Laberint d'enganys (I)

Anterior

Capítol 1

–Boba! El compte enrere s'ha acabat! Et necessito als comandaments de la nau! Estem en l'aproximació final.

Boba va mirar encantat des d'on havia estat dormint en la cabina de l'Esclau I. Al costat d'ell, on una vegada el seu pare s'havia assegut portant els controls de la nau, la caçadora de recompenses Aurra Sing estava inclinada sobre la consola. Estava mirant la pantalla. Estava plena de símbols que no significaven res per a Boba Fett, les coordenades de la seva destinació exacta seguien sent un misteri.

–Sí! –Aurra Sing va murmurar triomfalment. –Ja gairebé hem arribat.

Ella va mirar a un costat. Boba es va donar la volta ràpidament, no havia de saber cap a on anaven.

Era part del tracte. Aurra Sing el portaria fins allà seguint les coordenades que havia descobert als bancs de dades de l'Esclau I. Les coordenades eren part d'un complex sistema, com el mapa d'un tresor, en el qual es detallava on havia emmagatzemat Jango Fett la vasta fortuna en crèdits i metalls preciosos per tota la galàxia.

Jango Fett havia estat un caçador de recompenses, un caçador de recompenses de gran èxit. I havia estat extremadament intel·ligent, també. Entrenat com un guerrer mandalorià, Jango havia après la lliçó més important de totes: preparar-se per al pitjor. I així ho havia fet amb la certesa que el seu jove fill, Boba, tindria accés a la seva fortuna després de morir. La fortuna mai la podria obtenir una altra persona, perquè el codi d'accés es va programar perquè només la retina i l'ADN de Boba poguessin permetre-li l'accés. Atès que Boba era l'únic clon natural del seu pare, ell i només ell, tenia el mateix material genètic que Jango Fett.

Però Boba no sabia on estava amagat. Només Aurra Sing ho sabia, perquè tenia accés als registres de la nau del seu pare. La nau que hauria d'haver estat únicament de Boba Fett.

Boba va mirar amb recel a la persona que tenia al seu costat. El monyo de flamejant cabell vermellós brillava contrastant amb la seva pàl·lida pell blanca. Els seus brillants ulls relluïen com a sols bessons.

–Aurra és una de les lluitadores més mortals que he conegut, –havia dit Jango a Boba una vegada, anys abans. –Havia estat entrenada com una Jedi, però per alguna raó els odiava més que a qualsevol altra cosa de la galàxia, el que ja és molt! No et creuis en el seu camí, fill. I sobretot, mai confiïs en ella.

Boba Fett no confiava en ella. Qui seria capaç de fer-ho? Aurra Sing era tan prima, musculosa, i d'ossos fins com un aristòcrata Kuat, però tan mortal com una savrip mentelliana. Era una caçadora solitària i una depredadora mortal.

Com el meu pare. Com podria ser jo, va pensar Boba. En la seva mirada va aparèixer un gest d'admiració, encara que era massa intel·ligent com per deixar que Aurra Sing s'adonés!

–Prepara't per al descens, –li va etzibar mentre introduïa els codis d'aterratge. –Aviat començaràs a fer alguna cosa útil per mi, noi!

Les coordenades estaven codificades. Però abans que les esborrés i mentre Aurra Sing estava distreta, Boba va treure el cap a la pantalla i li va fer un cop d'ull a les dades de l'itinerari. Estaven en algun dels Mons del Nucli. Un llarg camí des de Bespin, on s'havia trobat amb Aurra. Boba havia sentit parlar sobre els Mons del Nucli al seu pare. És un bon lloc per comprar armes, francament, és un bon lloc per comprar qualsevol cosa, ara que ho pensava. Tal vegada un bon lloc per equipar l'Esclau I, una vegada es desfés d’Aurra Sing.

No sabia el nom de la seva destinació real, i no podia llegir les coordenades del planeta, però podia veure-ho en el monitor. Era un planeta de grandària mitjana, tan brillant i multfacètic com una joia. Mirà a Aurra Sing, però estava ocupada amb els paràmetres d'aterratge. Va tornar a mirar el planeta en la pantalla. Una cadena de nombres i lletres inintel·ligibles es desplaçaven a través d'ella, i després va aparèixer una d'única frase que ell va poder entendre.

AARGAU. PERMÍS D'ATERRATGE CONCEDIT.

Aargau. Així que aquí és on es dirigien.

Llàstima que mai hagués sentit parlar d'aquest lloc. Va sospirar Boba. Li molestaven els braços per la posició forçada que havia agafat. Quan va intentar posar-se més còmodament, Aurra Sing li va mirar.

–Vols sortir ara? –va dir, i va assenyalar a la badia d'atracada. –Es podria arreglar!

Boba va estrènyer les dents, la qual cosa li va obligar a somriure en to de disculpa.

–Ho sento.

No confiïs en ella, li havia dit el seu pare. Però Boba havia arribat a un acord amb ella. Havia acordat –a contracor– dividir el tresor amb ella, al cinquanta-cinquanta.

No tenia una altra opció. No tenia diners, ni crèdits, ni possessions, excepte la seva borsa de viatge, el casc mandalorià del seu pare i l'Esclau I. No tenia amics en aquell lloc, on fos que anés. I tampoc tenia amics en cap lloc. Fins i tot quan va tenir l'oportunitat de tenir un amic, el va perdre.

Solament podria confiar en si mateix: un nen d'onze anys d'edat, amb la formació del seu pare, la meitat de reflexos que el seu pare, els instints per al combat del seu pare, i el seu propi talent per a la supervivència.

–Preparat? –va bordar Aurra Sing. Era una ordre, no una pregunta.

–Preparat, –va dir Boba, i es va preparar per al descens a Aargau.

Següent