Capítol 9
La cara del bimm es va
omplir d'arrugues de preocupació.
–Què és el que passa?
–va preguntar.
Boba no va dir res. Va
començar a moure's molt lentament, mig ajupit. Nuri es va donar la volta i va
fixar la seva mirada en la multitud que es movia al seu voltant.
–T'has creat un enemic
impressionant, jovenet, –va dir en la seva veu aflautada. Des de l'altre costat
de l'estada, la musculosa figura d’Aurra Sing podia ser albirada. Estava
dempeus prop del turboascensor, explorant la zona amb els seus ulls penetrants.
Nuri va mirar a Boba i després va fer un pas enrere. –Un caçador de
recompenses! I no un qualsevol caçador de recompenses, és la llegendària Aurra
Sing!
Boba va mirar el bimm.
Es va sorprendre en veure que l'alienígena no semblava espantat. En canvi,
semblava impressionat.
El que va fer sentir
una mica millor a Boba.
–Sí, –va dir.
–Jo, uh... He tingut
algun negoci amb ella. Veuràs, sóc un caçador de recompenses, també. O ho seré,
quan…
El bimm va aixecar la
seva petita mà peluda.
–No és necessari dir
res més. El meu treball és el teu benestar. Però suggereixo que ho discutim en
un altre lloc!
Ràpidament, el bimm va
agafar el braç d’en Boba.
–D'aquesta manera,
–Nuri va dir. Va assenyalar a un passadís petit, fosc a poca distància d'on
estaven.
Boba va mirar cap a
enrere sobre la seva espatlla. Aurra Sing s'havia anat. Un androide de
seguretat estava situat en el lloc on havia estat Aurra Sing.
–Oh, no! –Boba, va dir
en veu baixa. Va sentir una punxada de pànic. Aurra podria estar en qualsevol
lloc, darrere de qualsevol persona...
Havia estat descurat.
I el seu descuit podria costar-li la seva fortuna, o la seva vida.
–Ràpid! –va murmurar
Nuri. –Vine amb mi.
Boba va vacil·lar. No
sabia res d'aquest petit alienígena d'orelles punxegudes. Nuri semblava
inofensiu, però...
Però Boba no tenia
elecció. Si es quedava allà, estaria jugant al ratolí i al gat amb Aurra Sing,
amb un grup de soldats clon com a audiència.
–Molt bé, –va dir
Boba. Va seguir a Nuri cap al passadís fosc. –Vaig amb tu.
A diferència dels
altres túnels, aquest era estret i fosc. Tenia un sostre baix i parets
arrodonides.
No hi havia cap senyal
intermitent sobre el túnel que l’identifiqués. Un petit panell estava situat en
una paret al costat de l'entrada. Del panell sobresortien un munt de botons.
Nuri va prémer els botons en un patró que Boba va ser incapaç de seguir. Un instant
després, el mur es va obrir per revelar un segon pas ocult.
–D'aquesta manera, –va
dir Nuri. Es va ficar en el passatge, amb Boba trepitjant-li els talons.
La porta es va tancar
darrere d'ells. Boba es va redreçar, parpellejant. Estaven en una habitació
petita i circular. En comptes de l'estranya llum verdosa del nivell dos, la
llum en aquesta era suau i groguenca. Calmant, com la veu d’en Nuri.
–On estem? –va
preguntar Boba.
El bimm el va mirar
fixament. Els seus ulls, negres i brillants es van ajuntar.
–Vaig a respondre a
les teves preguntes en un moment, el meu jove amic, –va dir en veu baixa. –Però
primer, hauràs de respondre a la meva.
Boba va empassar. La
seva mà es va moure protectora cap a la seva butxaca. La mirada del bimm li va
seguir. Boba va agafar la targeta amb els dits, però no la va treure.
No havia de fer-ho.
Nuri ja havia endevinat el que era. Mirà a Boba. Un somriure es va dibuixar en
la cara de l'alienígena.
–Ah, ja veig! –va dir
Nuri. –Tens un targeta. Has vingut a convertir o a recuperar els diners que
tens emmagatzemat en un dels bancs d’Aargau. Puc veure la teva targeta?
Boba va sacsejar el
cap. Els seus dits es van tancar al voltant de la targeta en la seva butxaca.
Va sentir que la suor cobria el seu front. Qui era l'alienígena en realitat?
Mirà a Nuri. Era més
gran que l'alienígena. Més fort, també.
Però llavors Boba va
recordar on estava: en un túnel estrany, en un planeta estrany. Fins i tot si
s'escapava del bimm, on aniria?
Com si llegís el
pensament, Nuri va aixecar les mans. La seva expressió era amistosa.
–M'has interpretat
malament, el meu jove senyor! No sóc un lladre! Estic aquí per prestar un
servei, això és tot! Puc ajudar-te al fet que aconsegueixis els teus crèdits!
El bimm va mirar
fixament la butxaca d’en Boba. Un costat lluminós de la targeta sobresortia.
Brillant enmig de l'habitació en penombra.
–Això és el que faig,
–va continuar Nuri. –Ajudo als visitants. Per una quota, per descomptat.
Boba va vacil·lar. Si
l'alienígena tractava de robar-li la seva targeta, Boba podia derrocar-ho. Es
podria obligar a l'alienígena a fer el que ell volgués.
No és això el que fan
els caçadors de recompenses? Capturar gent?
No obstant això, Nuri
no semblava perillós. Semblava amistós. Semblava com si realment volgués ajudar
a Boba. Com ho havia dit el bimm? Per proporcionar-li un servei.
Podria Boba confiar en
ell?
Boba va recordar el
somni que tenia del seu pare. El somni.
–No confiïs en ningú,
però utilitza'ls a tots.
Boba va mirar i els
brillants i amistosos ulls del bimm. A poc a poc va treure la targeta de la
seva butxaca i va assentir.
–Molt bé, –va dir. Va
agafar la targeta. La seva mirada era dura. –Però recorda, sóc un caçador de
recompenses. Igual que Aurra Sing. No la voldràs enutjar, veritat? Bé, no vull
ni que pensis si més no en la possibilitat de trair-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada