Capítol 3
Boba va decidir
ràpidament que Aargau era definitivament el planeta més net en el qual mai
havia estat. La zona d’atracada era com l'interior d'una pantalla hologràfica
gegantesca, amb llums suaus intermitents i edificis de colors brillants. Els
carrers eren amplis i estaven buits de qualsevol tipus de vehicle, excepte
algun que un altre aerolliscador que havia aterrat recentment. Amb prou feines
podia veure persones o androides. Ni tan sols el seu pare a l'apartament
espartà que tenia a Kamino havia estat tan net com aquest planeta!
I tot estava banyat en
llum vermella, una llum forta que va fer que li molestés la vista a Boba.
–L'atmosfera és
d'aquest color? –va preguntar Boba.
Aurra Sing va negar
amb el cap.
–No. Això són rajos
infrarojos especials, –va explicar mentre sortia de l'Esclau I. –Aargau té una atmosfera humana estàndard. Cada nivell
està codificat amb colors. Se suposa que així serà més fàcil trobar el camí de
tornada. Em provoca mal de cap.
–A mi també. –Boba es
va refregar els ulls. –Així que aquest nivell és el vermell?
–Això és correcte. Els
rajos infrarojos ajuden a desinfectar les naus entrants, i als visitants.
Aargau té un munt de regles.
Diversos soldats
uniformats caminaven entre les naus de la badia d’atracada. Fins i tot amb el rostre
ocult pels seus cascos i portant l'uniforme, Boba els va reconèixer. Eren
soldats clon, membres de l'exèrcit clon creats pel Comte Tyranus. Aargau era
part de la República, la qual cosa explicava què feien allà els clons. En una
de les badies d’atracada, Boba va reconèixer una nau d'assalt de la República.
Els soldats clon havien d'haver vingut en ella.
Però què fa aquí un
transport de tropes? S'estarà reproveint?
Boba va veure que els
soldats s'acostaven. Era una sensació estranya veure als clons de nou. Boba
sabia que cadascun d'ells tenia la cara del seu pare. Els ulls del seu pare, la
boca del seu pare, però no el somriure del seu pare. A causa de què els clons
rares vegades somreien.
Boba podia veure la
tensió en Aurra Sing mentre se li acostaven els soldats. Però es va limitar a
assentir cortesament. Li van donar un ràpid cop d'ull a l'Esclau I, i després va seguir el seu camí.
–No ens estan buscant,
–va dir Boba amb sorpresa. Va tornar a mirar als soldats. –Ni a nosaltres ni a
la nau.
Aurra es va encongir
d'espatlles.
–No és realment el seu
treball. Són soldats de combat, no revisors de càrrega. De totes maneres, a
ningú li molesta una mica de contraban a Aargau. Són massa rics. Ells tenen una
dita: Millor pobre a Aargau que rics en qualsevol altre lloc. Aquest és el banc
de la galàxia. Hi ha suficients metalls preciosos en les voltes d’Aargau com
per equipar a tot un exèrcit mil vegades.
–De debò? –Boba va
somriure per a si mateix amb picardia. Si
els bancs eren tan rics s'adonarien si desapareixien algunes barres d'or?
Com si pogués llegir
els seus pensaments, Aurra Sing va agregar:
–És fàcil arribar a
Aargau. Però és més difícil sortir, no vulguis saber el que li fan a les
persones que capturen tractant de treure material de contraban fos del planeta.
–Ella es va girar i li va oferir un somriure desagradable. –Ni se t'ocorri
trair-me, noi. Tot el que hauria de fer és acusar-te de contraban. A qui creus
que creurà un funcionari? A un adult o a un nen?
No sóc tan sols un nen, sóc un nen caçador de
recompenses,
va pensar Boba arrufant el gest. Però no va dir res.
–Així que et quedes
amb mi, –va xiular Aurra Sing mentre es dirigien cap a una brillant consola
d'informació. Una immensa consigna hologràfica brillava en l'aire damunt
d'ella. La consigna hologràfica mostrava un missatge que es repetia una i una
altra i una altra vegada en un centenar d'idiomes diferents.
BENVINGUTS A AARGAU,
JOIA DEL SISTEMA ZUG!
S'HAN DE RESPECTAR LES
SEGÜENTS DISPOSICIONS:
I. NO ES PERMET LA
SOSTRACCIÓ DE METALLS PRECIOSOS.
II. NO ES PERMET LA
POSSESSIÓ D'ARMES EXCEPTE ALS CIUTADANS D’AARGAU.
III. NO ES PERMET LA
CONSPIRACIÓ INTENCIONADA PER DEFRAUDAR, DESACREDITAR, O ENGANYAR ALS BANCS
D’AARGAU.
ELS DELICTES ANTERIORS
ES CASTIGARAN AMB LA PENA DE MORT
Boba va mirar a Aurra
Sing. Ella tindria un petit problema amb
la Regla número II, va pensar Boba.
Però Aurra Sing no es
va molestar a llegir les regles. Es va dirigir directament cap a la consigna
hologràfica en les oficines de la duana central. Boba es va apressar per
col·locar-se al costat seu.
–Benvinguts a Aargau,
–va dir l'assistenta en la consola central de duanes. Era una humanoide, amb la
primesa i la pell pàl·lida típiques que indicaven que era membres del Clan
Bancari Inter-galàctic, de Muunilinst. Portava un vestit car, d'or i de
plastiacer platejat. Els seus botons semblaven com si fossin de platí, amb
incrustacions de brillants, de color maragda Gavrila. Va aixecar un petit
escàner de retina, dirigint-lo primer als ulls d’en Boba, i a continuació als
d’Aurra. Quan va completar l'exploració, va comprovar la lectura del
dispositiu. La seva expressió no indicava res en absolut.
–Puc preguntar el
motiu de la seva visita? –va preguntar ella.
–Sóc la tutora
d'aquest nen, he estat designada per la seva família per controlar que obtingui
l'educació que es mereix, –va mentir Aurra. Boba es va estremir davant la idea
d'estar relacionada amb ella. –Estem aquí per verificar l'estat del seu Compte
d'Estalvis d'Alt Rendiment Universal Institucional.
–Molt bé. –Va dir
l'empleada somrient amb suavitat. –Puc veure algun comprovant de la seva
inversió?
Per un moment Aurra
Sing no va dir res. Després va lliscar una petita targeta brillant cap a
l'assistenta. Boba va obrir els ulls: La
targeta havien de ser les dades codificades amb la informació d'accés a la
fortuna secreta del seu pare!
Aurra Sing va mirar a
l'assistenta i li va dir:
–Crec que trobarà aquí
tot el que necessita.
L'empleada va
introduir la targeta en l'escàner. L'escàner va sonar i va parpellejar. L'assistenta
va llegir la pantalla.
–Sí, –va dir. Mirà a
Boba. –Tu ets Boba Fett?
Boba va assentir amb
el cap i l'empleada va somriure.
–Amb aquest tipus de
targeta, suposo que seran un jove molt ric!
–Sí, –va assentir
Boba. Però no se sentia –ni semblava–, com si fos ric! Mirà el que portava
posat. Una túnica grisa blavosa sobre uns pantalons gris blavosos, genolleres i
botes altes negres. Una indumentària normal, no la que portaria un nen ric.
Però això suposaria
alguna diferència per als agents de seguretat d’Aargau? A l'encarregat de
seguretat no semblava importar-li molt. Mirà de nou a la brillant targeta
d'informació que li havia donat Aurra Sing, encara inserida en l'escàner.
Li va dir a Aurra:
–Com tots els
visitants que arriben per primera vegada a Aargau, tenen permís per visitar els
nivells de l'un al tres. Aquí és on estan les oficines de la banca planetària i
on estan emmagatzemats els metalls preciosos. Els crèdits de la seva propietat
estan en un d'aquests nivells. Una vegada hagin retirat els seus crèdits o els
metalls preciosos del seu compte, podran comprar permisos per entrar en els
nivells quatre i cinc. En el Nivell Quatre és on podran trobar allotjament i el
Nivell Cinc és on podran comprar els subministraments.
–Quin és el Nivell Sis?
–va preguntar Boba.
–Entreteniment i
serveis d'esbarjo.
Boba va somriure.
–I el Nivell Setè?
L'empleada de Duanes
li va oferir un somriure gèlid.
–El Nivell Setè està a
les zones més profundes. Una persona tan jove com tu no té res que fer allà.
Animem el lliure comerç, per descomptat, per la qual cosa no es restringeixen
els mercaders o comerciants de qualsevol lloc de la galàxia. Com a resultat, es
poden trobar alguns personatges una mica sospitosos a les zones més profundes.
És molt perillós, especialment amb la recent lluita contra els separatistes. La
República ha enviat una força de manteniment de la pau per assegurar-se que les
seves inversions segueixen sent protegides.
Ella va continuar
mirant a Boba, i va seguir endavant.
–També has d'assegurar-te
de no canviar els teus diners amb algú que no sigui un membre amb llicència del
Clan Bancari Inter-galàctic. Hi ha canvistes del mercat negre a Aargau. És
il·legal fer negocis amb ells. Si t'enxampen, seràs deportat immediatament. I
t'agafaran. M'entens?
Boba va assentir amb
serietat.
–Sí, –va dir.
Al costat d'ell, Aurra
Sing es va remoure amb impaciència.
–Gràcies, –va dir.
Ella va agafar la targeta d’informació. –Ara, si no li importa…
Però abans que pogués
moure's, l'assistenta va aixecar la mà. Aparentment del no-res, van aparèixer
diversos androides de seguretat S-EP 1 i es van dirigir cap a l'escriptori.
Darrere d'ella va aparèixer un tercer androide que va fer palpitar el cor de
Boba amb por i sorpresa.
Era un androide
assassí IG.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada