Foc creuat (XX)

Anterior

Capítol 20

Cent crèdits.

Boba va comprovar els preus, i va comprovar que amb prou feines tenia suficient com per llogar un aerolliscador, i comprar una mica de menjar. Va anar-hi d'un lloc a un altre per anar passant el temps fins a la seva reunió amb Aurra Sing. Sabia que havia d'evitar els Jedi ja que podien estar buscant-lo. Es preguntava per què Aurra Sing voldria retornar-li la seva nau. Voldria alguna cosa a canvi, o seria un parany? I si la capturessin els Jedi? Desafortunadament, no podria lliurar-la ell mateix.

Matí al migdia, li va semblar que seria molt temps. Però no va ser així. Bespin girava tan ràpidament sobre el seu eix, que els dies duraven tan sols dotze hores. Boba amb prou feines va tenir temps per descansar en un banc del parc abans que fos hora d'anar-se’n.

***

L’aerotaxi era un vehicle petit però elegant: tenia dues cabines obertes o góndoles, unides per un eix de tres metres de llarg que sostenia els motors repulsors. Boba va optar per viatjar en la cabina amb el pilot, un ugnaught, un petit i espinós nadiu de Bespin, o això era el que pensava Boba.

–Ets de per aquí?–, va preguntar, només per tenir una mica de conversa... i potser aprendre una o dues coses sobre el planeta en el qual estava atrapat.

–Ens va portar aquí Lord Figg–, va dir el conductor. –Ens va donar la llibertat, a canvi del nostre treball construint la Ciutat dels Núvols. Li estarem eternament agraïts pel que ha...

El conductor, l’ugnaught anava parlant, però Boba estava més interessat en l'estudi dels controls de l’aerotaxi: un anell que es pressionava per anar cap avall o que s'extreia per anar cap amunt, i que s’inclinava als costats per girar.

Puc volar aquesta andròmina millor que ell!

La Ciutat Núvol es va anar encongint en la distància, i el cotxe es va precipitar entre els núvols i les columnes multicolors de boira i vapor, Boba va començar a apreciar la bellesa i l'atractiu exòtic de Bespin. L'atmosfera era pesada i densa, per la qual cosa es requeria poca energia per volar o per surar. Les coses queien a poc a poc, quan queien.

L'evolució havia creat milers de petites formes de vida, de diferents colors, que s'alimentaven les unes de les altres amb feliç abandonament. Boba va veure criatures més grans, també. Grans sacs flotants, amb formes amorfes i colors canviants. Conduïdes per homes cavalcant estranyes criatures amb forma de ratapinyades.

–Genets de l'aire–, va dir el conductor de l’aerotaxi. –Estan muntant Thrantes. No són natius de Bespin. Però pocs de nosaltres ho som. Nosaltres els ugnaughts els vam portar aquí per a...

–Ja ho havies explicat, –va dir Boba.

–Ho sento, –va dir el conductor de l’aerotaxi. –És simplement que hem trobat la nostra llibertat aquí, i estem eternament agraïts a...

–Ja ho havies dit, –va dir Boba. Mirà per la finestra. –Què és això d'allà?

L’aerotaxi baixava fent una espiral a través dels núvols. A continuació, Boba va veure un enorme i rodó plat, cobert de restes oxidades de metall i plàstic, surant de forma inclinada.

–Tibannapolis–, va dir el conductor. –Vinc aquí almenys una vegada a la setmana.

A Boba li va semblar com si la ciutat sencera fossin les restes abandonades d'un plat, a punt de relliscar de la part superior d'una galleda de les escombraries.

–Per què voldria algú venir aquí? –Es va preguntar.

–Caçadors de records–, va dir el conductor.

–Em pots dir on està el Salt del Revol?

–Puc fer una cosa millor que això–, va dir l’ugnaught. –Puc portar-te fins a allà. –En comptes de travessar els edificis en ruïnes, es va submergir enmig de la ciutat. Mirant cap amunt, Boba podia veure les restes oxidades de les fàbriques de processament de tibanna. El fons pla de la ciutat flotant estava cobert d'algues i plantes que s'alimentaven de les algues, i animals flotants que s'alimentaven de les plantes, i plantes que s'alimentaven dels animals que s'alimentaven de les plantes.

Aquest és un univers cruel, va pensar Boba per a si mateix. Haig de seguir l'exemple del meu pare i tornar-me tan dur com ell.

El Salt del Revol estava en els afores de la ciutat, era una secció de la torre de formes tan abruptes que s’assemblaven a dents trencades que pengessin enmig del no-res.

De sobte, un punt taronja, un nas elegant, una ala curta, d'una estimada forma familiar...

L'Esclau I. Allà estava! Amb els motors al ralentí en una coberta sota la retorçada torre.

I dempeus al costat d'ell estava Aurra Sing.

Semblava tan feréstega com sempre, amb el seu pèl vermell brillant sota la tènue llum que es filtrava a través dels núvols. Rabiosament enfrontada contra la galàxia, va pensar Boba. Però per què o per a què? A Boba li semblava que aquesta classe d'ira era més una molèstia que una ajuda.

Mantenir la calma costi el que costi era la forma de fer les coses de Jango. I aquesta també serà la meva forma de fer les coses, va pensar Boba.

Quan l’aerotaxi va desaccelerar i va aterrar, Boba es va sorprendre en adonar-se que estava content de veure a Aurra Sing.

Ha estat bé tenir un amic com Garr. Però què de bo té un amic al qual li has d'ocultar la veritat?

Aurra Sing no era una amiga, ni molt menys, però almenys sabia qui era Boba.

–Vols que t'esperi? –Va preguntar el conductor en aterrar, l’aerotaxi va gratar l'acer amb un so aspre.

–No–, va dir Boba, traient la seva bossa de viatge i llançant al conductor els seus últims crèdits. –Queda't amb el canvi.

–Ei, gràcies, amic, –va dir l’ugnaught. Boba es va adonar que li havia donat una propina excessiva. Però, quina importància tenia? Havia recuperat l'Esclau I!

Va saludar a Aurra Sing. Ella, per descomptat, no li va retornar la salutació. Massa ocupada enfadant-se amb la galàxia. Boba es va preguntar què passaria si la galàxia s'enfadava amb ella.

I de sobte ho va fer.

CRACK! CRACK!

Dos trets làser van caure prop d’Aurra Sing. Un altre tret va caure prop de l’aerotaxi.

El conductor ugnaught va saltar de l’aerotaxi i va córrer cap a la seguretat d'un edifici proper. Aurra Sing es va mantenir ferma i va aixecar la vista. Boba va córrer al seu costat i va seguir la seva mirada.

Un patruller del cel de Bespin baixava des dels núvols, disparant cap a l'Esclau I.

–M'has traït! –Va exclamar Aurra Sing. Va buscar sota la seva túnica i va treure el seu làser. Després va retrocedir fins a l'Esclau I.

–Espera! –Boba, va dir, corrent darrere d'ella. –Jo no els vaig dir res. Com pots estar tan segura que han estat els Jedi?

Aurra Sing va somriure en obrir la cabina del pilot.

–Qui més podria estar tractant de matar-me? I fallant d'una forma tan miserable?

Boba es va encimbellar darrere d'ella.

–Ara podem anar-nos.

–Ho sento noi, però el tracte ja no és vàlid! –Va dir Aurra Sing. –El vas trencar quan li vas explicar als Jedi el lloc on anàvem a trobar-nos.

–Jo no li he explicat res a ningú! No he estat jo!

Boba va deixar caure la seva bossa de vol en la nau. Els motors ja estaven en marxa. Aurra Sing el va agafar i el va llançar fora de la nau. Es va copejar contra la coberta d'acer de la ciutat flotant d'una forma tan forta que el va deixar sense alè. Abans que pogués aixecar-se, Aurra havia tancat la rampa, encès els motors i enlairat.

Boba amb prou feines va tenir temps de saltar, evitant els gasos d’escapament.

–Torna! –Mirà cap amunt. L'Esclau I s'elevava entre els núvols, amb el patruller molt prop d'ella. La batalla havia començat. Ambdues naus estaven disparant, omplint el cel de rajos làser i explosions.

Boba volia ser part de la lluita. Volia portar els comandaments de la seva nau una altra vegada. Però com ho aconseguiria?

Amb els ulls fixos en el cel, va estrènyer els punys de pura frustració.

Llavors va recordar l’aerotaxi.

Embranzida cap amunt, pressió cap avall. Això seria bufar i fer ampolles.

Boba va sortir en persecució dels patrullers, que al seu torn perseguien l'Esclau I. A l'espai, ell sabia que no tindria l'oportunitat d'atrapar-los. No obstant això, en la densa atmosfera de Bespin, tots els vehicles es movien amb lentitud.

L’aerotaxi era ridículament fàcil de pilotar. I maniobrava amb dolçor. Boba va sentir que el seu cor s'accelerava emocionat. Era fantàstic tornar a portar els comandaments d'una nau, ni encara que aquesta fos un transport turístic.

Boba es va anar quedant enrere, així que va prendre una drecera travessant un núvol. Hi havia encertat: va sortir per sobre de l'Esclau I, on Aurra Sing no podia veure’l. Ella havia reduït la velocitat per romandre vigilant.

Estava planejant alguna cosa.

Boba va observar mentre Aurra Sing s'introduïa enmig d'un banc dels núvols, com una au de presa a l'aguait. I aviat va veure que era el que estava esperant.

El patruller es va introduir en el seu camp de visió, volant a través dels núvols i buscant a Aurra Sing. Però no sabien que el perseguit s'havia convertit en perseguidor, i que Aurra Sing els estava preparant una emboscada.

Contenint la respiració, Boba va observar amb el patruller travessava el cel més enllà del núvol. En qualsevol moment, es produiria una ràfega de foc de làser i les peces trencades i destrossades del patruller i de la tripulació caurien lentament en les profunditats de l'atmosfera de Bespin, on es perdrien per sempre en la sopa tòxica de gasos pesats.

Que els donin! Va pensar Boba. Després, quan el patruller s'acostava, va veure qui anava en ell. Allà, als comandaments estava un pilot de Bespin mentre Glynn-Beti li donava ordres. Al seu costat estaven Ulu Ulix, i al costat d'ell, Garr.

Així que era Garr qui li havia traït! Garr els havia d'haver explicat tot als Jedi! Però així i tot... seguia considerant-lo un amic. Sens dubte, pensant que això ajudaria a...

Uns pocs metres més i estarien en el punt de mira de l’Aurra Sing.

No hi havia temps per pensar. Boba va empènyer l'anell cap endavant i es va llançar cap al patruller, cada vegada més ràpid. Introduint-se en la trajectòria de la nau, sorprenent-la i obligant-la a sortir del seu curs just en el moment que els làsers de l’Aurra Sing començaven a disparar.

Següent