Traïció a Cestus (III)

Anterior

–3–

La sala de juntes del Canceller era alta com quatre wookiees, amb un sostre de marbre suportat per enormes columnes de duracret. Els enormes finestrals oferien una impressionant vista de Coruscant: davant, a l'altra banda de l'avinguda, estaven l'ambaixada de Bonadan i el restaurant giratori Skysitter. El dens bosc de duracret donava una sensació de grandesa que impressionava als dignataris de la Vora Exterior, però Obi-Wan sempre es preguntava si no podria fer-se quelcom més productiu amb tot aquest espai.

Un grup de dignataris kuatis amb escates i ulls maragda intercanviaven formalitats i comiats amb el Canceller i els seus assistents. Els dos Jedi van romandre en un racó de l'estada mentre els ambaixadors executaven complexes reverències cerimonials.

Mentre esperaven, Obi-Wan es va adonar que Kit semblava una mica incòmode.

–Et trobes bé? –li va preguntar en veu baixa–. És que l'androide va resultar ser massa perillós per a la teva comoditat?

Des que coneixia Kit sempre li havia vist autocontrolar-se perfectament.

–La meva vida no gira al voltant de la comoditat –va dir el nautolà–. Tot i així..., com he sentit dir als humans, va faltar un pèl.

Per estrany que sembli, aquestes paraules varen indicar a Obi-Wan tot el que li havia costat derrotar l’MJ. L'última afirmació va resultar ser el més revelador que li havia sentit dir al nautolà.

Quan els diplomàtics van sortir de l'habitació, el Canceller Suprem Palpatine es va dirigir per fi cap a ells, amb l'ample front crispat per la preocupació i els llavis premuts dibuixant una finíssima línia.

–Disculpin les molèsties i el misteri, amics meus –va dir–. En breu comprendran la necessitat de les dues coses.

–Canceller –va dir Obi-Wan, que no estava d'humor per formalitats–. Va a compartir ja amb nosaltres el secret del Matajedis?

El Canceller va aclucar els ulls.

–Admeto la meva sorpresa. Ni el més vil dels nostres conciutadans pot trobar divertit aquest sobrenom vulgar. –Va fer una pausa reflexiva i va continuar–. Si us plau, permetin-me una digressió per contextualitzar la situació.

Palpatine va fer un gest perquè prenguessin seient. El Canceller es va situar darrere del gran escriptori, i rectangles de llum i ombra van dividir el seu rostre en quadrants. Es va girar cap a la tècnica de pèl curt, que havia entrat silenciosament a l'habitació mentre parlava el Canceller.

–Lido Shan?

–Serà un plaer, senyor –va dir ella–. Quan va arribar a nosaltres aquesta màquina, la primera prioritat va ser determinar exactament per què funcionava de manera tan inusual. Els escanejos inicials no van donar moltes pistes sobre el mecanisme interior, a part d'una unitat processadora central completament protegida.

–I, òbviament, el processador va passar a ser el centre de la seva investigació –va dir Obi-Wan.

–Òbviament –va respondre Lido Shan, deixant que els seus pàl·lids llavis es corbessin en un somriure–. Obrir el processador invalidava la garantia, però vam decidir que valia la pena.

Kit va decantar el cap.

–I què van trobar?

–Si us plau –va dir Lido Shan, imitant la tendència que tenia el Canceller al discurs indirecte–. Tot al seu temps. Comencem per una avaluació basada en les capacitats demostrades –va fer una pausa, recobrant les bones formes–. L’MJ és un bioandroide sensible a la Força d'un tipus que fins ara es considerava impossible. Fa gairebé un any que es venen per tota la galàxia. Es venen més ràpid del que es fabrica, fins i tot a un preu exorbitant.

–Sensibles a la Força? –esbufegà Kit–. Absurd! Per què no havíem vist abans aquests androides?

–Perquè –va respondre ella– són el més exclusiu i car que hi ha en androides de seguretat personal.

