Laberint d'enganys (X)

Anterior

Capítol 10

El bimm va mirar a Boba. Després es va inclinar respectuosament.

–Per descomptat, jove senyor, estic aquí per ajudar-te, a canvi de la petita quota que he esmentat abans.

Nuri va agafar la targeta d’en Boba. Els dits de l'alienígena eren suaus, tendres, i estaven molt, molt calents. Boba va arrufar el gest lleugerament.

–Quant és la petita quota?

Nuri va sostenir la targeta contra la suau llum groga suau del passadís. La va examinar acuradament.

–Això depèn, –va dir.

Boba es va acostar a ell. Va tractar d'esbrinar el que l'alienígena podia veure en la targeta.

–Depèn de què?

–De quant valgui això. –va dir Nuri aixecant la targeta. –Puc arreglar-ho perquè puguis obtenir els teus diners, sense que... ehem… tinguis complicacions.

L'alienígena mirava la porta que conduïa de nou cap al Nivell Dos. Boba sabia que per “complicacions” es referia a Aurra Sing.

Boba va preguntar:

–Com pots fer-ho?

Nuri es va encongir d'espatlles.

–Evitant cridar l'atenció. Com estic segur que hauràs notat, hi ha moltes regles en Aargau.

Boba va assentir.

–M'he adonat.

–Bé, alguns de nosaltres –molts de nosaltres en veritat– hem creat les nostres pròpies regles. Ara, he confiat en tu, jove senyor, dient-te el meu nom. Però abans de comprovar això–. Nuri va aixecar la targeta brillant. –Haig de ser capaç de confiar en tu. Haig de saber que no ets perillós, o un home en crida i cerca. Haig de saber el teu nom.

Boba va assentir amb el cap, de forma pensativa.

Ho havia d'admetre. Li agradava la idea que algú pensés que era perillós. Li va fer sentir-se poderós. Li va fer sentir que tenia un secret.

La qual cosa, per descomptat, tenia. Sabia que el Comte Dooku i el Comte Tyranus eren la mateixa persona. Això era un secret perillós, però al mateix temps li donava poder.

I ell era l'únic que ho sabia.

També, per descomptat, l'estaven perseguint, i la perseguidora era Aurra Sing!

Boba va mirar a Nuri. El bimm encara mantenia la seva targeta cap amunt, esperant.

–El meu nom, –va dir amb orgull Boba, –és Boba Fett. –El bimm el va mirar fixament. Després d'un moment es va inclinar.

–Boba, senyor, –va dir. –Estic orgullós de conèixer-te.

Boba es va inclinar cap a enrere, ensopegant una mica.

–Jo també, –li va dir a Nuri.

El bimm es va redreçar de nou. De sobte tot s'havia convertit en negoci per a ell.

–Ara, –va dir Nuri. Va obrir la seva armilla groga pàl·lida. Sota ella portava un cinturó de cuir gruixut. En la cinta tenia un objecte rectangular: un ordinador d'algun tipus.

Nuri va joguinejar amb l'ordinador, i aquest va tornar a la vida. Va aixecar la targeta, i després la va inserir en la part superior de l'ordinador. L'equip va sonar i va parpellejar. Una petita pantalla platejada es va il·luminar. Van aparèixer nombres i lletres en ell que Boba que no podia entendre.

Ha d'estar en bimmsaarii, va pensar.

Nuri va mirar la lectura de la pantalla. Les seves celles peludes es van aixecar per la sorpresa. Mirà a Boba i va dir:

–Vaja! Ets un jove i afortunat caçador de recompenses, Boba! Vals prou per obtenir un bona transacció.

Boba va assentir.

–Ho sé.

–Aquí diu que aquesta fortuna va ser adquirida per algú anomenat Jango Fett, –va continuar el Bimm. –El teu pare?

–Sí, –va dir Boba.

–Ets tu, llavors? És l'única persona a la qual se li permet l'accés a aquest tresor.

Boba va sacsejar el cap.

–N-no, –va dir. No podia mantenir el dolor penetrant en la seva veu. –Ell està... no està amb mi.

El bimm li va mirar. Els seus ulls eren simpàtics i comprensius.

–Ja veig, –va dir. Es va quedar pensatiu per un moment, mirant primer la targeta i després a Boba. Finalment Nuri li va dir: –Aquesta Aurra Sing, no és algú que jo volgués que em perseguís. Ella ha matat a moltes persones.... moltes persones poderoses. Aquí, a Aargau, som neutrals. Però nosaltres no som estúpids. I no és que no tinguem compassió amb aquells que estiguin necessitats.

Li va somriure a Boba, i a continuació li va tendir la targeta perquè Boba l'agafés.

–T'ajudaré a recuperar el teu tresor. Per una petita quota a canvi dels meus serveis, però no tens perquè pagar-me per endavant. Jo ho deduiré de la teva targeta.

Boba li va mirar.

–Gràcies, –li va dir. Va agafar la targeta i la va posar en la seva butxaca. –Podries dir-me quin és el banc en el qual està el tresor?

–No. –Nuri es va fregar la barbeta. –Per obtenir aquesta informació, hauries de tornar al Nivell U, a l'oficina de seguretat.

El cor de Boba va donar una bolcada. Mirà la porta que portava al Nivell Dos.

En algun lloc, Aurra Sing l'estava buscant.

I, coneixent a Aurra Sing, sabia que aquesta trobaria una forma d'obtenir una arma, estigués o no estigués permès.

Boba es va tornar cap a Nuri.

–No hi ha una altra forma? –va preguntar. –A més d'anar fins a allà dalt?

L'alienígena va somriure. Va posar una mà tranquil·litzadora sobre el braç d’en Boba.

–Boba, senyor, t'he dit que aquí a Aargau, alguns de nosaltres fem les nostres pròpies regles. Bé, també hem creat el nostre propi lloc. Un lloc on les altres normes no s'apliquen, un lloc on s'apliquen les nostres.

Es va tornar i va assenyalar cap al fosc passadís darrere d'ells.

–T’hi portaré ara, si ho desitges.

Boba va mirar el bimm, i després al passadís. Va sentir que el seu coll comença a picar-li per la por i l'emoció.

–Quin és aquest lloc? –va preguntar.

Nuri va contemplar el passadís i va somriure, era un somriure estrany.

–Es diu, –va dir, –La Ciutat Subterrània.

 Següent