Traïció a Cestus (I)

Traïció a Cestus

Les Guerres Clon

Steven Barnes

VOLUM 531 NOMBRE 46

NOTÍCIES HOLONET 13: 3.7

Baktoid tanca cinc plantes més

TERMIN, METALORN. En un comunicat emès als accionistes, Factories d'Armament Baktoid va confirmar el tancament de cinc plantes més en la Vora Interior i a les Colònies, a causa de les repercussions negatives que han tingut les regulacions de la República en el seu programa d'androides de batalla.

Les plantes de Baktoid a Foundry, Ord Cestus, Telti, Balmorra i Ord Lithone es clausuraran a finals d'aquest mes. Es calcula que 12,5 milions d'empleats perdran la seva feina.

Les lleis aprovades fa vuit anys pel Senat van obligar a desmantellar les forces de seguretat de la Federació del Comerç, principal consumidor d'autòmats i vehicles de combat Baktoid. Posteriors restriccions en la venda d'androides de combat han provocat que la compra d'aquest tipus de productes sigui prohibitivament cara per a la majoria de la clientela de Baktoid...

–1–

Coruscant portava mig mil·lenni brillant, centre de torres daurades de la corona galàctica de la República. Els seus ponts i terrasses amb arcs recordaven temps passats, quan les paraules dels líders mai eren massa grandiloqüents, cap gratacels massa espectacular, i la seva titànica expansió urbana proclamava amb audàcia la conquista del cosmos per part de la ment racional.

Amb l'arribada de les Guerres Clon, hi va haver qui va pensar que aquells gloriosos dies pertanyien al passat. Parlessin les holonotícies de victòries o de derrotes, resultava massa fàcil imaginar naus flamejants precipitant-se cap al seu final en cels llunyans, l'enfrontament entre enormes exèrcits, la mort d'incomptables somnis... Era gairebé impossible no preguntar-se si les insaciables goles de la guerra no acabarien per engolir-ho tot, fins i tot el més preuat enclavament de la República. Era aquesta una època on la paraula "ciutat" no simbolitzava un èxit, sinó vulnerabilitat. No refugi, sinó caos.

Malgrat aquests temors, els milers de milions d'habitants de Coruscant no perdien la fe i continuaven amb la seva vida. Un grup de thrantcills amb el bec en forma de ganxo volava en perfecta formació de diamant pel plàcid cel blau pàl·lid de Coruscant. Portaven cent mil anys dirigint-se cada hivern cap al sud, i allà anaven un cop més. Els seus plans ulls negres havien vist com la civilització havia fet retrocedir de manera inexorable la vida animal de Coruscant. Els antics amos del planeta havien ara de rebuscar en els congostos de duracret, ja que els seus entorns naturals havien estat substituïts per pantans artificials i boscos de permacret. Però hi havia qui afirmava que era una època de meravelles i d'éssers meravellosos procedents de cent mil planetes diferents. Una època per a l'optimisme, per als somnis, per l'ambició desmesurada.

Una època d'oportunitats per a qui sabés veure-les.

El platet vermell i blanc que conformava un transport biplaça classe Limulus va travessar el mantell de núvols de Coruscant. Resplendia com les estrelles de gel platejat sota el sol del matí. S'havia separat en òrbita de l'anell d’hipervelocitat, ballant en espiral al ritme d'una música enfonsant, i s'havia lliscat entre els esponjosos núvols per aterrar amb un sospir suau com un petó. Un dels seus polits i cristal·lins laterals es va estremir. S'hi va dibuixar un rectangle que lliscà cap amunt. Un home alt i barbut, embolicat en una túnica marró, va sorgir a la porta i va saltar des d'ella, seguit per un segon passatger ben afaitat.

L'home amb barba era Obi-Wan Kenobi. Feia més anys dels que li venia de gust comptar que era un dels Jedi més prestigiosos de la República. El segon, un jove inquietantment seriós i amb els cabells castany clar, es deia Ànakin Skywalker. Malgrat no haver completat la seva formació com a Cavaller Jedi, ja era conegut com un dels guerrers més poderosos de la galàxia.

Portaven trenta-sis hores alternant en les tasques de vol i navegació, emprant les seves habilitats Jedi per reduir al mínim la necessitat de dormir i alimentar-se. Obi-Wan estava cansat, irritable i famolenc, i se sentia com si algú li hagués tirat sorra a les articulacions. Es va adonar que Ànakin semblava fresc i preparat per a l'acció.

El poder de recuperació de la joventut, va pensar Obi-Wan amb un lament.

L'única cosa que podria haver-los allunyat de la seva missió a Forscan VI era una ordre d'emergència per part del Canceller Suprem Palpatine en persona.

–Bé, Mestre –va dir Ànakin–. Suposo que aquí se separen els nostres camins.

–No sé molt bé de què va això –va respondre l'home–, però prefereixo que et quedis estudiant en el Temple.

Obi-Wan i Ànakin van seguir baixant per la galeria. A la llunyania situada sota d'ells, es veien els carrers abarrotats pel trànsit, les passarel·les i les construccions a nivell del sòl, ocasionalment eclipsades per algun nuvolet o thrantcill perdut. La xarxa de carrers i ponts que hi havia sota i darrere d'ells era impressionant, però Obi-Wan era tan conscient de la bellesa com de l'altura, la fatiga o la fam. En aquell moment, la seva ment estava ocupada per preocupacions més apressants.

El seu padawan es va dirigir a ell, com si pogués llegir la seva ment.

–Espero que no segueixis enfadat amb mi, Mestre.

Era allà, un altre comentari sobre els actes precipitats d'Ànakin a Forscan VI, un planeta colonial a la vora del flux Cron, en aquest moment no afiliat a la República o la Confederació. Els agents infiltrats dels Separatistes d'Elit havien muntat un camp d'entrenament a Forscan, i les seves "pràctiques" feien estralls entre els colons. El més delicat de la seva contraoperació era expulsar aquests agents sense que els colons sabessin que havien rebut ajuda externa. Una cosa complicada. Perillosa.

–No –va dir Obi-Wan–. Vam poder contenir la situació. El meu enfocament era més... mesurat. Però tu vas utilitzar la teva iniciativa habitual. I no vas desobeir una ordre directa, així que... ho qualificarem com una resolució creativa del problema, i ho deixarem així.

Ànakin va sospirar alleujat. Hi havia potents llaços d'afecte i respecte mutu entre ells, però la impulsivitat d'Ànakin havia posat a prova la seva relació en el passat. Tot i així, no hi havia dubte que el padawan rebria la major recomanació per part d'Obi-Wan. Anys d’observació havien fet que Obi-Wan s'adonés que l'aparent impetuositat d'Ànakin era en realitat una comprensió profunda d'una habilitat superior.

–Tenies raó –va dir Ànakin, com si la moderada resposta d'Obi-Wan li concedís permís per admetre els seus propis errors–. Aquelles muntanyes no es podien travessar. Els reforços de la Confederació s'haurien encallat en la tempesta de neu, però no podia arriscar-me. Hi havia massa vides en joc.

–Es requereix maduresa per admetre els errors –va dir Obi-Wan–. Crec que serà millor que aquestes reflexions quedin entre nosaltres. El meu informe reflectirà admiració per la teva iniciativa.

Els dos camarades es van mirar als ulls, i es van agafar pels avantbraços. Obi-Wan no tenia fills, i era poc probable que els tingués. Però la unió entre Mestre i padawan era un llaç tan fort com el lligam entre pare i fill, i en alguns aspectes fins i tot més profund.

–Bona sort –va dir Ànakin–. Dóna records al Canceller Palpatine.

En aquest moment, un aerocotxe es va acostar a la vorera elevada, i Ànakin va saltar a bord. Després, sense mirar enrere, va desaparèixer en el tràfic aeri.

Obi-Wan va moure el cap. El noi estaria bé. Havia d'estar bé. Si un Jedi amb el talent d'Ànakin no podia controlar el frenesí de la joventut, quina esperança cabia per als altres?

Però, mentrestant, havia de cavil·lar sobre un problema més immediat. Per què li havien cridat de tornada a Coruscant? Per descomptat, devia ser una emergència, però... quina mena d'emergència?

El lloc designat per a la trobada era l'estadi esportiu T'Chuk, un amfiteatre amb aforament suficient per a albergar a mig milió d'espectadors. Aquí es jugava a txinbret, l'esport més popular entre les masses de Coruscant, davant centenars de milers d'admiradors enfervorits. Però aquell dia no hi havia txinbretistes professionals donant gràcils salts per la sorra. No hi havia pikers apostats aquí i allà per tornar els serveis. No hi havia porters de ceruli abillament anant d'un costat a un altre com demicots bojos, sostenint en alt la torxa del seu equip. Aquell dia, l'enorme estudi estava buit, buidat i reservat per allotjar un tipus d'esdeveniment molt diferent.

Obi-Wan va contemplar les grades en sortir de l'estret i reverberant passadís. Gairebé totes les files estaven tan buides com el paisatge de Tatooine, però hi havia diverses dotzenes de testimonis reunits a les cabines. Va reconèixer a uns quants polítics d'alt nivell, a alguns buròcrates rellevants que no solien aparèixer en públic, gent de les sucursals tècniques, i fins i tot a algun soldat clon. L'instint i l'experiència li van indicar que es tractava d'un consell de guerra.

El caos inicial de les Guerres Clon s'havia estabilitzat amb el temps, adquirint un ritme ferm: es van declarar lleialtats, es van signar aliances. La galàxia era massa gran perquè la guerra toqués la seva miríada de platges, però sempre hi havia batalles rugint en un centenar de mons diferents. Encara que aquest nombre només era una fracció insignificant dels milers de milions de sistemes estel·lars que flotaven a la galàxia, gràcies a aliances i associacions que dataven de feia molt temps, el que li passava en aquests milions d'éssers humans tenia potencial per afectar altres bilions.

Ja hi havia regnes, nacions i famílies víctimes dels estralls de la guerra. Aquestes xifres anaven en augment, i les armes eren cada vegada més poderoses, de manera que la devastació podia acabar descontrolant-se, desequilibrant els incomptables eons de lluita que havien acabat per donar peu a una galàxia unida. La tasca de mil generacions, desapareguda?

Mai!

S'havia traçat una línia. Els separatistes a una banda, i la República a l'altre. Per Obi-Wan, i per a molts altres, aquesta línia s'havia dibuixat amb la seva pròpia sang. O la República sobrevivia, o Obi-Wan i tots els Jedi que havien passat pel Temple caurien amb ella. Era una equació senzilla.

I la senzillesa posseïa el do de la claredat, i el de la força.

Següent