Capítol 19
Boba es va quedar
mirant al funcionari, consternat. Darrere d'ell, els insectes kretch xiuxiuaven
i espetegaven. Els va mirar. Llavors el funcionari va agafar a Boba pel braç,
es va tornar i va estrènyer la seva mà contra la paret. Immediatament, una porta
oculta es va obrir. El funcionari va atreure a Boba darrere d'ell. La porta es
va tancar mentre els kretch xiuxiuaven i espetegaven, furiosos per perdre a les
seves preses.
–Així que…–L'home va
mirar pensatiu a Boba. –Sembla que tenim un espia entre nosaltres. Però un no
gaire acurat. Anem a fer-te un cop d'ull.
Li va acostar una
torxa a la cara d’en Boba. El noi es va protegir els ulls amb la mà mentre
l'home s'inclinava per mirar-lo atentament. Tenia el pèl llarg i vermellós, un
rostre rugós. Una cicatriu li baixava des de sota un ull fins a la barbeta a
través de la galta.
–Qui ets? –es va
aventurar a preguntar Boba.
–El Vicepresident Kos
del Banc Galàctic, –va contestar el funcionari. Va sostenir la barbeta de Boba
amb la mà. Boba li va retornar la mirada desafiadora, sense dir res. L'home va
seguir mirant-ho. Finalment Kos va capcinejar. Amb els ulls mig aclucats
l'expressió de la seva cara va canviar.
–Sé el que ets, –va
dir. –Ets aquest espia canviant del que hem sentit parlar. –Un lleuger somriure,
gairebé d'admiració, va creuar la seva cara arrugada. –Disfressat com un noi,
molt intel·ligent.
Boba va començar a
negar amb el cap. Després es va detenir.
Un canviant podria
semblar-se a qualsevol, o qualsevol cosa de la seva grandària. El Vicepresident
pensava que era en Nuri!
–Així és, –va dir Boba
lentament. Mirà amb cautela a l'oficial.
El somriure de l'home
es va endurir.
–Bé, San Hill té els
seus propis mètodes de fer front als espies. –Va començar a tirar de Boba cap a
ell.
–I el mateix ocorre
amb el meu mestre, –va dir Boba.
Kos es va detenir.
Mirà amb recel a Boba.
–Què vols dir amb
això?
Boba va vacil·lar.
Tenia el tipus d'informació que tindria un espia, una informació real,
possiblement mortal. Allunyat de tot el món allà a Aargau. Allunyat de tothom
en la galàxia. Boba només sabia que el Comte estava jugant a un joc mortal. El
Comte estava fingint ser dues persones, en costats oposats d'un gran conflicte
que abastava gran part de la galàxia.
Aquesta informació era
prou important com per apostar la seva vida per ella. I ara, això és el que
Boba anava a fer.
–San Hill només coneix
part de la història, –va dir Boba. Intentant mantenir la veu calmada.
–I tu coneixes la
resta? –Va exclamar el Vicepresident. No obstant això, semblava incòmode. Mirà
per sobre de la seva espatlla, i després va assenyalar a Boba prop d'ell. –Què
has sentit? –va preguntar Kos en un murmuri. Les seves mans enguantades van
agafar a Boba amb tanta força que el seu braç li va començar a doldre. –Hi ha
hagut rumors, mil rumors.
El cor de Boba botava
dins del seu pit. Corria un gran perill, però amb el perill també li arribava
una oportunitat. Si era intel·ligent, podria utilitzar aquell funcionari per
escapar de la Ciutat Subterrània, tal vegada fins i tot per escapar d’Aargau...
–No sé res de rumors,
–va dir Boba per fi. Va alçar el cap amb orgull i va mirar directament als ulls
del Vicepresident. –Sé només la veritat, però la veritat té un preu.
Kos va mirar fixament
a Boba. Semblava estar sospesant les seves opcions.
–No tinc tot el dia,
–va dir Boba. –I tampoc ho tenen aquells als quals serveixo. –Mirà darrere del
Vicepresident com si veiés a algú més allà. Kos es va posar tibant. Va acostar
la seva mà a la seva arma, com si volgués assegurar-se.
–El teu preu? –va dir.
–La teva miserable vida hauria de ser preu suficient! Digues-me el que saps, i
et deixaré en llibertat... ara com ara.
Boba lluitava per
mantenir la seva veu ferma. Podia sentir el temor d’en Kos, si Boba podia
controlar la seva pròpia por, tindria l'avantatge.
–No. Això no és
suficient. Vaig a compartir la meva informació, però primer has de portar-me al
Nivell Dos.
–Al Nivell Dos? –El
Vicepresident es va posar a riure. Després, el seu riure es va convertir en
ràbia continguda. –Podria trencar-te el coll aquí mateix, però després que San
Hill sentís el que haguessis de dir, ell s'encarregaria de concebre formes més
entretingudes de matar-te.
–Després de sentir el
meu informe,–, va dir Boba en veu baixa –et matarà per no haver-me portat
abans. Però, per llavors el meu amo estarà aquí, i...
Va deixar que la seva
veu es perdés... amenaçadorament.
El funcionari li va
mirar fixament. La seva cara es va enfosquir a causa de la ira. La seva mà es
movia cap al coll d’en Boba.
Boba va respirar
profund. Si anava a morir en aquell moment, moriria lluitant. Mirà desafiador
cap al seu raptor.
Però després Kos es va
detenir. Mirà al noi. El seu rostre marcat semblava considerar a Boba amb més
respecte. Per fi, va assentir.
–Molt bé, –va dir.
–Anem a fer-ho a la teva manera. Quelcom s'està tramant, això és segur.
Preferiria estar fora d'aquest lloc quan tot comenci.
Va empènyer a Boba cap
a davant. Es va sentir un clic d'un làser quan es deixa anar de la seva funda.
–Però que no se't
passi pel cap intentar escapar. Et portaré al Nivell Dos.
–Al Banc Kyat, –va dir
Boba ràpidament.
Per un moment Kos es
va quedar en silenci. Després es va posar a riure.
–Kuat, eh? Bé, algú ha
d'estar pagant bé pels teus serveis. Però suposo que has de ser digne d'ells.
No saps ni la meitat del que passa realment, va pensar Boba,
mentre el Vicepresident marxava pel passadís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada