Laberint d'enganys (IV)

Anterior

Capítol 4

Boba va sentir a Aurra respirar de forma accelerada. Darrere de la taula, l'empleada va fer un moviment fregant amb la mà. El robot assassí es va detenir. A poc a poc va aixecar un braç.

El seu làser apuntava directament a Aurra Sing!

Instintivament, la caçadora de recompenses es va col·locar en una postura defensiva.

–Desconnecta-ho! –Li va ordenar a l'assistenta.

No obstant això, l'assistenta només va sacsejar el cap.

–Ja l'hi he dit, –va dir amb la seva veu calmada. Mirava l'arma d’Aurra. –Haurien d’haver deixat les seves armes!

–No en aquesta vida! –va dir Aurra Sing. Va buscar el seu làser. Però es va detenir abruptament quan va veure l’androide assassí agafar la seva granada de commoció.

–Està bé, –va dir Aurra. Va retirar la mà del seu làser. –Ho sento! Suposo que he passat per alt aquest detall. Estava massa ocupada amb tot el que estava pensant.

Aurra va mirar a Boba i va somriure, un somriure que era més com una ganyota.

–És cert, no, Boba?

–Sí, –va dir Boba. Va confiar que el somriure que li oferia a l'assistenta no semblés tan falsa com la d’Aurra Sing. –Estàvem tan emocionats de poder aterrar aquí que se'ns va oblidar fer-ho!

L'encarregada es va allunyar d’Aurra per somriure-li amb indulgència.

–Estic segur que ho vas fer.

Cal veure, els adults són ximples! va pensar Boba. Sabia que aquest control d'armes era l'única cosa que podria separar-lo d’Aurra, de moment.

–Però encara ha de deixar les armes aquí, –va prosseguir l'empleada. Va tornar a mirar-la– només que aquesta vegada no somreia. –La pena és la mort. Aquest és el nostre últim advertiment.

Aurra Sing va arrufar les celles.

–Mai vaig enlloc sense armes.

–No has llegit els estatuts del planeta? –L'assistenta va començar a recitar en un to monocord: –No es permet la sostracció de metalls preciosos. Ni la possessió d'armes, excepte als ciutadans d’Aargau…

Aurra la va tallar ràpidament.

–Les puc deixar en la meva nau?

L'empleada va assentir.

–No hi ha cap problema. Però haurà de ser escortada per personal de seguretat. –Va fer un gest als guàrdies de seguretat uniformats que estava observant des d'uns pocs peus de distància. De lluny, Boba va veure a altres figures d'uniforme. Alguns tenien la cara amagada darrere dels cascos, i uns altres amb el cap descobert.

–Necessito una escorta Sigma Roig, –l'empleada va cridar pel seu intercomunicador. –Ella té permís per tornar a la seva nau, –va dir als androides, i va fer un altre gest amb la mà indicant que es retiressin.

Seguint les indicacions de l'assistenta, els androides es van retirar. Al mateix temps, dos dels guàrdies de seguretat uniformats es van acostar a la taula.

–Hi ha cap problema? –va preguntar un d'ells. Mentre mirava amb recel a Aurra Sing.

Boba va sentir que el seu cor començava a accelerar-se de nou.

Què passaria si els obligaven a tots dos a abandonar Aargau abans que aconseguissin la fortuna que el seu pare li havia deixat? Estaria tan malament com estava abans. Pitjor encara, en realitat, perquè estaria amb Aurra Sing!

Però Aurra semblava estar pensant el mateix. La seva expressió de sobte va semblar calculadora. Li va oferir al guàrdia de seguretat el mateix somriure fals que li havia donat l'encarregada un minut abans.

–Estic cooperant, oficial, –va dir. Però la mirada que li va donar a Boba era de tot menys de felicitat.

El guàrdia clon va seguir observant a Aurra amb desconfiança. L'empleada la va mirar, també. Assenyalant a Aurra Sing.

–Si us plau, escortin-la fins a la nau, –va dir l'empleada.

Els guàrdies van flanquejar a la caçadora de recompenses, un a cada costat.

–Assegurin-se que les seves armes siguin degudament guardades a bord, –va continuar l'assistenta. Seguidament va mirar a Aurra. –Una vegada fet això, els guàrdies els acompanyaran de retorn fins a aquí. Llavors els hi donaré el vistiplau, i podran accedir a Aargau.

Aurra Sing va mirar a l'assistenta. Es va fixar en l'uniforme, portava un arma.

–I tu què? –va etzibar Aurra. –Estàs armada!

–No has escoltat el que he dit? –li va preguntar l'assistenta amb incredulitat. –Els ciutadans d’Aargau poden portar armes. De fet, és il·legal per als ciutadans d’Aargau el fet de no portar armes.

Aurra Sing es va girar cap a Boba.

–Què passa amb ell? –Va preguntar ella. Aurra va assenyalar enutjada a Boba. –Per què no el vigila cap guàrdia?

L'empleada va mirar a Boba. Es va assegurar de semblar tan jove i innocent com li fos possible, aquesta era l'oportunitat que havia estat buscant. L'empleada va negar amb el cap, gairebé amb simpatia cap al noi.

–No està armat, –va dir amb la seva veu tranquil·la. –A Aargau, els ciutadans lliures poden anar i venir al seu antull, una vegada que hagin obtingut l'autorització. Aquest nen ha rebut l'autorització. I no ha fet contravingut cap regla. Ell pot decidir per si mateix.

Es va tornar cap a Boba.

–Boba Fett. Vols acompanyar a la teva tutora, fins a la nau? O prefereixes romandre aquí?

Llibertat!

–Esperaré aquí, –va dir, tractant que no es veiés la seva excitació.

Per un moment va pensar que Aurra arremetria contra ell. Però llavors va semblar que s’ho pensava millor. Després de tot, un tutor atacaria al seu pupil?

–És millor que esperis aquí! –Va replicar ella. –Tornaré, així que millor que no et moguis!

Els guàrdies estaven al seu costat, mirant. Aurra es va donar la volta.

–Anem a acabar amb això, –va dir. Va començar a caminar cap a l'Esclau I, escortada per un guàrdia a cada costat.

Però quan van arribar a la badia d’atracada va tornar a mirar a Boba per última vegada. El seu rostre estava en calma, però podia veure la fúria en els seus ulls.

No obstant això, quan va estar fora de la vista, Boba no va poder deixar de somriure per a si mateix. Per fi. Estava pel seu compte.

Següent