut activa; a les mans, enrotllat com una llarga corda, tenia un amfibastó poc comú, molt més llarg i prim del que és habitual.

No es veia sovint un guerrer yuuzhan vong tan vell. La majoria solia patir una mort honorable abans d'arribar en aquesta edat.

Va caminar per darrere dels negres bancs de corall de la seva sala d'instrucció, per darrere de les files dels seus alumnes, oficials guerrers vestits únicament amb un tapall. En un extrem de la sala, insectes brill van adoptar la forma d'un planeta i de les seves plataformes i pantalles defensives, més les forces atacants yuuzhan vong.

-Mireu el quadrant superior dret del món de Coruscant -ordenà-. Fixeu-vos com el corrent de naus es pren incandescent i desapareix. Aquestes naus transportaven refugiats enemics, i han desaparegut perquè les vam dirigir a una regió de l'espai protegit per les defenses automàtiques passives de l'enemic. Quan no van poder suportar la idea que els seus innocents parents estiguessin sent aniquilats per les seves pròpies defenses, les van baixar i vam aconseguir entrar al seu món-santuari -els insectes brill van alterar la seva configuració perquè el corrent de naus travessés l'escut, ara acompanyant-la de colors que suggerien naus yuuzhan vong-. Ara bé, quina era la peça vital d'informació que necessitàvem saber per dur a terme aquest pla?

Per un moment va regnar el silenci. Un guerrer jove, de cos escassament agraciat amb cicatrius o tatuatges, es va posar dret, rígid, donant-li l'esquena a l'ancià instructor.

-Necessitàvem saber la localització de les seves defenses passives.

El vell yuuzhan vong va tirar cap enrere el seu amfibastó i després el va fer petar cap endavant. La punxeguda cua es va clavar a l'esquena del guerrer, obrint-li un forat al costat a l'espatlla. Mentre l'altre recollia el seu fuet vivent, el forat va començar a sagnar.

-Seu -Va dir l'ancià-. Acabes de rebre una marca d'en Czulkang Lah. Tots els que estudien amb mi en rebran diverses, considereu-les insígnies d'honor, un senyal que heu sobreviscut a la instrucció amb Czulkang Lah. Però els més inútils de vosaltres en rebreu moltes, innombrables marques, i aquesta abundància de cicatrius dirà a altres oficials que sou idiotes. Us recomano que no mereixeu massa. Ara, qui sap respondre a la pregunta?

Ningú es va posar dempeus o parlar. L'ancià guerrer va sospirar.

-Tots dempeus, tots excepte aquell que tingui valor d'aventurar una resposta.

Tots els estudiants van obeir, menys el que encara estava sagnant. En Czulkang Lah els va assotar, metòdicament i rítmicament, obrint-los-hi dos forats a l'esquena. Els guerrers no van cridar, cap va deixar escapar un altre soroll que no fos un grunyit ocasional, però recordarien aquell dia i que la seva por a oferir una resposta equivocada els va fer mereixedors de la ira del seu mestre.

Quan ja havia assotat a la meitat del grup de trenta estudiants, un encara indemne va dir:

-Havíem de saber que l'enemic els sacrificaria a tots per salvar uns quants. Havíem de saber com pensaven.

-Seu -Va ordenar-li en Czulkang Lah, abans de seguir propinant fuetades i perdonant al que havia parlat. Quan totes les esquenes menys una sagnaven, va afegir-: Seieu tots.

-Ara, penseu. Tudrath Dyn té raó. Havíem de conèixer la seva debilitat... i la seva força, la seva habilitat per entrenar grans guerrers, malgrat la seva feblesa davant el dolor i la mort, el seu odiós amor cap a les màquines... i la seva correcta avaluació de l'efectivitat d'aquestes màquines. Ho havíem de saber. Altrament, no els haguéssim derrotat a Coruscant; d'una altra manera, no els derrotarem en cap altra part.

Un guerrer amb l'esquena ensangonada es va aixecar del seu seient.

-Puc fer una pregunta, Mestre Bèl·lic?

-No sóc un Mestre Bèl·lic -li va rectificar en Czulkang Lah-. No des de fa tota una vida. Sí, pots preguntar. Castigo les conclusions equivocades, no la curiositat.

-Com es pot comprendre l'enemic sense arribar a pensar com ell? I si aprenem a pensar com l'enemic, no serem infectats per la seva forma de pensar i ens convertirem en un perill per als yuuzhan vong?

-Bona pregunta. Seu -En Czulkang Lah va avançar fins a situar-se enfront dels seus alumnes-. La resposta és la que sospites. Per a un tàctic teòric, pensar com l'enemic és infectar-se amb els seus errors. Si la infecció no és massa extensa, el tàctic podrà curar-se tornant-se a submergir en les nostres creences; si la infecció és massa gran, sempre podrà trobar una manera de morir honorablement, sabent que el seu sacrifici ens ha enriquit. Per tant, la infecció no és un problema... llevat que se l'encomani a altres. Recordeu, i aquesta és la lliçó que l'enemic no va comprendre a Coruscant, la supervivència individual no és important. Tan aviat us situeu en el lloc d'aquells que desitgen morir, haureu donat un altre pas cap a la saviesa estratègica -Va mirar més enllà de les files d'estudiants a una figura, una silueta distant, que acabava d'entrar a la cambra de corall-. De moment, hem acabat. Marxeu.

Van sortir de la sala silenciosament, mirant a penes de reüll al visitant, que romania en les ombres embolicat en la seva voluminosa capa.

Quan no en va quedar cap, en Czulkang Lah va fer un pas endavant.

-Ets tu?

-Pare -Va saludar-lo en Tsavong Lah, obrint la capa.

En Czulkang Lah es va inclinar el cap en senyal de reconeixement.

-Fill. Vens de visita o com a Mestre Bèl·lic?

-Com a fill i com a Mestre Bèl·lic -En Tsavong Lah es va moure per apropar-se al seu pare-. Com a fill et pregunto, com et trobes?

En Czulkang Lah va despullar les dents; les seves línies trencades i irregulars podien albirar-se a través dels seus llavis tallats, que ara mostrava clarament.

-Com creus? Estic vell i sense el reforç de la meva armadura... tot just podria moure'm. Els dolors que m'afligeixen no tenen res a veure amb les marques que m'he guanyat durant tots aquests anys. Només sóc un petit però honorable presoner desproveït de comandament, que prega perquè el seu fill no mori.

-Això ha canviat.

-Ja no vols que ensenyi als joves?

-Desitjo que recuperis el comandament.

En Czulkang Lah no es va molestar a ocultar la seva sorpresa. Es va inclinar cap al seu fill, com si aquests centímetres menys li permetessin veure'l millor.

-Parla'm.

-Hem estat humiliats per una guarnició que defensa cert món en una cruïlla hiperespacial. Borleias. Estic segur que el coneixes.

-El Sistema Pyria. El centre organitzatiu de l'atac a Coruscant.

-Exacte. La guarnició defensa aquest món amb salvatgisme i tàctiques brillants, però no estem segurs del motiu. L'estudi d'una de les instal·lacions tècniques del sistema sembla indicar que estaven desenvolupant alguna cosa, una nova arma. Desgraciadament, abans de fugir, els seus científics van poder destruir la major part de les proves. Ara estan utilitzant recursos i tàctiques que no podem explicar, però que suggereixen que tenen alguna cosa en marxa. Necessito que algú vagi allà, descobreixi el misteri i destrueixi la guarnició... i que ho faci de tal forma, que la nostra vergonya s'oblidi i la seva es prengui llegendària.

-No. Busca a un altre.

-Per què?

-Quan tingui èxit, només em quedarà el regust amarg del que una vegada vaig ser. No ho faré llevat que, una vegada tot acabi, retingui el comandament, que torni ser el que un cop vaig ser.

En Tsavong Lah va dubtar, moment que va aprofitar en Czulkang Lah:

-Tems que em guanyi la lleialtat dels oficials, de tot el Domini Lah, i et prengui el que una vegada em vas arrabassar a mi... però no ho faré. Fa anys em vaig oposar a tu perquè m'oposava a viatjar fins a aquesta galàxia, m'oposava a atacar aquests infidels. Però ara som aquí, i no tinc raó per oposar-me a tu, ni per intrigar contra tu. Tot el que t'exigeixo, és que em donis una raó per seguir vivint.

El seu fill va dubtar un altre moment, abans d'assentir.

-Quan Borleias hagi caigut, conservaràs el comandament i històries de noves gestes se sumaran a la teva llegenda, com ha de ser. De moment, desitjo que prenguis el comandament del Domini Hui i de tots els seus recursos, que vagis al Sistema Pyria i facis el que t'he descrit.

-Així es farà -un moment després, en Czulkang Lah va afegir-: M'alegra que vinguessis a demanar-m'ho en persona.

-No importa quines siguin les nostres discrepàncies, segueixes sent un heroi per als yuuzhan vong, i jo el teu fill. No et dec menys.

Següent