Laberint d'enganys (II)

Anterior

Capítol 2

Aargau no era el primer planeta que visitava Boba Fett, ni tan sols el segon. Per ser un nen, Boba havia visitat un munt de planetes en un temps molt curt. No era gris de color gris, ni estava cobert de núvols com Kamino, el seu planeta natal, on podien passar mesos i mesos i no veure més que capes i capes de pluja caient, i no sentir res més que el so del vent i de l'aigua. També va estar a Geonosis, un enorme planeta desert que brillava sota els seus anells de color taronja, on Boba havia enterrat al seu pare, i Bogden, un petit planeta en òrbita amb tantes llunes orbitant que semblava part d'un gegantesc joc de marbres-Wuur.

I estava el Candaserri, el transport de tropes de la República, no era un planeta, per descomptat, però a Boba li havia semblat gairebé tan gran com un. Al Candaserri havia estat al costat dels odiats Jedi, encara que no amb Mace Windu, el poderós Jedi que havia matat al seu pare.

Si no hagués estat pels Jedi, estar al Candaserri no hagués estat tan dolent. Certament, no era tan repugnant com Raxus Prime, la deixalleria tòxica de la galàxia, on Boba Fett s'havia trobat amb el Comte. Sempre va pensar en ell com –el Comte, –perquè el Comte tenia dos noms, Tyranus i Dooku. El pare de Boba sempre li havia dit al seu fill;

–Si alguna cosa em succeeix, troba al Comte. Ell sabrà com ajudar-te.

Però al final el Comte va trobar a Boba abans que ell. El Comte havia contractat a Aurra Sing perquè li portés al fill d’en Jango Fett, per protegir-ho li va assegurar el Comte a Boba. Aurra Sing havia agafat l'Esclau I com a part del seu pagament, la qual cosa pensava Boba que no era just, ja que havia estat la nau del seu pare, i per drets d'herència hauria de ser la nau de Boba en aquest moment.

Però no es discuteix amb el Comte, no més del que es discuteix amb Aurra Sing.

No, si esperava viure, de totes maneres, pensava Boba mentre esperava al fet que l'Esclau I aterrés a Aargau. El Comte era un home alt, amb una mirada gelada. Com Aurra Sing, que havia estat entrenada com a Jedi –encara que a diferència d’Aurra Sing, el Comte havia acabat la seva formació i havia arribat a ser un mestre Jedi– cosa que el feia encara més perillós. I com Aurra Sing, el Comte odiava als Jedi.

Quan Boba va sentir parlar per primera vegada al seu pare sobre el Comte, Jango es va referir a ell com Tyranus. Va ser Tyranus qui va reclutar a Jango Fett per crear a Kamino el gran exèrcit clon. En aparença, cada soldat clon de Jango Fett semblava un adult.

Però només Boba Fett s'assemblava al seu pare realment. A diferència dels soldats clon, l'ADN d’en Boba no havia estat genèticament millorat. Havia crescut a un ritme normal, no al ritme accelerat al que havien crescut els clons. Boba pensava que els clons eren quelcom esgarrifós. Podien lluitar millor que qualsevol altre exèrcit androide, però també eren estranys, perquè s'assemblaven molt al seu pare.

El Comte era encara més esgarrifós. Especialment des que Boba sabia que tenia dues identitats.

Tyranus havia creat l'exèrcit clon que ara utilitzava la República, mentre que Dooku estava en el bàndol dels enemics de la República: els separatistes. Dos homes en costats oposats, però tots dos eren la mateixa persona!

I només ho sabia Boba Fett. Va somriure pensant en això. El coneixement d'un secret és poder, el seu pare sempre li ho havia dit. Però només si aquest coneixement el mantens en secret.

–Preparada, –va murmurar Aurra Sing. Al voltant d'ells la nau es va estremir per la força del cop de la reentrada. –I... ara!

A través de la pantalla que tenien davant d'ells van tenir la primera visió d’Aargau. La superfície del planeta no estava visible. Tot el que podien veure era una única i increïblement enorme piràmide, elevant-se com un enorme bec d'acer brillant d'entre els núvols.

