Capítol 6
Boba tenia l'esquena
contra la paret. Les seves mans es van tibar preparades per a la lluita.
Però lluitar contra
qui? O contra què? Boba es va relaxar i va inspirar amb força.
Per un moment va
pensar que estava mirant-se en el mirall. Va veure el seu propi rostre, el seu
propi cos i va aixecar les mans per protegir-se. Fins i tot la roba era la mateixa,
una túnica del mateix to, i unes botes negres altes. L'única diferència era que
el noi que mirava a Boba Fett usava un casc.
Però no era el casc
d'un soldat clon, o un casc de mandalorià. Era un casc de color canyella amb
accessoris de metall xapats en or. Boba havia vist milers com ell, al seu
planeta natal Kamino. Era un casc d'aprenentatge, part de l'equip que els joves
clons utilitzaven per al seu entrenament.
Boba estava mirant al
seu germà bessó clon!
Els dos es van mirar
amb cautela l'un a l'altre, mantenint els braços aixecats en una postura de
lluita. Després d'un minut, el clon va sacsejar el cap i va tendir la mà a
Boba. Per primera vegada, Boba va veure que sostenia alguna cosa.
–T'ha caigut això, –va
dir el clon. L'hi va acostar a Boba. –Allà a dalt, per l'oficina de seguretat.
Boba el mirava amb
incredulitat. Era el seu llibre, el llibre que el seu pare li havia deixat.
Boba va sacsejar el cap. Finalment, el va agafar de les mans de l'altre nen.
–Gràcies, –va dir
Boba. Havia estat tan ocupat tractant de sortir abans que Aurra Sing tornés,
que havia oblidat que s'havia deixat el llibre. Mirà al noi i li va somriure.
Per a la seva sorpresa, el noi li va retornar el somriure.
–Vaig pensar que
podria ser important, –va dir el clon. –M'alegro d'haver-te atrapat.
Al voltant d'ells el
turboascensor va descendir suaument, en silenci. Damunt de la porta un corrent
de línies pampalluguejant i nombres indicaven que estaven acostant-se lentament
el Nivell Dos, diversos milers de metres per sota del Primer Nivell. Boba va
col·locar el llibre en la butxaca, al costat de la targeta. El clon el va mirar
amb curiositat.
–No estàs usant el
casc, –va dir el clon, tocant-se el seu. –Ets parell o imparell?
–Parell o imparell?
–va repetir Boba. –Què vols dir?
Llavors es va
recordar.
Tots els clons joves
estaven numerats. Tots els clons joves portaven cascos d'aprenentatge com el
que usava el nen que estava davant d'ell. L'única diferència és que alguns dels
cascos d'aprenentatge tenien equip de color daurat. Uns altres tenien una
ranura de maquinària de metall negre. Els clons imparells portaven els cascos
de color or. Els clons parells portaven el casc amb la ranura de metall negre.
El casc d'aquest clon
tenia el recobriment d'or. Era un imparell. Encara estava mirant a Boba,
esperant pacientment una resposta.
–Oh, –va dir Boba al
final. –Sóc, uh, el mateix que tu. Imparell.
El clon va assentir el
cap amb serietat.
–Estan reparant el teu
casc, també? –Es va copejar el seu propi casc, i va fer una cara rara quan una
ràfega d'estàtica va sortir de l'auricular. El soroll era prou fort com perquè
fins i tot Boba pogués sentir-ho.
–És per això que estic
aquí, –va continuar el clon. –Jo hauria d'haver romàs a bord amb els altres.
Però el meu casc ha sortit defectuós. El nostre comandant em va dir que es
repararia més ràpid aquí sota, en el nivell de Suport Tècnic.
–Suport Tècnic? –va
preguntar Boba.
–Està en el Nivell
Tres. Aquí és on es realitzen totes les reparacions–. Mirà a Boba i, per
primera vegada, va arrufar les celles lleugerament. –Hauries de saber-ho. El
teu casc ha d'estar realment malament.
Boba sabia que els
cascos d'aprenentatge proporcionaven un flux constant de dades que els clons
joves absorbien. Algunes de les informacions es transmetien a través dels
auriculars. Part de la informació era visual, emesa a través d'una petita
pantalla, que sobresortia del casc cobrint l'ull esquerre del clon. Els clons
es desenvolupaven al doble de velocitat que els éssers humans normals. Ells
creixien dues vegades més ràpid, i usant els cascos d'aprenentatge, el seu
cervell es desenvolupava al doble de velocitat, també.
–Així és, –va dir Boba
lentament. –M'estava dirigint cap avall per veure si ja havia estat reparat.
El clon va assentir.
Va somriure de nou, i Boba es va preguntar si la seva amistat podria ser el
resultat d'un mal funcionament. Els clons no solien ser molt emocionals.
I a pesar que hi havia
centenars de milers d'ells, sempre estaven sols.
Com jo, va pensar Boba amb sorpresa. Per primera vegada li va
retornar el somriure.
–Em dic 9779, –va dir
el clon. –Quin és la teva designació?
Boba va pensar
ràpidament.
–1313, –va dir.
–Sóc de la generació
Cinc Mil, –va continuar el clon. –És també la teva generació?
–Uh… sí, –va dir Boba.
Esperava no haver de respondre a més preguntes. No obstant això, sentia
curiositat pel clon. Boba va preguntar:–Per què estan tots aquests soldats aquí
a Aargau?
–Et refereixes a
nosaltres? –9779 es va mostrar sorprès. –Serà millor que arreglin el teu casc
si vas oblidar fer-ho! Hi ha rumors que els separatistes estan aquí a Aargau.
Aquest és un planeta neutral, però se suposa que els soldats clon han de
mantenir un ull sobre ells. Però tan sols per si de cas.
Per si de cas, es va
repetir Boba per a si mateix. Es preguntava per què l'exèrcit de la república
hauria portat un clon amb una formació que no estava completa. Havia de ser
part de l'entrenament, portar-los a un món relativament estable per aprendre a
patrullar i a defensar-se.
–Ens estem acostant el
Nivell Dos, –va dir la veu mecànica del turboascensor. –Si us plau, allunyar-se
les portes.
9779 es va moure
obedientment a un costat. Boba va començar a dirigir-se a la porta abans que
s'obrís, però el clon el va detenir.
–Ja ho has oblidat?
–li va preguntar 9779 amb el rostre seriós. –Anem al Nivell Tres. Per recuperar
el teu casc!
–Oh…– va balbotejar
Boba. –Jo, uh…
Però llavors, les
portes van començar a obrir-se. I Boba ja no va haver de preocupar-se per si es
trobava amb problemes.
Perquè els problemes
li havien trobat a ell. Dempeus enfront del turboascensor estava...
Aurra Sing!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada