Capítol 22
Boba sabia millor que
ningú que no havia perdut a Aurra per sempre. Era com una mynock aferrant-se a
la seva presa, era difícil que li deixés en pau.
Però no impossible.
Mentre el seu aerolliscador s'acostava a l'entrada del Nivell dos, Boba va
encendre la unitat de comunicació. Immediatament va sentir una veu a través de
l'altaveu.
–Senyor, no hem pogut
contactar amb vostè per un temps. Està vostè bé?
Boba es va aclarir la
gola.
–Estic bé, –va dir
tractant de fer sonar la seva veu tan profunda i ronca com li fos possible.
–Però hi ha un estrangera renegada solta en el Nivell Dos. Està armada. Pot
haver-hi algunes baixes…
I no vull ser un d'elles!
Des de darrere d'ell,
li va arribar el brunzit de la moto jet d’Aurra i una altra ràfega explosiva.
La unitat de comunicacions es va apagar i es va tallar. Boba es va inclinar
sobre els controls intentant no apartar la vista del que tenia davant d'ell:
l'entrada al Nivell Dos.
Cada vegada més a
prop... Podia veure el senyal familiar, i la porta darrere d'ell. Espurnes i
flames de color vermell escarlata passaven xiulant a través de l'aire al
voltant seu mentre es dirigia cap a la plataforma d'aterratge. Mantenint el cap
baix, va saltar, es va girar i va córrer cap a la porta. La va obrir, i la va
travessar per arribar al Nivell Dos.
Immediatament, el món
al voltant d'ell va canviar de color. En comptes de foscor, tot brillava amb
una suau resplendor verda. Estava en un altre túnel, però aquest estava ben
il·luminat. En un extrem, un senyal s'apagava i s'encenia.
SORTIDA
Boba donava voltes. En
l'altre extrem del túnel hi havia un altre senyal parpellejant.
BANC INTER-GALÀCTIC DE
KUAT ENTRADA ÚNICA
–Aquest és! –Va dir
Boba en veu alta. Va començar a córrer. Des de darrere de la porta que acabava
de deixar va sentir el brunzit de la moto jet apagant-se de sobte. No va haver
de necessitar de mirar cap a enrere per saber que Aurra Sing li trepitjava els
talons.
Davant seu hi havia un
androide de seguretat dempeus al costat de l'entrada del banc.
–Puc veure la seva
targeta, si us plau? –Va preguntar amb la seva veu mecanitzada.
Boba va buscar en la
seva butxaca. El seu cor es va detenir per un segon: Havia perdut la targeta!
Però no, encara estava
allà. La va treure i la hi va lliurar a l’androide. L’androide va col·locar la
targeta davant els seus ulls infrarojos i la va explorar. Llavors va agafar la
mà d’en Boba. Va haver-hi un centelleig de calor mentre comprovava el seu ADN.
Llavors, va assentir amb el cap.
–Molt bé, –va dir.
–Pot entrar.
–Pareu-lo! –La veu
d’Aurra va sonar des de l'altre extrem del túnel.
–Serà millor que
verifiqueu els seus documents de ciutadania, –va dir Boba sense alè als
androides de seguretat. –Està armada i crec que els seus documents estan
falsificats.
Va obrir la porta i es
va apressar a entrar al banc. Darrere d'ell podia sentir les botes d’Aurra
dirigint-se a la carrera cap a l'entrada. Llavors va sentir la veu tranquil·la
de l’androide.
–Puc veure els seus
documents de ciutadania, si us plau? –Li va preguntar. La porta es va tancar
amb clau darrere d’en Boba. Va somriure en sentir la veu d’Aurra Sing cridant
amb ràbia frustrada.
–Puc ajudar-li?
Era un altre androide,
aquest elegantment revestit d'or i plata. Es trobava davant un mur negre
immens. Col·locades en la paret hi havia milers i milers de petites caixes,
cadascuna amb un nombre.
–Vull recuperar el que
és meu, –va dir Boba, panteixant. –El meu pare, va deixar aquí una cosa per a
mi quan va morir.
–Per descomptat, –va
dir l’androide cortesament. –Puc veure la seva targeta, Si us plau?
Boba li va lliurar la
targeta. L’androide es va tornar i va rodar al llarg de la part frontal de la
paret. Finalment, es va detenir. Va introduir la targeta en una ranura en la
paret. Una de les caixes es va obrir. Un dels braços mecànics de l’androide va
retirar una cosa d'ella. Va tancar la caixa, va donar la volta i va tornar fins
a on estava Boba.
–Això tanca el seu
compte, –va dir, i li va lliurar Boba una bosseta de cuir. El robot es va ficar
la targeta en una altra ranura dins del seu pit. Va haver-hi un xiuxiueig i un
fil de fum. La targeta havia estat destruïda.
Boba va mirar la
borsa. Li semblava tremendament petita. La va obrir, i va agafar un grapat de
brillants de diversos colors.
–És això tot? –Va
preguntar. Va sacsejar el cap. –El meu pare em va deixar una fortuna!
–Va haver-hi una gran
retirada aquest matí, –va dir l’androide amb la seva veu calmada–. Cinc-cents
mil mesarcs. Això és el que queda. El seu compte s'ha cancel·lat! –Va dir amb
fermesa, i es va allunyar.
Boba se’l va quedar
mirant amb incredulitat. Llavors va mirar els diners que tenia a la mà. Des del
passadís darrere d'ell, podia sentir veus.
–Deixa'm anar! Et dic.
Aquests documents són legals! Em permeten portar un arma!
Sonava com si Aurra
Sing estigués tenint problemes amb la seguretat d’Aargau. Mentre Boba es
tornava per mirar, es va obrir una porta lateral. Soldats fortament armats
vestits amb uniformes idèntics al del Vicepresident es van desplegar pel
passadís. Va observar mentre corrien cap al lloc on els androides de seguretat
havien detingut a Aurra Sing. Moments després va sentir com Aurra Sing cridava
plena de ràbia mentre l'envoltaven els soldats.
–No, deixeu-me anar,
vosaltres mai…
Boba va sentir una
esgarrifança. No sentia cap pietat per Aurra, ella li hauria matat amb tanta
facilitat com havia matat al Vicepresident, i amb encara més plaer. Però ell
sabia que la pèrdua de la seva llibertat seria molt pitjor per Aurra Sing, que
perdre la seva part de la fortuna del seu pare.
No obstant això,
probablement no seria empresonada ni retinguda per molt temps. Boba hi
apostaria la seva vida. Però no ara. En aquest moment, Boba tenia previst
aferrar-se a cada cèntim que tingués damunt. Mirà els diners que tenia a la mà,
tal vegada no era una gran fortuna, però era prou com per equipar una nau. I
encara tindria suficient com per sortir d’Aargau. Va posar els diners en la
borsa de cuir i la va tancar, col·locant-la acuradament en la butxaca, juntament
amb el llibre del seu pare. Després es va tornar i va començar a caminar
ràpidament pel passadís, de tornada al Nivell U.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada