CAPÍTOL
5
Mónnau yuuzhan vong, òrbita de Coruscant
El víllip enfrontava a la Viqi Shesh
amb un rostre humà d'ossos grans, però l'angle en el que inclinava el seu cap
suggeria por i dolor.
-No estic en posició de descobrir cap
secret -Va protestar el víllip-. He de romandre al costat d'en Wolam Tser,
gravant les seves observacions i entrevistes.
La veu de la Viqi semblava un ronc, i
va esperar que el víllip pogués transmetre tots els tons i matisos. La seva veu
excitava als homes, els feia desitjar-la i la idea que aquest desig turmentés a
l'home la divertia.
-Has conegut la Danni Quee. Fes-te el
seu amic, el seu amant si fa falta i sé que ets capaç. Convenç-la que confiï en
tu. Ofereix-te voluntari per a tota classe de treballs quan en Tser no et
necessiti. Pots fer nyaps electrònics, oi?
La veu d'en Tam va semblar dolguda.
-Sí.
-Aconsegueix un treball d'aquest
tipus, i podràs col·locar gravadors i transmissors en equips situats en
posicions vitals. La Iella Wessiri és prou bona per trobar tot el que tu
amagues, així que no intentis recollir la informació; en canvi, deixa receptors
en llocs on puguin culpar gent de la seva estructura de comandament, a gent en
qui l'Antilles i l'Skywalker no confiïn plenament. Provoca la seva paranoia.
Entesos?
-Entesos.
-Doncs demostra-ho, idiota.
La Viqi va acariciar el víllip i
aquest es va contreure, tallant la comunicació.
Ella va sospirar i es va estirar. La
pell de la seva esquena encara s'estava curant i protestava, però no va
permetre que aquest petit dolor aflorés a la seva cara. Llavors es va girar i
el material bulbós que li servia de cadira es va acomodar al seu moviment. Ella
es va enfrontar al seu propi controlador.
Vestia el tapall d'un guerrer i
empunyava el seu amfibastó. Tenia el nas aixafat fins a semblar pla, una
mutilació estranyament simètrica per a un yuuzhan vong, i li faltava part del
llavi superior revelant les dents. La seva pell estava extensament decorada amb
tatuatges.
Però la seva mutilació més extensa
era una sola i llarguíssima cicatriu, d'un vermell radiant allà on era visible.
Encara que de vegades s'enfosquia fins a un castanyer opac, sempre destacava
poderosament contra la seva pell. Començava a la part alta del calb cap,
descendia per la galta dreta fins a la barbeta i ascendia pel costat contrari
per tornar a baixar poc abans d'arribar a l'ull esquerre. Seguia coll baix i li
creuava el pit abans de desaparèixer sota l'arnès. Emergia per la cuixa dreta i
acabava en un cercle al voltant del genoll. Havia de ser una de les primeres
decoracions, perquè la resta dels tatuatges corrien paral·lels a ella sense
creuar-la mai.
Es deia Denua Ku i, per les poques
paraules que havien intercanviat, la Viqi sabia que no estava al corrent de les
operacions d'Intel·ligència. Només era aquí per vigilar-la, no per ajudar-la en
la seva missió. Li va dedicar un somriure, tot menyspreu i burla.
-Ja està -va confirmar ella.
-Llavors, tornarà a les seves
estances -Les seves veus suggerien el menyspreu mutu que es professaven, fins i
tot a través del tizowyrm, el traductor orgànic que els yuuzhan vong havien
implantat a l'orella de la Viqi Shesh.
-Estic farta de les meves estances. M'ocupa
menys de mitja hora diària manejar en aquest idiota i em passo la resta del
temps en una habitació que fa olor com dels budells d'un bantha a mig cuinar.
Vull fer alguna cosa.
En Denua Ku no va dir res i la Viqi s'ho
va prendre com un bon senyal. Si tingués ordres estrictes de mantenir-la en les
seves estances, hauria exigit immediatament que hi anessin. Però tampoc anava a
oferir-li cap classe de distracció; hauria de buscar-la pels seus propis
mitjans.
Sabia que mai acceptarien una cosa
que impliqués acostar-se a una nau espacial o als pilots, així que havia de
buscar una manera d'accedir a altres seccions de la mónnau, seccions on pogués
veure a altres yuuzhan vong... o fins i tot alguns presoners.
-Voldria aprendre com creixen els coralites,
els edificis i les armadures, com creix tot. Suposo que necessitaré alguna
especialització per quan els yuuzhan vong domineu tota la galàxia i ja no
necessiteu una divisió d'Intel·ligència -En Denua Ku no va contestar, així que
afegir: -Transmet la meva petició al Mestre Bèl·lic, tinc la impressió que
l'acceptarà.
* * *
Era l'hora dels devoradors de
carronya, o això pensava en Tsavong Lah de l'hora en que permetia que els
visitants el molestessin amb les seves variades peticions, l'hora en què
solucionava les dificultats dels visitants perquè no s'acumulessin com la
carronya. Va distreure la seva atenció d'aquests pensaments per centrar-se en
els problemes del seu nou braç.
El guerrer Denua Ku es va presentar
amb la petició de la Viqi Shesh. En Tsavong Lah la va autoritzar. La humana mai
abandonaria el seu estil manipulador per esbrinar alguna cosa amb la qual cosa
aconseguir un tracte més profitós.
A la petita cambra de recepció es trobava
en Maal Lah, parent seu i un dels seus millors consellers militars. Els trets d'en
Maal Lah eren sorprenentment regulars, la seva mandíbula mantenia un perfil
intacte, encara que la seva cara estigués decorada meticulosament amb una xarxa
de remolins blaus i vermells.
-Sí, servent meu? -va preguntar el
Mestre Bèl·lic.
-He descobert una cosa curiosa -Va
assenyalar en Maal Lah-. La flota infidel que ens ha arrabassat Borleias encara
no ha començat a retirar-se. I els guerrers supervivents del Domini Kraal
informen que els manipuladors d'eines estan excavant el terreny com
preparant-se per a un setge.
-Des d'un punt de vista militar, té
poc sentit -va concedir el Mestre bèl·lic-. No poden creure de debò que són
capaços de resistir, ni que rebran reforços -va considerar el tema-. Envia la
flota d'en Wyrpuuk Cha per aixafar-los. El Domini Kraal menysprea al Domini
Cha; haver d'admetre un deute davant els Cha serà un càstig addicional per
deixar-se arrabassar Borleias.
-Sí, Mestre Bèl·lic.
-Alguna cosa més?
-No, Mestre Bèl·lic.
En Maal Lah es va retirar.
El següent a demanar audiència va ser
en Takhaff Uul, un sacerdot. Ben situat a l'escalafó de l'orde de Yun-Yuuzhan,
el gran Déu dels yuuzhan vong, en Takhaff Uul era jove per al seu càrrec;
altres de la seva mateixa edat, en la mateixa secta, eren sacerdots de baix
nivell, servents i ajudants de sacerdots més importants, mentre que ell ja era
un intèrpret molt respectat de la voluntat del Déu. Els seus tatuatges no eren
dissenys geomètrics o exageracions de les seves pròpies deformitats, sinó
globus oculars, petites urpes i tentacles, tots amb detalls molt realistes, com
suggerint haver rebut dotzenes de trasplantaments en la seva curta vida. Va fer
una profunda referència davant el Mestre Bèl·lic.
-Parla -Va ordenar en Tsavong Lah.
En Takhaff Uul es va incorporar.
-Vinc a parlar indegudament per
obviar al meu alt sacerdot, per portar les paraules directament a les teves
orelles. Per això, si les meves paraules et desagraden, estic preparat per
morir.
-Sempre hauries d'estar preparat per
morir -Va respondre en Tsavong Lah-. No hauries d'intentar predir quan em
desagradaran les teves paraules.
-Sí, Mestre Bèl·lic.
-Digues el que passa per la teva
ment.
-No es tracta de la meva ment, sinó
de la voluntat del Creador, Yun-Yuuzhan. Les visions durant els meus somnis
d'anit em van portar a pensar en tu i en la teva... aflicció.
En Tsavong Lah va alçar la seva urpa
de radank i es va estudiar els dits. Amb aquest membre podria destrossar la
gola d'un guerrer yuuzhan vong... suposant que el membre no es desprengués
d'ell per la violència del gest.
-Què va dir de mi?
-Només que el teu afany en aquesta
guerra proporciona molt plaer al cor assassí de Yun-Yammka.
-Quina relació té això amb el meu
braç?
-Això no ho va dir, Mestre Bèl·lic.
Vaig sentir -i és tan sols la intuïció d'un sacerdot-, que el Creador creu que
el mantens separat de la glòria que estàs aconseguint, que no rep la seva
deguda porció, que està disgustat.
-I com creus que podem corregir-ho?
-Amb una dedicatòria, Mestre Bèl·lic,
amb un regal. Una cosa que oferir exclusivament a Yun-Yuuzhan. Tot un món
consagrat al Creador, i als seus sacerdots i les seves preocupacions.
-Però els sacerdots de Yun-Yuuzhan ja
tenen el seu lloc en tots els dominis i colònies.
-Sí, Mestre Bèl·lic, sé que tens raó.
Però, qui pot pretendre que coneix la ment d'un Déu? Jo només interpreto els
somnis que tinc i espero no equivocar-me.
-Pensaré en això.
En Tsavong Lah va fer un gest de
comiat amb la seva urpa de radank, i el jove sacerdot es va retirar.
Quan va desaparèixer, en Tsavong Lah
va fer un senyal amb el cap cap a un dels seus guàrdies de confiança, que només
el Mestre Bèl·lic i ells entenien. El guàrdia va seguir a Takhaff Uul fins al
llindar de la càmera. Quan el sacerdot ja s'allunyava pel passadís, el guàrdia
va parlar en veu baixa amb un altre guàrdia i va tornar a la seva posició rere
de l'assentament d'en Lah.
El Mestre Bèl·lic es va encarregar
d'un altre parell d'assumptes administratius, abans que el guàrdia que havia
seguit a Takhaff Uul tornés i es presentés davant seu.
-I bé?
-Ha anat directe a les estances d'en
Ghithra Dal, el cuidador -Va informar el guàrdia.
En Tsavong Lah va seure llargs
moments en silenci. En Ghithra Dal era el cuidador que li havia col·locat la
seva urpa de radank.
La Viqi Shesh podia tenir raó.
Hauria d'esbrinar-ho.
Ocupació de Borleias, dia 9
La flota d'en Wyrpuuk Cha va frenar
en arribar als límits exteriors del Sistema Pyria. El distant sol del sistema
era visible a través de la petxina ambarina que servia de finestral al pont,
però en Wyrpuuk Cha no li va prestar cap atenció, concentrant-se en canvi en el
núvol d'insectes brill que flotaven sobre la negra depressió semiesfèrica
situada a la part posterior del pont de comandament.
Els insectes, capaços de mantenir-se immòbils
en vol, brillant o enfosquint segons les ordres mentals del yammosk de la
flota, formaven models brillants o ombrejats en aquella depressió. Un raïm
esfèric d'ells representava el sol del sistema i altres, formant esferes més
petites, els planetes del sistema. Innombrables i resplendents àcars d'una
espècie similar, massa petits per veure'ls a simple vista de no ser per la seva
llum blavosa, s'agrupaven per representar els encreuaments de senders iònics
que decoraven el sistema solar, indicant la circulació de les odiades naus de
metall enemigues.
Altres insectes brill volaven en
solitari o formant taques petites i irregulars. En Wyrpuuk Cha sabia que
aquestes taques representaven naus enemigues. Coneixien la seva localització gràcies
a les transmissions de víllip dels yuuzhan vong refugiats a la jungla de
Borleias i als sentits gravitacionals del yammosk, però la informació era
incompleta; els elements de la flota que estiguessin massa a prop dels pous de
gravetat no serien perceptibles, ni les naus situades en punts molt distants,
dins o fora del sistema solar. L'enemic podia tenir centenars de naus esperant;
prendria temps i sacrifici descobrir-les totes i destruir-les.
Temps tenia, i molts guerrers
desitjosos de sacrificar-se. Depenent de les forces enemigues i dels seus
comandants, la batalla seria més o menys llarga, més o menys aferrissada, però en
Wyrpuuk Cha acabaria prenent aquest sistema.
La pregunta crucial era si podria
prendre'l prou ràpidament i eficaçment com per guanyar-se el favor del Mestre
Bèl·lic Tsavong Lah. No es podia permetre el luxe de trigar massa o gastar
massa recursos. Parlant estratègicament, necessitava mostrar-se i convidar al
seu enemic a què ataqués, per esbudellar-lo mentre les seves forces estiguessin
massa desplegades, desequilibrades i fora de posició. Podia permetre's el luxe
d'utilitzar el truc una vegada, potser dues.
-No han restablert les plataformes de
defensa orbitals al voltant del planeta -era una veu de femella i pertanyia a
la Kadlah Cha, una analista militar del seu propi Domini.
Li va fer una ullada. El seu tatuatge
facial era sorprenent fins i tot per les normes yuuzhan vong: foscor al voltant
dels ulls i sota el seu llavi inferior, suggerint a primera vista que els seus
trets estaven grollerament exagerats. Les seves decoracions eren una còpia del
seu propi rostre, encara que accentuat amb cicatrius de guerra i un tall al
centre del seu llavi superior que li arribava fins gairebé al nas i que feia de
llavi leporí artificial, despullant perpètuament les seves dents superiors.
-Llavors, hauran situat un camp de
mines al voltant de Borleias, i simulat un escut amb les seves naus de metall.
-No, Comandant -Es va acostar a la
depressió dels insectes brill i va estendre les mans cap a ella, apartant
algunes imatges a un costat i apropant el raïm esfèric que representava
Borleias. Els insectes rebutjats van volar cap a l'esfera, ampliant-la i
afegint detalls que representaven les naus en òrbita del planeta. -Veu? Tenen
les naus principals en el que sembla una òrbita geosincrònica sobre un punt
concret del planeta, no lluny de l'assentament del Domini Kraal, i altres naus
en òrbites més típiques. Res més. I els Kraal informen que no estan instal·lant
generadors terrestres excepte en aquest lloc.
-Una defensa desesperada en un sol
punt -En Wyrpuuk Cha va avaluar la situació. Va ficar la mà a la depressió i va
gesticular per tornar la imatge a la seva ampliació anterior-. I mira això.
Recents i repetits viatges fins a aquesta òrbita sobre el sisè planeta, una
òrbita que correspon a una de les seves llunes. Encara no hi ha cap indicació
de naus. Una base oculta d'algun tipus? No estan protegint el món principal
d'intrusions que puguin deixar caure materials que reformin el planeta, això
vol dir que el món en si no els hi interessa... només el que han trobat en
aquest punt concret. Hem d'esbrinar el que estan protegint aquí i en aquesta
lluna.
* * *
L'alarma va despertar a Wedge i a la
Iella. Era cridanera, penetrant, diferent de la que sol col·locar l'exèrcit a
les seves instal·lacions; havia de ser algun tipus d'alarma de perill biològic
de l'equip original de l'estació. En Wedge va temptejar a la tauleta que hi
havia al costat del llit a la recerca del seu intercomunicador i va descobrir
que ja estava emetent un senyal sonor que ofegava l'alarma.
-Aquí Antilles.
-Tenim una intrusió massiva yuuzhan
vong -La veu de l'oficial de comunicacions semblava estranyament desinteressada
en contrast amb la importància del missatge-. Dotzenes de naus de guerra estan
entrant en el sistema procedents de Coruscant. Cap senyal encara de llançament
de coralites.
-Envieu un avís a tot el sistema.
Vaig immediatament. -En Wedge es va aixecar amb el cap clar i concentrat en la
seva tasca, i va començar a vestir-se.
Va veure que la Iella ja s'havia
posat un mico. Va segellar la costura principal del vestit i va preguntar:
-Quin és el pla per avui?
-Males tàctiques. Anem a deixar un
forat en la nostra cobertura de la quarta lluna de Pyria VI. Ens enfrontarem a
tot el que llancin contra Borleias, però permetrem que ens expulsin d'aquesta
lluna. Dirigiré la coordinació des de terra i deixaré palès que estic
coordinant-la des de terra. Això reforçarà la impressió que aquí baix també hi
ha alguna cosa important.
Ella el va ajudar a segellar el seu
vestit i li va fer un petó ràpid.
-Odio que vagis a perdre una batalla,
encara que ho facis a propòsit.
-Per què?
-Perquè ets un mal perdedor.
Ell li va fer una ganyota.
-Últimament intento ser un molt, molt
mal perdedor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada