Laberint d'enganys (VIII)

Anterior

Capítol 8

Boba va mirar al seu voltant. Amb prou feines podia veure els turboascensors des del punt en què es trobava, hi havia massa gent. Això significava que Aurra Sing tindria problemes per trobar-lo a ell, almenys per un temps. Va desviar la mirada d'un túnel a un altre, i tots ells, tenien la llum verda i platejada espectral del Nivell Dos.

Estaria en un d'ells el tresor?

Era com un trencaclosques. O no... Més aviat era com un laberint. Un laberint immens. I sota aquest nivell, hi havia un altre nivell, i després un altre, nivells i nivells que es perllongaven durant quilòmetres fins a la superfície d’Aargau, on estava la Ciutat Subterrània. Fins i tot si alguna vegada recuperava els seus diners, com anava a trobar el camí de tornada? Seria capaç de tornar al Nivell U i a la seva nau?

Laberints dins d'altres laberints. El seu pare li havia dit que una vegada havia estat capturat i empresonat en un laberint subterrani a Belsavis i una altra vegada a Balmorra. Un Kretch (un insecte amb forma d'escorpí) l'havia perseguit a través dels túnels.

–Com et vas escapar? –L’hi havia preguntat sense alè.

–Mantenint serè el cap, –va respondre el seu pare. –Els laberints estan dissenyats per confondre't. Per desorientar-te. Però els laberints sempre tenen una lògica interna. Algú havia de dissenyar-los després de tot. Si pots mantenir la calma i pensar, sempre es pot trobar la sortida, si tens el temps suficient.

Boba va sacsejar el cap. Mirà el gran nombre de túnels al seu al voltant.

Ningú tenia el temps suficient com per comprovar cadascun d'ells!

Mirà el llibre, que seguia encara a les seves mans.

Obre’l quan el necessitis, li havia dit el seu pare. Bé, segur que el necessitava en aquest moment! va pensar Boba. El va obrir.

El missatge en la pantalla grisa va anar apareixent a poc a poc, mentre la mirava les lletres van aparèixer.

MAI DEMANIS AJUDA, va llegir en la pantalla.

Boba va llegir el missatge una vegada i una altra. Finalment va tancar el llibre i el va guardar en la butxaca.

Mai demanis ajuda. Mirà al seu al voltant cap als milers de túnels. Si no demanava ajuda allà, com podria trobar alguna vegada el camí de sortida?

–Perdona, –va dir algú en veu baixa al seu costat.

Boba va saltar, amb les mans col·locades en posició per entrar en combat. Al costat d'ell hi havia una figura petita, que ni tan sols era tan alta com ell. El rostre recordava vagament a la d'un mul, d'un color groc pàl·lid, amb grans orelles punxegudes que sorgien de tots dos costats del seu cap com si fossin ales. Portava pantalons de pa sucat amb oli de color groc clar i una armilla antifragments sobre una camisa groga a joc. Les seves mans i la cara estaven cobertes per un pelatge curt i suau.

Boba el va reconèixer com un bimm. Un nadiu de Bimmisaari.

–No puc deixar d'advertir que sembles una mica confós, –el bimm va continuar amb la seva veu cantaire. –Puc ajudar-te en alguna cosa?

–Uh, –va balbotejar Boba. Llavors es va recordar del que el llibre del seu pare li havia dit.

Mai demanis ajuda.

Boba va mirar nerviosament, cap a on els turboascensors abocaven més passatgers al Nivell Dos.

Podria aquest centelleig de color vermell i blanc, tan ràpid com un raig, ser Aurra Sing? O era tan sols que s’ho estava imaginant?

El bimm va dir:

–Em dic Nuri. Un canvista de diners independents–. Nuri va assenyalar a una de les aglomeracions que estaven al seu voltant. –És confús, no? Sobretot quan és la primera vegada a Aargau. És la teva primera visita?

Boba va mirar a Nuri amb recel. Però la veu cantaire del bimm era amistosa, els seus ulls petits i brillants càlids i acollidors. A més, Boba era un cap més alt que el petit alienígena. A contracor, Boba va admetre:

–Sí, és la meva primera visita.

El bimm va assentir.

–Ja m'ho imaginava. Gran part del meu negoci consisteix a ajudar a gent com tu. Facilitant la seva estada aquí a tots els visitants arribats de tot arreu de la galàxia a Aargau.

Nuri li va fer una indicació amb la petita mà, assenyalant a un grup de Mrissi vestits amb brillants vestits que pul·lulaven per davant d'ells, les seves brillants plomes apuntant de les llargues túniques. Immediatament darrere d'ells va aparèixer un grup de guàrdies de seguretat vigilant en formació. Darrere dels guàrdies hi havia més membres del Clan Bancari.

Aquest grup, no obstant això, semblava diferent dels altres del clan. Boba va mirar amb el gest arrufat. Hi havia més guàrdies fortament armats. I una sèrie d’androides de seguretat, molts d'ells androides S-EP1. Enmig de tots ells un home molt prim, de rostre prim i esmolat com una navalla d'afaitar caminava molt alçat. Dos lloctinents el flanquejaven als costats.

–Aquest és San Hill, –va dir Nuri en veu baixa. –Ell és el cap del Clan Bancari Inter-galàctic.

–S'assembla a un gran insecte amb forma de pal, –va dir Boba, no volia que el bimm sabés que havia vist abans a San Hill.

Nuri va tractar d'ocultar un somriure.

–Tal vegada. Però ell és un dels homes més poderosos de la galàxia. La seva presència aquí, i ara, és molt interessant.

Els dos es van girar i van veure com la processó desapareixia en un dels misteriosos túnels verds.

Quan es van marxar, Nuri li va dir:

–Ja està bé de tot això! –El bimm va posar la seva mà peluda sobre l'espatlla d’en Boba. –Digues-me, quina és la naturalesa de la teva estada a Aargau?

Boba va començar a respondre. Però les paraules es van embussar en la seva gola. De cua d'ull havia vist un altre centelleig de color vermell i blanc, avançant a través de la multitud.

Aquesta vegada, no hi havia dubte que era Aurra Sing.

Següent