Laberint d'enganys (XI)

Anterior

Capítol 11

–La Ciutat Subterrània? –Boba es va fer ressò de les paraules de Nuri. –Però…

Es va detenir, recordant el que li havien dit en el Nivell U.

–Pots trobar els elements més temibles i tèrbols a la Ciutat Subterrània, –li havia advertit l'assistenta. Era una zona molt perillosa, especialment amb la recent refrega contra els separatistes.

I ara, Nuri volia portar-lo allà!

Tan sols el fet de pensar en això li feia por a Boba. Però llavors va recordar el que el seu pare solia dir...

La por és energia, li havia ensenyat Jango. I pots aprendre a controlar-la. Si et concentres, pots canviar la teva energia, de la por a l'excitació. A continuació, pots utilitzar aquesta energia, en lloc de ser utilitzada per ella.

Boba es va concentrar. Va tancar els ulls. Podia sentir al seu cor bategant. Podia sentir la seva pròpia por.

Va respirar profundament. La va mantenir mentre comptava fins a tres, i després va exhalar lentament.

Això és energia, va pensar. I la puc controlar. Respira. Exhala.

Podia sentir el seu cor detenir-se. Cada vegada més tranquil. Més sota control.

Sense temor, però emocionat.

–Molt bé! –Va dir. Va obrir els ulls i va veure a Nuri uns metres per davant d'ell. –Estic llest! A què estem esperant?

Nuri va somriure.

–Per aquí, –va dir, i va assenyalar cap al passadís.

Boba el va seguir. El passadís donava voltes i més voltes. Tubs de color groc brillant il·luminaven el seu camí. Llavors va veure petits senyals hologràfics, coberts amb símbols que no coneixia. Les imatges canviaven i canviaven de vermell a verd i de blau a porpra. Li feia mal en els ulls el fet de mirar-los. Després d'un temps es va concentrar a mirar l'esquena d’en Nuri i res més.

Després d'uns cinc minuts, el bimm es va detenir. Situada davant ell hi havia una pesada porta metàl·lica. Nuri es va ajupir i, amb un esforç, va tirar de la porta obrint-la. Es va redreçar, va recuperar l'alè, i va mirar a Boba.

–En un moment començarem el descens cap al nivell més profund d’Aargau, –va dir Nuri. –La superfície actual del planeta. Es tracta de les restes d'una enorme ciutat. Va ser construïda pels nadius originals d’Aargau fa milions d'anys. La piràmide ha crescut fora d'ella, capa a capa, nivell per nivell, durant milers d'anys. Aargau és un planeta molt civilitzat. Com et vaig dir, té moltes regles. Però no sempre va ser així.

En aquest moment l'expressió d’en Nuri es va posar seriosa.

–A la Ciutat Subterrània, els individus no són tan ben educats com els quals estan aquí a dalt. És perillós per a la visites. De vegades es produeixen desgràcies.

Boba empassà. Va tractar de semblar valent, encara que certament se sentia qualsevol manera menys valent.

Però ja li anava bé. Se sentia emocionat. Estava fent una cosa que mai havia fet abans! I ho feia pel seu compte.

Bé, gairebé. Mirà i va somriure a Nuri.

–Puc manejar-ho, –va dir.

Nuri capcinejà.

–No tens por?

Boba es va encongir d'espatlles.

–Sí. La tinc. Però no he canviat d'opinió. Encara vull anar-hi.

Nuri semblava complagut.

–Això és bo. Admetre que es té por és una cosa bona. Li fa anar a un amb cura. I el descuit ha matat a més visitants a la Ciutat Subterrània que qualsevol altra cosa.

Nuri es va fregar la barbeta, pensant en Boba.

–I a més, –va dir el petit bimm. El seu somriure es va fer encara més ampli. –Una visita a la Ciutat Subterrània és una part important de l'educació de qualsevol caçador de recompenses!

Això va fer que Boba se sentís bé. Li va retornar el somriure.

–Bé, llavors... –Nuri va assenyalar l'obertura en el sòl davant d'ell. Boba va respirar profund i es va col·locar al seu costat.

–Estic llest, –va dir, i va mirar cap avall.

–Preparat per a qualsevol cosa? –va preguntar Nuri. Boba va assentir.

–Preparat per a qualsevol cosa!

Següent