–I quin és exactament el seu preu? –va preguntar Kit.

–Vuitanta mil crèdits –va dir Shan. Va fer un gest, i en l'aire que l'envoltava es va dibuixar un laberint hologràfic de circuits d'androide. Va passar les mans per l'estructura interna, repassant diversos trets, i respirà a fons–. I ara arribem al quid de la qüestió. El secret del seu èxit és el disseny únic del seu circuit vivent que incorpora elements orgànics en el processador central, la qual cosa li permet una major empatia amb els propietaris i una major agressió tàctica contra els intrusos.

–Circuit vivent? –va preguntar Kit.

Lido Shan semblava tenir gairebé la mateixa habilitat que el nautolà per no parpellejar, però Obi-Wan va veure que una mucosa groguenca cobria els seus ulls per un instant, dissolent-se a continuació.

–El processador és en realitat una unitat de suport vital per a una criatura d'origen desconegut.

L’holograma va parpellejar, es va enfosquir. Va aparèixer una imatge enroscada com una serp, sense ulls. Una escala comparativa va donar a entendre que la criatura era de la mida del puny tancat d'Obi-Wan.

–Això dóna a l'androide les seves qualitats especials? –va preguntar ell.

–Sí –va dir Lido Shan–. Així ho creiem. Vam fer una petició directa d'informació als fabricants, però es van negar a revelar el seu secret.

–I el fabricant és...?

–Cestus Cibernètica. Coneixen Ord Cestus?

Obi-Wan va recórrer a la seva memòria.

–El planeta d'on procedeix l'armadura baktoide?

–Excel·lent –va dir el Canceller Suprem.

Lido Shan va assentir.

–Segons els nostres contactes a Cestus, es tracta d'uns animals anomenats anguiles dashta. Pel que sembla, aquestes dashta no són éssers intel·ligents, per tant, estaríem davant el primer ésser no-intel·ligent que mostra un profund nivell de... bé, de sensibilitat davant la Força.

–Anguiles dashta? –Obi-Wan va mirar a Kit, que va negar amb el cap.

–Possiblement procedeixin de la Serra de Dashta, a Cestus –va dir el Canceller–. Combinades amb l'armament únic de l’MJ, proporcionen a l'androide un avantatge amb la seva anticipació en combat. Ho hem provat amb diversos oponents, i el Mestre Fisto ha estat el primer a vèncer-ho.

Kit va fer una lleugera inclinació, únic senyal de la seva alegria.

–Per aquest motiu –va dir el Canceller–, l'opinió del Mestre Fisto és d'un valor incalculable.

Kit Fisto va prémer els llavis un moment, com si no volgués donar una resposta desconsiderada.

–La vida sempre tindrà més harmonia amb la Força que qualsevol màquina –va dir ell–. No obstant això...

Però. La mirada ràpida i preocupada del nautolà va revelar els seus pensaments amb tanta claredat com un crit.

–Quan van aparèixer aquests Matajedis al mercat? –preguntà Kit.

–Fa cosa d'un any –va respondre Palpatine–. Poc després de l'inici de les Guerres Clon. Els nombrosos contractes amb la Federació de Comerç van propiciar un boom econòmic a Cestus, que es va veure obligat a subcontractar a la Factoria d'Armament Baktoid. Després de la batalla de Naboo, la Federació de Comerç va tallar la seva relació amb els fabricants, provocant el caos econòmic al planeta. En la seva desesperació financera, Cestus va recórrer a la República, sol·licitant la nostra ajuda. Els hi vam fer una comanda considerable... –entretancà els ulls–, però, per desgràcia, teníem massa compromisos econòmics i no vam poder fer el pagament amb promptitud. El caos econòmic va augmentar. Potser vam jutjat malament la importància d'aquest petit planeta. –Va fer una pausa. Lido Shan, parla'ls dels gabonnes.

Lido Shan va sospirar.

