Laberint d'enganys (XX)

Anterior

Capítol 20

Van estar caminat en la foscor pel que van semblar hores. Es guiaven amb el feix d'una llanterna. Però, en realitat, només havien passat uns minuts, Boba va haver de recordar-se a si mateix que la foscor era enganyosa, com tot a Aargau.

Per fi van arribar a un lloc on el túnel s'eixamplava. Davant d'ells es van trobar amb una gran porta de metall. I davant d'ella es van trobar un aerolliscador.

–Anem, –li va ordenar Kos. Va mantenir el seu làser fixat en Boba.

Boba es va encimbellar a l'interior. No podia deixar de somriure. La sola visió i el tacte d'una cabina li acceleraven el pols!

–De què t'estàs rient? –va dir el funcionari amb recel.

Boba va compondre el seu rostre en una expressió de tranquil·litat.

–Estic pensant que has escollit la solució correcta, –va dir.

Això va semblar satisfer al Vicepresident. Es va pujar al seient del pilot, es va col·locar als controls, i va prémer un botó. L'àmplia porta va lliscar, revelant un enorme i buit celobert. S'estenia aparentment sense límits fins a perdre's en la foscor. Boba va estirar el coll per veure-ho millor.

Però no era il·limitat. Amunt, molt amunt, per sobre d'ells podia veure una tènue lluentor de color verd.

–Un accés directe, –va dir el Vicepresident. Es va permetre un somriure. –Aquest pou de ventilació dóna directament al Nivell Dos. I, per sort per a tu! Les voltes del banc Kuat no estan molt lluny.

Sense previ avís va agafar els controls. El generador d'energia va rugir tornant a la vida. Amb un sotrac l'aerolliscador es va resistir a seguir. Llavors, mentre Kos estrenyia l'accelerador, l'aparell va començar a elevar-se.

Boba s'aferrava al seu seient. Això li agradava més! Mirà als controls de l'aerolliscador amb nostàlgia. L'embarcació es balancejava cap a enrere i cap a endavant. El brusc canvi de pressió li va fer sentir dolor en les oïdes. Mirà a Kos pilotant l'aparell al seu costat.

Podria pilotar aquesta cosa millor que ell, va pensar Boba amb desdeny.

No obstant això, va haver d'admetre que el Vicepresident anava bastant ràpid. Van passar uns minuts mentre anaven pujant...

Abans que Boba s’ho hagués pogut imaginar, l'aerolliscador es va detenir.

–Molt bé llavors, –va dir Kos. L'aerolliscador va reduir la velocitat i es va quedar surant en l'aire. A uns metres de distància d'on estaven hi havia un mur i una porta amb un senyal en ella.

NIVELL DOS, es llegia en brillants lletres verdes.

Una petita plataforma de metall s'estenia des de la porta, penjant sobre el buit. Boba es va tornar i va mirar cap enrere. Més buit. Mirà cap amunt, parpellejant en la foscor.

Amb prou feines s’ho podia creure, però aquí estava. Molt per sobre d'ell hi havia una feble resplendor vermella: el Nivell U. Mirà cap avall. Va empassar saliva. Havien d'estar a quilòmetres i quilòmetres per sobre de la Ciutat Subterrània.

–Ara. –Kos es va tornar cap a Boba. Els seus ulls s'havien tornat encara més amenaçadors. –Veus aquesta porta d'aquí? Vaig a obrir-la, i permetre't entrar en el Nivell Dos, però no ho vaig a fer fins que em diguis el que saps.

Boba va desviar la mirada de l'home cap a la plataforma. Si saltava de l'aerolliscador, podria ser capaç de fer-ho. Però fins i tot encara que tingués èxit, la porta continuaria tancada.

Però si queia...

Va empassar saliva. Va pensar en el seu pare: No importa com se sentís Jango, sempre semblava valent.

Moltes de les vegades tinc por, Boba, li havia dit una vegada. Però si un enemic sap que tens por, estàs acabat.

Boba s'imaginava que era tan fort i poderós com el seu pare. S'imaginava a si mateix mirant sense por, malgrat que no era com realment se sentia.

Li va dir a Kos:

–San Hill està recaptant diners per a la causa separatista. Els separatistes estan units amb el Comte Dooku.

El Vicepresident va torçar la cara enfadat.

–Això no és cap novetat! Tothom ho sap.

–No he acabat, –va dir Boba amb fredor. –Sabies que un home anomenat Tyranus va contractar a un caçador de recompenses anomenat Jango Fett perquè els kaminoans l’utilitzessin per crear un exèrcit de clons per a la República?

–Ja havia sentit alguna cosa, –va admetre Kos, cada vegada més interessat.

–Bé, jo sé això: el Comte Dooku i el Comte Tyranus són la mateixa persona.

El funcionari li va mirar amb incredulitat. Després d'un moment va començar a riure's.

–Realment em vas enganyar per un moment, –va dir. Llavors, el seu rostre es va aombrar. –Però no tinc temps per perdre, em diràs la veritat! Què és el que saps?

Boba va vacil·lar. Sabia que estava posant la seva pròpia vida en perill per compartir aquest secret. Però era l'única arma que tenia.

–Està ajudant a construir dos exèrcits, –va continuar Boba lentament. –S'ha gastat milions, no milers de milions, creant tant els androides com els clons. I al final, serà només ell el que es beneficiï de la guerra.

Boba va pensar en com d'absurd que sonaven les seves pròpies paraules. Però, estranyament, el Vicepresident va semblar sentir-ho de forma diferent.

–Tyranus... és Dooku? –va dir en veu baixa. –Però...

Va sacsejar el cap. Semblava atordit i incapaç de creure-ho, però Boba sentia que la llavor del dubte s'havia sembrat.

–Estàs segur del que dius? –va preguntar Kos després d'un minut. –Això és traïció. La pitjor classe de traïció.

Boba va assentir. Kos se’l va quedar mirant, pensatiu, el panell de control. Finalment, va dir gairebé para si mateix.

–Haig de dir-li això a San Hill.

Sense una paraula va dirigir l'aerolliscador cap a la plataforma. La nau es balancejava suaument a un costat i a l'altre en l'aire. El funcionari es va avançar i va estrènyer un botó. La porta del Nivell dos es va obrir.

–Vés-te’n, –va dir secament. –Abans que canviar d'opinió i et mati.

Boba va saltar amb el cor accelerat. Va trigar un segon en aconseguir recuperar l'equilibri. Llavors va córrer cap a la porta oberta.

–Espera…–El Vicepresident li va cridar des de darrera. Boba es va tornar. L'home estava dempeus en l'aerolliscador, el seu làser apuntant-li.

–Has trigat massa temps, –va dir Kos en veu baixa. –He canviat d'opinió.

Següent