–Què és això? –Boba va preguntar sorprès. Mai havia vist un artefacte tan enorme. –És aquí on viu la gent?

Aurra va assentir.

–Sí. Aargau està controlat pel Clan Bancari Inter-Galàctic. Són gent molt perseverant quant a l'organització i el control. Així que una gran part de la part habitable del planeta és una gegantesca piràmide. Està dividit en set nivells. El nivell superior és el més petit, per descomptat, perquè la seguretat pugui comprovar tots els visitants que entrin o surtin. Així, a mesura que vas baixant nivells, trobes l'administració, els bancs i les voltes amb els tresors. El comerç i els nivells on es desenvolupa la vida civil estan per sota d'aquests.

Boba va mirar cap avall. Podia veure les línies zigzaguejant que baixaven a través dels graons de la piràmide. Hi havia llums pampalluguejant, canons brillants, i túnels de colors brillants per tota la superfície de la piràmide.

–Alça! És com un immens laberint, –va dir amb admiració.

–Estàs en el correcte. Els androides estan programats per trobar el seu camí en tots els nivells, però les persones poden passar anys memoritzant els codis d'accés i cartes, i així i així es perden. Diuen que si et baixes en el nivell equivocat, pots passar-te tota la vida donant voltes i mai trobar el camí de retorn al punt de partida.

Alça! va pensar Boba. Mirà de reüll a Aurra Sing. Una vegada que tingués la seva part de la fortuna del seu pare, tal vegada podria fer que Aurra es perdés en aquest laberint planetari, recuperaria el control de l'Esclau I, i recuperaria la seva llibertat de pas. Va sentir en la seva butxaca el pes del llibre que el seu pare li havia deixat. Era la possessió més preuada per a Boba, excepte, tal vegada, del casc mandalorià del seu pare.

El casc estava segur a l'àrea de descans d’en Boba. Però havia decidit mantenir sempre el llibre amb ell. Contenia informació i consells que el seu pare li havia gravat. En certa manera, era com tenir un enllaç al seu pare, malgrat que Jango Fett estigués mort.

Però Boba no volia pensar en això. Una vegada que s'havia assegurat que el llibre estava on se suposava que havia d'estar, va retornar la seva atenció a la pantalla.

L'Esclau I s'estava acostant al cim de la piràmide brillant. Per sota d'ell Boba podia veure centelleigs de llum, de colors verd, vermell i blau. Semblaven pertànyer a la placa d'un circuit gegant.

Va assenyalar cap al més profund del planeta que brillava amb força.

–Què hi ha aquí a baix? –va preguntar.

–La Ciutat Subterrània, noi. Diuen que tothom acaba anant en aquest lloc, sempre que puguis trobar el camí.

Es va recolzar en el seient de comandament, somrient mentre l'ordinador de la nau es posava en contacte amb les forces de seguretat del planeta. En la pantalla frontal es desplaçaven paraules escrites en verd permetent a Boba que les pogués llegir amb facilitat.

BENVINGUT A AARGAU

ESTÀ ENTRANT EN UNA ZONA NEUTRAL

–Ja! –va dir Aurra Sing. Es va descordar el cinturó de seguretat i es va posar dempeus, sacsejant la seva cabellera de color vermell. –Zona Neutral! Això no existeix!

–Què vols dir? –va preguntar Boba. Va lliscar de la seva cadira i la va seguir cap a la badia d'atracada de l'Esclau I.

–Vull dir que mai hi ha ningú que sigui realment neutral. Tot i tots tenen un preu, l'única cosa que has de fer és descobrir-ho–. En un acte reflex va comprovar les seves armes, i després va mirar a Boba. –Crec que estàs preparat, tot el que necessitem ets tu, després de tot. Deixarem que el banc comprovi la teva identitat i ens lliuri els diners! –Ella va somriure, i després va copejar la palanca que obria les portes exteriors de la nau. –Vinga, noi, anem a fer-nos rics!

Següent