Laberint d'enganys (VII)

Anterior

Capítol 7

Boba es va llançar a un costat darrere de 9779. El clon es va quedar dempeus, aliè al que passava, com el petit grup de persones que esperaven per entrar en el turboascensor amb ells. En la part frontal de la petita multitud estava Aurra Sing, la cara enfosquida per la ira. Quan va veure a 9779 li va llançar un somriure de triomf.

–T’he caçat! –va bordar Aurra, i es va abalançar sobre el clon.

–Ei! –va dir 9779, confós mentre Aurra Sing l’agafava del braç.

–Ho sento, –va dir Boba sense alè al clon. –Però aquesta és la meva parada.

Altres persones, s'amuntegaven en el turboascensor. Abans que Aurra Sing pogués detectar-lo; Boba s’escapolí entre els nouvinguts, sortint al Nivell Dos. Darrere d'ell podia sentir les protestes del clon cada vegada amb més força.

–Deixa'm anar! O faré que et deportin!

–Et vaig dir que m'esperessis! –va dir Aurra Sing furiosa. –Creus que podràs aconseguir els diners tu sol?

Doncs sí! Va pensar Boba, per a si mateix. Es va allunyar ràpidament del turboascensor. Això és exactament el que he pensat!

La veu mecanitzada va fer el seu anunci final. Llavors, les portes de metall llis es van tancar, i el turboascensor va descendir una vegada més.

Boba es va marxar de nou pel seu propi compte.

Tal i com a ell li agradava!

Va comprovar ràpidament que encara tenia el llibre del seu pare i la targeta de dades.

Ho va fer, i a continuació es va allisar el pèl, desitjant una altra vegada tenir el seu casc de batalla mandalorià per ajudar a dissimular la seva aparença. No estava segur de si volia ser confós amb un clon de nou, la propera vegada podria no tenir tanta sort. Es va donar la volta i va començar a mirar al seu voltant.

Estava en un llarg túnel il·luminat amb una llum verda brillant. Com de fet estava tot il·luminat al seu al voltant amb aquesta lluentor verdosa, les parets, el sòl, fins i tot les persones.

I hi havia gent pertot arreu. Milers d'ells! Va veure a representants de totes les races que pogués imaginar gotals, twi'leks, dugs, ithorians, i molts més, així com a éssers als quals no va reconèixer en absolut. Ocasionalment es barrejava entre ells un soldat clon. Eren fàcils de reconèixer amb la seva armadura blanca.

Però, sobretot, va veure als membres del Clan Bancari Inter-galàctic. Eren alts, prims amb els seus monòtons i distintius uniformes. Els seus rostres tenien el mateix color blanquinós que el que tindria un cadàver, tenien les galtes enfonsades, com les de San Hill que Boba havia vist a Geonosis. Boba sabia que mai s'aventuraven a sortir a l'exterior. Es passaven tota la seva vida sense sortir, gestionant les seves enormes reserves de divises.

Si fos ric, no perdria la meva vida aquí dins sense sortir, va pensar Boba.

No, no és SI fos ric.

En realitat era ric!

Va posar la seva mà en la butxaca. Va tocar la suau targeta que li portaria fins al seu tresor. Si sabés com arribar fins a ell!

Però per on començar?

Boba va arrufar el gest. Llavors va sentir la veu mecanitzada del turboascensor darrere d'ell.

–S'aproxima al Nivell Dos.

Oh, oh. La primera cosa que havia de fer era sortir abans que Aurra Sing descobrís el seu engany. Mirà al seu al voltant.

El Nivell Dos era molt major que Nivell U. Hi havia una zona central, que és on Boba es trobava dempeus en aquest moment. I, estenent-se des de la zona central, hi havia túnels. Centenars d'ells, brillants túnels verds amb andanes mòbils. Un flux interminable de persones entrava i sortia d'ells. Es pujaven als trens, per anar-se’n lluny d'allà.

Cap a on s'anirien?

Boba va caminar una distància segura dins de l'ocupat turboascensor. Es va acostar a una de les entrades del túnel. Hi havia un cartell damunt d'ell.

PRIMER BANC REAL DE M'HAELI

Boba es va tornar i va mirar el següent túnel.

HISENDA INDEPENDENT BOTHANA

–Huh, –va dir. Mirà a un altre túnel, i a un altre.

ÚNICAMENT BANCS N'ZOTH

BANCS REGISTRATS D’AMMUUD SEU CORPORATIVA

–Bancs, –Boba va murmurar per a si mateix. –Tots són bancs.

Això és el que eren els túnels. Cada túnel portava a un banc, o una tresoreria, que pertanyia a un planeta en particular. Es va tornar lentament en cercles, mirant a tots els túnels que s'estenien en totes direccions.

No eren només centenars d'ells. La galàxia contenia un nombre incalculable de planetes. Fins i tot si només alguns d'aquests bancs estiguessin representats a Aargau, podia haver-hi milers d'ells!

Com podia esbrinar on es trobava el tresor del seu pare?

Boba va agafar amb els dits la targeta de la seva butxaca. Al seu al voltant passava un flux constant de persones. Ningú li parava esment. Després d'un minut es va posar de nou la targeta en la butxaca, i a poc a poc va agafar el llibre del seu pare.

No obstant això no era tan sols un llibre. Boba es va acostar a un lloc tranquil, a poca distància d'un dels túnels. Allà va obrir el llibre negre.

A l'interior no hi havia pàgines. Hi havia una pantalla. La primera vegada que el va obrir, després de la mort del seu pare, havia vist el rostre del seu pare i va escoltar el que li havia gravat:

–Hi ha tres coses que necessites ara que jo m'hagi anat, –li havia dit la imatge del seu pare. –La primera és l'autosuficiència. Per aconseguir-la, has de trobar a Tyranus per accedir als crèdits que he guardat per a tu. El segon és el coneixement. Per al coneixement has de trobar a Jabba. No te’l donarà, hauràs d'obtenir-lo. La tercera i la més important és poder. El qual trobaràs al teu voltant, en moltes formes diferents.

»I una última cosa, Boba. Agafa al llibre. Mantingues-lo prop teu. Obre’l quan el necessitis. Et guiarà quan el llegeixis. No és una història sinó un camí. Segueix aquest camí i seràs un gran caçador de recompenses algun dia.

Conserva el llibre. Boba es va mossegar el llavi amb remordiment i ira. Com podia haver-lo deixat que en el Nivell U? Si no fora pel Clon 9779…

Boba va sacsejar el cap. No tenia temps per a remordiments. Però, va pensar, si alguna vegada veia al clon de nou, li deuria un favor. En realitat, un favor molt gran.

Següent