–Quant va començar la guerra, vam decidir restringir la venda d’algunes peces tècniques d'importància. Entre elles hi ha els vidres de memòria dels gabonnes, que Ord Cestus empra en la fabricació dels prestigiosos androides de seguretat Cistella, el seu producte no militar més famós abans de la línia MJ.

–I com va desembocar això a la situació actual? –va preguntar Obi-Wan.

–Va ser per les restriccions –va dir Shan–. El delicat equilibri econòmic de Cestus va anar a pitjor. Els gabonnes són els únics cristalls de memòria prou ràpids com per donar energia a un androide de seguretat personal de classe 5 –va comentar sense inflexió en la veu, com si donés per fet que era una dada coneguda–. Gairebé tots els androides de combat són classe 4, i poden funcionar amb una maquinària menys extrema.

El Canceller va negar amb el cap canós.

–Cestus va tenir... mala sort, i potser posar tants ous en una sola cistella va ser imprudent.

–Entenc –va dir Obi-Wan, Kit Fisto va parlar per tots dos.

–Llavors... La situació és bastant inestable. Cestus ja no confia en nosaltres.

El Canceller va assentir.

–La seva tasca és doble, amics Jedi. He consultat amb el Senat i amb el Consell Jedi i hem acordat que la seva missió serà contactar amb la regent cestina, G'Mai Duris, i recuperar la seva confiança prenent les mesures necessàries per garantir l'actual ordre social. Hem de portar-los de tornada al ramat i bloquejar la producció d'aquests obscens Matajedis.

El rostre se li va torçar en una ganyota, com si només dir aquestes paraules li deixés mal gust de boca.

–Llavors –va dir Obi-Wan, intentant reconstruir mentalment la línia temporal–, els cestins consideren a la República responsable d'haver provocat un caos econòmic en dues ocasions. Suposo que recorrerien al Consell de Comerç.

–Així és, i vam intentar d’arribar a un acord, arribant fins i tot a oferir un contracte militar més lucratiu.

–I? –va preguntar Kit.

–Les negociacions van fracassar.

–Per què?

–Ens van dir que el pagament havia de ser per avançat –l'expressió del Canceller es va tornar encara més greu–. Una cosa que no podem fer amb un contracte d'aquesta importància.

–Disculpi la meva ignorància en matèria de negocis –va grunyir Kit–, però estic segur que els cestins saben que estan flirtejant amb el desastre. Com pot merèixer la pena arriscar tant només per vendre uns pocs milers d'androides? –Es va inclinar cap endavant, amb els ulls foscos bullint d’intensitat–. Expliqui’ns-ho.

Lido Shan va tancar els ulls un moment i va parlar.

–Els MJS només representen una fracció de l'economia total de Cestus, però s'han convertit en objectes de moda, d'estatus social, augmentant el valor de tota aquesta línia de productes.

–Òbviament hi ha problemes addicionals –va admetre Palpatine–. La població de classe baixa, que per descomptat constitueix el noranta-cinc per cent de Cestus, descendeix de... com dir-ho amb delicadesa? –Es va quedar pensatiu, però va abandonar els seus esforços per ser políticament correcte–. Venen de criminals i aborígens sense civilitzar, i han heretat les desafortunades tendències socials dels seus avantpassats. Si no es troba una solució adequada, les famílies més benestants i el Govern electe podrien caure en desgràcia i desaparèixer.

Obi-Wan va assentir, pensant que encara hi havia moltes coses per aclarir.

–Per què és tan greu la situació?

–Perquè Cestus és un planeta relativament desèrtic, que no pot sustentar a la seva pròpia població sense importar nutrients per al sòl, aliments, medicaments i recursos. Cada gota d'aigua consumida per un colon ha de ser acuradament processada.

–Entenc.

–Els primers MJS que van aparèixer al mercat tenien un preu exorbitant. Això no va passar desapercebut, però no ens va semblar motiu d'alarma. I després vam rebre informació addicional.

–Quina informació? –va preguntar Kit.

–Que la Confederació havia fet una oferta de compra per adquirir milers d'aquests androides de seguretat. Potser desenes de milers.

Obi-Wan es va quedar de pedra.

–De tants diners disposa el Comte Dooku?

–Això sembla –va dir Palpatine amb remordiments visibles.

Kit Fisto va aclucar els ulls.

–Vaig suposar que aquestes biomàquines no podien produir-se en massa.

–Nosaltres també ho vam suposar, Mestre Fisto, però sembla que ens hem equivocat. No sabem com, però sí és pot fer.

–Els faran servir com androides de combat –va dir Kit.

Androides de combat. Obi-Wan va arrufar les celles.

–Com se li pot permetre això? Està prohibit vendre subministres bèl·lics als Separatistes.

–Sí –va dir Lido Shan–, però no hi ha lleis contra la venda d’androides de seguretat a planetes de la Confederació, que és el que tècnicament està fent Cestus. Al marge que els MJS puguin convertir-se en eines letals amb només canviar-los el vidre de memòria.

Obi-Wan va desitjar que el seu rostre ocultés els seus pensaments, perquè en aquell moment només sentia consternació. La idea que convertissin als bioandroides en màquines letals era alarmant. Aquestes màquines podrien contrarestar fins al petit avantatge precognitiu que gaudeixen els Jedi en combat.

No es podia permetre.

–Hem sabut que el Comte Dooku va oferir a Cestus els seus propis gabonnes, la qual cosa permetria que les cadenes de muntatge reprenguessin la producció. També va oferir tecnologia que permetés a Cestus dinamitzar i augmentar la seva producció d'androides i anguiles dashta.

–Clonant-les?

–Sí. Segons els rumors, disposen d'una tecnologia superior a la dels kaminoans. Tècniques que creen colònies superpoblades de teixit neuronal viu, la qual cosa permetria a les seves fàbriques produir en massa un procés que fins ara era bastant exclusiu i costós.

–Aquells que anteposen el benefici a la seva pròpia llibertat –va dir Kit– solen quedar-se sense cap de les dues coses.

Va fer una pausa, i els seus tentacles sensors van tremolar lleugerament. Potser, igual que Obi-Wan, imaginava una batalla contra milers de màquines, cadascuna tan perillosa com l'oponent metàl·lic amb el qual havia lluitat a la sorra de l'estadi T'Chuk. Una onada terrorífica d'assassins precognitius.

El Canceller va semblar animar-se en veure que els dos comprenien la situació. La veritat és que, segons l'opinió d'Obi-Wan, qui a penes comprenia la situació a la qual s'enfrontaven era el propi Canceller. Podria ser un polític expert, però Palpatine seguia sent un ignorant en tot allò referent a la Força.

Obi-Wan es va sorprendre pensant en veu alta.

–Potser el que es necessiti sigui un decret especial que prohibeixi a Cestus fabricar i vendre aquests androides.

–Però la galàxia espera i observa mentre es promulga –va dir Kit.

–Així és –Va dir el Canceller. La llum, de la finestra del sostre dividia el seu rostre–. Si el Consell de Comerç obté el control del petit i preuat Cestus, nosaltres quedarem com uns aprofitats. Però mentre les coses no degenerin fins a aquest punt, el Senat, el Consell Jedi i jo preferim seguir intentant-ho per la via diplomàtica.

–Amb un sabre làser? –va preguntar Kit.

El Canceller va esbossar un feble somriure.

–Esperem no haver d'arribar a això. Amics meus, la seva missió serà viatjar a Ord Cestus i iniciar converses formals. Però les negociacions seran la tapadora de l'altre propòsit: convèncer a Cestus, i de pas als altres sistemes estel·lars implicats, que el Comte Dooku és massa perillós com per tractar amb ell.

–Amb quins recursos comptarem, senyor? –va preguntar Kit.

I llavors, per fi, el somriure del Canceller es va mostrar segur i fort.

–Amb el millor del millor.

Següent